Joan Roma

ARRIBAR A TOTHOM I A TOT ARREU.

En un mes estarem en plenes festes nadalenques, plenes de records, i desitjos de pau i harmonia. Unes festes, entranyables, per uns, doloroses per altres.

Des de fa setmanes algunes de les grans organitzacions d’ajuda social estan demanant nous socis, nous col•laboradors, voluntaris, participants en actes de recollida d’aliments... Feia molts anys que no veiem un desplegament tant important per aconseguir portar les coses més bàsiques als més necessitats.

Però, és que feia molts anys que no teníem l’enorme xifra d’aturats, persones dependents, persones amb ajudes mínimes, pensionistes que no arriben a final de mes, o jubilats que han de repartir els recursos amb altres membres de la família.

Les xifres fan fredor, i no podem arribar a les festes, sense haver participat en molts dels actes solidaris. Per solidaritat, però també per justícia social.

En molts casos arribem massa tarda. El tema dels desnonaments s’hauria d’haver encarrilat dos o tres anys abans. Disposar de vivenda digna és el mínim bàsic que ha de tenir una família, i els abusos han estat immensos per part de multitud d’entitats financeres.

I si bàsica és la vivenda, no menys bàsic, és la disponibilitat d’aliments per sobreviure. Conec diversos voluntaris de Creu Roja que expliquen autèntiques situacions límit de supervivència. I els casos es van ampliant i multiplicant, en aquesta llarga, i incomprensible crisis global, però especialment dura en el nostre país.

Els ajuntaments han de fer front, amb molts pocs recursos, a una ingent petició d’ajudes de tota mena. Durant els propers dos o tres anys, s’haurien d’habilitar recursos de totes les administracions per fer front als problemes més urgents, del contrari, les reaccions poden ser imparables i de greus conseqüències.

Què fer mentrestant ? D’entrada els qui tenim feina i sou, col•laborar econòmicament en les organitzacions socials més arrelades al territori. En tenim unes quantes de total garantia i solvència. Fer-se soci, comprar butlletes, aportar menjar, recollir materials per reciclar, participar en les activitats, o fer-se voluntari, a temps parcial.

Pràcticament en la majoria de pobles hi ha qui ha passat al davant i costa ben poc afegir-se a la seva acció. La societat civil està demostrant la seva empenta, a l’hora d’afrontar les penúries de la gent. Una societat que semblava adormida per l’etapa d’esplendor i materialisme, pur i dur, i que ara reneix de les cendres.

Ara toca mullar-se pels altres. Aportar en la mesura del possible, recursos i ajuda per fer menys penible la situació de milers de persones i famílies. I no perquè s’acosti Nadal , sinó perquè és de justícia fer-ho. Ara per ells, potser en el futur podria ser per mi.

I el més pràctic, son les quotes fixes mensuals, semestrals o anyals. Quotes que permeten a les entitats saber de quan disposen al llarg de l’any. Les puntuals, son importants, però no permeten planificar ni programar i si ara una cosa és important, es fer previsions, de cara els propers mesos i anys. No val improvisar en una matèria tant sensible com és la necessitat humana. Estem ja des de fa molt de temps en un estat precari, i tot indica un llarga període més per endavant. Hem d’arribar a tothom i a tot arreu. No hi ha illes d’abundància. Les necessitats estan per tots els llocs.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC