Monday, March 09, 2015

 

NOVES COMARQUES, AMB GRANS INTERROGANTS - art. Nació Digital Solsona

NOVES COMARQUES, AMB  GRANS INTERROGANTS.
Una mostra més de la gran afecció del nostre govern per la improvisació, la tenim en el compromís per facilitar la creació de dues noves comarques: el Moianès i el Lluçanès, amb l’argument de que ara és un bon moment per fer-les realitat, tot i haver passat vint anys negant la seva existència. I amb una exigència com és la de convocar una consulta, no vinculant, per comprovar el grau de compromís dels seus habitants. En aquest camí qui comença és el Moianès. El Lluçanès deixa per a més endavant aquesta iniciativa, sense tenir clar ni com ni quan la faran.
Tradicionalment hem mitificat alguns noms de la nostra història, i Pau Vila, és un d’ells. Aquest geògraf va dissenyar, el seu dia la organització territorial de Catalunya en 38 comarques, partint de la base dels lligams existents entre els diversos municipis, i els mitjans de transport d’aquells vells temps. 70 anys més tard, el govern Pujol de torn, va recuperar aquella vella divisió i va decidir arribat el moment de posar-la en pràctica, amb l’afegitó de 3 noves comarques , fins arribar a les 41 actuals.
El temps i desenes de milions gastats en el seu funcionament han demostrat el greu error d’haver creat 41 mini – parlaments , amb unes dinàmiques gens pràctiques per resoldre els problemes del territori i la seva gent. La re presentació política està conformada per alcaldes i regidors, en representació dels seus partits i no dels seus ajuntaments, deixant fora molts municipis que no hi tenen cap representant. 25 anys després es comprova la impossibilitat d’allargar aquest mal funcionament, i es proposa reconvertir els consells comarcals en mancomunitats de serveis on hi siguin presents tots els alcaldes de tots els municipis. Haver d’esperar 25 anys per arribar a aquesta conclusió demostra el grau d’entestament i falta de reacció dels governs de torn.
Però, avui voldria parlar de la primera de les consultes previstes, la del Moianès. Una consulta prevista pel dia 22 d’aquest mes, improvisada, organitzada de pressa i corrents, exigida pel Departament de Governació però sota total responsabilitat dels ajuntaments... amb la voluntat d’estrenar al Llei de Consultes de Catalunya, però aclarint que no serà vinculant ¡¡¡ Es a dir, trobem en aquesta iniciativa tot el que un Govern hauria d’evitar: improvisació, poca claredat, confusió generalitzada, i un gran nombre d’interrogants.
D’entrada les presses son sempre contràries a la bona organització i al rigor i serietat que ha de presidir un tema tant important com és el territorial. Després les regles haurien d’estar molt més clares del que ho estan a hores d’ara i sinó exposem alguns dubtes: què passarà si la participació es queda molt  per sota del 50% ? Algú pot prendre una decisió important si només té el vist i plau d’un 20 o un 30% dels seus ciutadans? Poden els Consistoris actuals prendre un acord d’aquesta rellevància a punt d’anar a unes noves eleccions municipals el dia 24 de maig? S’ha de deixar pels nous Consistoris la decisió de formar part de la nova comarca? Què passarà si algun dels Consistoris futurs no accepta formar part de la comarca ? Se li obligarà a entrar o podrà continuar on està ara ? El recompte de vots es farà poble per poble o en el conjunt de la comarca? Compleix aquesta consulta tots els requisits legals, vista la presentació de la llei catalana davant el Tribunal Constitucional ?
Podria exposar un grapat més d’interrogants, però els deixo pel futur. El Lluçanès no ha tingut les presses del Moianès i volia fer la consulta el mateix dia 27 S , el dia de les suposades eleccions avançades al Parlament de Catalunya, però el Govern els hi ha dit que no és oportú tenir dues votacions el mateix dia i ara busquen una altra data, de cara l’any vinent...

En fi, un Govern que no té clar què fer amb les actuals comarques ni amb els Consells Comarcals, no hauria d’haver exigit presses a un territori amb vocació de comarca, quan l’ha tingut durant 20 anys a la llista d’espera. Improvisar en un tema com aquest és un acte d’irresponsabilitat, i algun dia algú hauria de posar sobre la taula la organització territorial de Catalunya amb valentia, claredat i eficàcia. Tot el contrari de que s’ha fet fins ara. 





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?