Joan Roma

CIVISME I BOLETS
Just al principi de cada temporada de bolets recordem els problemes de l’any anterior i comencem a pregar i demanar que no es repeteixin. Les primeres imatges de venda de bolets llencen a les carreteres milers de vehicles amb milers de persones que s’escampen per tot arreu, adelerades per trobar bolets com sigui i allà on sigui.
I molts s’ho agafen literalment, aquest “com sigui”. El resultat a finals de temporada és desolador. Els que anem per les muntanyes, trobem escombraries per tot arreu, els pagesos pateixen destrosses en filats, camps, i cases i, tot plegat dona una sensació de pas de la marabunta ,sense ordre ni concert.
Es fa difícil donar receptes per evitar aquestes conductes. Només la combinació d’informació, cultura i sanció pot fer més viable una temporada de bolets respectuosa amb el medi natural. I la massificació de les grans ciutats ho complica tot perquè fa indispensable que la gent pugui sortir i allunyar-se’n. I l’excusa dels bolets és atractiva i a l’abast de la majoria.
Però la demografia creix i els boscos, no. Aleshores la pressió que tanta gent exerceix sobre aquests es fa cada any més difícil de suportar, la qual cosa obligarà a emprendre accions contundents.
Poc a poc en països de l’entorn han anat prenent decisions que tard o d’hora arribaran aquí. Una és la de frenar el pas de vehicles en molts llocs, facilitant, això sí , aparcaments dissuasius i obligant la gent a caminar, en comptes d’arribar-hi en cotxe. Es una bona manera de compatibilitzar la protecció amb l’esport.
En altres indrets, es limita el volum i nombre d’espècies de bolets que pot agafar cada persona. Una actuació semblant aquí, de moment és inimaginable per la complexitat i l’extens territori que tenim. Com tampoc és fàcil imaginar el famós “carnet de boletaire” del que parlem cada any per aquestes dates. Massa gent, massa camins, massa burocràcia per fer-ho viable.
El que queda, com a sortida més viable, és el de la educació cívica ,utilitzant tot els mitjans de comunicació, escoles i campanyes , acompanyada de sancions contundents en els casos més flagrants de deixadesa i despreci a l’entorn, com no recollir les escombraries, malmetre boscos, o espatllar instal·lacions pageses i ramaderes. Per això caldria ampliar plantilles de vigilants forestals i combinar-ho amb una especial dedicació de grups especialistes de Mossos d’Esquadra ,durant la temporada de bolets.
I els medis audiovisuals podrien fer una magnífica feina a l’hora de mostrar el pas dels incivics pels boscos. Una imatge val més que mil paraules i fer aparèixer vehicles aparcats al mig de camps i prats, vailets trencats, llaunes, ampolles, paper de plata ,envasos mil, i altres deixalles abandonades per tot arreu, també han de fer mal d’ulls als qui ho practiquen. I si es comença estendre el clam de que poden ser multats per patrulles de vigilants , una mica per tot arreu, aconseguirem, més per la por que pel civisme, modificar un comportament inadequat.
L’important és aconseguir bons resultats, i no esperar que el temps ho arregli perquè en aquest cas és impensable. El creixement de les ciutats porta la necessitat de sortir-ne, i els propers caps de setmana ho veurem per tot arreu. I la nostra comarca és la més propera a la gran àrea metropolitana, i apareixem com plena de bolets. I aquests s’han convertit en el motiu de conversa i atractiu divers. Es lògic rebre l’allau de visitants, com és lògic demanar un canvi de comportament, en una part d’ells, per poder continuar gaudint d’una riquesa que , com totes, sinó es cuida, es perd.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC