Joan Roma

ARTUR MAS, EN EL PAÍS DE LES MERAVELLES.

Cada dia que passa, comprovem millor el grau d’improvisació en que Artur Mas s’ha endinsat en el món del “sobiranisme complert”, en el “d’un nou estat”, en el de creació “d’estructures d’estat”, en el de la “interdependència”... De fet, hem comprovat que Artur Mas no sap pronunciar la paraula “independència”. O li fa por, o no s’atreveix a detallar tant, cap on pretén anar. I és que com podrem veure, el seu projecte no és d’aquest món. Almenys d’aquest món polític en el qual ens movem , en el present, i pretenem moure’ns en el futur.

A falta de major concreció, a cada entrevista, Artur Mas deixa anar algunes “perles” absolutament xocants en un polític en actiu, suposadament ben informat de les regles de joc en que es mou el nostre país, el nostre estat, la UE, i fins i tot l’OTAN.

De moment, Convergència, que no Unió Democràtica, ens diu que aposta per un nou estat dintre de la UE. Tot indica, i el propi president accepta, que això a dia d’avui és inviable. La constitució europea, en el Tractat de la Unió, deixa clar que qualsevol nou estat, ha de sol•licitar entrar-hi, i ha de ser acceptat per la totalitat dels membres de dret , en el moment de la petició. El mateix passa en l’ús de l’euro.

En noves entrevistes, el president Mas, ens anuncia un nou estat, sense exèrcit, però dintre de l’OTAN. Es a dir, seríem tant espavilats que tindríem resolta la nostra seguretat, pagant els altres. Es com si ara, Manlleu, acordés que la policia municipal de Vic, s’ocupés de la seguretat de la ciutat, pagant els vigatans.

Continuem. Per consultar el poble català, el president assegura poder-ho fer, sí o sí. Es igual que l’Estatut de Catalunya, no ho contempli, ni es pugui fer, sense acord de les Corts Generals. Es farà, i punt. I a més, ja té la pregunta clau: Vol vostè pertànyer a un nou estat dintre de la UE ? Que la pregunta hagi de sortir d’un acord en el Parlament de Catalunya, que hagi de tenir una concreció o un altre redactat... no és important. I tampoc és rellevant que la pregunta porti una contradicció “in terminis”, com hem vist.

Un nou estat dintre de la UE, no pot ser, fins que es produís una petició, i una acceptació per part de tots els membres. Sembla una raresa pretendre el naixement d’un fill sense que la mare hagi estat embarassada.

I pensant, fins i tot en el Barça, i en els milers de seguidors, res més senzill que anunciar que podria continuar en la lliga espanyola, enfrontant-se amb el Madrid, per que sí. No hem d’espantar els afeccionats, amb previsions de la seva desaparició per falta de rivals potents. Si Mònaco competeix a França, perquè el nou estat català no ho pot fer a Espanya, en aquest cas concret i especial ?

I per algunes coses el nou estat podria semblar-se a Andorra, Mònaco o Liechtenstein, i per altres amb Dinamarca, Suècia, o Holanda. Es a dir, estem fabricant un nou estat a la carta. Ens quedem tot el bo i millor, i deixem perquè ho assumeixin els altres, tot el que pugui costar diners o no ser-nos interessant.

Es a dir, Artur Mas, en el país de les meravelles. Ens anuncia la seva predisposició a posar rumb cap un nou món, ple de meravelles, en el qual els diners que ens estalviaríem d’estar on estem, podríem fer de tot. Els deutes, l’endeutament, les retallades... tot quedaria oblidat, i en un instant, apareixeríem en aquest nou escenari europeu, on ens esperen amb els braços oberts, i amb les despeses pagades.

I mentrestant descobrim aquest nou paradís terrenal, no parlem d’un govern de mediocres, que han portat Catalunya al seu pitjor moment històric. En parlarem properament, aquí mateix.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà ).