Joan Roma

PARTIDISME I DESCONFIANÇA TOTAL.

Si en un lloc sabem què vol dir partidisme, és a Solsona, i comarca. CiU ha tingut en aquest territori un graner de vots , a canvi de res. Des de l’any 79, CiU ha estat hegemònica a tots els municipis de la comarca, amb algunes petites i curtes excepcions que han procurat, “resoldre” d’immediat.

Malgrat aquest control , no varen poder impedir que la capital quedés fora de l’àmbit convergent, i d’aquí la pressió que exerceixen a tots els nivells, per poder “recuperar”la ciutat perduda. Que ningú s’estranyi, doncs, de les tibantors, dels oblits ni dels pals a les rodes que posa el Govern de la Generalitat, a l’ajuntament de la ciutat.

Fa pocs dies l’alcalde es queixava de les dificultats per poder-se entrevistar amb el Conseller d’Agricultura, tot i que sovint ve, al Centre Tecnològic. No és que no tingui temps per despatxar amb l’alcalde, és que no vol fer-ho.

I moles es preguntaran , és normal un comportament com aquest? En absolut en els països de llarga tradició democràtica, però aquí, a Catalunya, CiU sempre s’ha comportat amb un partidisme exagerat, totalment fora de lloc. Quan considera que un territori li “pertany”, fa tot el possible per fer-li la vida impossible. I si convé, li negarà ajuts i subvencions, o posarà impediments i dificultats en la tramitació d’expedients...

Es a dir, CiU no ha tingut mai vergonya d’utilitzar les institucions a benefici propi, i per complicar la vida dels seus adversaris. Ara mateix, ho podem veure, tant en el cas de Solsona, com en molts altres casos.

Davant aquest comportament, no és estrany, la desconfiança que generen tots els compromisos d’Artur Mas, en matèria territorial o de gestió política. No s’ha complert cap dels grans compromisos electorals de CiU, en matèries tant essencials com la Sanitat, l’Educació o els Serveis Socials.

Ara, Artur Mas no vol passar comptes. No vol recordar aquelles promeses fetes, ni vol que li recordem que el país, avui, està en molt pitjors condicions que quan ell va assumir la presidència.

Es per això, que la desconfiança és total, envers el programa electoral d’aquestes eleccions. Qui llegeixi el programa de CiU no trobarà enlloc, el compromís de la independència de Catalunya. Enlloc hi figura, la promesa de convocar referèndum, i la seguretat d’aconseguir la independència. Prefereix continuar en el marc de l’ambigüitat i parlar “d’estat propi”, o de crear “estructures d’estat”..., però ras i curt, no parla enlloc de la independència.

I així CiU ha passat molts anys. Critica a tothom , però no actua en conseqüència. Es capaç de retreure als altres el que ells mateixos fan. Son molt donats a criticar el posicionament del govern central, envers les autonomies, però no volen sentir, que la Generalitat ha maltractat els ajuntaments del país.

En resum, després de dos anys de govern Mas, el país està en pitjors condicions, i les retallades de serveis han modificat les condicions de vida dels catalans, en tots els sentits. Aquest ha de ser un dels arguments de la campanya, i no deixar-se emportar per un únic tema. Es Artur Mas el qui només vol parlar de la ubicació de Catalunya de cara el futur, però sense explicar quines polítiques pensa fer, ni valorar, en tot el que havia promès i no ha complert.

Es fàcil posar per escrit, un munt de compromisos, el que costa és posar-los en pràctica. A dia d’avui podem constatar que Artur Mas ha perdut la credibilitat que podia tenir en el passat, i la desconfiança és total, respecte les propostes de futur.