Joan Roma

NOVES BEATIFICACIONS
El proper dia 28 d’octubre assistiré a l’acte de Beatificació d’una monja dominica, filla de Borredà, Reginalda Picas Planas, que fou assassinada el 27 de juliol del 36 , a la edat de 41 anys, a prop de Manresa.
Ella , juntament amb un elevat nombre de candidats a la Beatificació , foren assassinats durant els terribles anys de la guerra civil, per bandes de descontrolats a Catalunya o en altres indrets d’ Espanya.
No deixa de sorprendre el llarg procés per arribar aquí i el moment elegit per oficialitzar aquesta decisió, per part de l’església catòlica. Cal recordar que el procés va començar l’any 1958, i es tancà l’any 63. Des d’aleshores i fins el 2003 en que l’actual Papa no donà el vist i plau per promulgar el Decret al Cardenal Prefecte de la Congregació de les Causes dels Sants, varen passar 40 anys. Massa temps i poca justificació per una tant llarga espera.
Amb tot, aquest acte s’emmarca en un procés iniciat pocs anys enrere de record i estudi de la nostra memòria històrica. Passa aquí i passa en altres països amb una història dramàtica que només al cap de molts anys som capaços de revisar conceptes, idees, i justificacions del que succeí durant aquells anys.
Recordo que al cap d’un any d’entrar en el primer ajuntament democràtic, l’any 79, vaig proposar canviar la placa dedicada als caiguts durant la guerra civil, pertanyents al bàndol nacional, per una altra en que hi fossin tots.
La placa existent, contenia 7 noms. Es a dir, 7 persones mortes durant la guerra civil que havien lluitat en el bàndol “nacional”. Vaig pensar que seria fàcil elaborar la llista del bàndol republicà i tenir una placa complerta amb tots els noms que suposava no sumarien més de 10 o 15.
La meva sorpresa fou enorme a l’hora de comprovar com a l’any 80 les ferides estaven obertes a tots els nivells, i fins a quin punt faltava informació i documentació del que estava investigant. Havia de parlar d’amagat amb persones grans, contrastar informacions amb uns i altres i començar a descobrir que no es tenia informació fidedigna de molta gent que havia desaparegut , sense poder contrastar la mort o l’exili.
Al cap de mig any d’investigació vaig optar per deixar córrer la idea inicial de posar tots els noms perquè superava ja la dotzena llarga de morts segures , en el bàndol republicà i una desena , com a mínim, de desaparicions .
El resultat fou, treure la placa existent i posar-ne una altra a la memòria de tots els qui varen morir durant aquells terribles anys, placa que continua en el seu lloc, donant testimoni de fins a quin punt la bestialitat humana pot arribar.
I l’acte de beatificació del dia 28 d’octubre retorna les imatges i records d’aquells dies. I a mi em porta a reflexionar com podia passar que en un poble petit, es cremés la immensa riquesa que contenia l’església parroquial, es cremés l’arxiu històric municipal i es cometessin un gran nombre de bestieses en un municipi on tothom es coneixia. I sobretot que perdessin la vida o desapareguessin prop d’un deu per cent dels seus habitants. S’entén amb aquestes xifres que encara trenta o quaranta després gairebé ningú volgués parlar d’aquells fets.
Ara, una d’aquelles persones assassinades, és proposada per l’església catòlica com a màrtir de la fe, i el dia 28 d’octubre serà beatificada. Serà un bon moment per recordar i per elogiar les bondats de la tolerància, la democràcia i el respecte per totes les creences i religions.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.