Thursday, November 29, 2012

 

CONFIANÇA TOTAL EN ELS DENUNCIATS




CONFIANÇA TOTAL EN ELS DENUNCIATS.

Per experiència pròpia sé el que significa ser denunciat, i no tenir res a veure amb els motius de la denúncia. Més ben dit, en els fonaments o en els casos, objecte de denúncia.

Hi ha partits polítics, o persones a títol individual, que quan veuen impossible guanyar a les urnes, busquen altres vies per fer-ho realitat. Una d’elles és la via judicial, portant als tribunals, suposats casos d’actuacions municipals irregulars, modificades convenientment perquè tinguin un mínim d’aparença irregular.

Aleshores, el problema pel denunciat és provar la innocència. Es a dir, aportar tota la documentació i informació que demostri que la denúncia, es basa sobre un cas o un fonament modificat convenientment, per fer-lo aparèixer com irregular. En aquest procés es perd temps, diners, esforços i atenció cap altres temes, per evitar condemnes injustes.

En el meu cas, he tingut centenars de denúncies, en els darrers anys, per tota mena de vies : judicials, administratives, comunicacionals.... davant de tots els organismes existents: jutjats de primera instància, contenciosos - administratius, tribunal superior de justícia de Catalunya ( quan era diputat ), Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Sindicatura de Comptes, Sindicatura de Greuges, Agència Catalana de Protecció de Dades, Agència Espanyola de Protecció de Dades, ... i una dotzena o vintena d’altres organismes nacionals, estatals i fins i tot europeus.

La varietat i contingut de les denúncies, és immensa, i la majoria conté o contenia multitud de casos, inventats, modificats o suposats , de manera que la realitat s’ha acabat imposant, mitjançant l’arxiu de les denúncies.

Només un cas va arribar a la condemna, via Tribunal de Cuentas, per una actuació de caràcter administratiu, pel pagament d’uns interessos de demora a una empresa de construcció. Una actuació que de fet havia estat avalada per un informe d’un catedràtic de dret administratiu, demanat per la Diputació de Barcelona, en una obra que havien intervingut la Generalitat i la pròpia Diputació.

En fi, tornant al principi, amb aquest escrit vull reivindicar la honorabilitat dels denunciats, en aquest cas, en Dani Fernández i en Manuel Bustos, els més coneguts, però també d’altres que han aparegut en els mitjans de comunicació.

Conec de fa molts anys, als dos dirigents del partit, i els considero totalment rigorosos en l’actuació dels seus càrrecs. No entenc ni puc acceptar un desplegament tant desproporcionat, i tant fosc, en els mètodes i les explicacions rebudes fins ara, per part dels impulsors de les investigacions. I encara és més increïble la barreja d’accions, en un mateix dia, per temes totalment diferents.

Repeteixo que he patit en carn pròpia, multitud de denúncies, en els darrers 20 anys. Denúncies que m’han portat a defensar la honorabilitat davant dels tribunals. Actuacions dutes a terme per gent de CiU, en uns casos i per part de particulars, més o menys instrumentalitzats , en altres. Al final, la honestedat triomfa, però això no vol dir que els denunciats no passin per un calvari , difícil d’oblidar.

Hem d’exigir rapidesa i claredat en les actuacions i resolucions contundents. En aquest i en altres casos. Si algú ha comès un delicte que pagui per ell, però que es mantingui el principi d’innocència, en tots els casos que ho mereixin.

Aquestes actuacions fan mal, no solament al PSC, sinó a tots els polítics. Estem cansats de que estiguem tots sota sospita, quan la immensa majoria de càrrecs polítics i institucionals, exercim els nostres càrrecs per idealisme i desig de servei a la societat.

Que ningú embruti la nostra trajectòria. Que ningú quedi impune davant actuacions barroeres, motivades per voler guanyar en els tribunals o davant la opinió pública , el que han perdut a les urnes.

Els ciutadans tenen dret a saber tot el que passa, i a votar en conseqüència. En el meu cas, la major prova d’honestedat, han estat les sentències judicials, administratives o d’altre ordre, i molt especialment els resultats electorals. Dotze anys de regidor, i vint-i-un d’alcalde amb majories absolutes.

Confiem en els nostres companys, i en el Primer Secretari, Pere Navarro que els ha escoltat i ha manifestat la confiança en ells. Estem actuant seguint el nostre estricte codi ètic, i és una primera demostració de la rigorositat dels nostres plantejaments, a nivell d’honestedat i transparència.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà).






<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?