Joan Roma

AJUNTAMENTS EN PERILL.

Es tant fàcil “ordenar” un país des d’un despatx que a vegades fa por veure els resultats. I si ningú hi fa front amb decisió, ens podem trobar en un desert de llistes a les properes eleccions municipals de 2015.

Ens temíem el Consell de Ministres de divendres passat, perquè s’havia anunciat l’aprovació de les mesures per “ordenar” el món municipal. I va quedar ben clar que els autors de la proposta no han estat mai ni regidors ni alcaldes. Tampoc s’hi veu la mà decisiva de la FEMP, en quan a evitar determinades propostes.

El Ministre Montoro, veu fàcil estalviar 7.000 milions d’euros, aplicant les mesures proposades, sense explicar en detall com hi arriba.

De totes maneres tenim un greu problema al davant, un dels més greus de cara el futur dels ajuntaments, especialment dels més petits.

Les propostes parlen de prohibir sous a alcaldes i regidors de municipis de menys de 1.000 habitants, els més nombrosos, amb uns 700 a Catalunya. La Generalitat diu que les competències son pròpies i per tant evitarà aquesta decisió, però el cert és que ningú està tranquil, i no és per menys. Ja estem acostumats a veure fets consumats, i si en una cosa hem d’estar atents és en garantir que qui tingui dedicació parcial, o total a l’ajuntament tingui la retribució corresponent.

I l’escalat de retribucions deixen molts càrrecs fora de la possibilitat de dedicar-se al seu ajuntament. No solament en els pobles petits, sinó també en els mitjans i les petites ciutats.

La presència d’un alcalde o alcaldessa en un ajuntament, durant un bon nombre d’hores del dia es indispensable per poder atendre les necessitats internes i les externes. I qui cregui que estalviant en aquesta partida fa un bé general, s’equivoca greument.

Els alcaldes de pobles petits, no solament duen a terme la feina d’alcalde, sinó multitud d’altres indispensables pel bon funcionament del municipi, en general. I qualsevol que volti una mica pel país veurà alcaldes, podant arbres a l’hivern, o regant jardins a l’estiu, a l’igual que se’ls trobaran voltant pel poble per comprovar que tot estigui en ordre, ajudant a persones necessitades, fent gestions per arreglar coses, ...

Si algú vol tenir constància d’aquestes persones multiusos que viatgi per pobles petits i demani la feina de l’alcalde. Que vagi a Sant Jaume de Frontanyà, per exemple, el poble més petit de Catalunya i tant aviat veurà l’alcalde portant la cuba de l’ADF, com arreglant desperfectes, o netejant jardins...a part de fer papers, i fer tràmits allà on pertoca.

Deixar sense sou a alcaldes i regidors, vol dir tornar als vells temps en que només es podia dedicar a política qui tenia prou recursos privats per no dependre dels recursos públics. I tots sabem com anaven les coses en aquells temps. I la millor inversió que pot fer un ajuntament és en disposar de persones que dediquin el seu temps als afers públics. Es pot comprovar com la dedicació d’un alcalde és directament proporcional als ajuts que arriben i a les inversions que es fan en el municipi.

I és impensable una dedicació “ a temps perdut” perquè no és viable. Quantes reunions es fan els matins o les tardes, amb representants de Diputació, Generalitat, Consell Comarcal, Mancomunitats, ...? Què haurem de fer, anul•lar-les o passar-les a hores intempestives ?

En fi, parlarem en properes ocasions d’altres canvis en curs, perquè estem davant una autèntica involució en el món municipal. I amb tot l’allau de problemes que el país està vivint, només falta posar més traves a la presentació de candidatures a les eleccions municipals. La pluralitat està en joc, i hem de vetllar perquè aquesta no arribi a Catalunya. De moment la vicepresidenta del Govern , diu que els canvis no ens afecten, però millor garantir aquest compliment de l’Estatut, i que no passi com altres compromisos que han estat trencats pel govern del PP.

Joan Roma, President del Consell Fed. XI del PSC