Monday, March 09, 2015
NOVES COMARQUES, AMB GRANS INTERROGANTS - art. Nació Digital Solsona
NOVES COMARQUES, AMB GRANS INTERROGANTS.
Una mostra més de
la gran afecció del nostre govern per la improvisació, la tenim en el compromís
per facilitar la creació de dues noves comarques: el Moianès i el Lluçanès, amb
l’argument de que ara és un bon moment per fer-les realitat, tot i haver passat
vint anys negant la seva existència. I amb una exigència com és la de convocar
una consulta, no vinculant, per comprovar el grau de compromís dels seus
habitants. En aquest camí qui comença és el Moianès. El Lluçanès deixa per a
més endavant aquesta iniciativa, sense tenir clar ni com ni quan la faran.
Tradicionalment hem
mitificat alguns noms de la nostra història, i Pau Vila, és un d’ells. Aquest
geògraf va dissenyar, el seu dia la organització territorial de Catalunya en 38
comarques, partint de la base dels lligams existents entre els diversos
municipis, i els mitjans de transport d’aquells vells temps. 70 anys més tard,
el govern Pujol de torn, va recuperar aquella vella divisió i va decidir
arribat el moment de posar-la en pràctica, amb l’afegitó de 3 noves comarques ,
fins arribar a les 41 actuals.
El temps i desenes
de milions gastats en el seu funcionament han demostrat el greu error d’haver
creat 41 mini – parlaments , amb unes dinàmiques gens pràctiques per resoldre
els problemes del territori i la seva gent. La re presentació política està
conformada per alcaldes i regidors, en representació dels seus partits i no
dels seus ajuntaments, deixant fora molts municipis que no hi tenen cap
representant. 25 anys després es comprova la impossibilitat d’allargar aquest
mal funcionament, i es proposa reconvertir els consells comarcals en
mancomunitats de serveis on hi siguin presents tots els alcaldes de tots els
municipis. Haver d’esperar 25 anys per arribar a aquesta conclusió demostra el
grau d’entestament i falta de reacció dels governs de torn.
Però, avui voldria
parlar de la primera de les consultes previstes, la del Moianès. Una consulta
prevista pel dia 22 d’aquest mes, improvisada, organitzada de pressa i
corrents, exigida pel Departament de Governació però sota total responsabilitat
dels ajuntaments... amb la voluntat d’estrenar al Llei de Consultes de
Catalunya, però aclarint que no serà vinculant ¡¡¡ Es a dir, trobem en aquesta
iniciativa tot el que un Govern hauria d’evitar: improvisació, poca claredat, confusió
generalitzada, i un gran nombre d’interrogants.
D’entrada les
presses son sempre contràries a la bona organització i al rigor i serietat que
ha de presidir un tema tant important com és el territorial. Després les regles
haurien d’estar molt més clares del que ho estan a hores d’ara i sinó exposem
alguns dubtes: què passarà si la participació es queda molt per sota del 50% ? Algú pot prendre una
decisió important si només té el vist i plau d’un 20 o un 30% dels seus
ciutadans? Poden els Consistoris actuals prendre un acord d’aquesta rellevància
a punt d’anar a unes noves eleccions municipals el dia 24 de maig? S’ha de
deixar pels nous Consistoris la decisió de formar part de la nova comarca? Què
passarà si algun dels Consistoris futurs no accepta formar part de la comarca ?
Se li obligarà a entrar o podrà continuar on està ara ? El recompte de vots es
farà poble per poble o en el conjunt de la comarca? Compleix aquesta consulta
tots els requisits legals, vista la presentació de la llei catalana davant el
Tribunal Constitucional ?
Podria exposar un
grapat més d’interrogants, però els deixo pel futur. El Lluçanès no ha tingut
les presses del Moianès i volia fer la consulta el mateix dia 27 S , el dia de
les suposades eleccions avançades al Parlament de Catalunya, però el Govern els
hi ha dit que no és oportú tenir dues votacions el mateix dia i ara busquen una
altra data, de cara l’any vinent...
En fi, un Govern
que no té clar què fer amb les actuals comarques ni amb els Consells Comarcals,
no hauria d’haver exigit presses a un territori amb vocació de comarca, quan
l’ha tingut durant 20 anys a la llista d’espera. Improvisar en un tema com
aquest és un acte d’irresponsabilitat, i algun dia algú hauria de posar sobre
la taula la organització territorial de Catalunya amb valentia, claredat i
eficàcia. Tot el contrari de que s’ha fet fins ara.