Joan Roma

SENSE AUTORITAT MORAL NI POLÍTICA

Sol passar sovint que qui més predica la moralitat, és qui acaba tenint la “cua de palla”, i mostra la hipocresia de les seves prèdiques. Ho veiem ara mateix amb el president Mas, convocant diverses personalitats del país per fer front a la greu crisis de confiança en el sistema polític, arran dels greus casos de corrupció apareguts aquí i a Madrid.

Ell ho fa sobretot pensant en els casos del PP, i així de pas, fer oblidar els propis de CiU. Però la gent, ja no s’empassa aquesta desviació de l’atenció perquè està indignada i perquè CiU està a primera pàgina, dia sí, dia, també.

No té, doncs, Artur Mas legitimitat per impulsar cap projecte de regeneració política perquè ha perdut autoritat, i està en plena onada de petició de responsabilitats per part dels greus casos que afecten a Convergència.

De fet portem anys, parlant , girant i regirant el més que probable finançament irregular de Convergència, via el Palau de la Música. De fet, és increïble l’ús d’una institució tant representativa i tant “sagrada” com aquesta per fer negocis bruts i rebre finançament il•legal. Costa molt poc de llençar prèdiques i criticar els altres quan els propis han utilitzat una via tant inimaginable com aquesta.

Però és que van apareixent altres casos, com el de les ITV en que s’acusa de nou Convergència, al màxim nivell. I, per reblar el clau, ja només faltava la presència de personatges de la màfia russa per acabar de completar el panorama.

El govern de CiU, en pacte amb ERC està enfrontat a la pitjor de les crisis mai vistes. I ara ho fa des de la desmoralització del país, perquè veu que no existeix ni un govern preparat ni un lideratge, sostingut en una clara autoritat política i moral. Artur Mas, ja no té credibilitat, i un president sense crèdit, és un president amortitzat. No té recorregut possible, encara que ERC li doni carta blanca en tots els seus moviments. No tardaran gaire a veure com aquesta unió, provoca tensions en els dos bàndols. I difícilment ERC podrà mantenir un pacte, en aquestes condicions.

I aquesta situació perjudica brutalment el camí cap a la plena sobirania o cap a la independència, perquè Catalunya ha perdut la imatge que havia tingut en el passat. Ja no es pot posar com model de bona gestió, amb un endeutament immens, tampoc és cap exemple d’honestedat amb tots els casos abans esmentats que afecten Convergència i amb els que han afectat Unió.

La política catalana i espanyola va a uns ritmes impossibles de predir, a terminis de mesos o setmanes. Es imprevisible el que pot succeir dintre de pocs dies, tant aquí com a Madrid. I amb aquest panorama que ningú s’equivoqui i pensi que Catalunya ho té més fàcil per anar cap a la independència. En absolut, res pitjor que un govern acorralat per fer-lo impredible. Es la situació que té el govern central, però , igualment el govern català es troba davant una situació molt complicada. Tots dos, estan més ocupats en tapar ferides que no pas en governar.

Precisament el pitjor escenari per afrontar la crisis, i no és estrany que els ciutadans promoguin mobilitzacions per exigir una neteja a fons de tot el funcionament i estructures del país. Tenir el cap ocupat en altres assumptes, va en direcció contrària a la feina que caldria fer. I així estem. Qui volia donar lliçons les ha de rebre per partida doble. Esperem respostes, aquí i allà.