Wednesday, July 29, 2015
INVENTARI MUNICIPAL DE CAMINS PÚBLICS
INVENTARI MUNICIPAL
DE CAMINS PÚBLICS
Avui , dimecres dia
29 de juliol he assistit a una sessió informativa, organitzada per l’Institut
per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran ( IDAPA) i el
Departament de Territori i Sostenibilitat, a La Seu d’Urgell. Aquesta sessió
anava destinada a informar sobre tot el relacionat amb la redacció dels
inventaris municipals de camins públics.
Anys enrere, des del
Consell Comarcal del Berguedà es va elaborar un pla de camins públics, destinat
a facilitar informació relacionada amb la Llei d’accés motoritzat al medi
natural. En aquell moment es va redactar un pla de camins a nivell comarcal,
res a veure amb un autèntic inventari de camins públics municipals.
La sessió ha estat
realment molt útil per quan ha permès conèixer de primera mà les dificultats
per elaborar un inventari molt ben fet de tots els camins públics, distingint
els diferents tipus: camis de bast o ferradura; camins de carro o camins carreters;
camins rals o camins reals; camins rurals; camins veïnals; carrerades o camins
ramaders; corriols o senders; dret de pas...
L’expert en aquest
tema Xavier Campillo ha descrit com s’elabora un inventari i quines eines es
poden trobar a nivell històric per tal de poder fonamentar el domini públic de
cada camí. La digitalització de molts arxius generals, han permès accedir a
informació i documentació que fins ara era molt difícil d’aconseguir, de manera
que s’ha reduït el temps de redacció dels inventaris, així com el seu cost.
Com alcalde de
Borredà he fet diverses preguntes per clarificar alguns dels punts més
importants, com el cost , en funció de la superfície de cada municipi, el temps
de redacció, els tràmits que cal fer per aprovar l’inventari, les publicacions
exigides, etc. De les respostes rebudes se’n desprèn la viabilitat de poder
tirar endavant l’inventari, si es disposa del finançament pertinent.
De la sessió, en si
mateixa, i de les preguntes i respostes, se’n deriva la total necessitat de
disposar de l’inventari de camins, per la qual cosa , tant bon punt la
Diputació de Barcelona comenci el nou mandat , a efectes pràctics, presentarem
una petició d’ajut tècnic per la contractació d’un equip que elabori el nostre
inventari de camins públics, amb la intenció de tenir-lo redactat, a finals de
l’any vinent, i poder-ne fer la tramitació i publicació dintre de l’exercici
2017.
L’inventari de
camins és una eina que han de tenir tots els ajuntaments de Catalunya i en
canvi, només una molt petita minoria l’ha redactat i el té aprovat. Disposar de l’inventari
permet garantir el caràcter públic de molts camins que estan dubtosos, o que el
pas del temps els ha anat difuminant, fins el punt de posar-los en perill de
supervivència. Igualment permet evitar nombrosos conflictes sobre la
titularitat dels camins, i dels accessos a cases o nuclis habitats.
En resum, després
de la reunió d’avui, queda clar que el compromís que figurava en el nostre
programa electoral s’ha de posar en marxa, el més aviat possible, per la qual
cosa farem la petició corresponent.
Borredà, 29 de
juliol de 2015 L’Alcalde, Joan Roma
i Cunill
Monday, July 27, 2015
PARLAMENT INGOVERNABLE
PARLAMENT INGOVERNABLE.
A mesura que van
apareixent noms de candidats, m’imagino la composició del nou Parlament com una
mena d’amanida multicolor, amb ingredients mai imaginats, i un resultat difícil
de digerir si tenim en compte les contradiccions entre partits, i dintre mateix
de la principal aposta per la independència: Junts pel sí.
De moment tothom
comenta els possibles resultats de cada força política, però ben pocs opinadors
es fixen en les immenses dificultats per
posar ordre en un immens caos, com serà el conjunt dels 135
parlamentaris que surtin elegits. Només
imaginar com es pot compatibilitzar en una mateixa llista gent tant diversa com
Germà Bel, antic socialista, transformat en crític, opinador i sobretot ben
pagat comentarista, i assessor d’Endesa, amb l’ex compositor i cantant, Lluís
Llach. O el propi Raül Romeva, suposat home d’esquerres amb persones tant
dretanes com el president Mas. O com Oriol Junqueras pot compartir cartell amb
Mohedano, Toni Comin, i altres que es declaraven autènticament d’esquerres pocs
anys enrere...
Si la nova
composició del proper hemicicle hagués de durar un instant, segurament aquesta
barreja tant immensa no donaria més maldecaps, però imaginar que hagin de donar
suport a un govern, és inimaginable per impossible de conciliar. I aquí rau un dels principals problemes per
pensar en la serietat d’una proposta com la que se’ns presenta. Una nova
improvisació fins extremes més que agosarats que no pot acabar bé de cap
manera.
Tots sabem que
crear equips no és fàcil. Més ben dit, disposar d’un equip conjuntat, és un
dels grans reptes de tot govern , i factor essencial perquè la seva gestió
pugui ser coherent, àgil i eficient. Si això val per un govern , val per un
Parlament. La formació de la Mesa del Parlament pot ser un exercici de
malabarisme inestable, i donar peu a sonades improvisacions que poden donar la
volta al món. La formació de les meses de les comissions, el nomenament de
portaveus, el funcionament de la maquinària parlamentària, es pot convertir en
un joc dels disbarats.
En resum, estem
assistint a un muntatge improvisat, en un trencaclosques de persones, més o
menys mediàtiques, pensades per provocar adhesions més que per trobar
solucions. Malament anem per aquest camí. Ajuntar peces no vol dir formar un
bloc, ni un edifici, ni un cos. La candidatura de Junts pel Sí, és un
conglomerat pensat per un instant. No un plantejament de futur, ni de present.
Tot el revés del
que ha fet el PSC. Fins ara aquest partit era l’ase de tots els cops però poc a
poc va esdevenint el model contrari a la improvisació i a l’oportunisme, per
convertir- se en el partit seriós, preparat, conjuntat i adequat per afrontar
les dificultats del periode que tenim al davant. Gent renovada, però molts amb
experiència en ajuntaments, on realment s’aprèn a governar i a pactar. Dos
elements indispensables pels nous temps que arriben. Veurem què diu la gent
davant els models que se’ls presenten: el de l’oportunisme de Junts pel Sí, i
el de la serietat , del PSC.
Queden pocs dies
per tenir les llistes a punt, i molts van molt endarrerits. I ja no diguem pel
que fa programes electorals. Suposo confien en improvisar també en aquest
apartat, i en una setmana presentaran un recull de bones intencions com les que
ja havien figurat en programes anteriors. Posats tots en un mateix perol,
esperen donar-li forma i color, i vendre’l com si fos nou. Ja no ve d’aquí, una
improvisació més.
Sunday, July 26, 2015
TRENCAR LA LEGALITAT - art, Regió 7
TRENCAR LA
LEGALITAT
Immersos en l’espiral de declaracions, contradiccions i despropòsits immensos, per part del
president Mas , el seu govern i membres de Convergència, en aferrissada
competició amb ERC i alguns components de les entitats, lligats al anomenat
procés independentista, no parem compte de la gravetat d’algunes propostes, mai
imaginades en cap país o Estat democràtic.
Que un president de govern, propugni incomplir i trencar la
legalitat vigent, per anar cap un nou Estat, de manera unilateral, tira per
terra no solament la legitimitat del qui ho proposa sinó tot l’entramat de les
institucions internes del país, i es carrega qualsevol recolzament a nivell
internacional. Cap país, cap governant d’Estats democràtics podria acceptar
l’arribada d’un nou membre si no ha acomplert els preceptes legals que li
donarien legitimitat.
Tantes vegades hem invocat l’exemple de Quèbec ( Canadà) com
Escòcia ( Gran Bretanya) que els passos donats aquí res tenen a veure amb els
que varen donar allà, i mai cap governant d’aquests territoris hauria endegat
un procés com el d’aquí, i per descomptat mai, haguessin proposat vulnerar les
regles democràtiques vigents, en els seus propis territoris ni les dels Estats
als quals pertanyen.
Però, posats a trencar legalitats, si el nostre president
proposa incomplir les estatals, res impedeix que els ajuntaments trenquin les
catalanes. Els greuges que al·lega contra Madrid, els podem fàcilment
trasplantar aquí, en la relació entre Generalitat i ajuntaments. Des de fa anys
la Generalitat
no paga el que deu als ajuntaments, es comporta de manera prepotent, insultant
en molts casos pel que fa reivindicacions de major autonomia en matèries
essencials com urbanisme, activitats , medi ambient, seguretat, ensenyament,
serveis socials, mobilitat, etc.
Si ell planteja la desconnexió en menys de divuit mesos, o
fins i tot en nou mesos, els ajuntaments ho poden fer en quinze dies. Si deixen
de pagar el cànon de sanejament a l’ACA ( ja arruïnada), trenquen els vincles
pel que fa a manteniment d’escoles, dipòsit de detinguts, col·laboració en
matèria de justícia, registre civil, estadística, seguretat, o en temes
d’ordenació del territori, urbanisme, mobilitat, activitats, medi ambient, etc,
el resultat és el CAOS intern.
