Tuesday, December 31, 2013
UNA MICA DE SERIETAT, SI US PLAU
UNA MICA DE
SERIETAT, SI US PLAU.
La fugida
endavant d’Artur Mas, li ha fet perdre el sentit del ridícul i posa Catalunya
en una situació molt incòmode a tots els nivells.
Porto mesos pensant en si realment la direcció de Convergència creu en la
possibilitat d’assolir la independència, o es limita a gestionar el temps com
bonament pot. Una altra cosa és ERC que deslligada del govern es permet
emprendre un camí sense ruta prefixada, però disposada a improvisar tant com
faci falta. Sense manies, sense prejudicis, sense por al ridícul ni al fracàs.
Son com son, i així es comporten.
Ara bé, aquesta cursa de despropòsits ha de tenir un final, i el veurem a
no gaire tardar. Un final que no pot ser altre que la constatació d’un fracàs,
amb la consegüent frustració col·lectiva, difícil de gestionar, complicada de
remuntar.
En el moment que estem, em demano com estaríem els militants del PSC si continuéssim
al costat d’aquesta gent. Es evident que la nostra situació és complicada,
criticats per totes bandes, ens toca resistir i persistir en els nostres
arguments. No és fàcil donar una resposta breu a les peticions d’altres
militants i simpatitzants que consideren més adient haver continuat al costat
del grup impulsor del sobiranisme, tot i saber que estar condemnat al fracàs.
Es més fàcil estar amb la colla, elogiada per la majoria de mitjans de
comunicació catalans, propers al govern de CiU que no rebre constants crítiques
i atacs des d’aquestes mateixos mitjans. Alguns militants proposen seguir
l’exemple d’ICV , que tot i no ser independentista, se’n va amb ells per evitar
les crítiques. I a l’hora del referèndum, sinó es pot fer, sempre es podrà
donar la culpa als “altres”, i quedar bé.
El problema d’actuar d’aquesta manera és la falta d’ètica i serietat que
això suposa. Es situar-se del cantó d’enganyar a la gent, per evitar les
crítiques actuals. No deixa de ser un acte de clara covardia, impensable en un
partit seriós com és el PSC. Amb un comportament com aquest, tindríem una vida
més tranquil·la a dia d’avui, però patiríem les conseqüències en el dia de
demà. No seria honest en un partit de govern, que vol tornar a les principals
institucions del país. Es millor afrontar la situació i avisar dels perills que
comporta la fugida endavant d’Artur Mas i els seus socis.
I de fet, tot anirà molt més ràpid del previst. Una situació com la que
vivim no té recorregut. Es pot enganyar la gent durant un cert temps, però els
dies passen, les setmanes transcorren i en poc temps ens posarem en un moment
de no retorn , a nivell de consulta.
Si ha quedat clar que no es podrà fer, vol dir que el govern Mas no podrà
iniciar cap dels tràmits indispensables per dur-la a terme. Ni oficialitzar un
cens electoral propi, ni comprar tot el material electoral, ni constituir
juntes electorals, ni... Les paraules son buides sinó van acompanyades de fets
concrets. I no hi ha marge de maniobra.
Tampoc a nivell de PSC tenim més marge de maniobra que el de mantenir-nos
dintre la legalitat. Cap alcalde pot incomplir la legalitat vigent, i en cap
cas podem participar en un acte il·legal, com seria una consulta fora del marc
legal vigent. Ni material municipal, ni funcionaris, ni treballadors, ni
equipaments... En aquesta via , ningú ha pensat en la impossibilitat
d’exercitar la proposta de CiU i ERC.
Son tantes les mostres de falta de serietat que el prestigi del nostre país
se’n ressentirà durant molt de temps.
En aquest marc general de despropòsits hem d’evitar que el PSC s’hi vegi
implicat. Toca mantenir la coherència de les posicions acordades pels òrgans
del partit, i complir amb els preceptes democràtics, que obliguen a tots els
qui en formem part. No pot haver-hi veus discordants ni actes contraris als
acords de la majoria. Qui no accepti les decisions preses pot deixar el càrrec
i marxar del partit. Ningú hi és a la força. Ja hem vist que alguns dels que
n’han marxat , buscaven sortides individuals , res a veure amb posicions del
partit. Deixem la falta de serietat pels altres i mantinguem la nostra.
Joan Roma, President del Consell Fed.XI del PSC
Saturday, December 28, 2013
EXCÈS DE CONFLICTES - art. Regió 7
EXCÈS DE
CONFLICTES.
No recordo cap
etapa tant complicada ni tant plena de conflictes com la present. Ja només
faltava la increïble decisió de modificar la llei d’avortament per completar
una meitat de legislatura que passarà a la història, com de les més nefastes de
la nostra història col·lectiva.
Si anys enrere
érem molts els qui pensàvem en positiu la ostentació de majoria absoluta per
governar, quan aquesta majoria està al servei d’una ideologia ultradretana, i
privatitzadora, obliga a replantejaments profunds.
Tothom estarà
d’acord que sense majoria absoluta, el PP actuaria d’una manera radicalment
diferent. I molts confiem en la seva derrota, per recuperar espais de
llibertats perdudes.
Però, res indica
la correcció del camí emprès. Al contrari, com més ens apropem a unes eleccions
( ara venen les europees, i després les municipals i autonòmiques) més
despropòsits es produeixen. I s’actua en molts sectors i àmbits, alhora, de
manera que uns contradiuen els altres, i entre tots es produeix un garbuix
d’impossible aclariment.
Es difícil posar
un ordre als principals conflictes, però veiem-ne alguns que ningú pot entendre
perquè s’hi ha entrat. El més rellevant, és el de l’avortament, perquè la
societat no reclamava cap canvi, i menys el de retrocedir trenta anys enrere, i
retornar a vells temps , ja superats. Si entra en vigor el projecte de llei,
tindrem un conflicte de proporcions inimaginables, en un tema tant delicat i
tant personal com aquest.
Tampoc ningú
reclamava legislar en matèria municipal, en el sentit en que ho fa el PP. Si
una administració ha demostrat bona gestió, excepte casos puntuals, ha estat la
municipal, i en canvi, pot quedar desarborada si la llei aprovada es posa en
marxa. Res serà com ara. El conflicte està servit, entre els tres nivells
d’administració, i amb els ciutadans que veuran repartits, perduts o modificats
els serveis essencials.
No em vull
estendre ja més en el conflicte territorial del qual n’hem parlat a bastament
en anteriors articles, amb una demostració extraordinària de falta de visió i
capacitat de negociació, per les dues bandes.
Tot el món de la
salut està sotmès a unes retallades i transformacions brutals que porten cap un
deteriorament enorme de la qualitat adquirida a cop d’anys i enormes esforços.
El mateix podem dir del camp de l’educació, la universitat o la investigació.
Conflictes permanents i de gran abast.
I el més
sensible, el més deplorable, el món dels dependents, de la gent gran, dels
discapacitats,etc... que veu com perden les conquestes de tota una vida.
