Joan Roma

UNA HUMILIANT VICTÒRIA

En països de llarga trajectòria democràtica i especial sensibilitat al ridícul, un candidat com Artur Mas, anunciaria la seva renúncia al lideratge, i s’apartaria de la vida política, donant pas a un nou candidat.

No crec que aquest sigui el cas, però el seu lideratge està ja per terra. Mai podrà superar un resultat tant advers i tant espectacular com el tingut. I no estic d’acord amb multitud de comentaris sobre els resultats dels pro – independència, respecte els defensors d’altres opcions. De seguida explicaré, perquè.

De totes maneres, abans, cal reflexionar sobre la lleugeresa i inconsciència de decidir fer noves eleccions sense haver arribat, ni tant sols a meitat de legislatura, i pensar que es poden tapar totes les decisions preses, portant l’atenció sobre les banderes, en comptes de sobre les persones.

A cada partit hi ha aprenents de bruixot que pretenen tenir la veritat, i ser més espavilats que ningú, proposant agosarades “fugides endavant” sota estudis i paràmetres que només ells tenen. Artur Mas, i el seu entorn, han fet aquesta aposta. La seva “estimació” al país els reclamava , en plena crisis, paralitzar uns mesos el país, gastar uns quants milions en noves eleccions, i sortir-ne amb molts més problemes per tenir un govern fort i estable. Tot un rècord d’errors incommensurables.

I el dia després no és gens fàcil de gestionar, perquè comporta topar-se amb la crua realitat diària, amb un govern totalment arruïnat i incapaç de fer front als reptes més immediats. I després vindrà la gran frustració. La lleugeresa amb que es va prometre una consulta, legal o no, és inviable. I cal sumar millor els resultats, i sobretot, no incloure determinades forces, en una banda o altra.

D’entrada, totes les forces polítiques, repeteixo, absolutament totes, hauran de complir els preceptes constitucionals. La única via per fer la consulta és la proposada pel PSC. I parlant del PSC, és evident que el seu resultat és clarament insatisfactori. Més ben dit, estem davant un resultat dolent, sense pal•liatius. Ara bé, també tinc clar que si algú pensava en un lideratge fugisser de Pere Navarro, s’ha equivocat. No és un candidat de transició, sinó que ha vingut per quedar-se i ho veurem en aquesta nova etapa que ara comença.

Absolutament tots els factors estaven contra el PSC. Artur Mas, en els seus càlculs, pretenia una àmplia majoria, aprofitant la deriva independentista de la Diada, i sumar vots de tot arreu, entre els quals molts de socialistes. Igual pensaven els altres partits, per no haver donat temps a consolidar el lideratge de Pere Navarro i la reorganització que està duent a terme. Estic convençut que hem tocat terra, i és hora d’iniciar el rellançament. Amb tota seguretat, perquè la via per encaixar Catalunya, és la federal, a Espanya i a la UE. Ben aviat ho veurem.

I amb els resultats a la mà, que ningú sumi massa ràpidament els camins a seguir. Primer s’ha de formar govern, després gestionar un govern arruïnat i totalment dependent de Madrid, amb la qual cosa, la facilitat en que alguns veuen un pacte CiU – ERC , es va esfumant. I no oblidem que CiU és una coalició, i si algú ha sortit reforçat d’aquest resultat és Unió Democràtica, que no volia apostar per l’independentisme. I tenen una dotzena de diputats. No els sumaran a aventures fora de la legalitat.

Per acabar, si una cosa queda clara és la falta de pluralitat dels mitjans de comunicació públics. El PSC ha estat sotmès a un implacable atac des de TV3, Catalunya Radio, i altres mitjans de comunicació, públics i privats, dintre la òrbita de CiU. Si una decisió cal prendre és un radical canvi en les normes de funcionament d’uns mitjans que paguem entre tots, i un control de les generoses subvencions a mitjans privats, per fer aquesta mateixa feina. No és de rebut trencar les regles d’objectivitat en matèria informativa, i el que portem de mandat Mas, totes les línies vermelles han estat no solament traspassades sinó trencades. Tindrem ocasió de parlar-ne properament.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed.XI del PSC