Joan Roma

JA TENIM LA RESPOSTA DEL POBLE

Artur Mas, volia una resposta contundent del poble català. Ja la té. Enlloc de donar-li una àmplia majoria absoluta, li ha modificat el seu pes en el Parlament i li obliga a emprendre un camí, radicalment diferent al buscat.

La democràcia té aquestes grandeses, i davant el messianisme d’Artur Mas, la realitat plural del país , s’ha imposat.

En qualsevol altre lloc del món, el més lògic hagués estat la renúncia a ser candidat a la presidència de la Generalitat. Aquí, s’ha lligat tant el destí del país al d’Artur Mas que CiU s’ha quedat sense alternativa. Està obligada a continuar amb el mateix candidat, si bé totalment cremat per un immens error de percepció de la realitat.

Ben poques vegades hem vist convocar precipitadament unes eleccions, per tenir un avantatge, i sortir-ne totalment escaldat. De fet l’oportunisme de la convocatòria, el salt de CiU del “sobiranisme” a l’independentisme, en qüestió de poques setmanes, les fortes retallades a tort i a dret, juntament amb un messianisme massa estrident, ha motivat a molta gent a anar a votar, i fer-ho per altres forces polítiques.

El resultat, el tenim davant nostre, amb una complicadíssima sortida. ERC és el gran partit guanyador d’aquestes eleccions, però ara es topa amb la dura realitat. Una cosa és criticar i proposar des de fora del govern tota mena de “solucions” a la crisis i dur el país a la independència, amb fórmules més que discutibles i una altra és mullar-se i posar-se a governar.

A dia d’avui, CiU no té company de viatge. Ja no pot pactar amb el PP després de tot el que ha passat. El PSC , no vol acords amb CiU després d’haver incomplert tots els pactes fets en el passat mandat. Res del que es va prometre, es va complir, de manera que estem ja més que cremats, com per ara, resoldre la problemàtica situació en que s’ha ficat CiU per simples interessos de partit, i no de país.

De fet, els resultats del PSC han estat dolents. No podem dir altra cosa, i podien haver estat pitjors a la vista de les enquestes i pronòstics. La convocatòria precipitada d’eleccions de fet buscava aquests efectes sobre els socialistes. Agafar-nos a contrapeu, amb un partit en plena reorganització, un candidat poc conegut, sense poder fer les primàries obertes que havíem promès... No era fàcil emprendre el camí, en aquestes circumstàncies.

Ara, amb 20 diputats, tenim més poder d’intervenció que abans amb 28, a raó dels resultats obtinguts pels altres partits. Es hora d’iniciar una nova etapa radicalment diferent de les viscudes. Cal fer una oposició forta i contundent, cal portar al Parlament els problemes reals dels ciutadans, i tornar al carrer, per escoltar la gent, i fer-nos-en portaveus.

I estem d’acord en fer una consulta al poble, dintre del marc legal. I volem una Espanya federal, on Catalunya hi tingui l’encaix que es mereix, dintre d’una UE, igualment federal. A la curta o a la llarga es comprovarà com la via socialista és la única existent per poder demanar la opinió al poble català. I que ningú s’enganyi, costa poc sumar partits , a una banda o altra de l’independentisme. Una altra cosa serà la decisió en el moment precís. Els socialistes defensem el federalisme com a millor sistema de govern, i la via per arribar-hi és la de reformar la Constitució, tant pel que fa poder convocar el referèndum , com per trobar l’encaix adequat a nivell estatal. El temps dirà qui té la raó.