Joan Roma

BUTLLETÍ INFORMEM NÚM.2 - SETEMBRE 2007.

PRIMERES PETICIONS
Ja ho hem dit en moltes ocasions que un petit ajuntament com el nostre ben poc podria fer sinó comptés amb ajuda de les grans institucions del país i de fora. I el principal secret per poder complir l’ambiciós programa electoral és el treball intens i les peticions de subvenció a tot arreu. Es el que hem començat a fer des del primer dia del nou mandat.
NOU DIPÒSIT GENERAL A SUBIRÀ. L’actual dipòsit general a Subirà és de 300 m3, i fou construït ara fa 35 anys. Es manté en bones condicions i per tant el deixarem i al seu costat n’hi posarem un altre de 1.000 m3, rectangular i amb un cost de 133.000 euros. Hem demanat ajuda econòmica a la Agència Catalana de l’ Aigua en el marc de la millora i ampliació de les instal·lacions d’aigua “en alta”.
Fet aquest, ja en tenim un altre de programat ,també de 1.000 m3 que es posarà al costat del de Cal Gall. Així arribarem a l’objectiu de disposar de 3,5 milions de litres en dipòsits , de manera que es garanteixin 7 dies sencers de consum en l’època més alta. Aquest objectiu està previst que sigui assolit a finals de 2.010.
POU NÚM 3 I CONNEXIÓ A DIPÒSIT IMPULSOR. Les prioritats en temes d’aigua passen per disposar de més dipòsits d’emmagatzematge i fer previsions per tenir alguna altra captació que garanteixi el subministrament pels propers 15 o 20 anys.
Actualment disposem de vàries captacions històriques ( riera Margansol, Nou fonts i Font Musqueres) , a les quals vàrem afegir l’any 94 el pou Cabanes 1 i Cabanes 2, que només es fan servir en èpoques altes d’ocupació .
En els darrers dos anys vàrem fer un estudi hidrològic , ajudats per la Diputació de Barcelona, que va preveure dos nous punts de captació subterrània. Un d’ells es troba ben a prop del casc urbà, a la zona de Cal Tisoi. Ara s’ha redactat el projecte per fer un pou ( seria el núm.3) i la conducció de l’aigua cap el dipòsit impulsor situat al costat de la pista de tennis. D’allà s’impulsa cap el segon dipòsit general del poble situat a Cal Gall.
El projecte s’ha presentat al Pla de Desenvolupament Rural del Departament d’ Agricultura de la Generalitat i està previst que sigui executat durant el primer trimestre de 2008 per entrar en servei abans del proper estiu.
MILLORA NUCLI URBÀ – PONT DE LA SORRA.
Des l’aprovació de les NNSS, les cases del Pont de la Sorra s’han convertit en un nucli urbà i hem acordat fer-hi unes millores bàsiques i essencials.
El projecte contempla una renovació complerta de la xarxa d’aigua, molt insuficient ara, i que permeti posar un hidrant en el centre del nucli. També es millorarà l’entrada i s’eixamplarà el camí fins acabar en una rotonda. Al final s’asfaltarà l’accés i el camí, de manera que quedi en adequades condicions de transitabilitat.
El projecte s’ha presentat al Pla Comarcal de Muntanya perquè sigui subvencionat pel Departament de Política Territorial de la Generalitat. Les obres es farien al llarg del 2008.
RESTAURACIÓ PONT DE ROMA.
Tenim en el terme municipal un autèntic monument civil, de rellevància nacional, no prou conegut per tothom i parcialment cobert per la vegetació i les terres que fa que no estigui en el seu millor moment.
Fa uns 6 anys que el vàrem fer estudiar per la Diputació per comprovar que algunes escletxes no suposessin cap perill per la seva preservació. S’hi varen posar diversos testimonis i es va comprovar que no hi hagués cap moviment.
Ara, però considerem arribat el moment de procedir a la seva restauració. Per això hem demanat a la Diputació de Barcelona que el Servei de Patrimoni Local se’n faci càrrec i pugui actuar-hi per retornar-li l’esplendor del passat. Només cal veure el resultat de la restauració de l’església romànica de Rotgers per estar segur que aquest monument romànic tingui el mateix tractament i resultat. Esperem fer-ho realitat dintre dels propers dos anys.

