Joan Roma

CANVIS EN EL PAISATGE.
Aquest any, per Pasqua vaig voler retornar a una zona de França que sempre m’ha agradat molt: Carcassona. Una ciutat amb un bon nombre de llocs al seu voltant per visitar i passar-hi uns dies.
Però, el que em va impactar respecte l’anterior visita, uns anys enrere és la decidida aposta per les noves energies, especialment la eòlica. Precisament en un lloc on el vent bufa que fa fort. Quan aquí tots ens omplim la boca de que s’ha de prescindir cada vegada més dels combustibles fòssils i estem preocupats pel canvi climàtic, però impedim la col•locació de parcs eòlics un dia sí i altre també, em va agradar que en altres indrets siguin més responsables.
I no només es poden contemplar un bon nombre de parcs, sinó també instal•lacions solars que conviuen amb les altres. Tot plegat suposen un canvi notable en els índexs de producció d’energia elèctrica diferent als tradicionals.
Viatjar sempre va bé en molts aspectes i en aquest cas vaig poder contrastar què fa un país i com pot conviure el turisme amb les noves energies. La comprovació va deixar clar que en res l’ha perjudicat. Es més, algunes d’aquestes instal•lacions es poden visitar i s’han convertit en un motiu més de visita per part de turistes o de escolars que aprenen el funcionament i el rendiment que donen a la societat.
Aquí les coses van per camins molt diferents. Hem pogut comprovar i tots hem llegit la oposició a deixar instal•lar parcs eòlics en molts indrets. Uns perquè espatllen una serralada, altres perquè suposen un impacte visual, suposadament negatiu allà on han d’anar, altres perquè tants generadors fan soroll, espanten els ocells o creen corrents d’aire inadequats, etc.
Es evident que no es pot col•locar un parc en qualsevol lloc i que ha d’existir algun mapa de instal•lacions per ordenar-los sobre el territori, però és evident que no es poden posar en parts baixes si el que s’ha d’aprofitar és el vent. O no es poden amagar, perquè les torres de seguida fan 20 o 25 m, d’alçada. I no es poden limitar a poques torres perquè la inversió és molt elevada i no és el mateix preparar la infraestructura i la connexió a la xarxa elèctrica de 10 torres que de 20. En fi, son consideracions lògiques que s’han de tenir present a tot arreu.
Però també cal saber que un parc eòlic dona una producció enormement més elevada que una instal•lació solar, i per tant va bé poder combinar els dos tipus d’energia. Es cert que per aquí tenim més sol que no pas vent, per tant és lògica la aposta per la energia solar.
I aquí entrem en una nova contradicció. Tot i que tothom té clara la necessitat de dependre menys del petroli, la tramitació per instal•lar un parc solar és brutalment llarg i complicat. N’acabo de tramitar un i ha durat dos anys i mig. Es il•lògic i vergonyós perquè suposa una pèrdua enorme d’energies i diner per fer una activitat indispensable. I afegeixo que fins ara la mateixa tramitació per un parc eòlic podia durar entre 5 i 7 anys.
El govern fa uns mesos es va comprometre a retallar tràmits i accelerar processos per deixar a menys de la meitat el temps de tramitació. Amb tot continua sent exagerat.
Però on volia arribar, és que ens hem de preparar , personal i col•lectivament per facilitar la implantació d’instal•lacions com aquestes en molts indrets de per aquí el Lluçanès, el Berguedà o en qualsevol altra comarca, tenint clar que en altres llocs no ha afectat negativament cap de les activitats tradicionals: sigui el turisme, la agricultura o la indústria.
I pels pagesos i propietaris forestals, no deixa de ser una activitat que els permet tenir uns importants ingressos complementaris, i sovint, principals per les seves arques. I la societat deixa de dependre en exclusiva del petroli , els seus preus i la seva contaminació.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.