Joan Roma

TRACTAR ELS TEMES DIARIS

Tots hem caigut en la trampa de desviar l’atenció de la gent cap els temes “nacionals”, en les diferents vertents, en comptes de parlar dels temes diaris. Sàvia estratègia de CiU, tot sigui dit, però ineficaç per solucionar els problemes més elementals.

Estem esgotant els recursos en tots els mitjans per donar voltes i més voltes sobre quina ha de ser la ubicació de Catalunya, de cara el futur, i no donem compte de com resoldre les situacions més crítiques de la gent.

Deixo dit, i així ho ha proclamat el PSC que en aquest tema els catalans s’han de poder pronunciar, mitjançant una consulta, propera, clara i vinculant, però , dintre del marc legal. Serà complicat aconseguir-ho, però molt més ho serà si es vol fer, saltant-se la legalitat.

Parlem, però, de la situació real del país. Unes eleccions serveixen per mesurar el grau de compliment del programa de govern, del partit guanyador. Per veure què s’ha fet, o s’ha deixat de fer. Si estem ara, millor que abans... I es vota en conseqüència. Es a dir, es premia la bona feina feta, o es castiga, votant a una altra força política. Es el principi de l’alternança, fonament de la democràcia.

Ara i aquí, és evident que Artur Mas, no vol entrar en aquest terreny perquè hi ha ben poques coses per mostrar. Èxits, pocs, fracassos, molts.

Tot sovint ens reunim alcaldes, per tractar sobre les situacions que viuen els nostres municipis, i els serveis que reben els nostres conciutadans. El resultat és un empitjorament general de tots els serveis bàsics, i un desgavell notable en tota la gestió del govern de la Generalitat. Hi ha coses en que l’element econòmic, no és el més important perquè la burocràcia funcioni, doncs, també en aquest apartat la situació ha empitjorat. Sigui per la disminució de personal, per la falta de directrius, pel desànim imperant, per la falta de coordinació, o per tot plegat, el cert és que la maquinària administrativa va de mal en pitjor.

La pobresa augmenta de manera preocupant, i s’apropa als dos milions de persones. La taxa d’atur entre els joves ha arribat a cotes del cinquanta per cent, amb el que comporta de desànim col•lectiu. En matèria de salut, la situació és indignant, en tots els aspectes. Llistes d’espera immenses, retallades de personal arreu, i tramitacions més burocratitzades que mai, amb una falta de directrius que motiva situacions desesperades.

I en educació, per primera vegada, s’observen situacions impensables en el nostre món, amb retallades a tort i a dret que han portat aquest àmbit unes desenes d’anys enrere, amb un segur empitjorament, en els propers mesos.

Es fàcil dir que tot és culpa de Madrid. Un governant ha de gestionar els diners que té, no els que podria tenir. El finançament ha de ser millorat. Sense cap mena de dubte, però mentrestant toca treure el màxim rendiment del que es té. Sense suprimir impostos als més rics, perquè després faltaran per cobrir les necessitats bàsiques de la gent.

D’això toca parlar aquests dies, fins a les eleccions. Es obligació dels partits a la oposició passar comptes, i presentar alternatives. I pertoca a tots nosaltres valorar els fets, i actuar en conseqüència. No deixem que el debat “nacional” tapi la realitat social.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC