Joan Roma

BONA JUGADA PARLAMENTÀRIA

Un partit a l’oposició ha de tenir especialment desperts els reflexes com per actuar en el moment oportú. Es el que ha fet el Grup Socialista, amb la presentació del mateix text de Resolució, votat ahir en el Congrés de Diputats.

Era paradoxal que CiU i ICV haguessin presentat un text diferent del posat a votació en el Parlament de Catalunya. Això vol dir que es mouen per tacticisme i no a la recerca d’aplegar acords amplis.

Veurem la votació de tots ells, en els propers dies en el Parlament. Si tots sumen, els haurem de demanar perquè no presentaven aquest text, en comptes d’un altre que apostava clarament per la il•legalitat.

En fi, estem observant uns moviments caòtics, absurds, que deixen en ridícul la política catalana, i la fan incomprensible, per a propis i estranys. Mal camí per defensar temes tant importants com el “dret a decidir”.

I dit això, ens hem de demanar si l’actuació d’ahir dels diputats catalans, va ser la adequada. Per alguns, aquest era el gran moment esperat. Demostrar la capacitat de “trencar” la disciplina de vot amb el PSOE, per altres, ha estat un error, amb conseqüències difícils de calibrar.

Estic d’acord, amb la decisió de Pere Navarro , de votar a favor de poder fer una consulta, però per mi ahir va ser un dia trist. Per primera vegada hem estat incapaços d’arribar a un acord conjunt PSC – PSOE per posicionar-nos sobre un tema important com aquest. I aquesta decisió ens fa a tots més febles. I quan dic més febles em refereixo també a tots els partits catalans.

Amb la votació d’ahir s’ha allunyat encara més la possibilitat de dur a terme el referèndum, i per descomptat, pensar en una independència. En comptes d’obrir portes, l’estratègia de CiU , amb ERC , ens porta a tancar-ne.

La relació Catalunya – Espanya es va deteriorant i serà molt difícil tirar enrere. Mentrestant ningú es preocupa dels problemes reals i greus que afecten els ciutadans de tot l’estat. Els governants estan ocupats en discutir estratègies sobre com “retratar” l’adversari, i per tant, no hi ha temps pels problemes diaris.

En aquesta estratègia tots hi sortim perdent, i queden ja pocs mitjans més per trobar una sortida dialogada. Davant la contundent negativa d’ahir en el Congrés, quin pla B, proposa el govern català? No ho sabem , i sembla ser que ni ells tenen marcat el camí a seguir. Van improvisant i allargant el conflicte, sense vies de solució. Mala cosa quan un govern no té clara la via a seguir.

En quan al PSC, ha de ser capaç de plantejar un nou marc de relacions amb el PSOE sense animar la ruptura que perjudica a tots dos. Sempre hem avantposat els ciutadans als territoris, i ara, la gent necessita d’un partit potent a la oposició per evitar el desmuntatge de l’estat de dret.

Deixem pels altres anar a la aventura. Aviat trobaran els camins tallats, i hauran de plantejar-se el futur, quan hagin d’explicar que han impulsat una via sense sortida. Ben aviat ho hauran d’admetre, i aleshores s’ha de replantejar tot el fet fins ara.

Joan Roma, President Consell Fed.XI del PSC