Wednesday, April 09, 2008
L’AIGUA I CIU
Veig en el darrer número de la revista,un article de CiU a la comarca que demostra la poca memòria d’aquesta formació política i com aprofiten per atacar les decisions sobre temes d’aigua de l’actual govern i molt especialment del Departament de Medi Ambient, oblidant les peripècies dels governs de CiU durant 23 anys en aquesta matèria. Per tant sempre és interessant recordar vells temps, i refrescar la memòria col•lectiva.
En primer lloc, i ho he dit mantes vegades que Catalunya s’ha distingit per actuacions individualitzades i amb molt poca planificació en els temes d’aigua, per part del govern de la Generalitat. Cada poble o ciutat s’havia d’espavilar i el govern , simplement concedia algunes subvencions, sense exercir les competències i el caràcter de director de tot aquest element bàsic. El resultat el tenim ben a la vista, amb municipis ben equipats, altres no tant, i molts en situació greu. I en conjunt, el problema mal resolt.
Per tant, malament quan un govern no governa o no imposa una racionalitat en un tema tant essencial. Aquí uns han agafat l’aigua d’on han volgut, com han volgut i en la quantitat que els hi ha donat la gana, fos del propi municipi, del municipi veí o perforant pous per tot arreu sense mirar si es perjudicava a uns o altres. El campi qui pugui ha estat norma fonamental. Al mateix temps que no es preveia una política rigorosa de prevenció de la contaminació dels aqüífers.
De tot plegat, suposo que no serem tant agosarats com per imputar-ho al primer tripartit, i a l’actual de l’Entesa que només , en conjunt porten 4 anys de govern. Aquesta és una primera constatació per recordar a CiU que malament poden criticar la situació actual quan ells varen tenir 23 anys per preveure-la i resoldre-la.
Però anem més a prop, en el temps i en el territori. Voldria recordar a CiU d’aquí la comarca que el Plan Hidrológico Nacional que varen pactar amb el PP, no únicament preveia el famós transvasament de l’ Ebre cap a les regions del sud mediterrani per fer més rics a grans promotors immobiliaris, sinó afectava , també el Solsonès.
Precisament en el PHN es preveia la dependència d’embassaments interiors com ara La Llosa del Cavall, per garantir l’intercanvi d’aigua amb l’Area Metropolitana, però a més el Ministre Alvarez Cascos imposava un cànon sobre cada m3 d’aigua agafada de l’embassament, per recuperar la inversió feta. Estem parlant d’una inversió aproximada superior als 15.000 milions de pessetes. Es a dir, si no s’hagués derogat el PHN els solsonins haurien hagut de pagar un impost sobre l’aigua per retornar diners a Madrid.
Però, anem una mica més lluny, i recordem que és ara i no en temps de CiU quan els de comarques podem agafar aigua dels nostres embassaments. Abans, ni els berguedans podíem consumir aigua de la Baells ni els solsonins de La Llosa ni els osonencs de Sau, etc.
Van fer falta moltes iniciatives parlamentàries i exigències territorials per fer comprendre al govern que no era ni just ni sostenible que els més propers als embassaments no en podessin gaudir , simplement perquè la construcció havia estat prevista com a dipòsits d’aigua per Barcelona i Area Metropolitana.
En resum, és cert que aquest govern ha comès errors en aquest tema de l’aigua i que el Conseller Baltasar ha fet unes declaracions i ha pres algunes decisions poc afortunades, però d’aquí a que CiU vulgui donar lliçons de coherència i bona gestió, hi va una distància immensa. Per tant va bé de tant en tant recordar vells temps i assegurar-se que mai més tornin. Molt cordialment com sempre.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.
Veig en el darrer número de la revista,un article de CiU a la comarca que demostra la poca memòria d’aquesta formació política i com aprofiten per atacar les decisions sobre temes d’aigua de l’actual govern i molt especialment del Departament de Medi Ambient, oblidant les peripècies dels governs de CiU durant 23 anys en aquesta matèria. Per tant sempre és interessant recordar vells temps, i refrescar la memòria col•lectiva.
En primer lloc, i ho he dit mantes vegades que Catalunya s’ha distingit per actuacions individualitzades i amb molt poca planificació en els temes d’aigua, per part del govern de la Generalitat. Cada poble o ciutat s’havia d’espavilar i el govern , simplement concedia algunes subvencions, sense exercir les competències i el caràcter de director de tot aquest element bàsic. El resultat el tenim ben a la vista, amb municipis ben equipats, altres no tant, i molts en situació greu. I en conjunt, el problema mal resolt.
Per tant, malament quan un govern no governa o no imposa una racionalitat en un tema tant essencial. Aquí uns han agafat l’aigua d’on han volgut, com han volgut i en la quantitat que els hi ha donat la gana, fos del propi municipi, del municipi veí o perforant pous per tot arreu sense mirar si es perjudicava a uns o altres. El campi qui pugui ha estat norma fonamental. Al mateix temps que no es preveia una política rigorosa de prevenció de la contaminació dels aqüífers.
De tot plegat, suposo que no serem tant agosarats com per imputar-ho al primer tripartit, i a l’actual de l’Entesa que només , en conjunt porten 4 anys de govern. Aquesta és una primera constatació per recordar a CiU que malament poden criticar la situació actual quan ells varen tenir 23 anys per preveure-la i resoldre-la.
Però anem més a prop, en el temps i en el territori. Voldria recordar a CiU d’aquí la comarca que el Plan Hidrológico Nacional que varen pactar amb el PP, no únicament preveia el famós transvasament de l’ Ebre cap a les regions del sud mediterrani per fer més rics a grans promotors immobiliaris, sinó afectava , també el Solsonès.
Precisament en el PHN es preveia la dependència d’embassaments interiors com ara La Llosa del Cavall, per garantir l’intercanvi d’aigua amb l’Area Metropolitana, però a més el Ministre Alvarez Cascos imposava un cànon sobre cada m3 d’aigua agafada de l’embassament, per recuperar la inversió feta. Estem parlant d’una inversió aproximada superior als 15.000 milions de pessetes. Es a dir, si no s’hagués derogat el PHN els solsonins haurien hagut de pagar un impost sobre l’aigua per retornar diners a Madrid.
Però, anem una mica més lluny, i recordem que és ara i no en temps de CiU quan els de comarques podem agafar aigua dels nostres embassaments. Abans, ni els berguedans podíem consumir aigua de la Baells ni els solsonins de La Llosa ni els osonencs de Sau, etc.
Van fer falta moltes iniciatives parlamentàries i exigències territorials per fer comprendre al govern que no era ni just ni sostenible que els més propers als embassaments no en podessin gaudir , simplement perquè la construcció havia estat prevista com a dipòsits d’aigua per Barcelona i Area Metropolitana.
En resum, és cert que aquest govern ha comès errors en aquest tema de l’aigua i que el Conseller Baltasar ha fet unes declaracions i ha pres algunes decisions poc afortunades, però d’aquí a que CiU vulgui donar lliçons de coherència i bona gestió, hi va una distància immensa. Per tant va bé de tant en tant recordar vells temps i assegurar-se que mai més tornin. Molt cordialment com sempre.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.
# posted by joanroma @ 1:52 AM 