INAUGURACIÓ PENYA BLAUGRANA
El dia 16 d’agost la Penya Blaugrana de Borredà va celebrar la seva creació amb una brillant festa, popular i molt concorreguda, a la qual hi varen assistir representants de diverses penyes de la comarca i de fora, al mateix temps que directius de la Junta Directiva, com el Sr. Antoni Rovira, de la Comissió Social, el borredanès Enric Nadeu i altres membres de la Federació de Penyes,etc.
La diada va començar amb un esmorzar popular a la zona esportiva, va continuar amb el seguici cap a l’ajuntament i d’aquí cap a la inauguració del monument, col·locat a la paret del Centre Cívic que dona a la plaça de la farola.
Es va tallar la cinta inaugural i l’alcalde, primer i els directius, després varen elogiar la tasca del FC Barcelona i tot el que significa per l’esport, desitjant molts anys de vida a la Penya de Borredà. En aquest acte es va retre homenatge al dissenyador i als artesans del monument i del estendard que també s’estrenava.
Acabat aquest acte es va celebrar una missa solemne amb participació del Cor parroquial i a continuació hi hagué un dinar de germanor al Restaurant Baix Pirineu, amb nous parlaments de les autoritats presents i obsequis per totes les penyes presents.
I per finalitzar la diada s’oferí un magnífic recital d’havaneres en el Local Puigmal , gratuït per a tothom i amb una elevada assistència de públic. Així es posava punt final a una festa complerta , preludi de la Festa Major.

COLÒNIES ARTÍSTIQUES 2007.
Aquest any, durant la primera quinzena de juliol, s’han dut a terme les primeres colònies artístiques ,dedicades a la dansa , en el càmping Campalans , recolzades per l’ajuntament.
Sempre hem considerat que la promoció del poble passa per participar i recolzar iniciatives originals i de gran qualitat . Aquest és el cas per tenir al davant una ballarina, del Liceu, i altres professores de renom.
Han participat 43 alumnes de diversos indrets del país i el resultat ha estat molt satisfactori de manera que es prepara ja l’edició de l’any vinent com a Escola d’estiu de dansa, en diferents modalitats i oberta a la participació d’alumnes nacionals i estrangers. L’ajuntament hi participa amb una part de la infrastructura necessària per dur a terme aquestes activitats i oferint visites guiades pel poble.
Al final de cada curs s’ofereix un espectacle amb tots els alumnes i obert a tota la gent del poble. Val la pena assistir-hi per comprovar la rigurositat del treball fet i els resultats obtinguts. Oportunament donarem a conèixer les dates per l’any vinent.

NOVA SENYALITZACIÓ
Tothom ha pogut comprovar ,aquest estiu, la bellesa i el benestar que suposa tenir el centre del poble lliure de vehicles. Era un dels objectius de l’aparcament municipal. Ara ja no hi ha excusa per aparcar a la Plaça o al seu voltant, perquè es disposa de places suficients a l’aparcament o a la zona esportiva, per tant, ben a prop de casa.
I aconseguit un ampli consens en que la Plaça i voltants han de servir per passejar, parlar i jugar. Passem a la segona fase. Senyalitzar i prohibir aparcar en tot un seguit de llocs perillosos o , com a mínim molestos, per a la majoria. En alguns llocs, s’han posat jardineres per evitar aparcaments no desitjats, en altres llocs es posaran cartells de compliment obligatori i de sanció segura, en cas d’incompliment.
En pocs dies, les previsions de millorar la senyalització estaran a la vista de tothom . Fem una crida al compliment d’aquestes normes perquè busquen la millora de la vida del poble. Un poble amb menys cotxes, i menys circulació, és un poble més agradable i menys perillós.
Però, els incompliments seran sancionats. Primer amb avisos, després amb sancions que posaran els Mossos d’ Esquadra i que s’hauran de pagar obligatòriament. Es en interès de tots que hagin d’actuar el menys possible, però els senyals son per complir i tant important son els de trànsit com respectar els guals, o els passos de vianants.
En resum, tenim un poble molt acollidor i adequat per fer-hi vida al carrer. Ens pertoca a tots fer-ho possible. L’ajuntament ara posa uns senyals que pretenen millorar alguns aspectes i evitar perills innecessaris. Ens toca a tots complir-los.

PEDRERA DE CAPDEVILA.
Durant tota la vida la gent de Borredà ha anat construint cases i parets d’horts, i altres edificis ,fent pedra una mica per tot arreu. No feia falta cap permís especial ni cap llicència oficial perquè era tradició i costum anar a la riera i agafar pedra o anar al bosc i desmuntar algun marge o talús, o fer servir pedra d’antigues parets d’horts.
Aquest procediment va entrar en crisi a finals dels anys 90, amb l’entrada en vigència de noves lleis i la necessitat de protegir i ordenar el territori. També pel fet de que la necessitat de pedra creixia i el cost per extreure-la també, de manera que calia per una banda professionalitzar la feina i per altra disposar de permisos, a la vista dels controls i supervisions de la Generalitat.
En aquest nou marc, hi hagueren diversos intents per obrir alguna petita pedrera, per part de constructors del poble, algun de fora, i algun propietari de màquines excavadores. També algunes persones demanaven que fos l’ajuntament el promotor, per evitar la escassetat de pedra del país i que la gent, davant la falta de pedra d’aquí, decidissin restaurar cases amb pedra de fora, modificant l’estètica del poble. Aquesta preocupació va fer que l’ajuntament fes algunes gestions per poder continuar disposant de pedra del país.
Dintre d’aquestes gestions s’emmarca la iniciativa dels germans Heras Vilardell de crear una societat HERVIL SL, destinada a promoure una pedrera dintre de la seva finca de Capdevila. Varen fer projecte i varen tramitar-lo , primer a l’ajuntament i després a la Generalitat que és la administració competent en matèria de mineria. Varen obtenir la llicència d’explotació per una part de la finca i oferiren l’explotació a gent del poble. Passat un temps, aquests treballs inicials s’aturaren i els germans Heras es varen plantejar una explotació directa o la venda .
Varen optar per la venda i qui comprà aquesta finca fou una empresa de Tremp amb altres explotacions similars, la qual comprà també la societat HERVIL, per així disposar de la mateixa llicència i poder continuar la explotació , sense haver de començar els tràmits de nou. Disposa també del mateix tècnic redactor i director de la explotació. Aquesta explotació es controlada periòdicament per tècnics de la Generalitat i ha dipositat un aval suficient per garantir la restauració de la part explotada , tal com regula la normativa vigent en matèria de mineria.
Pel que fa l’incident del passat mes d’ agost, uns treballs de preparació varen afectar un tram del camí de Borredà a Rotgers ( GR-4). Assabentats d’aquest fet, l’ajuntament va delegar al Tinent d’Alcalde, Antonio Velasco per parlar amb l’empresa i gestionar la reparació i recuperació del camí, cosa que va aconseguir, prèvies disculpes de l’empresa i compromís de estudiar bé noves possibles afectacions. Al cap de tres setmanes el camí estava de nou practicable i senyalitzat degudament, i amb el compromís de que es vigilarà per no tenir cap altre incident.

FINAL OBRES PORTADA D'AIGUA SECTOR OEST.
Dintre de pocs dies hauran acabat les obres de perllongació de la xarxa d'aigua entre Borredà - El Pati (Borredà) - Les Eres de Guardiolans ( Vilada). En total seran 6 les propietats beneficiades per aquesta portada d'aigües, de les quals 5 son del municipi veí de Vilada , concretament les finques: Can Subirà, El Soler, La Solana, El Coll de la Mola, i Les Eres. Per això en el seu dia es va signar un conveni entre els dos ajuntaments per poder actuar en benefici de tots.
Cada propietari ha hagut de fer una aportació de 5.500 euros, i la resta ha anat a càrrec de subvencions de la UE ( 60.000,00) , Generalitat ( 39.000,00) i dels ajuntaments de Vilada i Borredà ( 21.000,00 en conjunt).
En anteriors butlletins s'ha explicat la motivació de donar servei d'aigua a aquestes cases,llindants amb el terme municipal nostre. Havíem decidit portar aigua a la casa de El Pati, a partir de la perllongació de la canonada de Canemàs, quan 3 propietaris veïns, varen demanar si fora possible arribar fins a casa d'ells,finalment han estat 5 les finques beneficiades. Ho repetim ara, perquè algunes persones han trobat estrany portar aigua a cases del poble veí i consideren que si en donem a d'altres, ens pot faltar a nosaltres .
Ho hem fet per una senzilla qüestió de cooperació i solidaritat entre municipis veïns. Ens era més factible portar aigua a aquestes cases des de Borredà que no pas que la rebessin de Vilada que la tenen molt més lluny. I la por a no tenir prou aigua s'ha d'esvair a la vista de les inversions que fem i continuarem fent per garantir-la per tothom.
I continuarem ajudant els pobles veïns. Ho hem fet en el passat i ho farem en el futur, perquè tot va a benefici de tots plegats. Cal saber que dues de les captacions d'aigua del poble estan dintre del terme municipal de Les Llosses, doncs, és lògic que si nosaltres ens beneficiem d'aquesta aigua , també en puguem servir al poble o pobles veïns. I en altres temes facilitem serveis a Sant Jaume, a nivell de consultori mèdic, escola, o servei de prevenció i extinció d'incendis amb l'ADF,etc, O vàrem col·laborar amb portada de llum a La Quar , Alpens i Les Llosses, o amb camins també amb Les Llosses, o amb serveis socials amb Vilada; amb dinamització de la gent gran amb 4 altres municipis de l'Alt Berguedà,etc.
En resum, no per haver-hi una ratlla de terme municipal , hem de deixar de ser sensibles a facilitar solucions a problemes bàsics. Els ajuntaments estem per resoldre necessitats, i la bona entesa entre nosaltres, sempre ens beneficia a tots.

LA BEATIFICACIÓ DE LA GERMANA PICAS PLANAS.
L'equip de govern municipal sempre ha estat neutral en matèria religiosa , i respectuós amb totes les creences . Així continuarem . Amb tot, s'ha produït un fet excepcional que mereix un tractament igualment especial.
Es tracta de la proposta de Beatificació de Reginalda Picas Planas, filla de Borredà. Proposta iniciada el 9 de gener de 1958 , en el Palau Episcopal de Barcelona, on es va constituir el Tribunal Eclesiàstic encarregat d'investigar i proposar com a causa de beatificació la mort violenta soferta per 12 dominics de Catalunya , entre els quals es trobaven 7 germanes de la Congregació de Germanes Dominiques de la Anunciata, i amb elles la Germana Picas.
El procés iniciat el 58 , va finalitzar el 1963, d'on passà a Roma i on finalment l'any 2003 es considerà adient elevar la proposta al Sant Pare. El Papa Benet XVI, el 19 de desembre de 2005 autoritzà al Cardenal Prefecte de la Congregació de les Causes dels Sants, a promulgar el Decret pel qual s'aprovava la consideració de màrtirs per la fe a les 7 Germanes Dominiques.
El dia 28 d'octubre d'enguany tindrà lloc al Vaticà, l'acte solemne de proclamació de la Beatificació de la Germana Picas, juntament amb altres persones que foren mortes durant la guerra civil, i que l' Església Catòlica considera màrtirs de la fe.
L'ajuntament, en la persona de l'alcalde , ha fet arribar a les més altes instàncies de la Congregació de les Dominiques l'interès en participar en els actes que es puguin dur a terme i facilitar la presència en tots els llocs que es consideri adient.
Independentment de les idees religioses de cadascú, és un bon moment per reflexionar sobre les bestieses que una guerra comporta, i l'actuació de bandes de descontrolats que varen actuar amb total impunitat durant els primers mesos de guerra, aquí i per tot arreu.
Fou una d'aquestes bandes la que trobà el refugi on estaven la Germana Picas, i la Germana Jutglar, a Manresa i se les emportaren i afusellaren prop de Castellgalí. Dues pobres dones que simplement donaven classes a pàrvuls i que mai havien fet mal a ningú. Era el 27 de juliol de 1936, la Germana Picas tenia 41 anys, la Germana Jutglar, 36.
I és que Reginalda Picas Planas havia nascut el 25 de maig de 1895 a Cal Pep, al carrer Manresa a pocs metres de la Plaça Major. Filla de Ramon Picas i Concepció Planas, ell teixidor i ella mestressa de casa. Primer va anar a l'Escola Nacional i després a les Monges Dominiques, d'on sortí per començar a treballar . Tenia una salut molt delicada, però la seva màxima aspiració era esdevenir monja i concretament de les Dominiques. Aconseguí entrar-hi el 24 de març de 1919, a Vic on va fer el temps de postulantat i noviciat i on va professar els vots. D'allà fou destinada a Astúries, i passà per diferents col·legis ensenyant labors i donant classes als graus elementals.
La delicada salut motivà diverses intervencions quirúrgiques, però va poder continuar la seva feina de educadora. D' Astúries , fou enviada cap a Manresa a inicis de 1936, i com ja s'ha dit, el 27 de juliol era trobada , detinguda i afusellada per un grup d'incontrolats.
Les seves restes descansen a l'Església de la Mare de Deu de Valldaura a Manresa, que pertany a la Congregació de les Dominiques.
Per les informacions donades per la Germana Provincial de Manresa, a banda de l’acte oficial al Vaticà, està previst organitzar-ne un altre aquí a Borredà. Oportunament es donarà a conèixer el dia i els actes programats.
L’Equip de Govern lamenta aquella mort injusta i violenta d’una filla de Borredà, i amb ella vol recordar al gran nombre de persones del poble, mortes i desaparegudes durant el període 36 – 39.