Joan Roma

REACTIVACIÓ MUNICIPAL
De ben segur tothom veu amb preocupació la caiguda de la activitat econòmica, molt especialment la lligada a la construcció. Dependre tant d’un sol sector porta aquests problemes, i no és fàcil reactivar la economia, en poc temps i per a tanta gent.
Amb tot, s’estan produint algunes reaccions que han de comportar uns efectes clarament beneficiosos per tot el sector i permetre una reactivació, molt abans del que arribaria sense les decisions que tot seguit comentaré.
Es parla poc de la capacitat inversora dels ajuntaments, perquè sempre son més espectaculars algunes grans inversions dels governs autonòmics o de la administració central, però no deixa de ser essencial, el paper que juguen els municipis a l’hora de programar obres en tot moment i a tot arreu. Totes aquestes obres, des de les més petites a les més grans proporcionen milers de llocs de treball directes i indirectes.
I ara, ben aviat els ajuntaments rebran injeccions molt importants de diners de les altres administracions : Generalitat, Diputacions , Govern Central i UE, com per poder iniciar les programes d’inversions previstos en els programes electorals. Es a dir, en pocs mesos es licitaran centenars d’obres d’imports molt diversos que donaran feina a multitud d’empreses.Els diners rebuts, via subvencions, afegits als dels propis pressupostos municipals i amb crèdits complementaris, fan un gruix d’inversions de primer ordre.
I aquests inversions tenen la virtud de tocar tots els temes i tots els territoris, de manera que beneficien a tothom. I van des de la gran obra pública, com soterrament de vies de tren, aparcaments, zones esportives, urbanitzacions, pavellons, etc, passant per les obres lligades al cicle de l’aigua, o dels serveis municipals bàsics.
I aquest és un inici amb una durada de entre tres i quatre anys, tot el que resta de mandat municipal. Ja no es pararà en cap moment perquè la repercusió i repartiment d’ajuts s’allarga durant esl propers quatre anys. Hi ha , doncs, unes perspectives bones de recuperació de la activitat, en aquest àmbit tant rellevant de la obra pública i la construcció.
A tot plegat s’hi afegeix la decisió de la Generalitat d’avançar algunes de les grans actuacions en obra pública per ajudar a la recuperació de la activitat. En aquest apartat es parla de més de quatre mil milions , per injectar de forma immediata al mercat de treball, dedicat a les grans infraestructures i equipaments. Sense cap mena de dubte, s’ha de notar aquesta decisió.
I per últim, també a nivell de govern central, s’ha acordat avançar obres , inicialment projectades per a més endavant. Tot plegat, ha de permetre millorar sensiblement el moment actual i frenar la desacceleració que s’autoalimenta, si ningú hi fa res per aturar-la.
Queden per fer altres actuacions que les hem vist en alguns municipis, impulsades per ajuntaments realment innovadors i que suposen entrar en àmbits , fins ara poc explorats i que poden donar idees a la Generalitat o al Govern Central per copiar-les. Es el cas, de negociar la compra de vivendes noves, a promotors que no les poden vendre als preus inicialment previstos i que estan disposats a cedir-les a lloguer, avalat per l’ajuntament, o vendre-les a preu de cost. Es una bona ocasió de fer-se amb un parc de vivendes de lloguer o en propietat a preus raonables.
I seria poc raonable ficar-se en noves promocions de vivenda de promoció pública si existeix la possibilitat de comprar-ne de ja feta, en condicions similars al cost de noves promocions. En aquest i altres apartats, son els ajuntaments els que han aportat noves fòrmules àgils i imaginatives per aprofitar recursos i resoldre problemes. Una demostració més del poder d’innovació de les corporacions locals.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.