Monday, March 23, 2015
EL PAPA FRANCESC - art. Regió 7
EL PAPA FRANCESC
Els dos anys justos de pontificat del Papa
Francesc, serveixen perfectament per descriure com una sola persona pot ser
capaç de modificar la vida, la imatge, els fonaments, doctrina...d’una immensa
institució com és l’església catòlica.
En uns moments de grans dèficits de lideratge
a nivell nacional, estatal, a la UE i fins i tot a nivell mundial, veure com en
un moment donat es pot trobar la persona adient en el moment més indicat, porta
a reflexionar sobre la necessitat de propiciar la recerca de nous lideratges,
capaços de moure fitxa i aconseguir resoldre els grans o petits conflictes en
els que estem immersos.
I que ningú s’equivoqui, el lideratge del
Papa, té repercussions immenses dintre l’església catòlica, lògic, però també a
nivell social arreu del món. Escoltar missatges radicalment diferents d’anys
enrere, demanant major justícia social, condemnant i castigant comportaments
inacceptables en temes que tant mal han fet a l’església com la pederàstia, o
l’exultació de la riquesa, o el menysteniment al paper de la dona dintre de
l’església, però també en la societat, l’obertura cap altres religions, el
respecte envers altres creences, etc, promouen un nou ordre mundial, molt
necessari i urgent en els temps que corren.
També demostra com una sola persona pot
canviar el món, no en el sentit exacte del terme, però sí iniciar camins nous
cap a nous objectius, fins ara menystinguts o ignorats. Que qui té resó mundial
faci una crida a preservar el planeta, a cuidar el medi ambient, a protegir els
més febles...obliga els governs a posar aquestes crítiques o propostes en els
seus programes d’acció política, i impulsa els ciutadans a anar més lluny del
previst, o plantejar-se accions que fins aleshores no havien tingut en compte.
Es evident que dos anys de pontificat no son
suficients per canviar un munt de carències, però encaren la institució cap a
nous horitzons. Tots sabem que no és igual maniobrar una barca que un transatlàntic,
però el viratge s’ha iniciat i veiem que porta un nou rumb i va cap a nous
destins. Ja n’hi ha prou per ser optimistes de cara el futur si Déu li dona
llarga vida i bona salut per tirar endavant el seu projecte.
Excuseu-me per aquest llarg preàmbul, mai
imaginat en els anys que porto escrivint en aquestes pàgines de Regió 7, però
és que en temps de grans dificultats i sovintejades tempestes, res millor que
trobar un bon pilot que sàpiga cap on ha d’anar i tingui un bon mapa amb el
rumb a seguir.
Ens falten lideratges sòlids, a la majoria
d’institucions, amb idees clares i objectius ben definits. Veig un govern
català desorientat, improvisador constant; un Parlament sense propostes ni
iniciatives per modificar en profunditat les regles de joc del país, i imatge
similar la tenim a l’altra banda del conflicte, fent urgent la necessitat
d’arribar a les noves conteses electorals per produir canvis en profunditat.
Però, la descripció de com vèiem l’església
catòlica just dos anys enrere dona peu a pensar que podem aspirar i aconseguir
un canvi radical de situació si som capaços d’elegir les persones adients per
encarar els greus reptes pendents. Els lideratges es forgen en els moments de
crisis, i ningú podrà dubtar que estem en una de les més dures i llargues que
la històrica contemporània ha patit. No hem de confiar en una única persona,
sinó en diverses que arribin en els llocs adients i siguin capaces de dialogar
i emprendre els canvis necessaris per posar ordre al desgavell general en el
que estem immersos. Tots tenim veu i vot en aquesta recerca. Simplement hem
d’encertar la tria que tenim al davant.
# posted by joanroma @ 6:36 AM 