Uns bons governs,
no poden pretendre modificar les lleis en funció de les seves conveniències,
sinó de les necessitats dels ciutadans. No és de rebut no ingressar tot el
possible dels qui més tenen, per destinar-lo als més necessitats. Si cal legislar
per imposar deures provisionals, mentrestant duri la crisis, es fa, però sempre
en la bona direcció dels que més tenen cap els que més precisen. No a
l’inrevés. Si una cosa ha de servir tot el que veiem en aquests i molts altres
conflictes, ha de servir per actuar en conseqüència. La gent té ,en la força
del seu vot i la seva implicació, el destí del país. Que ningú ho dubti, i que
ningú falli quan tingui ocasió d’apartar dels governs els qui han creat més
conflictes que no trobat solucions.
Wednesday, December 25, 2013
RETORN AL PASSAT - art. Nació Digital
RETORN AL PASSAT.
He de reconèixer
que pecava d’optimista i confiat quan creia que determinat avenços no tenien
volta enrere.
El PP ens ha
demostrat la falsedat d’aquesta creença i ho fa de manera persistent en molts
àmbits de les llibertats fonamentals.
Qui havia de dir
que s’atreviria a modificar la
Llei d’avortament, en uns moments en que gairebé ningú la
qüestiona. O més ben dit només uns pocs sectors han reclamat la seva
modificació. I fan més cas a aquests pocs que no pas a la resta de la societat.
Increïble, però cert.
El tema és greu,
molt greu perquè trasbalsarà al vida de centenars de milers de persones de
forma immediata. Retornarem al passat més obscur, quan les dones que podien
havien d’anar a Londres, o a d’altres ciutats de l’estranger per practicar un
avortament amb les degudes condicions, o arriscar-se a fer-ho en qualsevol
lloc, i per persones no preparades, amb greu perill per la vida de la
embarassada.
Què volen ara ?
Que a la frontera francesa s’hi instal·lin dotzens de clíniques abortives on
poder anar. O a la frontera portuguesa...o passar a la clandestinitat dintre
del propi país. Realment increïble, però verídic.
Però no ens
enganyem tot aquest retorn al passat té un fil conductor, per posar por a la
gent i convertir l’estat en una mena d’agent supervisor i controlador. Una
altra llei impensable era la d’incrementar l’autoritat de la seguretat privada
i en molts casos equiparar-la a la pública. Segur que tindrem problemes i greus
amb una llei com aquesta, però el govern del PP no s’atura. Va aconseguir la
majoria absoluta i fa absolutament el que li dona la gana.
I tot just portem
poc més de dos anys de legislatura, amb la qual cosa podem veure encara moltes
altres novetats. Ja en preparen moltes altres a nivell de jubilacions, atur,
contractes laborals... tot és modificable, i aprofiten qualsevol excusa per
introduir canvis legislatius ni que sigui per la porta del darrere, com en el
cas dels pressupostos en que hi afegeixen qüestions que en ordre a la
transparència, seria més adequat presentar lleis.
Tot sigui per la
rapidesa i la contundència. I arribats en aquest punt ens hem de demanar quin
partit o partits realment no traspassarien les línies vermelles de defensa de
les llibertats individuals i públiques. S’ha criticat molt el president
Zapatero i és cert que va cometre alguns errors, però no se li pot negar
l’avenç fet a nivell de llibertats. Llibertats que tots havíem cregut
inamovibles i que ara veiem com passen a millor vida, en un instant.
L’any que ve
tenim eleccions al Parlament Europeu amb la presentació de candidats a presidir
el Consell per part de les principals forces polítiques. Serà un bon moment per
premiar o castigar les actuacions dels partits. Tots els votants tindrem ocasió
de fer servir el vot en una direcció o una altra. Alguns creuen que les
europees no son eleccions de primera divisió. S’equivoquen perquè cada vegada
més la UE marca la
nostra vida i la nostra legislació. I anem cap a la creació dels Estats Units
d’Europa i segons qui estigui al davant anirà cap una direcció o cap una altra.
Aquí, ja veiem quina direcció ha pres el PP. No crec que ens quedin ganes de
continuar pel mateix camí.
Sunday, December 22, 2013
TEMPS I RAÓ - art. Regió 7
TEMPS I RAÓ
Ens trobem en el
quilòmetre zero del “gran engany”protagonitzat per CiU i ERC , amb la
participació d’ICV i la CUP. Les
cares de satisfacció per haver aconseguit un acord, just a temps per salvar els
pressupostos de 2014, amaguen la dura realitat de constatar que ni les
preguntes ni la data, tindran lloc.
Es convenient ara
recordar aquella vella dita tant catalana de “al pa, pa, i al vi , vi”per
indicar que sempre és millor parlar clar, que no pas emmascarar les coses amb
paraules de doble o triple sentit.
Una vegada més ha
passat l’estratègia per davant de l’essència. Una vegada més s’ha apostat per
una sortida immediata, abans que per una opció ambiciosa i de llarg recorregut.
Hem entrat, doncs, en “terres ignotes”. Ningú a dia d’avui, és capaç de marcar
el camí a seguir per dur a terme el repte iniciat. Cap dels signants té una
fulla de ruta que porti a fer possible el referèndum , fora de la legalitat
vigent.
Quan es busquen
subterfugis, s’obliden les qüestions essencials, i es donen arguments que no
resisteixen el més mínim examen. Es aquí quan envegem altres països, altres
estats, en que reptes semblants han tingut comportaments radicalment diferents.
Envegem el Canadà, i Quèbec. Un repte entre un Estat, i un dels seus
components, resolt per una via racional, profundament democràtica, i exemplar.
Igualment envegem Gran Bretanya i Escòcia per tot el que té de repte , dintre
de la legalitat, amb acords, explicacions, informes i contrasts entre una via i
una altra.
Aquí no. CiU i
ERC han llençat un repte, sense pacte, sense acord amb les institucions que han
de vetllar pel compliment de la legalitat. Cap informe, cap estudi, cap acord
amb l’Estat. La improvisació, s’improvisa, en funció de les necessitats
diàries, sense tenir present la “gran frustració “ que provocarà quan, arribat
el dia promès, la consulta no tindrà lloc.
El lideratge d’un
país, d’un poble, es basa en proposar objectius assolibles. Ambiciosos, però
factibles. Ara i aquí, el camí endegat no porta a l’objectiu desitjat. I no
s’hi val a parlar en nom de tot el poble català. Que les xifres s’ampliin fins
extrems exagerats, o que es facin jocs de mans amb els números, els
participants, o els representants en el Parlament, no resolt la qüestió, i
encara menys, proposant preguntes que tenen vàries interpretacions diferents.
En aquest marc de
confusió, el PSC rep atacs per totes bandes, exemple clar que la seva posició
preocupa a uns i altres. Ni està amb els immobilistes, ni amb els
independentistes. Es la soledat de qui actua seguint els passos dels històrics
del partit, i de la seva pròpia essència i existència. No enganyar, ni portar
els catalans a la “gran frustració”. Parlar clar i defensar la única via
alternativa existent. La d’actuar dintre de la legalitat, i proposar un canvi
profund de la Constitució
per adaptar-la al temps present, no solament en matèria territorial sinó també
social i de drets fonamentals. Pere Navarro ha aconseguit modificar
plantejament immobilistes del PSOE per anar cap aquest canvi constitucional, que
resoldria l’encaix de Catalunya, en aquest nou marc, en el qual llengua,
cultura i finançament trobessin protecció i garanties plenes.
A tots ens dolen
pronunciaments, escarnis, atacs a les nostres institucions, a la llengua i
cultura catalanes, però uns pocs mals exemples no poden justificar actuacions
desaforades, per la nostra part. En política com en tota acció humana, el temps
s’ocuparà de donar o treure la raó. El PSC està sol en aquest repte de trobar
la via adequada per arribar a bon port. El temps li donarà la raó.
Friday, December 20, 2013
ATENCIÓ PAGESOS. ATENCIÓ PROPIETARIS - art. La Rella
ATENCIÓ PAGESOS.
ATENCIÓ PROPIETARIS.
En els darrers mesos estan passant coses mai imaginades, en la batalla
entre l’administració central i la autonòmica. I no em refereixo ara, a les
grans discussions i debats sobre finançament, competències o el dret a decidir,
sinó sobre el control de les activitats pageses i ramaderes, o la construcció
en terreny rústec.
Es a dir, ara i aquí, tenim el govern central i la Generalitat ,
controlant les mateixes coses i el mateix territori. Increïble, però cert. I
atenció a tots els pagesos i ramaders i a tots els propietaris de finques
rurals perquè el tema és seriós.
No sabem per quina raó, el Govern central ha incrementat el servei del
SEPRONA ( servei de protecció a la natura) integrat dintre del cos de la Guàrdia Civil , perquè faci una
supervisió i control de totes les activitats en el territori rural ( no urbà),
en matèria de benestar animal, protecció al medi ambient, i molt especialment
també, a activitats que puguin modificar les edificacions , camins o altres elements
del paisatge.
Es així, com cada dia, dotzenes d’agents d’aquest servei recorren els
termes municipals, comprovant qualsevol moviment de terres, modificacions de
construccions existents, o edificació de nous equipaments o serveis. Aquests
equips disposen d’aparells GPS amb els quals poden identificar qualsevol
actuació que no disposi de l’autorització pertinent i aixecar acta d’infracció,
prèvia, a la imposició de la sanció corresponent.
Estem parlant d’un tema realment seriós i contundent. Tot el territori
rural, fins ara poc controlat, passa a ser-ho més que l’urbà, que depèn de les
competències de cada ajuntament. El rural, també, però estava menys supervisat
i menys controlat, degut a l’extensió i la falta de recursos municipals. Ara,
tot moviment de terres, tota ampliació, modificació o construcció , per petita
que sigui, està subjecta al control d’aquest servei que actua amb una rapidesa
i contundència mai vistes.
I el mateix podem dir de les instal·lacions, i activitats pageses i
ramaderes. Supervisen i controlen granges, animals domèstics o en llibertat,
bon ús dels combustibles i de la maquinària, etc, etc. Això vol dir que no
tenir les granges degudament netes, els animals degudament estabulats, gossos
ben protegits i alimentats, etc, comporta aixecament d’acta, i obertura
d’expedient sancionador, amb multes de gran quantia.
Estem, doncs, en un panorama sorprenent, per quan tenim recorrent el
territori els Rurals de la
Generalitat , els Mossos d’Esquadra, i el SEPRONA. Tres cossos
que en determinats temes poden fer el mateix. Atenció, doncs, perquè res és com
era, i coses habituals fins ara, han de deixar de ser-ho. Qui es pensi que
perquè viu a quilòmetres lluny d’un poble, ja no serà controlat, que se
n’oblidi perquè és fàcil arribar a tot arreu, amb les tecnologies actuals. I
qui cregui que pot anar a ajudar, o treballar unes hores, a casa d’un familiar
pagès o ramader, que se n’informi abans, perquè es pot trobar amb una denúncia
contundent, sinó està legalitzat el treball a realitzar.
I qui cregui que pot aixecar un cobert,
ampliar-lo, o modificar-lo sense oficialitzar les obres, incorre en una
falta molt greu. I el mateix cal dir en matèria de canvi d’activitats en una
casa, o en una instal·lació determinada. Els equips disposen de fotos de totes
les construccions existents, i qualsevol canvi és detectat, i sancionat, sinó
existeix la documentació pertinent.
Costa d’entendre, com és que tenim dues administracions actuant sobre el
mateix territori, però la realitat és aquesta. I m’agradaria que algú ens ho
expliqués i ho justifiqués. Està bé la supervisió i control, però tenir-la per
dues vies diferents, amb criteris no coincidents, no és lògic ni operatiu.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà
Thursday, December 19, 2013
EN MANS D'ERC
EN MANS D’ERC.
Es molt complicat fer pactes amb ERC. I encara més, complir-los sense
perdre “bous i esquelles”. El caràcter assembleari, juntament amb una certa
prepotència, el converteix en un partit ple de perill per tots els qui s’hi
acosten.
Estarem d’acord en que bona part del descrèdit del govern Maragall, primer,
i Montilla després va provenir d’actuacions fora de guió, dutes a terme per
membres d’ERC. I solen predicar a fora, el que no practiquen dintre del govern,
de manera que l’actual situació d’Oriol Jonqueras, és típica d’ERC. Exercir de
govern i oposició , alhora. I si ara la imatge del govern Mas és prou delicada
i ineficient, com seria si ERC entrés en el govern ?
Una cosa se li ha de reconèixer a Oriol Jonqueras, i és de no tenir cap
pressa per entrar en el govern. Al contrari, tota la seva actuació va dirigida
a evitar haver-se de “mullar” i perdre plomes en el camí. Prefereix una
situació molt més còmode com la d’influir, i decidir, des de fora, i deixar
pels membres del govern, tot el desgast d’actuar en mig d’una crisis infernal.
De totes maneres, tard o d’hora un partit s’ha de retratar i li surten tots
els tics que li son propis. Ara mateix, ja no sabem si accepten o no els termes
de la pregunta proposada per Artur Mas, si la interpretació del resultat de la
consulta seria igual per uns que per altres, o si van per lliure.
Dintre mateix d’ERC conviuen sectors i àmbits clarament diferenciats, i
fins i tot oposats. Mentrestant no hagin de posar en pràctica els seus
plantejaments, poden mantenir les ambigüitats i diferències però cas d’entrar
en un govern, aquestes diferències es posen de manifest i trenquen la imatge
d’unitat que ara tenen, fora del govern.
Ho varem veure en els governs del tripartit, i bona part del fracàs se’ls
hi pot imputar a ells. I ells van a la seva, i els costa formar equip o
compartir plantejaments i programa. Per això seria molt interessant la seva
entrada en el govern Mas. S’acabarien les posicions poc clares i es demostraria
la seva feblesa i falta de plantejaments pràctics. De fet, aquesta seria la
millor vacuna pel procés independentista. Que els ciutadans podessin contemplar
l’acció de govern d’un partit, ple d’idees i propostes a la oposició, però
incapaç de portar-les a la pràctica.
El resultat de les passades eleccions els ha fet indispensables per
recolzar el govern Mas, i tot indica que s’està reforçant a costa de les
deficiències de CiU. Si tot continua com fins ara, podem trobar-nos amb uns
propers resultats prou importants com per fer possible un nou govern sota la
presidència d’Oriol Junqueras. Segurament és la prova que necessita el país per
comprovar la ineficiència dels plantejaments d’aquest partit i posar-lo en
evidència. Res millor que la realitat per demostrar si un partit està capacitat
per liderar un país o no. Seria molt pedagògic veure els resultats d’un govern
de coalició entre CiU i ERC. Aquí s’acabarien les ambigüitats i es veurien les
carències d’un projecte i uns lideratges. Segurament per això son tant
reticents a entrar. Veurem què ens depara el futur en aquest tema.
Wednesday, December 18, 2013
SOLUCIÓ RAONABLE, PERÒ PROVISIONAL- art. Setmanari Berguedà
SOLUCIÓ RAONABLE, PERÒ PROVISIONAL.
Es ben cert que
quan no es fan les coses a l’hora, el resultat sol ser poc satisfactori. Ho dic
en referència a la C-16 ,
conegut per Eix del Llobregat. Vaig estar a la reunió de presentació del
projecte pel tram Berga – Bagà, i l’acte me’n va recordar d’altres d’etapes
anteriors, si bé amb algunes diferències que intentaré resumir.
El cas que ens
ocupa, a l’igual que per altres grans vies de comunicació, s’ha caracteritzat
per una planificació i execució a trossos i sense una visió de conjunt. En
aquells primers anys de governs, sota la presidència de Jordi Pujol, es va
optar per actuar en molts llocs a l’hora, i no per prioritzar unes poques grans
infraestructures, considerades vertebradores del país.
Aquesta manera de
fer va comportar una planificació molt diversificada i poc concentrada. El
resultat fou, pel que fa l’Eix del Llobregat, començar arreglant la vella
carretera, després fer-hi variants, després convertir-la en autovia, per trams,
i finalment arribem al darrer tram, Berga – Bagà, en que es proposen tres vies,
modificables.
Es evident que el
cost final ha estat enorme. Molts érem partidaris de planificar aquest Eix com
autovia, des del principi, i lentament anar pujant fins arribar al Túnel del
Cadí. Per cert, Túnel fet molt abans de tenir la carretera en les degudes
condicions. Però bé, si de bon principi el projecte hagués contemplat quatre
carrils, probablement a dia d’avui l’autovia seria ja una realitat en tot el
seu recorregut, amb un cost inferior al que ha costat.
Aquest mateix
argument l’hem fet servir per l’Eix Vic – Ripoll, per l’Eix Transversal i per
l’Eix Diagonal. Des del principi se’ls va batejar amb el nom “d’Eix” quan en
realitat es tractava de carreteres normals i corrents. Ara sí, que ja poden
mantenir el nom perquè s’han fet realitat les aspiracions del territori. Ara
bé, en tots aquests casos el cost d’haver-ho fet, per aquest sistema ha estat
molt superior al de si s’hagués plantejat com autovia de bon principi.
Però, el passat, és
història i si pot ser ha de servir per no repetir errors o plantejaments no
prou satisfactoris. I ara estem en uns altres temps i unes altres situacions,
radicalment diferents. He de dir que a l’inici de la reunió amb el Conseller de
Territori i Sostenibilitat era molt escèptic respecte qualsevol opció que no
fos la del desdoblament , pur i dur. Els quatre carrils que sempre hem
reivindicat i acordat, a la comarca i al Parlament.
Ara bé, vista la
proposta, la considero una solució raonable, per fer-la viable, en un breu
termini. I el temps, és important. Les explicacions i raonaments donats pel
Conseller Santi Vila, em varen semblar seriosos i els compromisos d’actuació,
també, tot i les ombres econòmiques que planegen sobre els recursos de la Generalitat. Però ,
tenir aquest tram resolt en quatre anys, és molt important pel territori.
I en aquest punt,
m’afegeixo a la intervenció feta per l’alcalde de Bagà, Nicolàs Viso, en el
sentit de mantenir l’aspiració de tenir quatre carrils, quan les condicions ho
permetin. La proposta tècnica d’ampliar i reduir carrils, és intel·ligent i
eficaç, perquè suposa un canvi notable en la resolució dels problemes actuals
de col·lapse. Per tant, benvinguda sigui. I posats a pensar en el futur, ens
agradaria saber la planificació prevista per enllaçar el Túnel del Cadí amb el
del Puymorens.
Joan Roma i Cunill,
alcalde de Borredà
BORREDÀ - BUTLLETÍ INFORMEM- DES.2013
BUTLLETÍ MUNICIPAL – INFORMEM --- NÚM 4 – DESEMBRE 2013.
BANC D’ALIMENTS – ES SOLIDARITAT, NO CARITAT
Els que ja tenen una certa edat recordaran
antigues campanyes per “anar a fer llenya” al bosc, per repartir entre diverses
persones grans, soles o malaltes, i així evitar que passessin fred durant els
llargs hiverns.
Altres persones del poble, a títol individual
ajudaven en la neteja de les cases, donant alguns productes dels horts, pagant
algunes factures de botigues,etc. I botiguers que perdonaven factures, a
aquestes persones necessitades.
Eren temps durs per a tothom, i semblava no havien
de tornar. Han passat els anys, i des de l’ajuntament hem cregut indispensable
organitzar la solidaritat, mentrestant duri aquesta dura etapa de crisis a
nivell local i global.
Per això, hem constituït un Banc d’Aliments, on es
guarden tots els productes que la gent dona, a nivell individual o col·lectiu.
Borredà, sempre s’ha distingit per l’enorme sentit de solidaritat, envers els
propis habitants o per altres que ni coneix. Ho hem vist, durant la guerra de Bòsnia,
o amb recaptes per Cárites, Creu Roja, Banc de Sang, Marató de TV 3, etc,etc.
Doncs bé, ara toca pensar en els casos que tenim
aquí en el poble. Son pocs, però reals. La responsabilitat en l’estudi de cada
cas, correspon a la treballadora social. Porta ja molts anys en el poble i se’l
coneix bé. Es ella la que proposa les actuacions a fer, i en cas de dubte o en
cas de decisions de més volum, les consulta amb l’alcalde i la regidora de
benestar social. No es dona mai diner en efectiu. Si cal pagar algun deute,
comprar alguna cosa, és ella mateixa la que disposa del diner per resoldre el
tema. L’ajuntament té una partida del pressupost per aquests casos, i també rep
ajuda de la Diputació
de Barcelona. Per tant, les ajudes econòmiques son les més estudiades,
controlades i resoltes directament.
