Joan Roma

ACCIDENT, EN DIRECTE
M’agafo un parèntesi en els escrits sobre ajuntaments, per tractar sobre un accident ocorregut el divendres passat, a tres quarts de nou del matí a l’ Eix del Llobregat, direcció Manresa, a l’alçada del terme municipal de Navàs. I ho faig per extreure’n algunes conclusions i propostes que poden anar bé de cara el futur.
En els molts anys de conducció i uns quants centenars de milers de kilòmetres ,fets per carreteres de tota mena, m’ha tocat ajudar a uns quants accidentats. I el divendres passat, la casualitat em portà a ser el primer a socórrer una noia de Puig-reig , greument accidentada, en el punt indicat. Vaig activar el telèfon d’emergències, el 112, detallant els fets i reclamant urgentment un equip del SEM.
Al cap de 3 o 4 minuts, varem tenir la sort de que una infermera de Calaf, acabada de sortir de servei del SEM de Berga, trobés l’accident i s’aturés a prestar una ajuda realment professional, i donés més i millors detalls al 061, de manera que s’activés l’helicòpter medicalitzat.
En resum, en poca estona teníem tots els cossos implicats en plena feina: Mossos, Servei de conservació de carreteres, bombers, SEM /ambulància i SEM/helicòpter aparcat en plena carretera, a la espera de poder traslladar la accidentada. I és aquí on sempre és interessant de veure com funciona el dispositiu i comprovar la eficiència del conjunt. Vaig poder comprovar una perfecta coordinació i supeditació a un comandament únic, i que tot el material funcionava i era adequat a la feina prevista. Tallar ferros, extreure trossos del vehicle, i col•locar peces per poder millor treballar, tot protegint l’accidentada, pot semblar fàcil , en teoria, però és realment complicat , en la pràctica.
Tot va anar segons el previst, i en un temps raonablement curt, tot i que es fa etern pels qui ajuden o s’ho mirin. El resultat, fou esplèndid amb la noia traslladada en helicòpter cap a l’Hospital General de Manresa , amb el fèmur trencat, masegada per tot arreu, però sense cap perill especial. Per tant, felicitats a tots els cossos que varen intervenir i així ho vaig transmetre a la Generalitat.
Amb tot, sempre va bé, comprovar alguns aspectes a millorar o a tenir en compte per futures ocasions. El primer fou que ,degut a l’impacta el vehicle va quedar mirant cap a Berga, i en la meva trucada al 112 vaig cometre l’error de donar el sentit erroni , de l’accident. Pels vehicles d’ajuda provinents de Manresa, havien d’arribar-se fins a l’entrada de Puig-reig /sud per poder canviar de sentit. Després he comprovat altres trams en que la mitjanera no permet canvis de sentit, en casos d’urgència. Per aquest motiu he adreçat peticions al Conseller de Política Territorial per veure si és possible facilitar algun pas , cada 3 o 4 km. Agilitzaria la arribada dels equips d’emergències.
Un segon tema és deixar clar a tothom el telèfon d’emergències universal. Si el 112, o el 061. He de dir que el 112 va atendre la petició diligentment i amb total eficàcia. Però, encara hi ha molts que pensen que és millor , en casos d’accidents, activar el 061. O un, o l’altre, perquè les duplicitats poden portar a confusions pels propis serveis.
I per últim, l’avís als familiars. En aquest cas ,vaig oferir-me als Mossos, recollir i portar les pertinences de la conductora, a l’ajuntament de Puig-reig, i avisar la família. Tot va anar bé, però segurament pel conducte ordinari, l’avís s’hagués realitzat molt més tard, donant peu a possibles angoixes per no haver arribat a la feina, i rebre trucades demanant per ella, etc. En definitiva, quan més aviat es pugui donar avís, millor per a tots. I per acabar, constatar, que portar el cinturó realment és útil i ho vaig poder comprovar. I que tenim un dispositiu d’emergències equiparable als millors d’Europa.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.