Tuesday, March 03, 2015
UN JUTGE SANCIONAT
UN JUTGE A LA
RECERCA DE NOVA UBICACIÓ.
Es evident que els
errors provoquen nous errors, en una cadena interminable de despropòsits ,
impensables en altes institucions de l’Estat. Ho veiem cada dia, per part del
govern central o el de la Generalitat, i el poder judicial no volia quedar
enrere.
Sancionar el jutge
Santiago Vidal, a banda d’un greu error, li ha donat una projecció que no es
mereix ni ens mereixem els ciutadans. No m’ha agradat mai ni és lògic veure un
jutge en actiu participant en tertúlies polítiques, emetent opinions i missatges
que fracturen la confiança en un representant de la Justícia.
Mal va quan un
jutge té un ego pujat amb un afany de protagonisme que li fa fer coses
impensables en un representat d’un poder que s’ha de caracteritzar per l’anonimat
, la prudència i el respecte per les idees de tots els ciutadans. Dic de tots
els ciutadans i no d’una part.
Però és que la
sanció li ve no per aquesta participació desaforada durant anys en programes de
tota mena, sinó per un tema estúpid, per un tema menor, sense cap mena d’importància
ni rellevància. Redactar una proposta de constitució catalana que anirà
directament a un calaix, per no dir a la paperera . Una més de les 3 que altres
grups han ja redactat, i que ningú se la pren seriosament ni com a base d’una
nova constitució que ha estat encarregada a Pi i Sunyer, en un exercici molt
poc coherent del president Mas.
A tot el món
democràtic, les constitucions se solen encarregar a representats electes del poble
afectat. No per encàrrec a una persona que no s’ha distingit per les seves
encertades prediccions i assessoraments. Però bé, aquest és un altre tema. No
ens desviem de l’actuació del jutge Vidal.
Han aparegut ja
crítiques contundents sobre la seva manera d’actuar, però , molt especialment
sobre el text redactat i totes elles farien envermellir el més agosarat. Veig
que ell ni s’immuta, però tinguem present que de la lectura de la seva
constitució se’n desprèn un fet gravíssim com és IMPEDIR, les majories
absolutes. Es a dir, un jutge amb una colla d’amics, gosen posar negre sobre
blanc, la prohibició de que un poble pugui decidir amb el seu vot el que
realment vol pel seu país.
Es a dir ell i la
seva colla, consideren nefastes les majories absolutes, i per tant es permeten
proposar que cap partit, mai, repeteixo mai, puguin superar el 50% de la
representació, encara que obtinguin el 60,70% dels vots ¡¡¡¡¡ Increïble, però
ho podem veure en el seu text. Com hi podeu veure un gran nombre d’altres
contradiccions en la organització territorial o durada de mandats, etc.
Però és que la
insolvència és agosarada i la constitució proposa no tenir DEFENSA. Es a dir,
crear un estat sense exèrcit, confiant en que algun àngel o ànima caritativa de
la UE o més enllà ja ens protegirà per terra, mar i aire ( pagant ells, és clar).
Total ignorància sobre l’existència de la OTAN, i sobre les aportacions a la
defensa comuna que cada estat té.
Seria llarg d’exposar
altres agosarades, poc meditades i molt ignorades qüestions, obligatòries de
figurar en una constitució, de manera que fet aquest treball, pot ser guardat “in
eternum” en un calaix. Francament no valia la pena donar-hi més voltes ni
sancionar una poca feina com aquesta. Però bé, uns fets alimenten uns altres,
en aquesta roda de despropòsits en la que ens trobem, i ara el jutge té 3 anys de
descans, i com és lògic els vol aprofitar per entrar en algun lloc profitós,
per ell. Francament l’animo a entrar a ERC on acullen tots aquests desperdigats
que han perdut escons, protagonisme i càrrecs varis. Si allà fa la mateixa bona
feina feta en la redacció d’un text com el que hem descrit, pot ajudar
eficaçment a l’ensorrament del partit que l’aculli.
# posted by joanroma @ 11:03 PM 
