Joan Roma

EL DIA DESPRÉS

Els grans països disposen de grans arsenals, i si poden , volen tenir potencial atòmic, no per fer servir, sinó per fer desistir. Permeteu-me aquest símil militar per reflexionar sobre les relacions PSOE – PSC al llarg de tots aquests anys de convivència fraternal, en un marc federal.

Els qui estem en el PSC des de la seva fundació, sabíem que un trencament de vot, entre les dues forces polítiques , equivalia a l’ús d’una bomba atòmica, la radioactivitat de la qual perjudica a uns i altres.

Estem en el dia després, i efectivament les conseqüències del llançament de la bomba ja els estem patint tots plegats. Tots estem “contaminats” per una decisió excepcional, que tots volíem evitar, i que al final ha explotat. Tard o d’hora, havia de succeir, però durant anys s’havien fet tots els esforços per evitar, precisament pel perill que comportava l’ús d’una prerrogativa tant important com aquesta.

Ara, tenim dues vies. La de que l’ona expansiva es vagi estenent i danyi més i més territori, organismes i institucions, o la pal•liar els danys, i evitar mals majors. De la prudència i intel•ligència de les dues parts, depèn emprendre una via o una altra.

Es evident que a les dues bandes hi ha partidaris d’una via i d’una altra. Pertoca a Pere Navarro i Pérez Rubalcaba actuar de manera que el socialisme, en general no en surti més perjudicat del que ja està. I ens pertoca a tots els militants evitar ampliar els danys de l’ona expansiva. De res servirà un acord per dalt , si per baix, no es fa el mateix.

Estic plenament d’acord, amb el contingut de l’escrit del company i amic, Joan Ferran en aquest mateix espai, a l’entorn dels canvis en la societat, i en el partit al llarg dels darrers 30 anys. Hem proclamat a tots els vents el nostre federalisme, escrit, però no compartit a nivell general. No hem estat conseqüents amb el que suposa un autèntic estat federal, ni l’hem traslladat a les institucions del país. Hem estat federalistes, nominatius, però no practicants.

D’aquí l’explosió que ha significat el trencament de vot en el Congrés de Diputats. I d’aquí que estiguem obligats a emprendre canvis significatius en les relacions entre els dos partits. I per les primeres reaccions que he vist, alguns no entenen la diferent situació del socialisme català, respecte de l’espanyol. Mala cosa, si es vol anar cap una mena de supervisió i control del PSC, des de Madrid.

Els temps han canviat enormement en aquests 30 anys, i la relació entre un partit i altre ha d’estar presidit per un funcionament federal. Però federal tal com s’entén en països on aquest sistema de govern està implantat i plenament vigent: Alemanya, Suïssa, EUA...no com alguns l’entenen. I aquesta relació entre partits, ha de donar peu a uns canvis constitucionals en el mateix sentit. L’estat de les autonomies ha complert el seu cicle i ha de donar pas, a l’estat federal. Es la única via perquè Catalunya encaixi degudament en la nova realitat. Una Espanya federal, dintre d’una UE, federal.

Només així podrem enfrontar-nos a l’embat independentisme, amb garanties d’èxit. Estic convençut que la majoria de catalans acceptarien aquest futur, si en tingués garanties. Un futur en el qual quedessin clares les competències de cada territori, el seu finançament fos clar, i el respecte garantit.

I res millor que el socialisme català i espanyol avanci cap aquest model. Si algú pretén iniciar batalles internes o externes i retornar agravis, o crear-ne de nous, hi sortirem perdent tots, i beneficarem de forma clara i contundent els partits de dretes. A veure si la prudència i el seny imperen en uns moments especialment delicats. I sobretot que ara no surtin veus internes, donant lliçons de per on hem d’anar, o presentant noves exigències. Deixem que la direcció del partit actuí, i posem-nos al seu darrere. Ara més que mai, convenen actituds series i responsables.

Joan Roma, President Consell Fed. XI del PSC