Joan Roma

DEIXEM ELS SIMBOLS EN PAU
Sota una dictadura molts símbols son qüestionables, atacables i censurables. En una democràcia, no. Els símbols consensuats i aprovats en la Carta Magna, en els Estatuts i en la Llei de Bases de Règim Local han estat votats i tenen plena vigència. Qui els qüestioni pot no estar-hi d’acord, però mentrestant no es modifiquin , s’han d’acatar , complir i fer complir.
Això que és tant senzill i fàcil de comprendre , té una complicada vida existencial. Em sorprèn i indigna el comportament de càrrecs públics que creuen poder incomplir unes coses i ser rigorosos en altres. O una cosa, o l’altra, però no tot alhora.
En primer lloc cal dir que ningú està obligat a entrar en la vida política. Els que hi som , hi som per voluntat pròpia. Ningú ens hi ha obligat. I tots hem jurat el càrrec. I el càrrec comporta complir i fer complir els preceptes de la democràcia. I se’ns ha d’exigir un mínim de coherència entre el que diem i el que fem.
Si un alcalde considera que pot incomplir algunes dels preceptes democràtics, no té cap autoritat per exigir als seus ciutadans que compleixin les normatives municipals. Perquè ell pot saltar-se la llei i els seus ciutadans no? Ells poden també manifestar-li que no els agrada la ordenança de civisme, o pagar l’IBI, o les taxes per serveis municipals amb els quals no hi estant d’acord. Què els hi dirà? Que ell té capacitat per determinar què és legal i què no, en funció del dia , el moment i el partit al qual pertany?
Ens trobem en un mal moment, i portem massa anys jugant amb temes delicats. I si els qui tenim càrrecs públics no donem exemple, difícilment estarem capacitats per recuperar la autoritat perduda o per evitar una roda de despropòsits que només porta a enfrontaments entre col·lectius i comunitats.
Es més, la majoria de la gent, demana respecte per tot i per a tots. I troba coherent i just que tothom compleixi amb les normes. I en matèria de símbols cal anar molt en compte, perquè per uns o altres, tots son sagrats. I tant important és respectar els símbols polítics, com els religiosos, o particulars.
I si això ho veiem la immensa majoria, perquè hem de trencar o permetre trencar aquesta harmonia per una petita minoria? Si alguna minoria considera que no li agrada un determinat símbol, pot intentar i tramitar la seva modificació o anul·lació, però mentrestant no sigui canviat o anul·lat, toca respectar-lo i complir-lo. En el camp polític aquesta és la regla de joc, i en el camp religiós o particular, simplement s’ha de ser respectuós i cívic. No tenim perquè atacar símbols cristians, musulmans, budistes o de qualsevol altra creença. Tots tenen milions de seguidors o milers, és igual. Tots mereixen respecte , comprensió i llibertat .
I en tot aquest marc de convivència ,els càrrecs polítics hem de fer crides al respecte i al civisme, tot donant exemple de compliment de la legalitat. Per això, és tant negatiu entrar en polèmiques i batalles de banderes, imatges, i protocols que venen regulats des de fa anys. O justificar cremes d’imatges de la família reial, o de símbols de l’Estat . Son fets rebutjables , injustificables i demostren poca convicció democràtica en els seus autors. Del contrari, els trobaríem en el camp dels favorables a canvis legals, però rigorosos en el compliment de les normes vigents. Perquè no poden demanar respecte pels símbols que ells diuen defensar, si d’entrada no respecten els dels altres.
Però tornant al principi, els primers que hem de donar exemple som els polítics, sigui quin sigui el càrrec que tinguem. I a qui no li agradi, té sempre les portes obertes per deixar-ho. El que no pot és incomplir la legislació vigent.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.