El no reconeixement de la legalitat vigent a Espanya,
justifica el no reconeixement de la legalitat vigent a Catalunya. Ens donem
compte d’on ens fiquem i cap on anem ? I si aquesta premissa val pels
ajuntaments, val pels ciutadans de peu, respecte de les normes vigents en els
municipis. Quines raons poden al·legar els Consistoris si qualsevol ciutadà
copia el comportament del president de la Generalitat , o del seu
Alcalde, i decideix no sotmetre’s a les exigències de les Ordenances
municipals, ni dels plans d’urbanisme, ni de qualsevol altra normativa vigent ?
Fora de la legalitat només hi ha el caos. Es impensable ,
per impossible seguir el darrer full de ruta o , més ben dit, ocurrència del
president Mas. Si creu o creuen que trencar amb la legalitat vigent és una
mostra de valentia, ben aviat veuran que és una demostració d’inconsciència.
Els principis democràtics son sagrats, i qui els vulgui trencar , no se’n
sortirà. Varem lluitar quaranta anys per aconseguir-los, no permetrem tirar-los
per terra en quatre dies.
Friday, July 24, 2015
QUARANTA ANYS DE COLÒNIES A BORREDÀ - 1976 - 2015
40 ANYS DE , COLÒNIES A BORREDÀ – 1976 – 2015.
Avui , dia 22 de juliol de 2015, l’Alcalde de
Borredà, Joan Roma i Cunill, ha rebut a la Casa Consistorial, tot el grup de
Colònies a Borredà, un total de 68 nens i nenes , acompanyats dels monitors i
monitores d’aquesta Entitat.
L’Alcalde els ha donat la benvinguda a
l’entrada de l’Ajuntament, i ha recordat els inicis d’aquesta entitat, i la
seva relació amb el poble de Borredà.
Colònies a Borredà va néixer l’any 1976, de la
mà del Pare Jordi, i la Germana Montse Sala, portant una trentena de nens i
nenes de Berga a fer colònies a Borredà. I , any rere any, el poble ha acollit
les diferents tandes de colònies des de finals de juny fins a primers d’agost.
L’Alcalde ha reconegut que els grups de
colònies ja formen part del paisatge del poble i tot sovint els veiem en petits
grups, preparant jocs, estudiant propostes, elaborant rutes o a la recerca de
dades.
Ha elogiat la bona organització de tots els
grups, el comportament exquisit en matèria cívica o mediambiental, l’alegria
que porten al poble i el gran nombre d’activitats que duen a terme en les
setmanes que s’hi estan.
De fet Colònies a Borredà tenen una seu
esplèndida, estratègicament situada ( la Llar del Pare Coll) amb entrada pel
Camí de Frontanyà i sortida a la zona esportiva municipal. Tenen , doncs, espai
per jugar i córrer i en pocs metres estan a les piscines. Tot ideal per dur a
terme unes colònies d’estiu.
L’Alcalde també ha reconegut la tasca de
l’entitat en moltes altres activitats, portant el nom del poble en molts
indrets d’aquí i de fora. Per Borredà han passat centenars, de fet ja podem
parlar de milers de nens i nenes, els quals un dia o altre tornaran al poble
per recordar els bons temps passats, però també es dona ja el fet de que fills
i filles dels primers estadants, ja porten els seus nens i nenes a les colònies
actuals, en una roda que volem , mai acabi.
Feta la salutació, un nen i una nena del grup
han llegit un escrit d’Agraïment a l’Ajuntament de Borredà per aquests 40 anys
de presència en el poble. En aquest escrit han repassat a grans trets els
principals moments de les Colònies. Finalment han fet entrega a l’alcalde,
d’una placa commemorativa d’aquests 40 anys. Per la seva part l’Alcalde ha
anunciat que dintre de pocs dies farà entrega d’una placa de fusta, feta per un
artesà local, que es podrà penjar en el menjador de les Colònies per recordar
aquesta data.
I ja per acabar, la gran foto de família a
l’entrada de l’església de Borredà, un lloc per poder-hi caber tots i recordar
aquesta data.
Borredà, 22 de juliol de 2015.
L’alcalde, Joan Roma i Cunill
Wednesday, July 22, 2015
SITUACIÓ ACTUAL SUBMINISTRAMENT AIGUA - BORREDÀ - JULIOL 2015
SITUACIÓ ACTUAL DEL SUBMINISTRAMENT D’AIGUA –
BORREDÀ
Diferents veïns han
demanat i comentat sobre l’escassetat de pluges en les darreres setmanes, així
com la preocupació pel subministrament en els propers dies, en un moment en que
estem patint la pitjor onada de calor , en molts anys . Davant aquesta lògica
preocupació vull donar la informació pertinent.
L’ajuntament
disposa de diverses concessions d’aigua: de la Riera Margansol, de les Nou
Fonts, de la Font de les Mosqueres, i del pou Cabanes 1 i Cabanes 2.
Històricament el
poble de Borredà, captava aigua de la Riera i de les dues fonts, abans
esmentades. L’any 94, el més calorós en molts anys, es va decidir buscar noves
captacions i es varen aconseguir dues noves captacions. Cabanes 1 i Cabanes 2.
Dos pous que sempre estan preparats per poder connectar a la xarxa general, en
cas de necessitat.
I és el que hem fet
fa pocs dies. Quan la Riera baixa molt pobre, es connecta un primer pou i si fa
falta el segon, fent-los funcionar de manera alternativa. Un dia un, el segon
dia, l’altre. Tota l’aigua passa cap els dipòsits de sedimentació de Cabanes,
on hi ha un primer nivell de solatge, per sedimentació, i a continuació l’aigua
va cap el dipòsit de Subirà.
L’any 1992, el
poble de Borredà tenia un únic dipòsit general de 300.000 litres, des d’aquell
any en que l’ajuntament va haver d’assumir el servei de subministrament
d’aigua, va emprendre una gran quantitat d’obres, fins a renovar totalment la
xarxa, i construir diferents dipòsits complementaris al vell.
Es així com a dia
d’avui tenim, un nou dipòsit d’aigua a Subirà de 1.000.000 litres, un altre
dipòsit a prop de Campalans de 500.000 litres, un tercer dipòsit a Cal Gall de
500.000 litres, un quart dipòsit a Capdevila de 150.000 litres i un darrer
dipòsit d’impulsió al Tennis de 50.000 litres. En total tenim 2.500.000 litres
d’aigua en dipòsit, suficient com per donar servei uns quants dies de forma
totalment autònoma.
A més a més ,l’any
passat es va instal·lar una planta potabilitzadora d’aigua, amb un règim de
potabilització de 14.000 litres / hora, que permet donar una qualitat perfecte
, en totes les èpoques de l’any, sigui l’aigua procedent de la Riera, de les
Fonts o dels Pous.
La inversió en tots
aquests anys ha estat de més de dos milions i mig d’euros, i això ha permès
garantir el subministrament a tot el poble, en quantitat i qualitat. Aquest és
el motiu pel qual el poble de Borredà té aigua suficient i de qualitat. Aquesta
ha estat sempre la nostra primera prioritat, i continuarem dedicant-li una
atenció preferent.
Es més aprofitant
que estem en la pitjor sequera dels darrers anys, hem demanat pressupost a una
empresa especialitzada en la recerca d’aigua i perforació de pous ( la mateixa
empresa que va venir l’any 94) per buscar aigua en un altre punt del poble,
però en una altra vessant que no sigui la de la Riera Margansol. Ja en el
desembre de 2006, varem demanar a la Diputació de Barcelona un estudi
hidrogeològic, per completar l’abastament d’aigua a la població de Borredà. Amb
aquest estudi i les tècniques que té aquesta empresa volem aprofitar el moment
per veure si aconseguim trobar algun altre punt de captació, sinó per ara, per
a més endavant.
Tenim, doncs, aigua
suficient i de qualitat, però dit això demanem a tothom un ús responsable de
l’aigua. Tots hem de contribuir a la protecció del medi natural, i el consum
d’aigua ha de ser moderat i molt justificat, tant en èpoques seques com la que
tenim, com en altres èpoques de pluges. Sempre hem de pensar en la natura i la
seva protecció, i l’aigua és un bé escàs que ha de ser protegit.
Borredà, 22 de juliol
de 2015.
L’Alcalde, Joan
Roma i Cunill
Sunday, July 19, 2015
BORREDÀ I LA RIERA DE MERLÈS
BORREDÀ ASSUMEIX LA
NETEJA DEL TRAM PROTEGIT DE LA RIERA DE MERLÉS, DE MANERA PROVISIONAL, PEL QUE
QUEDA D’ESTIU.
A la vista del gran
nombre de visitants en el principal tram de la Riera de Merlès , entre l’Hostalet
( Les Llosses) i Sant Cristòfol ( Sta. Maria de Merlès) , l’ajuntament de
Borredà es farà càrrec de la neteja, de manera provisional, pel que queda d’estiu.
Aquest és l’acord a que s’ha arribat amb l’Agència de Desenvolupament del
Berguedà, organisme que coordina les actuacions sobre aquesta Riera.
En les darreres
visites realitzades que he fet ( el passat dijous dia 16 i ahir diumenge dia
19) he pogut comprovar com la immensa majoria d’usuaris té un comportament
exemplar, però una petita minoria continua tirant les deixalles a peu d’aparcament
o en qualsevol racó de la riera, fins el punt de que el passat dijous l’acumulació
de deixalles en mitja dotzena de llocs va fer aconsellable enviar un equip de
neteja de manera urgent, per iniciar el cap de setmana en condicions adequades.
A partir d’avui,
cada dilluns un equip de 3 persones, procedents del Pla d’Ocupació, finançat
per la Diputació de Barcelona que donen servei a tasques de manteniment dintre
del nucli urbà de Borredà es desplaçaran a la Riera de Merlés, per procedir a
la neteja d’uns 12 quilòmetres del tram , sotmès a protecció especial. Aquest
equip netejarà els espais d’estacionament, principals focus de deixalles
abandonades, i baixaran als gorgs principals per treure les deixalles dels
llocs més inversemblants.
Dit això, vull
remarcar que en les darreres dues visites d’inspecció ( el passat dijous i
ahir, diumenge) he pogut constatar un progressiu interès per deixar els llocs
nets, i elogiar la campanya de conscienciació, senyalització i sanció dels
comportaments inadequats.
També vaig poder
comprovar l’excel·lent desplegament dels MOSSOS D’ESQUADRA i AGENTS RURALS. Pel
que fa Mossos, vaig trobar una patrulla procedent de l’àrea de Girona,
especialitzada en protecció del Medi Ambient, la qual em va explicar la
coordinació i serveis que feien des de l’inici de la campanya de vigilància en
aquesta zona, amb els Mossos de l’Area del Berguedà. Pel que fa els Rurals, la
mobilització era igual de programada, oimés quan s’havia decretat el nivell 2
del pla Alfa.
Per últim, l’Agència
de Desenvolupament del Berguedà procedirà a col·locar la senyalització de
prohibició de circulació d’autocars en tot aquest tram( pot semblar increïble
que un autocar s’atreveixi entrar en un camí rural asfaltat, però ha passat). I
igualment es col·locaran senyals de fer servir els punts de recollida de
deixalles on hi ha els corresponents contenidors. Aquestes son les decisions
preses en la darrera de les reunions fetes, i així donarem compliment a totes
les actuacions acordades.
Per acabar, puc
afirmar que estem aconseguint canviar el comportament dels visitants de la
zona, a observar amb rigor la limitació de velocitat i estacionament, i ser
conscients de que no es pot embrutar impunement, i cal reduir la pressió en una
riera en la que també descendeix el cabal d’aigua, resultat de la falta de
pluges i una calor d’una intensitat mai vista.
Borredà, 20 de
juliol de 2015. L’Alcalde, Joan Roma i
Cunill.
Friday, July 17, 2015
SOUS I DEDICACIONS, art. Regió 7
SOUS I DEDICACIONS.
En aquestes
mateixes pàgines de Regió 7 hem pogut fer un seguiment dels acords municipals,
relacionats amb els sous, dedicacions i compensacions pels càrrecs
institucionals, en els municipis de la Catalunya Central, el territori que
pràcticament cobreix aquest diari.
Tothom haurà pogut
comprovar que no hi ha ordre ni concert en les decisions municipals, i es fa
difícil explicar els imports en un lloc o altre, tot i tractar-se de municipis
molt semblants en quan a nombre d’habitants i situació geogràfica. I és que no
hi ha una norma concreta ni una planificació determinada. Un exemple més del
desgavell general en qüestions que haurien de ser molt més ben programades i
acordades, entre les organitzacions municipals, el govern de la Generalitat i
el de l’Estat.
Hem passat d’uns
anys molt relaxats en temes de sous i compensacions, a una nova situació en que
s’han de complir uns màxims establerts per l’Estat, però fent equilibris massa
complicats com perquè siguin degudament entesos per la població, en general.
Podem veure dedicacions tant variades com d’un 10 o 20 % a d’altres d’un 75,80
o 90%, en alcaldes, tinents d’alcaldes, o regidors. Aquests percentatges van
lligats als sous que cobraran, en funció de les partides pressupostàries que
els hi donen suport. I tot plegat, en els municipis més petits, lligats a la
subvenció per càrrecs electes que la Generalitat va inventar en temps del
Tripartit.
Es a dir, en el
primer mes de funcionament dels nous Consistoris sorgits de les eleccions
municipals de 24 M, s’ha de regular un conjunt de regles de funcionament per
tot el mandat, començant pels propis sous, lligats a les dedicacions. I les
dedicacions son molt teòriques i difícils de regular, segons quines siguin les
àrees dels regidors. I ja no diguem de l’alcalde, perquè pensar que un alcalde
tingui un determinat percentatge de dedicació és un brindis al sol, i un
autèntic despropòsit.
Un alcalde està de
servei tot el dia, tots els dies de l’any, durant tot el mandat, cobri o no
cobri. I com ell , bona part de l’equip de govern , al qual li pot aparèixer
qualsevol imprevist , i haver d’actuar sigui o no, hora de feina. Convindria,
doncs, modificar en profunditat tots els elements reguladors de les tasques
municipals. De fet, en algun moment, un pacte de partits hauria de proposar
obrir una nova etapa municipal,
modificant les regles de joc que han funcionat fins ara, però que a
l’igual que la Constitució, donen clars símptomes d’envelliment.
Un ajuntament ha de
poder funcionar com una empresa de serveis, de la qual els ciutadans en son co
– propietaris, i als quals se’ls hi ha de donar explicacions i justificació.
D’entrada perquè un ajuntament pugui funcionar ha de tenir capacitat de
decisió, i això requereix majoria absoluta. L’actual sistema és inadequat i
d’aquí la necessitat de canviar-lo per un de dobla volta. Al final ha
d’haver-hi un equip de govern, amb capacitat de decisió , i una oposició que
supervisi, controli i presenti alternatives. I un sistema de dedicacions i
sous, adequat com perquè sigui possible l’eficàcia en la gestió.
Ara i aquí
continuem immersos en fer filigranes , sense un model clar de dedicació i
compensació. Si els serveis municipals han de funcionar, algú ha d’estar al
capdavant per garantir el seu bon funcionament. I això requereix dedicació.
Quan alguns es demanen si els càrrecs municipals estan ben o mal pagats, cal
contestar, depèn. Els resultats es veuen
en la dedicació i l’eficàcia a la feina. Estalviar en alguns d’aquests apartats
no és garantia, en absolut de millorar les prestacions municipals, al contrari,
en la majoria de casos tenir persones dedicades a tirar endavant els projectes
municipals pot ser la millor inversió pel propi municipi.
Wednesday, July 15, 2015
EL DARRER INVENT
EL DARRER INVENT
Era previsible
tenir noves improvisacions en el full de ruta del procés quan el president fa
temps ha perdut la brúixola, la carta de navegar, el timó s’ha trencat, i la
nau fa aigües per tots costats.
Res estrany que en
aquestes circumstàncies, la fugida endavant sigui la única via possible i l’embolica
que fa fort, la solució miraculosa. Tots els protagonistes de l’independentisme
estan atrapats en una espiral de despropòsits, i ja res els pot parar fins
tenir els resultats del 27 S sobre la taula. I en aquell moment encara podem
veure reaccions i valoracions que res tinguin a veure amb la realitat. Quan s’ha
perdut el nord, res assegura que es torni a trobar.
El darrer invent
suposa un menysteniment brutal per la figura de la presidència de la
Generalitat. Ja no dic pel president Mas que passarà a la història com el
trinxador de tot el que s’havia aconseguit en 30 anys de la Generalitat
recuperada. Recordem-ho, el temps més llarg de democràcia i progrés de la
històrica contemporània.
Fer servir el Palau
de la Generalitat com el centre de les negociacions , pactes, tripijocs varis i
altres batusses entre partits i la denominada societat civil, és no entendre la
divisió entre institucions i partits. La màxima institució de Catalunya no pot
ser objecte de negociacions i pactes partidistes, com tampoc ho pot ser el
Parlament. Estem en un temps en que res és respectat, res és tingut en
consideració ni amb la deguda autoritat envers tots els catalans, pensin com
pensin.
Però, és que
conformar una candidatura amb el president de quart de la llista, amagat
darrere 3 candidats absolutament increïbles en qualsevol altre país de llarga
tradició democràtica és convertir la figura presidencial en una mena de “tapat”
per motivacions inexplicables, més pròpies de nens petits que juguen a veure
qui la fa més grossa. Posar de cap de llista a Raül Romeva , fins fa quatre
dies militant d’ICV i que ha lluitat, criticat, denunciat el comportament de
CiU dels darrers 30 anys, és sorprenent. Més ben dit, increïble i impropi d’un
polític coherent. I dic polític, perquè suposo que ara no ens diran que no ho
és. I a continuació dues candidates , impensables per sustentar uns llocs tant
destacats amb el segon i tercer de la candidatura, per davant del president Mas
i el cap de la oposició, Oriol Junqueras, és de matrícula d’honor.
I segur que darrere
bambalines, personatges com Quico Homes, Josep Rull , i altres deuen creure que
han fet el cim. Han aconseguit sortir en tots els mitjans de comunicació del
món mundial, creguts que no ho podien fer millor. Han sorprès a tothom, han
trencat tòpics, han innovat fins extrems impensables ¡¡¡ D’aquí a la glòria.
Ara ja només falta arreglar les baralles entre tots els grups i grupets que
volen tenir un lloc en aquesta candidatura. I hem pogut veure les corredisses
dels representants de MES ( els nostres ex companys de viatge) que deuen estar
més que preocupats de la barreja de polítics amb altres que no ho son. No sigui
que no els tinguin prou en compte i vagin a parar a llocs secundaris. Ells i
elles que s’han sacrificat per deixar una poltrona a la recerca d’una altra.
I qui pensa en el
país ? Qui pensa en la gent ? Qui imagina un nou període de 6, 10, 20 mesos
sense cap govern que governi ? Portem 4 anys de congelació en les decisions i
reptes del país. Aquesta gent només pensa en dir adéu a Espanya , ja no a 18
mesos vista, sinó a 6 mesos. En la subhasta pública de qui apreta més, també hi
ha hagut temps per reduir el temps d’espera, a només mig any. I bé, ara només
falta un petit detall, un tràmit a passar el dia 27 S que ja donen per
descomptat que serà d’un gran triomf de l’independentisme. No cal parlar de
vots, escons, partits diversos. Se suposa que el resultat serà aclaparador com
era segur el d’Artur Mas quan va dissoldre el Parlament amb 62 diputats i en va
sortir amb 50. De victòria en victòria fins a la derrota final. La bola de neu
s’ha fet imparable i toca tirar endavant, i sobretot no mirar ni enrere ni als
costats. No s’hi val dubtar, ara que ja no es pot frenar, només queda tirar
endavant amb el que sigui i amb qui sigui, com podem veure amb el trio elegit
per encapçalar la llista de la província de Barcelona.
Massa invents,
massa improvisació, massa mediocritat i poca responsabilitat per qui hauria de
ser exemple de prudència i coherència. Deixem que facin el seu curs, i
nosaltres els socialistes, tinguem el seny que no veiem en altres indrets, i
preparem-nos per fer la més intensa campanya de la nostra història. Ja no és
una qüestió de partit, és una qüestió de país.
UN DIA HISTÒRIC - art. La Rella
UN DIA HISTÒRIC.
Massa sovint posem l’adjectiu “històric” a
fets que no tenen aquest caràcter excepcional. Doncs, bé, el diumenge 26 de
juliol sí tindrà aquest efecte, en funció de si és una ocasió guanyada o
perduda.
Hem tractat dotzenes de vegades en el
territori i en el Parlament de Catalunya, el dret del Lluçanès a esdevenir
comarca. Personalment ho havia defensat, com a diputat, ara ho defenso, tot i ser alcalde d’una
comarca veïna. El motiu és ben senzill, en el món rural, o ens ajuntem els
pobles petits per oferir serveis que sols no podríem donar, o malament.
Dic també, que no estic d’acord amb el
funcionament dels Consells comarcals, però aquesta és una altra qüestió.
Considero que d’aquí a poc temps les comarques rurals han de funcionar com una
mancomunitat de serveis. Només així podrem tenir equipaments, infraestructures
i serveis de qualitat semblant als de ciutat.
Bé, ha arribat l’hora de la veritat. El
diumenge dia 26, o aneu tots a votar massivament o no tindreu excusa per ser
gestors del vostre futur. O dediqueu 10 minuts del vostre temps a anar a votar
o no us queixeu en els propers vint o trenta anys, si les coses del territori
no funcionen com voldríeu. I si un municipi ha de marcar la pauta d’una molt
elevada participació, aquest ha de ser Prats, la capital. Les responsabilitats
de la capitalitat passen per donar exemple, saber passar al davant, escoltant a
tothom i facilitant una bona entesa entre tots els municipis .
En aquest repte, els berguedans podem
perdre-hi un dels nostres municipis: Santa Maria de Merlès, però aquesta és una
pèrdua consentida , acceptada i acceptable si així ho vol la majoria dels seus
habitants. El Berguedà té 31 municipis, si quedem en 30, no passarà res perquè
el que tots volem és que tothom estigui en el millor lloc pel seu futur. Anims,
doncs. De vosaltres depèn demostrar en vots, les ànsies de ser protagonistes
del vostre propi futur.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà
Tuesday, July 14, 2015
CONSELL OBERT I TRANSPARENT- Nació Digital Solsona
UN CONSELL OBERT I TRANSPARENT.
Sempre ha estat
difícil generar canvis en profunditat a la comarca del Solsonès. En puc donar
fe de quan varem impulsar la Unió Municipal del Solsonès ( UMS), o altres
plataformes i moviments per aconseguir trencar l’hegemonia de CiU. Més que
hegemonia, hauríem de parlar de bloc , sense fissures , de tot el que es movia
a la comarca. No hi havia cap possibilitat de presentar alternatives perquè la
reacció era contundent per part dels dirigents de CiU que manaven a la comarca
com si fos la seva finca particular.
Qui gosava trencar
el monolitisme era condemnat a tota mena de problemes fins a claudicar o sumar
–se als que manaven des de sempre. Per això, és tant important resoldre
adequadament el conflicte del nou Consell Comarcal. Per primera vegada en els
més de 25 anys d’existència del CC, aquest organisme pot ser governat per una
majoria d’esquerres, o de centre esquerra, si volem ser més exactes. Tot una
proesa en una comarca com aquesta.
Però, precisament
en una comarca com aquesta, mai, mai es pot dir blat fins tenir el sac ben
lligat i guardat. Tant segurs estàvem de la fidelitat del pacte entre ERC i els
independents amb el vist i plau de la CUP que no crèiem possible cap entrebanc
important. Doncs, bé, una vegada més es compleix a la comarca el principi de
que qui mana , mana, i no es pot fer res sense el vist i plau dels qui volen
continuar manant des de darrere les bambolines.
El poder del CC del
Solsonès és molt superior al de molts altres del seu entorn, i d’aquí la gran
preocupació i el ferri control que s’està fent de tots els qui en poden formar
part. Es fa i es farà tot l’impossible per evitar el canvi de govern. Les
excuses son variades i diverses però pel que hem pogut veure fins ara, per les
explicacions donades, no son convincents com per posar en perill el futur
govern comarcal de la nova majoria.
Seria inacceptable
torpedinar el nou CC, perquè hi ha ganes de veure com pot funcionar amb un
canvi radical en el fons i les formes. Del CC depenen temes tant importants com
les millores en camins rurals, o tot el que fa referència a transport i
menjadors escolars, o ajudes als petits ajuntaments ( tots menys la capital).
En definitiva, la dependència dels municipis de la comarca és molt més alta en
el Solsonès que en altres CC, d’aquí la batalla per evitar el relleu. I d’aquí
que la gent es mobilitzi per evitar la continuïtat i la rutina d’aquest
organisme del qual depenen els principals serveis i equipaments comarcals.
Queda molt poc per
sortir de dubtes, però no solament hem de veure com es constitueix sinó també
com comença a governar i trenca les inèrcies de més de 25 anys. Es una
autèntica revolució a la comarca, començada amb l’esdeveniment d’ERC a la
capital i que ara continua en la segona institució de la comarca. Res serà igual, una vegada el nou govern
pugui actuar amb plena normalitat. Confiem en que la crisis interna dels
independents no sigui obstacle per iniciar la nova etapa. Estic segur que el
canvi es notarà al cap de pocs dies. NO deixem que ningú ho espatlli.
SEGONA INSPECCIÓ - RIERA DE MERLÈS
SEGONA INSPECCIÓ – RIERA DE MERLÉS – DIUMENGE
12 DE JULIOL.
Ahir, diumenge dia
12 de juliol, vaig dur a terme la segona inspecció de la Riera de Merlès,
començant pel tram de Les Llosses (Càmping Can Saiol ) en direcció cap a Sant
Jaume de Frontanyà, per a continuació tornar a fer la ruta que ja havia fet en
la primera inspecció ( entre l’Hostalet i Sant Cristòfol).
Estem en ple mes de
juliol i amb unes temperatures realment molt elevades, fins i tot per aquestes
dates, podem constatar que la ocupació de la riera és molt elevada. Menys en el
tram més al nord ( Les Llosses – Sant Jaume), però molt intensa en el tram
intermig ( Les Llosses- Borredà – La Quar – Sta. Maria de Merlès). Queda per
inspeccionar el tram Puig-reig que faré el diumenge vinent.
El resultat de la
senyalització, vigilància i sancions han produït una especial atenció al bon
estacionament. He comprovat un adequat estacionament en tots els trams
visitats. També he comprovat una moderació de la velocitat ( recordo que està
limitada a 40 kms/hora), respecte el que podíem constatar anys enrere. També una
menor brutícia en els trams més concorreguts.
En les visites i
informació als visitants, trobo una bona entesa a l’hora de demanar
comportament cívic i protecció al medi natural. I sempre es troben els
entusiastes de torn que demanen tobogans i algun trampolí per millor aprofitar
l’indret....En fi, paciència i bon rotllo a l’hora d’explicar l’interès en
rebaixar la pressió humana sobre la Riera. Suposo que tots hi estan d’acord,
excepte si els afecta a ells directament.
En resum, a falta
d’inspeccionar el darrer tram de la Riera (Puig-reig / Gaià), estem aconseguint
algunes millores en el comportament presencial i de mobilitat, però és evident
que cal reduir la massificació dels punts principals de bany.
Borredà, 13 de
juliol de 2015.
L’Alcalde, Joan
Roma i Cunill
Monday, July 13, 2015
TREMOLOR DE CAMES
TREMOLOR DE CAMES.
A menys de 80 dies pel 27 S, l’espiral de disbarats ha
arribat a un punt propi d’un rècord Guinness de despropòsits. Per molt que
busquem, segur no trobarem cap país del món mundial en que a algú se li hagi
acudit anar a unes eleccions, sense polítics.
Hem vist funambulistes demanant treure la xarxa protectora,
hem vist pastissers rebaixant el sucre dels pastissos, hem vist músics tocant
amb instruments d’objectes reciclats....però encara no hem vist conductors
sense volant ...ni política, sense polítics. Però , Catalunya és diferent. Si
el president Mas llença un repte, el cap de la oposició i principal soci del
govern, ha de contestar amb un repte, encara més recargolat. I si fa falta, la CUP s’hi afegeix per rematar
la feina.
I ja tenim el belén armat,i comença el tremolor de cames a
Convergència que no sap cap on mirar ni què dir davant tants disbarats junts. I
és que ni en els cervells més imaginatius es podia generar una proposta de
candidatura sense polítics per anar al 27 S, confiar en aconseguir una majoria
absoluta ( no sabem si de vots o diputats) per tot seguit dissoldre el nou
Parlament i tornar a convocar eleccions, no sabem si aquesta vegada amb
polítics o no....per constituir el nou país....
Com es pot comprovar, tot molt senzill, tot molt de casa
nostra, tot molt fàcil d’explicar i d’aconseguir socis a la majoria de països
europeus, per dur a terme aquest viatge cap a la Itaca somiada.
Aquí, els protagonistes han oblidat l’existència de la gent
que viu en aquest país, i decideixen que si ha sobreviscut a 4 anys sense un
govern , pròpiament dit, poden sobreviure a 2 o 3 anys més d’experiments
diversos. No ve d’un pam, ni d’un any.
Tot plegat demostra en quines mans s’ha deixat el país, i en
quines mans estan els dos principals partits catalans. Els històrics de
Convergència es posen les mans al cap quan veuen qui governa el partit.
Personatges com Quico Homs, Josep Rull, Lluis Corominas, etc, son el més clar
exemple del perill de deixar un partit en mans de mediocres contrastats. I no
menys preocupant son els qui estan al capdavant d’ERC. Aquesta suma de
personatges fan comprensible que haguem arribat on avui estem. I es lògic el
tremolor de cames que els hi ha entrat als polítics en actiu que veuen com hi
ha una proposta sobre la taula que els jubila a tots de cop. Fins i tot al
president.
I una cosa és formar una llista del president o amb el
president i una altra, fer una llista sense president. Fins aquí, podíem
arribar. Ara , el problema és com retornar al principi, o a la meitat i
proposar una llista única, barrejada.
Davant tants despropòsits queda clar que ningú vol assumir
la derrota que pronostiquen totes les enquestes. Si fos per anar a guanyar, no
hi hauria tants invents, el problema és que s’acosta la data fatídica, i el
moviment pro independentista ha tocat fons i no suma, ni de bon tros el que
esperaven els promotors. D’aquí voler-se barrejar amb altres per repartir la
culpa entre tots. Mal assumpte perquè el grau de desconfiança dels catalans
vers els seus polítics avança sense parar.
I tirar endavant una llista sense cap lideratge, sense cap
guió concret, sense cap programa de govern , es com voler conduir un cotxe
sense volant i sense rodes. No sé si hem tocat fons en els invents o encara ens
en queden per veure, però el país no es mereix aquesta política ni aquests
polítics concrets. Jubilem –los i donem la responsabilitat als que sí tenen les
idees clares.
Friday, July 10, 2015
PARLAMENT, EN HORES BAIXES - art. Regió 7
PARLAMENT , EN HORES BAIXES.
En converses amb molts altres ex
parlamentaris, ens lamentem de la pèrdua d’imatge, respecte i autoritat de la
principal institució del país: el Parlament de Catalunya. Ni en els pitjors
somnis, ens haguéssim imaginat una situació com que la estem vivint, amb
constants mostres de partidisme, sectarisme, ineficàcia i mala educació.
Aquest declivi del Parlament com a centre de
la política del país, és una clara mostra de la crisis que impera en tots les
institucions, a la qual ningú aporta termini ni solució. El Parlament ha deixat
de ser l’organisme de supervisió, control i impuls de l’acció legislativa del
govern , per passar a ser un plató de televisió, en el qual alguns dirigents
polítics munten el seu show per aparèixer en els mitjans de comunicació.
No hi ha feina concreta per fer, i a falta
d’iniciatives del govern, toca omplir l’ordre del dia dels plens, amb material
reciclat. Es a dir, toca presentar algunes interpel·lacions, per justificar el
temps, però sabent que els consellers interpel·lats no tenen cap ganes ni cap
intenció de presentar novetats legislatives, perquè no n’hi ha. Després de les interpel·lacions, es presenten
propostes de resolució que totes els parts saben no serviran per a res. Tant si
s’aproven com si es refusen, la seva vida útil té els dies comptats. Acabat el
mandat, s’acaben els compromisos i decisions preses, per recomençar en el
mandat següent.
Es molt dur veure la inutilitat de la
principal institució quan més falta faria la seva activació i impuls.
Precisament en èpoques de crisi és quan els dirigents polítics han de convertir
el Parlament en el centre del debat, i dels acords. Ara i aquí, veiem com la
presidenta del Parlament es converteix en una de les figures més controvertides
del món polític, trinxant la imatge de persona equànime, objectiva,
dialogant... que tot president o presidenta del Parlament ha de tenir, per
entrar en la batalla interna d’UDC, i a favor de tesis que varen perdre la
consulta interna. Tot el contrari d’una figura presidencial.
Si a la penositat dels plens parlamentaris, hi
afegim, la més que fatal imatge de la Comissió contra la corrupció, arribem a
la conclusió d’un Parlament en les hores més baixes de la història recent. Un
Parlament poc respectat, perquè els propis parlamentaris no respecten les
regles escrites, ni les no escrites,
sobre comportaments interns. Comportaments que s’havien respectat fins
el darrer mandat, però que ara es tradueix en indumentàries increïbles, imatges
impròpies d’un Parlament, crits, gestualitats inadequades, etc, etc.
Mal va un país quan el seu govern paralitza
tota l’activitat administrativa, i trasllada la paralització al Parlament que
l’ha de controlar, supervisar i endegar l’activitat legislativa. Si algú creu
que aquesta situació quedaria resolta en un “nou país” va molt desencaminat.
Precisament aquest immens desgavell és preludi d’un pèssim resultat el 27
S. El procés porta un camí caòtic ,
similar a la situació que viu el govern i el Parlament. No crec possible
empitjorar la situació present, ni que sigui per falta de temps, però els qui
hem ostentat el càrrec de parlamentari, ens fem creus del que veiem en aquests
moments.
Que arribi el 27 S el més aviat possible i
sigui quin sigui el resultat, doni pas a una nova etapa radicalment diferent a
l’actual. No es pot continuar per aquest camí de baixada indefinida quan més falta faria retrobar
l’ambició pel compromís i l’eficàcia. En
un moment en que alguns creuen poder fer llistes sense polítics, l’únic que
s’ha de fer és jubilar a determinats polítics, però que ningú cregui que aquest
és el problema del país. El problema ha vingut de dirigents mediocres que no
han sabut ni volgut entomar les responsabilitats que li eren pròpies.
Wednesday, July 08, 2015
INFORMEM - BUTLLETÍ GRUP MUNICIPAL -COMPROMÍS X BORREDÀ - PSC , núm. 1 - juliol 2015.
INFORMEM –
BUTLLETÍ MUNICIPAL – COMPROMÍS X BORREDÀ – PSC
Número 1- desè mandat – juliol 2015.
PRESENTACIÓ
Teniu a les mans el primer número del butlletí municipal del Grup Compromís
x Borredà – Partit dels Socialistes de Catalunya, d’aquest desè mandat. A
l’igual que hem fet en anteriors mandats, la nostra voluntat és informar i
documentar la feina que fem a l’ajuntament i tot allò que considerem important
de transmetre a tots vosaltres, en tant que ciutadans i ciutadanes del poble.
Aquest és un butlletí pagat per nosaltres, i no per l’ajuntament, amb el
qual pretenem donar compte dels compromisos que varem assumir en el nostre
programa electoral a les passades eleccions del 24 de Maig. En aquelles
eleccions, per setena vegada consecutiva varem aconseguir la majoria absoluta
dels vots emesos, i 4 dels 7 regidors que composen el Consistori de Borredà.
El resultat de les eleccions va ser de 171 vots a la Candidatura Compromís
x Borredà , lligada al PSC i 148 vots a la Candidatura de la CUP. Aquests resultats varen
comportar l’entrada a l’ajuntament de: Joan Roma, Concepció Barniol, Anna Ma. Cunill,
i Rosa Ma. Soler; i de Antoni Chueca , Jordi Codina i Anna Manso.
El dissabte 13 de juny es va constituir el nou Consistori i l’elecció de
nou alcalde, que va recaure en Joan Roma, per 4 vots a favor i 3 vots en blanc.
Amb aquest resultat, Joan Roma accedia al càrrec d’alcalde – president de
l’Ajuntament de Borredà per setena vegada. En el seu discurs de presa de
possessió va manifestar la voluntat de governar per a tots els ciutadans i
ciutadanes, i va posar el compliment del programa electoral amb el que s’havia
presentat com a clara prioritat de l’acció de govern pels propers 4 anys.
Igualment va deixar clara la voluntat de debatre, aclarir i acceptar totes aquelles
propostes que vinguin de l’ oposició, i puguin encaixar amb el programa de
govern. També posà a disposició de l’oposició tota la informació i documentació
que puguin necessitar per exercir les seves funcions amb plena transparència .
PLE DEL CARTIPÀS.
El dia 22 de juny es celebrà el Ple del Cartipàs municipal. En realitat és
el Ple que fixa les regles d’organització i funcionament de l’ajuntament pels
propers 4 anys. Breument exposem els principals punts.
1.- Els Plens Ordinaris es celebraran el 3er dilluns de l’últim mes de cada
trimestre: març, juny, setembre i desembre a les 7 de la tarda.
2.- Convocarem els plens per correu electrònic, deixant de banda la
convocatòria en paper com ha estat norma en els darrers 36 anys. Les noves
tecnologies permeten agilitzar un tema com aquest.
3.- Es va acordar la creació de la
Junta de Govern Local, ( amb els vots en contra de la CUP ). Aquesta Junta està
prevista en la llei vigent, i permet tractar i aprovar la majoria de temes
administratius i de gestió ordinària de l’ajuntament. A més de totes les
competències delegades del Ple. La formaran l’alcalde, les dues tinents
d’alcalde, amb veu i vot, i la Regidora Rosa
Ma. Soler amb veu i sense vot. La
Junta es reunirà un cop al mes en sessió ordinària, i tantes
com facin falta, en sessió extraordinària.
4.- Es va aprovar amb els vots en contra de la CUP , traspassar del Ple a la Junta de Govern Local totes
les competències que la llei vigent permet, tal com s’ha fet en anteriors
mandats. Aquesta delegació de competències permet aprovar per Junta, temes de
manera més ràpida, per no haver d’esperar a una sessió ordinària de Ple. El
motiu bàsic d’eficiència i rapidesa en la gestió.
5.- La Comissió Especial
de Comptes, estarà composada per l’alcalde, la tinent d’alcalde, Anna Ma.
Cunill, i en representació de l’oposició, Jordi Codina. Es una de les
comissions obligatòries que ha de tenir tot ajuntament, per revisar i aprovar
els comptes municipals. S’ha de reunir com a mínim una vegada l’any, però qui
en forma part, pot demanar tantes reunions com cregui convenient amb la Secretària –
Interventora per poder estudiar, revisar i aclarir qualsevol tema lligat a la
comptabilitat municipal.
6.- En l’apartat de dedicacions i compensacions econòmiques, els Grups
Municipals rebran un total de 400 euros a l’any , el grup de Compromís x
Borredà, i de 350 euros el Grup de la CUP. I tots
els regidors tindran una compensació de 40 euros per assistència a plens,
juntes de govern, o comissions, excepte les dues tinents d’alcalde que tenen
dedicació parcial.
7.- Pel que fa a dietes, amb el vot en contra de la CUP , es va aprovar que la
dieta complerta fora de la comarca serà de 140 euros al dia. Aquest import fa 4
anys es va establir bàsicament per anar a Barcelona , però també en alguna
altra ciutat on s’hi fan reunions de la Generalitat , de la Federació de Municipis o
la Diputació. La
pot cobrar qualsevol dels regidors o dels treballadors municipals, quan per raó
de reunions o cursos han de fer aquest trasllat. La dieta comprèn el
quilometratge, esmorzar i dinar, i la resta de despeses derivades, com peatges,
pàrquings, etc.
Per altres desplaçaments, s’ha d’aplicar el que estableix l’Ordre
EHA/3771/2005, la qual estableix 0,19 euros /Km , import que ha quedat
totalment desfasat i clarament injust , però que continua vigent malgrat el
temps transcorregut.
8.- Es va aprovar, amb els vots en contra de la CUP , la dedicació a temps
parcial de les Tinents d’Alcalde, Concepció Barniol i Anna Ma. Cunill, amb un
sou de 750 euros al mes x 14 pagues. Aquesta percepció no els permet rebre les
compensacions per assistències a plens o a comissions. L’alcalde va explicar
que el ritme d’un ajuntament com el de Borredà obliga a tenir dues persones a
dedicació parcial si es vol complir amb els deures d’organització i atenció a
tots els serveis municipals.
Cada setmana totes dues han de despatxar amb les tècniques municipals de
serveis socials, gent gran, esports, dinamitzadora de carrer, o assistir a
reunions fora del poble,o amb altres col·lectius. Ja no es poden portar aquests
temes a hores perdudes perquè la majoria de reunions es fan pel matí, o a
primera hora de la tarda, en el poble o a Berga, Manresa o altres indrets.
També cal dir que la
Generalitat ens concedeix una subvenció per càrrecs electes
que paga una de les dedicacions. El fet de que l’alcalde no cobri, permet
dedicar aquesta subvenció a una de les tinents d’alcalde.
9.- En l’apartat de nomenaments de representants a diverses entitats, es a
aprovar que l’alcalde fos el representant davant de Localret, de l’Agència de
Desenvolupament del Berguedà i de l’ADF Sobrepuny. I Concepció Barniol ho fos
al Consell Escolar de la ZER.
10.- Per últim es va donar compte de la constitució dels dos grups
municipals presents en el Consistori: Compromís x Borredà, del qual farà de
portaveu Joan Roma i Concepció Barniol, i de la CUP , Antoni Chueca i Jordi Codina.
CARTIPÀS MUNICIPAL – NOU EQUIP DE GOVERN.
Competència de l’alcalde és el nomenament de càrrecs del nou Equip de
Govern, el qual està format per:
Joan Roma, Alcalde, i responsable de les àrees de Urbanisme, Obres i
Serveis, Governació, Hisenda, Medi Ambient i Turisme.
Concepció Barniol, Primera Tinent d’alcalde, i responsable de les àrees de
Ensenyament, Gent Gran, Noves Tecnologies, Mon rural i Cultura.
Anna Ma. Cunill, Segona Tinent d’alcalde, i responsable de les àrees de
Serveis Socials, Joventut, Esports i Festes.
Rosa Ma. Soler, Regidora – adjunta a la Primera Tinent d’alcalde.
El nou Equip de Govern es reunirà un cop al mes en Junta de Govern Local, i
despatxarà cada setmana de manera individual o col·lectiva amb l’Alcalde.
Aquesta estructura permet resoldre de forma àgil i eficaç tots els temes que
van sortint en el dia a dia. I permet despatxar amb la secretària –
interventora, tantes vegades com faci falta.
Com a tècnic municipal d’urbanisme es manté l’arquitecte Josep Vilaseca, el
qual exerceix aquest càrrec en el poble des de fa prop de 34 anys. Ell està
disponible tots els dimecres de l’any, sigui de manera presencial en les
dependències municipals al matí o per telèfon, al llarg del dia.
A nivell de comptabilitat s’ha renovat el conveni amb l’ajuntament de La Pobla de Lillet per fer
aquesta funció, de forma coordinada amb la secretària – interventora.
I a nivell de secretària, Montserrat Cabana, continua com a secretària –
interventora, accidental ( nomenament autoritzat per la Generalitat ) amb la
previsió que passi de la dedicació parcial actual, a complerta dintre de 3
mesos. D’aquesta manera podrà fer front a l’increment de feina que ha suposat la
modificació de diverses lleis municipals que obliguen a presentar documentació
al govern central en unes condicions i periodicitats molt més àmplies que anys
enrere.
Exposats els dos primers plens que marquen l’inici d’un nou mandat, passem
a explicar-vos la feina quotidiana de l’ajuntament, en el benentès que amb cada
butlletí tindreu puntual informació i documentació de les actuacions més
rellevants de l’acció de govern.
3.000 EUROS PER SENYALITZACIÓ COMERCIAL:
Fa mig any varem demanar un ajut de 3.000 euros a la Diputació de Barcelona
per destinar a implantar una nova senyalització vertical , dintre del nucli
urbà, de manera que tothom qui entri al poble vagi trobant els cartells
indicadors dels comerços, bars i botigues existents en el poble.
La proposta va sorgir d’Ignasi Canal, en tant que responsable de la casa de
turisme rural, El Querol Vell, i del propi ajuntament que volia renovar els
senyals i aconseguir una bona indicació de totes les activitats. Una empresa
especialitzada va estudiar la proposta i va presentar el projecte, amb un
pressupost de 3.200 euros.
Ara la Diputació
ens ha comunicat la concessió d’aquest ajut, i una vegada fets els tràmits,
encarregarem el material per col.locar-lo , tant bon punt sigui entregat.
D’aquesta manera tots els visitants trobaran indicats els comerços del poble i
facilitarem el seu coneixement.
ARRANJAMENT DE CAMINS I FONTS.
L’equip de persones contractades en el Pla d’ocupació, juntament amb la
brigada d’obres municipal, han dut a terme diversos arranjaments de camins
propers al poble, molt utilitzats per la gent d’aquí, però també pels
visitants.
A dia d’avui, s’han netejat i arreglat el Camí dels Calls, el Camí a la Font de La Llosada , a la Font de La Serra , Camí dels Graus, Camí
del Coll del Bas, Camí de Rotgers, i la previsió és continuar amb una dotzena
més.
Netejats els camins, s’ha procedit a arreglar unes quantes fonts: Font de
l’Angel, de La Llosada ,
de La Serra. En
aquest àmbit volem recuperar-ne algunes de mig perdudes com la del Sofre, la
dels Enamorats, la del Llop, etc.
I per tal de facilitar les caminades a la gent gran, s’ha procedit a
col.locar alguns bancs en alguns dels camins més utilitzats, com és el de La Llosada , o al Coll del
Bas. A cada camí s’hi han posat 3 bancs, cedits per la Diputació de Barcelona.
D’aquesta manera , estiu i hivern tothom qui vulgui anar a caminar una estona
ho podrà fer, sabent que pot descansar a cada 300 o 500 metres .
Un altre punt de visita i caminada pot ser el Pont de Sant Joan, recentment
restaurat. A pocs metres hi ha un àrea de pic nic que també s’ha netejat i
arreglat i ben aviat es procedirà a refer la teulada de la caseta del Pare
Coll, en el Camí dels Graus, força malmesa pel pas del temps.
Totes aquestes actuacions tenen per objectiu fer un bon manteniment dels
camins, fonts i altres atractius , al voltant del poble, com a llocs de visita
i esbarjo per a tothom. Es el que s’ha fet en el camí i entorn del Gorg del
Salt, el punt més emblemàtic que tenim, després de Rotgers.
AJUTS A ENTITATS.
Sovint circulen pel poble rumors o informacions errònies sobre tot mena de
temes municipals i molt especialment sobre els ajuts que l’ajuntament concedeix
a diferents entitats. Un dels serveis d’aquest butlletí serà donar puntual
informació d’aquest i altres temes d’interès.
-
Ajuts
Escola i AMPA. L’ajuntament aporta 3.150 EUR pel menjador escolar. 900 EUR per
activitats Escola, 150 EUR per la
ZER , i 600 EUR per activitats AMPA, i prop de 800 EUR per
Teatre a l’escola (en conveni amb Diputació). Pel Casal d’Estiu, es fa la
neteja local, es dona entrada gratuïta piscines 3 tardes i un matí al Parc
Aventura de Campalans.
-
A
Borredà de Festa, per la Festa Major ,
4.500 EUR directes, més aprox. 400 EUR assegurança mal temps, 400 EUR
assegurança Dimonis, i aprox. 800 EUR Drets d’autors. Total aprox. 6.100 EUR.
-
Al
campionat de Futbol – Sala, es fa una aportació de 1.000 EUR.
-
A la Mostra de Formatges –
aportació de 3.000 EUR ( 2.000 de Diputació i 1.000 ajuntament).
-
Ballets
i Teatre infantil, l’ajuntament es fa càrrec dels honoraris dels monitors, i
paga el desplaçament de l’Esbart de Manresa.
A totes aquestes aportacions econòmiques cal afegir-hi l’aportació de
material municipal, i els treballs de la brigada d’obres i del pla d’ocupació
en temes com neteja, muntatge i desmuntatge, etc.
RECORDEM DATES IMPORTANTS.
Des d’ara i fins el 30 d’agost les Piscines municipals estan obertes, amb
els mateixos preus i horaris que anys anteriors.
El dia 15 d’agost és la festivitat de la Mare de Déu de la Popa , patrona de Borredà. Hi haurà Missa solemne
amb la participació de la Coral
de Borredà que celebrarà el seu 30è aniversari. A la sortida, Ballets amb
dansaires de l’Esbart petit de Borredà i del Casal Dansaire de Manresa.A la
tarda concert de la Coral a l’església. Al vespre una nova edició de Formatjazz
.
La nit del 15 al 16 d’agost, nou Campionat de Futbol Sala. 12 hores
seguides de futbol amb un final de festa .
Del divendres 21 a
la nit fins el dimarts dia 25, Festa Major, a càrrec de l’entitat Borredà de
Festa, que organitza aquesta i altres festes al llarg de l’any .
El dissabte 5 i diumenge 6, nova edició de la Mostra de Formatges
Artesanals .El mateix diumenge dia 6, Trobada de Puntaires.Totes aquestes
festes i activitats tindran el seu propi programa de mà i cartells, i també es podran
consultar a la pàgina web de l’ajuntament: www.borreda.net
Borredà, juliol de 2015
Monday, July 06, 2015
OCURRÈNCIES, DISBARATS O BOGERIES ???
OCURRÈNCIES , DISBARATS O BOGERIES ??
En els prop de 40 anys d’activitat política,
creia haver vist i sentit tot el que era raonable, imaginable o previsible, fos
en el terreny municipal, l’autonòmic , el general o mundial. Doncs, no, cada setmana veig coses
increïbles, impensables, inimaginables. I estic convençut de que no hem tocat
terra, i ens en queden moltes més per veure.
D’aquí uns anys, quan estudiants ,
historiadors i lectors vulguin saber el què ha passat en aquest període, hauran
de fer un curs intensiu de preparació per poder absorbir i entendre el caos en
que estem immersos des de fa prop de 4 anys. Alguns porten més anys ficats en
aquesta espiral de despropòsits, però ens hem de centrar en els darrers 4 per
poder avaluar d’on venim, i on estem. De moment, ens hem de quedar aquí, perquè
ningú és capaç d’imaginar cap on anem i on estarem d’aquí 2 o 3 mesos, i ja no
diguem d’aquí un o dos anys.
Que el màxim dirigent del partit , soci del
govern i alhora cap de l’oposició, tingui l’ocurrència de proposar una
candidatura electoral sense polítics, pel 27 S, ja no és comprensible per la
gent d’aquest món. No sé si en la immensitat de l’espai podríem trobar alguna
proposta semblant, però ara i aquí s’ha de reconèixer que mai a ningú se li
hauria ocorregut cosa semblant, tractant-se d’unes eleccions al Parlament de
Catalunya ¡¡¡¡.
Però, de fet, és una ocurrència , continuació
d’una d’altra no menys espectacular del president Mas, referida a voler-ne fer
una altra, amb ell o sense, envoltat de personatges de la societat civil, com
si els polítics fossin extraterrestres ¡¡¡¡
I per no quedar sense partit i sobretot sense
poltrona, res millor que la presidenta del Parlament, trenqui la norma
democràtica d’acceptar els resultats de la consulta feta pel seu partit, UDC, i
digui que no li agrada i que amb altres ben aposentats en el govern, faci
l’immens esforç de posar-se al costat de Convergència per mirar d’agafar les
engrunes que puguin caure a l’hora de fer la nova llista al Parlament.
Amb tant moviment, i tants disbarats o
bogeries, veiem com els ex socialistes de la diàspora, busquen qui els vulgui
en els seus braços. Braços que han de tenir espai per poder-los acollir a les
llistes en llocs reservats a persones plenes d’essències , ideologia, honestedat
, coherència i ètica provada. Ja no saben si tindrien cabuda en la llista sense
polítics proposada per Oriol Junqueras, o en la del president o amb el
president de Mas, o han d’anar a la recerca d’algun nou invent que els permeti
sacrificar-se per la pàtria. Ells que son tant coherents i esforçats.
I posats ja a pensar en innovacions, res
millor que l’ANC hagi convocat una consulta amb una participació inferior al
50% per resoldre un tema tant rellevant com és el de decidir si estan disposats
a formar part d’una llista sense polítics. Ells que sí, que es veuen capaços de
fer una llista, però l’Òmnium no ho veu tant clar, o era a l’inrevés ??? El
problema és que si es presenten sense polítics, però surten elegits, els
elegits, automàticament es converteixen en polítics. No sabem si immaculats ,
angelicals i posseïdors de ciència infusa com per poder impulsar la política
amb molta més eficiència de la
demostrada pels polítics actuals.
S’ha de reconèixer l’esforç per no provocar
l’avorriment en el poble català. Aconseguir un nou invent, disbarat o bogeria
cada 4 o 5 dies té un mèrit indiscutible. A poc més de 15 dies per tenir les
llistes fetes que encara no sapiguem si tindrem una monja de clausura a la
llista de Podem – ICV- EUIA- Procés Constituent....( sota unes sigles que ningú
sap) i que potser aquesta monja de clausura batallarà contra una altra monja de
clausura rigorosa, que pot anar a la llista del president o amb el president,
té el seu encant. Ànims, doncs, que
queden encara uns dies per improvisar i fer saltar guspires d’imaginació, en
els principals partits de govern i oposició. I sobretot que ningú pensi en
l’endemà del 27 S perquè aleshores li vindrà un fred terrible i una por al cos
que no és convenient en aquestes calors d’estiu. La imaginació al poder.
PRIMERA VISITA D'INSPECCIÓ - RIERA DE MERLÈS.
PRIMERA VISITA D’INSPECCIÓ – RIERA DE MERLÈS.
Ahir diumenge dia 5 de juliol, des de les 12
fins a les 14 hores vaig fer la primera visita d’inspecció per comprovar el
grau de compliment i ocupació dels principals espais de la Riera de Merlès, en
el tram comprès entre l’Hostalet ( Les Llosses ) fins a Sant Cristòfol ( Santa
Maria de Merlès) . Entremig es troben els trams corresponents a Borredà i La
Quar, i a l’altra banda de la Riera, Lluçà.
L’ocupació era molt alta, i la circulació
intensa en tot aquest tram. Vaig comptar més de 260 vehicles en aquest
recorregut, i CAP D’ELLS trepitjava la línia de límit de la calçada, ni ocupava
el camí asfaltat. Tampoc vaig trobar cap vehicle que tanqués les vies d’accés a
cases de pagès, dos punts essencials en l’acció d’ordenació de la zona de la
Riera.
En els punts més utilitzats d’aparcament
comencen a veure’s deixalles abandonades a peu de les zones d’aparcament, per
la qual cosa convindrà de forma immediata procedir a la seva neteja per evitar
l’acumulació i l’efecte copiador per part d’altres persones que creguin que si
ho deixen allà, algú vindrà a recollir-les. Per les nits, les bestioles
s’encarreguen d’obrir les bosses i escampar el seu contingut a la recerca de
qualsevol cosa per menjar.
L’efecte senyalització vertical i horitzontal
comença a fer el seu fet i parlant amb alguns dels visitants, demanaven si
estava prohibit utilitzar aquest indret, o en quines condicions. Toca, doncs,
iniciar la fase d’increment d’informació personalitzada, perquè tothom conegui les
condicions en que poden fer ús de la Riera, i la protecció que mereix.
Els principals gorgs tenien una alta ocupació
similar a anys anteriors, si bé, de moment vaig comprovar la conscienciació en
que no podien abandonar les deixalles en el lloc, i havien d’emportar-se-les a
casa. Caldrà veure en properes visites si les converses tingudes corresponen a
la realitat. D’entrada els avisos i peticions de deixar l’indret net tenen una
bona acollida, i son contestades sempre de forma afirmativa, i en molts casos
agraïda per part dels usuaris.
El proper diumenge tinc previst fer una segona
visita d’inspecció, pujant un tram de la Riera , en el terme de Les Llosses,
direcció Sant Jaume de Frontanyà, i cap al sud, entrant en el terme de
Puig-reig, per comprovar si es respecten les normes vigents. L’intensa calor i
l’inici de vacances, propicia la vinguda de més visitants. Es un bon moment per
calibrar si les mesures que estem adoptant van en la bona direcció. De moment
l’ordenació de l’aparcament s’ha assumit de manera contundent, i la reducció de
velocitat, també. Queda per veure l’ús de contenidors i la auto neteja per part
dels usuaris. N’informarem properament.
Borredà, 6 de juliol de 2015.
L’alcalde, Joan Roma i Cunill
Saturday, July 04, 2015
GRÈCIA I TUNÍSIA - art. Regió 7
GRÈCIA I TUNÍSIA
Per motius ben diferents portem uns dies
especialment intensos i preocupants per la situació de dos països que haurien
de merèixer solució als seus problemes i evitar puguin caure en moviments de no
retorn.
Tunísia és l’únic país del nord d’Africa on la
democràcia ha arrelat i el seu exemple hauria de servir de model per tot el seu
entorn. Un brutal atemptat pot tirar per terra tot l’aconseguit en aquests
anys. Es un país que viu bàsicament del turisme i els terroristes saben molt bé
on poden causar mals irreparables. Un sol atemptat pot ferir de mort la
principal indústria del país com estem veient aquests dies.
Tenim un greu problema tots plegats, encara
que ens pugui semblar que la UE està prou salvaguardada de casos semblants. Hem
vist que no, i sembla ser que tindrem noves mostres en qualsevol moment, en
qualsevol lloc del continent. Els greus desequilibris mundials propicien
l’aparició de moviments que no sabem ben bé què pretenen, però els seus actes produeixen
alteracions brutals en els equilibris polítics, fins ara , mai vistos. Una mostra son nous partits amb posicionaments
extremistes i solucions fàcils, a situacions complexes. No donen mai bon
resultats.
En quan a Grècia, tots desitgem es trobi una
solució que permeti garantir la seva continuïtat dintre de la zona euro i eviti
els cataclismes que molt pronostiquen. Es fa difícil entendre les sortides
viables perquè ni llegint, ni escoltant els grans comentaristes i experts, no
en traiem l’aigua clara. Alguns proposen que surti de l’euro com a via de
solució, altres que accepti les propostes que li han posat sobre la taula, i
finalment altres que aguanti i esperi , segurs de que la UE no anirà més lluny
del que diu.
Sigui quina sigui la sortida, queda clar que
la UE ha de modificar sensiblement els seus plantejaments i forma d’actuar. No
hi ha un autèntic govern europeu que consolidi els avenços fets, i avanci cap a
noves estructures de caire federal. Estem encara en una confederació d’estats,
i amb aquest sistema no podem resoldre
els greus conflictes que trobem. Només es fan passos transitoris, per sortir
del pas, però no es modifiquen els grans tractats per adaptar-los a situacions
totalment noves.
No hi ha sintonia entre els principals estats,
i de moment la contemporització dels problemes va donant pas a conflictes que
s’estanquen i no troben solució. Estem en mans de governs de dretes que vetllen
pels interessos individuals sense pensar en els col·lectius. Es hora de
promoure canvis que sempre han vingut de la mà de governs socialdemòcrates. La
única via possible és la transformació de la UE en els Estats Units d’Europa,
amb un govern central fort, amb un Banc Central, amb organismes i institucions
que realment funcionin com un sol estat.
Què podem fer individualment cadascun de
nosaltres ? Pot semblar que això ho hem de deixar pels grans entesos o pels
experts que es mouen en els més alts nivells, però no ho crec. Si tots proposem
als nostres partits, a nivell intern o extern , que impulsin projectes de
caràcter europeu, al final ho faran. Ja no podem només pensar en resoldre els
temes més propers sinó també els més llunyans perquè també ens afecten
directament.
Les crisis d’aquests dos països ens afecten
més directament del que molts pensem. En el primer cas perquè posa en perill un
país democràtic, i expulsa aturats cap a les nostres costes. En el segon cas
perquè si realment ens considerem europeus hem d’ajudar a resoldre la situació
d’un dels nostres. No podem deixar-ne un a la seva sort, en el moment que més
ens necessita.
Wednesday, July 01, 2015
JOC DELS DISBARATS
JOC DELS
DISBARATS.
Pobre país, pobra Catalunya, liderada per mediocres, increïblement
agosarats com per impulsar propostes sense cap ni peus. Fa 4 anys es va iniciar
un immens joc dels disbarats que depara novetats cada setmana, en una espiral
per veure qui la diu o la fa més grossa.
La d’avui prové del més agosarat de tots, l’Oriol Junqueras, en resposta a
la proposta de Llista del President, o Llista amb el President, plantejant com
alternativa que siguin les entitats sobiranistes les que facin una única llista
al Parlament, sense la presència de partits. Es a dir, ras i curt, matem (
apartem) els partits sobiranistes i donem l’alternativa a les entitats
sobiranistes, i que s’espavilin.
Sinó estès per escrit no es podria creure que el dirigent del principal
partit a l’oposició i alhora soci de govern de CiU ( perdó de CDC) hagi estat
capaç de proposar una iniciativa com aquesta. De fet, és una mostra clara de
que el procés, el govern i el principal partit de l’oposició estan en una
dinàmica embogida, cap un objectiu que ja veuen impossible.
En comptes de replantejar la situació, parar-se a pensar en la seva
correcció i modificació, es llencen propostes a la cara com qui llencés bosses
a un contenidor. Cal llegir dues, tres i més vegades aquestes declaracions per
creure-se-les. Més ben dit per estar segur que han sortit de la boca d’un
polític.
En aquest joc dels disbarats ja hem vist com s’han anat trencant tots els
partits. El darrer Unió Democràtica, amb unes imatges impensables en qualsevol
altre país de llarga tradició democràtica. Que surti cada dia la pròpia
presidenta del Parlament de Catalunya a renegar del partit al qual ha
representat durant tota la seva vida, i al que deu el càrrec que té, per haver
perdut una consulta que no li agradava, és d’una gravetat que l’hauria
d’apartar de la més alta institució del país.
Es una vergonya tenir una presidenta que no protegeix el càrrec que
ostenta, sinó que el fa servir per una batalla interna. I que a més no respecta
el resultat d’una consulta, i s’hi revela en contra. Com pot exercir el seu
càrrec si davant la opinió pública trenca amb el més sagrat dels principis
democràtics ?
Estem en la recta final i definitiva cap a les eleccions del 27 S. Confiem
en que Rajoy no escolti les veus per avançar les generals i posar-les en aquest
dia perquè podria motivar un retard en escoltar la veu dels catalans. El país
no resistiria allargar l’actual situació un o dos anys més. Tota l’
administració de la
Generalitat porta 4 anys congelada, parada, desanimada i exhausta.
No es prenen decisions per un doble motiu: per la falta de recursos econòmics,
i per la falta de direcció política. Tots els departaments estan congelats a
l’espera del què passi el 27 S, i res es pot aprovar per la bancarrota de les
finances de la Generalitat.
Allargar aquesta situació seria d’una immensa irresponsabilitat, afegida a
totes les que ja s’han produït en aquests anys. Un país pot resistir molts
embats, però res pitjor que l’adversari estigui dintre mateix de les
institucions i dels partits. L’espiral de disbarats ha de tenir uns límits,
però pel que veiem, cada setmana algú és capaç de reblar el clau i inventar-ne
algun de nou. Avui mateix en tenim una prova palpable i només cal esperar a
demà o demà passat per trobar-ne algun d’encara més rebuscat. Catalunya no es
mereix aquesta disbauxa.