Joan Roma

EL POBLE HA PARLAT

De ben segur les eleccions al Parlament del passat diumenge dia 25 passaran a la història, com un dels errors més monumentals, comesos per un president en exercici i per un partit, o més ben dit coalició. En aquest cas CiU.

Pensar que es pot enganyar a tot un poble, amagant una nefasta gestió, plena de retallades, incompliments dels compromisos electorals, i pujant al carro de l’independentisme després de 25 anys de governs de CiU, era demanar massa als ciutadans. Més ben dit, era prendre el pèl, amagats darrere les banderes.

La resposta ha estat contundent, i inesperada per tothom. El domini total i absolut dels mitjans de comunicació públics, TV3, Catalunya Radio, i els generosos ajuts donats al Grup Godó ( La Vanguardia, 8TV, etc. ) han limitat la pluralitat informativa fins extrems realment mai vistos. CiU ha posat tots els medis, per controlar-ho tot, i evitar crítiques a les seves actuacions.

Els més perjudicats per aquesta manca de pluralitat hem estat , sense cap mena de dubte els socialistes. Artur Mas, va voler aprofitar l’empenta de la Diada, per posar-se al davant de la manifestació, i agafar el PSC en plena reorganització del partit, i consolidació del Primer Secretari, Pere Navarro. Va impedir poder dur a terme les primàries oberts que el Congrés del PSC havia aprovat, amb el conseqüent ressò que hauria tingut, etc. Tots els càlculs fets, per guanyar per golejada, se n’han anat en orris.

I n’ha resultat un Parlament molt més complicat del precedent. Més plural, però també més radical, i no serà fàcil formar un govern estable, fort i amb capacitat per emprendre les dures reformes que li calen al país.

Alguns s’han afanyat a explicar que tenim un Parlament més sobiranista, o independentista. Sumen CiU, ERC, ICV, i la CUP, i conclouen que cap problema per iniciar el camí cap a la independència. En total 87 diputats sobre un total de 135. Hi ha sumes mal fetes, i aquesta és una d’elles.

D’entrada cal dir que ICV està al costat del “dret a decidir” i per tant favorable a realitzar una consulta popular, però d’aquí a demanar el vot per la independència hi ha un abisme. El seu electorat és d’esquerres i favorable a les llibertats, però no necessàriament partidari de trencar amb Espanya, sortir de la UE i anar a “terres ignotes”.

En quan a CiU, amb 50 diputats, té una dotzena de Unió Democràtica, partit que no aposta per la independència i no anirà cap una consulta il•legal, digui el que digui Convergència. Fins aquí han arribat junts, però , trencar amb Espanya, un partit que representa més que cap altre al sector empresarial i financer català. No ho veurem.

De fet , també el PSC està a favor d’una consulta, però legal. Es a dir, emparada per la Constitució. I si s’ha de modificar, ho fem, tant per celebrar el referèndum com per encaixar Catalunya dintre d’una Espanya federal, en el marc de la UE. En poques setmanes quedarà clar que la única via per complir aquest compromís, és el que ha senyalat el PSC.

En resum, les eleccions han modificat substancialment el mapa polític català, i han destrossat el lideratge d’Artur Mas. En plena crisis, hem gastat 35 milions d’euros en unes eleccions, hem paralitzat 3 mesos el país, i hem conformat un Parlament que farà molt difícil formar govern. ERC ja diu que no vol entrar a governar. Es a dir, criticar sí, i empènyer també, però sense mullar-se en la governabilitat.

El PSC és lògic que vulgui anar a una oposició clara i contundent, vist tot el que ha fet CiU en aquest mandat, i vista la complicitat amb ERC, en punts essencials. Ara que cadascú sigui coherent, i defensi els postulats presentats en campanya electoral. I els errors es paguen, i la ineficàcia , també. En aquests temes, CiU ha rebut una lliçó difícil d’oblidar.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà ( Berguedà).