Joan Roma

POLÍTIC, A MOLTA HONRA !

Sempre he estat orgullós de la dedicació a una feina pública, com és la de polític, i no serà ara, quan hagi de penedir-me de l’opció triada molts anys enrere, per molts vents que bufin en contra.

Es massa fàcil culpar tothom per la mala fe d’uns quants, però hem d’intentar destriar qui actua de bona fe i qui ha entrat en aquest àmbit per beneficiar-se’n particularment. Som els primers interessats en foragitar les pomes podrides i fer els possibles perquè no contaminin a la resta.

No serà fàcil regenerar l’àmbit polític, en tots els nivells i tots els sectors. Es decebedor veure com cada setmana apareix un nou cas, o se’n recupera algun de ja mig oblidat, donant la impressió que no hi ha “un pam de net” en tot plegat. Si això indigna la gent, en general, no us imagineu el mal que fa als qui estem al peu del canó, treballant al màxim per fer front a les conseqüències de la crisis en els nostres pobles i en els nostres ciutadans.

Fent un seguiment dels casos denunciats, es podria pensar que tots els qui estem en política, hi som per obtenir-ne un benefici particular, legítim o no. Ningú parla d’ideals, ni de dedicació voluntària, ni d’estimació desinteressada al territori on hem nascut o on estem vivint. La realitat, per sort, és totalment diferent, només cal baixar a peu de carrer.

I a peu de carrer podem constatar com la immensa majoria de polítics, independentment de la dedicació que tenen al seu càrrec, son persones idealistes que busquen millorar les condicions de vida del seu poble o ciutat, sense cap intenció de caure en corrupcions, ni males pràctiques. Ens podem equivocar, lògic, però sempre intentem fer-ho el millor possible, i per vies totalment honestes. Som per això especials?

En absolut. Com nosaltres, alcaldes i regidors, hi ha milers d’altres persones que ostenten càrrecs molts similars a la societat civil.

Tenim milers de persones treballant en ONG’s ( organitzacions no governamentals) amb feines molt similars a la dels polítics en ajuntaments. Igual que hi ha milers de persones, en juntes directives d’associacions de veïns, clubs esportius, entitats culturals, entitats socials, o de lleure. Totes aspiren a aportar el seu gra de sorra en benefici de la col•lectivitat. La recompensa és la satisfacció pròpia, per la feina feta, que suposa millorar la vida dels altres, en qualsevol dels aspectes, abans esmentats.

Som milers els càrrecs institucionals que no tenim cap remuneració per la feina que fem. I només una petita part, han traït l’esperit d’honestedat que ha de presidir tot càrrec públic. Si a Catalunya hi ha uns nou mil càrrecs institucionals en ajuntaments, parlament, diputacions, consells comarcals...només dos-centenars estan imputats en algun suposat delicte. I moltes d’aquestes imputacions poden tenir causes ben curioses, com la recent de l’alcalde de Súria, per una llicència d’obres a Iberpotash, qüestionada per un advocat, però sense cap derivació econòmica ni de mala gestió.

En resum, la immensa majoria estem en càrrecs per estimació al poble, per la justa ambició de millorar la vida dels nostres conciutadans, sense cap altra aspiració que la de complir amb un deure que ens hem imposat. La recompensa és la feina ben feta, honesta i ambiciosa. Qui hi estigui per altres motius, ha de ser foragitat i fortament castigat si ha vulnerat la llei. Es més, tots els delictes públics haurien de tenir prioritat per aconseguir sentències ràpides i contundents. Si una cosa vital hem d’aconseguir, és recuperar la confiança perduda, i els primers interessats som els qui estem en actiu.

Joan Roma i Cunill, President Consell Fed. XI del PSC