Pel que fa aliments, s’estableix un règim de
necessitats, i en funció del resultat, s’entreguen periòdicament, fins que la
situació d’urgència queda resolta. Cada setmana es revisa la situació i la
necessitat.
En un poble petit ens coneixem tots, i el control
és molt rigorós, de manera que “anar de bars”, refusar una feina, o tenir
despeses considerades supèrflues, comporten revisar les ajudes i si cal,
reduir-les o suprimir-les. Igualment es té en compte l’existència de nens per
actuar en altres camps com és el del material escolar, vestimenta ,etc, per
evitar situacions no desitjades.
Volem deixar clar, doncs, que qui rep ajuda és
perquè realment la necessita. I el control és rigorós, constant i adequat . Tot
el que la gent dona, passa al magatzem municipal. En aquest sentit agraïm les
aportacions individuals, i totes aquelles que les entitats del poble han
recollit aprofitant festes, curses, concerts, etc. Que sàpiguen que el seu
destí és el previst. Aquestes actuacions duraran mentrestant siguin
necessàries. La crisis està lluny d’acabar i no podem deixar a la seva sort,
famílies senceres, o persones soles i desvalgudes. Aquesta és una prioritat
clara de l’ajuntament, a l’igual que ho és vetllar per la qualitat de vida de
les persones grans. Exercim la solidaritat, no la caritat.
BORREDÀ A TV 3.
El passat mes de novembre l’equip de la productora
que fa el programa “El foraster” de TV3, va estar en el poble. En primer lloc
per veure si Borredà tenia prou interès per ser un dels pobles elegits, i una
vegada decidit, per gravar el programa. Durant 3 dies varen voltar pel poble,
per dintre i per fora, i varen obtenir imatges i declaracions de les persones
que varen creure adients. Després, en el Local Puigmal, es va fer l’acte final,
de resum de tot el vist i gravat.
Ben aviat sabrem el dia que el passaran per TV3.
L’ajuntament ja n’informarà degudament a les cartelleres municipals, i també en
el web, i per altres mitjans tecnològics.
Es una bona promoció del poble, i de ben segur
atraurà molta gent, que encara no el coneix. Es per aquest motiu que
l’ajuntament va considerar oportú facilitar tots els mitjans per dur-lo a terme
i col·laborar en les despeses d’acollir l’equip de 8 persones que varen venir a
fer el programa.
Aquest és un dels programes nous de TV 3 de
l’actual temporada, amb un excel·lent resultat de públic, de manera que més de
600.000 persones el veuran, i recordaran les imatges d’un poble bonic a nivell paisatgístic
i arquitectònic, i una gent acollidora. Qualitats que molta gent d’arreu del
país voldran comprovar personalment. D’aquí la decisió de participar-hi
entusiàsticament.
CAMPANYA MILLORA ESGLÉSIA PARROQUIAL.
Tot i la separació clara de poders, l’ajuntament,
sempre que ha estat necessari, ha col·laborat a tenir l’església en perfectes
condicions. Ho va fer restaurant el campanar, o ajudant en altres millores de
l’edifici .
En aquests moments, s’ha tramès escrit al Rector
de la Parròquia ,
Mn, Melitó Tubau oferint la participació en dos temes importants. Un, el de
vetllar per la seguretat de l’edifici, a la vista d’algunes esquerdes
aparegudes en diversos indrets de l’interior. En una primera inspecció, tot fa
pensar en el resultat del fred /calor, que ha esquerdat el guix, sobretot en la
part de l’altar del Santíssim, i a la part interna del Rosetó. S’ha demanat
posar “testimonis” per així comprovar la estabilitat al llarg dels anys.
Un segon tema fa referència al precari estat de la
majoria de bancs. Molts provenen de donacions fetes 100 o 150 anys enrere, i
per tant han arribat al final de la seva vida útil. Seria convenient
canviar-los per altres de nou, i segurament una bona campanya conjunta de la Parròquia i
l’Ajuntament, permetria trobar famílies, persones o col·lectius disposats a
comprar-ne de nous. N’hem parlat amb Mn. Gregori, i estem a l’espera de la
decisió de Mn. Melitó, en tant que rector per dur-la a terme.
Per últim, seria també interessant poder protegir
la part inferior de les pintures laterals, per evitar danys, col·locant algun
vidre o material similar que les protegeixi. Oportunament Parròquia i
Ajuntament informarem de tot plegat.
MILLORES PUNTUALS.
Seguint el pla de millores en alguns indrets del
poble, la brigada municipal ha canviat l’antiga barana de fusta, per una de
ferro , situada en el passadís del carrer Barcelona al camp de futbol.
Hem aprofitat una subvenció de la Diputació de Barcelona
per fer aquest canvi que té dos objectius. Per una banda, millorar la
seguretat, i adaptar la barana a la nova normativa, tal com ja varem fer en un
altre tram de la mateixa zona, i també per substituir una barana que ja
mostrava el pas del temps.
També la brigada procedirà a pintar de nou la
pista i les grades de l’Amfiteatre Cívic que serveix de pati a l’escola; i de
pista de basquet o patinatge al llarg de tot l’any. Es pintarà amb els mateixos
colors de quan es va inaugurar: de vermell la pista i de gris les grades. També
es substituiran els planxers i cistelles de bàsquet, força malmeses pels anys
transcorreguts. El nou material el paga la Diputació de Barcelona.
Una altra millora provisional, s’ha dut a terme, a
la teulada dels nínxols que contenen la fosa comuna, en el cementiri. Algunes
bigues estaven podrides i s’han canviat per altres de noves. Al mateix temps
s’ha refet tota la teulada. Aquesta reparació s’ha fet a l’espera de que
l’ajuntament hagi recuperat tots els nínxols vells i pugui emprendre la reforma
dels dos blocs situats a banda i banda de la capella. En aquell moment es
decidirà el nou emplaçament de la fosa comuna.
ESCUT DE PUNTA AL COIXÍ.
L’any passat , en motiu de la trobada de
puntaires,l’alcalde va llençar un repte a diverses puntaires del poble, en el
sentit de demanar si serien capaces de fer l’escut de Borredà, de punta al
coixí.
Aquell repte s’ha dut a terme d’una manera
magistral, i en la trobada d’aquest any, les puntaires varen oferir el quadre a
l’ajuntament.
Aquest quadre figura a la Sala de Plens, en un lloc
destacat, i compleix el protocol de tenir l’escut del poble, en el lloc més
important de la casa consistorial i al mateix temps és una mostra original de
tenir-lo de punta al coixí.
La donació la va fer la colla de punta al coixí de
Borredà, i les puntaires que el varen realitzar son Rosa Ma. Soler , Sílvia
Tarruella, Rosa Rota i Remei Sañas.
NETEJA RIERA DE MERLÈS
En els mesos de setembre i octubre s’han dut a
terme 3 jornades de neteja de diferents trams de la Riera de Merlès, en un dels
quals va participar l’ajuntament de Borredà, aportant-hi, vehicle, els 3
membres de la brigada i l’alcalde.
La iniciativa va anar a càrrec de particulars, en
un cas i de l’entitat ADEFFA, de Camadoca ( Santa Maria de Merlès) en els dos
altres.
En aquestes tres jornades es va recollir un enorme
volum de deixalles de tota mena, resultat de la presència de milers de persones
al llarg de tot l’estiu, en un tram d’uns 10 quilòmetres. La distància que va
de l’Hostal de Sant Cristòfol ( Sta. Ma. Merlès) fins l’Hostalet ( Les Llosses)
passant pel Cobert de Puigcercós ( Borredà).
El treball de tots aquests voluntaris ha permès
deixar tota la riera neta, confiant en que les mesures que s’estan estudiant
per part dels ajuntaments afectats, amb la Generalitat , permetran
reduir el nombre d’usuaris, i sobretot penalitzaran els comportaments incívics
en aquesta zona.
Aquest és un espai protegit, i ens correspon a
tots fer-ho possible. Els ajuntaments, han iniciat ja uns nous contactes per
aconseguir una normativa que pugui ser aplicada l’estiu vinent.
BORREDÀ: UNA ESCOLA DE QUALITAT.
Els avantatges d’una escola petita es comproven,
de seguida, amb una atenció personalitzada a tots els alumnes, cosa impossible
en una escola gran.
Des de fa anys l’escola, ha merescut diversos
premis per la qualitat de l’ensenyament i per la diversitat de la seva acció
educativa. S’ha apuntat a tots els experiments educatius, per l’afany d’aportar
noves experiències als alumnes i professors.
L’escola disposa d’unes instal·lacions realment
úniques, a nivell de comarca, consistents en aules grans , ben equipades i
lluminoses. Sales de tallers, biblioteca, equipament informàtic, etc, i servei
de menjador, en bona part subvencionat.
Les instal·lacions de pràctica esportiva i de
lleure, envolten l’escola, i permeten l’exercici de tota mena d’activitats, durant
les hores escolars, o ja fora d’horari.
La seva integració en la ZER , juntament amb Vilada,
permet disposar de professorat itinerant i complementar l’acció educativa dels
mestres directament lligats a l’escola. Realment val la pena aprofitar la dotació
de professorat, per donar la millor educació als nostres nens i nenes. I val la
pena participar en tots els plans educatius que s’han posat en marxa, per
aconseguir un nivell escolar, molt per damunt d’altres escoles.
CANVIS D’ADRECES,
DOMICILIACIONS, ETC.
Per evitar rebuts incorrectes d’impostos, taxes,
etc, recordem que tothom qui compri una casa o un pis, ha de venir a
l’ajuntament a fer el canvi de titular. Es a dir, ha d’omplir uns impresos
explicant que és el nou propietari de la casa o el pis, i per tant, els rebuts
d’aigua, recollida de deixalles, TV per cable ( si en té) etc, han de venir a
nom seu, i no de l’anterior propietari.
El mateix ha de fer per l’IBI ( contribució
urbana) o per l’IVTM ( impost de vehicles) etc. Aquestes modificacions sempre
s’han de fer per escrit, a les oficines de l’Ajuntament, o a les de l’OGT (
organisme de gestió tributària) de la Diputació de Barcelona, situada al C/ Gran Via de
Berga.
Sense aquesta comunicació per escrit, els rebuts
continuaran arribant a nom de l’anterior propietari, amb tot el que comporta de
problemes, o imposició de recàrrecs, sinó es paguen en els terminis previstos.
Recordem els horaris d’atenció al públic per part
de l’Ajuntament: Dilluns i Dimecres de les 16 a les 19 hores, i els Divendres de 10 a 13. Tel. 93 823 91 51.
Pel que fa la OGT ( Contribucions) a Berga, tenen obert tots
els dies de la setmana de les 9
a les 14 hores. Tel. 93 472 91 20.
SENYALITZACIÓ TRAVESSIA
URBANA
A la vista de la suspensió del projecte de variant
a la Crtra. Berga
– Ripoll, al seu pas per Borredà, per falta de diner, per part de la Generalitat ,
l’ajuntament ha iniciat els tràmits per millorar la senyalització i evitar
possibles accidents.
En aquest sentit, es va trametre escrit a la Direcció General
de Carreteres demanant diverses actuacions de caràcter urgent. Una ja s’ha
acomplert, consistent en col·locar senyalització vertical a l’inici i final de
la travessia advertint del pas de transeünts. Tot seguit s’ha de posar rètols
de limitació de velocitat a 30 quilòmetres /hora en aquest tram. I a
continuació , 3 passos de vianants.
La petició de l’ajuntament va ser que els 3 passos
els fes la Generalitat ,
però en principi varen dir que no tenien pressupost i s’està negociant la seva
construcció, puix que Carreteres proposa que siguin elevats. Això incrementa
notablement el cost, de manera que d’entrada els voldríem pintar l’ajuntament i
més endavant, convertir-los en elevats.
Els passos de vianants van a l’entrada del poble,
per travessar la carretera i anar cap a la zona industrial de la fàbrica de
baix. Un segon pas va per travessar a l’alçada de Cal Vives. I el tercer pas,
és a l’alçada de la Baixada
del Vinyal. D’aquesta manera travessar la carretera serà molt més segur que
fins ara.
També s’ha encarregat al tècnic municipal la
redacció del projecte de Millora de la Travessia Urbana ,
per adequar-la a les normes de seguretat . Una vegada disposem del projecte,
l’aprovarem inicialment i en farem exposició pública, al mateix temps que es
tramitarà davant la Generalitat. Una
vegada tot aprovat, demanarem una subvenció a Diputació o Generalitat per
poder-lo executar, el més aviat possible.
BONES FESTES DE NADAL I ANY NOU.
En nom propi i del Consistori que presideixo, us
desitjo unes Bones Festes de Nadal i un millor Any Nou. Son temps difícils,
aquests, però amb solidaritat, esforç i constància, ens en sortirem. Una molt
cordial salutació a tots i totes.
Joan Roma i Cunill, alcalde – president de
l’ajuntament de Borredà
Tuesday, December 17, 2013
APLICAR EL RÈGIM DISCIPLINARI
APLICAR EL RÈGIM
DISCIPLINARI.
Porto 35 anys en
el PSC i no he hagut de renunciar en cap moment als meus ideals, ni a les meves
conviccions i sentiments més profunds. La sintonia entre doctrina del partit i
la meva personal ha estat gairebé plena, durant tot aquest recorregut.
I puc dir que de temes complicats, enrevessats i difícils n’hem tingut en
el Parlament, en els Congressos, en Consells Nacionals o en executives
d’Agrupació, Federació, etc. Tots podem recordar els difícils moments
d’unificació del socialisme a Catalunya, o la campanya per l’entrada a l’OTAN,
la reconversió industrial, i un centenar d’altres temes de gran rellevància. Sempre
el partit, amb els seus dirigents i militants s’havia aconseguit mantenir la
sintonia, i el principi d’autoritat i respecte a les decisions dels òrgans de
govern.
No recordo trencaments de vot en el Parlament durant els 16 anys en que hi
vaig ostentar el càrrec de Diputat. El mateix puc dir en molts altres temes de
partit, en que després de llargs debats, discussions i votacions, ningú
s’hagués atrevit a qüestionar el resultat ni actuar-hi en contra. El principi
de respecte a l’exercici de la democràcia era “sagrat”, i d’aquí la fama i
admiració per la disciplina i rigor del PSC.
Aquells valors, alguns els volen qüestionar a dia d’avui, fins i tot apel·lant
als nostres dirigents històrics, els quals moririen de vergonya si veiessin
l’actuació d’alguns d’aquests actors. Que no s’equivoquin, o més ben dit que no
vulguin enganyar a la gent, perquè som molts els qui els varem tractar i podem
assegurar que mai haguessin recolzat comportaments inacceptables com els que
estem veient.
No podem acceptar contradiccions entre els acords del partit, presos pels
òrgans que tenen competència per fer-ho, amb declaracions de grupets que creuen
tenir la veritat al seu costat. Es inacceptable l’afany per desacreditar
l’executiva del partit i la figura del Primer Secretari per afany de
protagonisme, o voler “quedar bé” a nivell periodístic.
Estem en un moment especialment delicat, ja no pel partit, sinó per tota la
ciutadania catalana i espanyola. Voler jugar amb els sentiments i demostracions
d’ostentar la “veritat socialista” enfront de “l’aparell” del partit, és estar
totalment fora de joc. Els acords del partit son i han de ser el fonament de la
nostra acció política. Ho eren en el passat i ho son en el present. Qui cregui
el contrari, millor que se’n vagi cap altres partits o a casa.
Mai com ara, amb en Pere Navarro com a Primer Secretari, s’havia cridat i
consultat la militància per medi del seu òrgan més representatiu: el Consell
Nacional. Ens hi sentim plenament representats, i els seus acords son totalment
fonamentats i en la bona direcció. Si algú creu que no està legitimat per
marcar l’estratègia del partit que ho digui i actuï en conseqüència. I el
mateix hem de dir de l’executiva, en la qual , a la vista de com actuen alguns,
no hi haurien d’haver tingut cabuda, o haurien de renunciar si no s’hi troben
còmodes.
No podem acceptar veure en el partit el que critiquem en el Parlament. Que
una força política pugui exercir de govern i oposició alhora. Alguns actuen
sota aquest criteri, i això no havia passat mai. Almenys no amb la publicitat i
el cinisme actuals. Fan molt de mal ja no solament al partit, sinó a tota la
societat per quan distreuen i posen en qüestió la posició del PSC en temes tant
fonamentals com els que tenim al davant.
Estic segur de representar un bon nombre de militants en la petició a Pere
Navarro d’actuar amb fermesa davant aquests comportaments de militants i
càrrecs de partit o institucionals que no respecten la democràcia ni els
estatuts del PSC. No tenen cabuda en el partit ni el poden representar. Siguin
qui siguin, estiguin on estiguin, contravenen els reglaments del partit. El
dany que produeixen és enorme, a nivell intern i extern. Demanem l’aplicació
del règim disciplinari que tenim establert. Es el que esperem i el que la
ciutadania ha de veure. En un país caracteritzat per la falta d’orientació,
autoritat, i serietat, el PSC ha de donar exemple.
Joan Roma i Cunill, President del Consell Fed. XI del PSC
Monday, December 16, 2013
MEDIOCRITAT SENSE LÍMITS
MEDIOCRITAT SENSE
LÍMITS.
He de reconèixer
el progressiu deteriorament de la imatge del Parlament, i del Consell Executiu
de la Generalitat
, conseqüència de la gran mediocritat de la majoria dels seus membres.
El nostre país
pateix un greu dèficit de matèria gris. Conec bé i de ben a prop a la majoria
dels actors de la política catalana per haver estat 16 anys diputat al Parlament, i pel càrrec d’alcalde,
en els darrers 22 anys. Aquests càrrecs m’han permès tractar amb gairebé la
totalitat de Consellers del Govern, i amb bona part dels diputats en el
Parlament.
El gran problema
és de preparació i lideratge. Aquest és el principal motiu per trobar-nos en la
situació present. La mediocritat no permet donar-se compte de la desproporció
existent en el pols emprès entre Catalunya i l’Estat, ni la soledat a nivell
europeu, ni a nivell internacional. La mediocritat evita sentir ridícul davant
actuacions que un autèntic líder polític no emprendria mai, com iniciar una
campanya internacional sota el lema de “Let us vote” ( deixeu-nos votar), quan
els catalans, juntament amb la resta d’Espanya tenim eleccions cada any.
Es la mateixa
mediocritat que no té cap mania a l’hora de canviar de bandera, i agafar-ne una
o dues més, sota el principi de que una estelada blava o vermella, serveix per
fer el camí cap a la independència.
Com tampoc té cap
mania per desobeir la legislació vigent en matèria de símbols estatals;
respecte per les lleis , i veneració per la Constitució i
l’Estatut d’Autonomia.
La mediocritat
permet beneir i finançar Simposiums com el de Espanya contra Catalunya, o
permetre compareixences d’un Conseller – Portaveu impartint sermons o
propaganda després de cada sessió del Consell Executiu.
La mediocritat
justifica no tenir solució a una manera determinada de governar en que tota una
administració queda paralitzada, a l’espera de la solució miraculosa que li
donen a obtenir la independència per art de màgia.
Es evident que en
aquest marc els va perfecte que uns pocs dirigents o més aviat ex-dirigents del
PSOE diguin estupideses, com la ben recent de la ex – ministra Trujillo dient
per què serveix parlar el català ? O declaracions habitualment provocadores de
Alfonso Guerra, Rodriguez Ibarra, Bono, o algun altre. Però, tots ells
pertanyen al passat, i tanmateix serveix perquè aquests mediocres tinguin
arguments per demostrar que el PP i el PSOE son iguals.
I un PP embogit,
els fa un favor immens a l’hora de justificar l’adéu a Espanya. La mediocritat
no busca solucions, busca justificacions al camí emprès. Es troben en “terres
ignotes” i han de seguir el seu camí, sense saber ben bé on porta.
Es en aquest marc
en el qual el PSC ha de navegar. Enmig d’uns immobilistes que ataquen qualsevol
moviment i uns independentistes, irredents. Es la soledat d’un partit que no
vol caure en cap dels extrems, i que només el temps li donarà la raó.
I en aquest mar
de tempesta, no podem permetre afegir més turbulències, permetent que militants
del partit o càrrecs institucionals trenquin els acords congressuals , del Consell
Nacional o de l’Executiva. Si tenim mediocres que volen engruixir la
mediocritat dels nostres adversaris que surtin del partit, o de les
institucions on estan. Demanem, reclamem de Pere Navarro mà ferma i
contundència en la defensa dels nostres principis. Ara més que mai, la
ciutadania ha de tenir clar el paper de cada partit. No la podem enganyar i
menys trair. Volem el compliment puntual i rigorós dels acords presos. Qui els
infringeixi queda fora del PSC. La mediocritat pels altres, l’autèntic lideratge
consisteix, no en dir el que queda bé, sinó el que creiem. El temps ens donarà
la raó.
Saturday, December 14, 2013
CONTRA ELS AJUNTAMENTS - art. Regió 7
CONTRA ELS
AJUNTAMENTS.
Aquest dijous dia dotze del dotze a les dotze del migdia, s’han realitzat
actes contra la reforma local, en centenars d’ajuntaments. El lema elegit ha
estat : Defensa el teu ajuntament, defensa la ciutadania.
El motiu és que el proper dia setze es debatrà en el Senat, i el dia 19
s’aprovarà en el Congrés, el Projecte de Racionalització i Sostenibilitat de
l’Administració Local. Aquesta llei es pot resumir en el pitjor atac a
l’autonomia municipal des de l’abril del 79 en que varen néixer els primers
ajuntaments democràtics, d’ençà la recuperació de la democràcia.
Mai m’hagués imaginat que un govern podés legislar contra els ajuntaments.
Precisament l’administració més ben governada del país i la més propera als
ciutadans. I aquest atac passa desapercebut perquè la gent encara no es fa a la
idea del què representarà per la seva vida quotidiana. Ho veuran ben aviat
dintre de pocs mesos.
Sota l’aparença de voler millorar la organització municipal, i estalviar
diners, concretament vuit mil milions d’euros a tot Espanya, la realitat és que
suposa retrocedir prop de quaranta anys en moltes qüestions essencials.
El govern del PP no s’ha atrevit a suprimir municipis, però , ha fet una
cosa igual o pitjor, com és rebaixar i anul·lar les competències de tots els
ajuntaments. No sé ben bé què és pitjor.
De fet, la nova llei pretén convertir els ajuntaments en una mena
d’oficines per resoldre uns quants temes burocràtics, mantenir uns serveis
mínims, i poca cosa més. Bona part del que fan ara, ho traspassen cap altres
administracions, i sinó promouen les privatitzacions. Sempre hi haurà negoci
per moltes empreses amigues.
El govern central del PP imposa les seves condicions, i trenca el principi
d’autonomia municipal. No vol que els ajuntaments es dediquin a atendre els
serveis socials, ni els serveis educatius, ni promoció econòmica, ni
sanitat...Es a dir, els hi treuen les competències més lligades als ciutadans,
i que millor coneixen i poden tractar. I traspassen aquestes competències a
administracions allunyades, com poden ser els governs autonòmics, pel que fa
serveis socials, o a les diputacions.
Algú s’imagina com poden fer una bona feina els serveis socials, si depenen
directament de la
Generalitat ? Qui millor coneix la gent del poble, les seves
necessitats, les seves condicions, sinó els alcaldes i regidors ? Perquè
haurien de funcionar millor les escoles bressol, o les escoles de música, si
les treuen dels ajuntaments ?
Es evident la urgència d’arribar el més aviat possible a les properes
eleccions generals per fer fora el govern del PP. Només la sortida del PP pot
retornar la calma als ajuntaments i garantir el seu futur. I tampoc estem gens
tranquils pels canvis que proposa la Generalitat , a nivell de Catalunya. S’ha perdut
un temps preciós per elaborar la
Llei de Governs Locals , i no veiem que entre CiU i ERC hi
hagi les idees massa clares de com impedir la destrossa del PP a nivell català.
Fins ara mai ningú s’havia atrevit a legislar contra un nivell
d’administració. Ara i aquí estem davant una llei contra els ajuntaments. Una
llei contra els serveis als ciutadans. Qui digui que li és igual que governin
uns o altres, comprovarà la seva ignorància. Mai un govern socialista, hagués
emprès el camí del PP. Al contrari, amb governs socialistes sempre s’ha
reforçat el poder municipal, element bàsic per millorar la vida dels ciutadans.
Ben aviat ho veurem en la pràctica.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà
Friday, December 13, 2013
NOVA FUGIDA ENDAVANT
NOVA FUGIDA
ENDAVANT.
Que ningú cregui
que anem en la bona direcció. Ahir es va produir una nova improvisació a l’hora
d’anar cap a “terres ignotes”, acordant una pregunta en dues fases i posant una
data , el més llunyana possible, per veure si d’aquí allà apareix alguna
sortida viable.
Quan un govern
està en mans de persones mediocres, no se li poden demanar sortides intel·ligents,
prudents i raonables. Creuen poder fer un pols a l’Estat, mitjançant
escenificacions i estratègies d’anar per casa. Sinó fos per la gravetat del
tema, estem més davant d’un vodevil que no pas d’una tragèdia. El problema és
que avui Catalunya està més lluny de trobar un adequat encaix dintre d’Espanya
que no pas abans d’ahir. Hi haurà un sector content, però el país rebrà conseqüències
negatives, com ben aviat veurem.
Tots sabem de la
total precarietat econòmica i financera de la Generalitat , amb total
dependència dels recursos que arriben de Madrid. Només faltaria que una de les
reaccions del govern central sigui la d’escanyar la nul·la liquidesa de la Generalitat. Pot
haver-hi aquesta temptació, i estaria dintre de la “lògica” del PP. Seria un
greu error que complicaria encara més el panorama actual. Deixar de pagar
alguna nòmina o no poder fer front als “bons” patriòtics emesos per la Generalitat suposaria
arribar a camins de difícil retorn. Espero i desitjo que ningú vagi per aquest
camí, però de ganes segur que en tenen.
De totes maneres,
posats en aquest punt, ens hem de demanar perquè han proposat una data tant
llunyana com la del 9 de novembre, i no una més propera ? Una opció és que
intenten guanyar temps, sota el criteri que “qui dia passa, any empeny”, però
segurament hi ha altres motivacions, més planificades pel “pinyol” de
Convergència, tot i que ja hem vist que com estrategs son un desastre.
Suposo que no
arriben a ser tant il·lusos de pensar en fer el referèndum, sense cobertura
legal. De fet, en aquest punt que ningú s’equivoqui. El referèndum, no tindrà
lloc. Aleshores situar la data en un 9 de novembre, a finals de l’any vinent,
pot permetre pensar en la convocatòria de les famoses “eleccions
plebiscitàries” fent-les coincidir amb les municipals de 2015 que toquen el mes
de maig, amb la intenció de barrejar dues eleccions al mateix temps, i mirar de
no perdre bous i esquelles, sobretot per part de CiU. En fi, he anat donant
voltes a la qüestió i m’ha vingut al cap aquesta possible coincidència. Veurem
com van les coses, perquè amb aquest govern i aquests socis de viatge es fa
difícil pronosticar cap on aniran.
Dit això,
considero que la posició del PSC és la correcta. Va ser un encert sortir de la
colla que ahir va escenificar el pacte per la pregunta i la data, i és un
encert mantenir una posició allunyada d’aquesta posició.
Sempre hem
defensat la legalitat. En democràcia no es poden qüestionar les lleis. Més ben
dit, és poden qüestionar, però mai desobeir. Sinó ens agraden, podem iniciar
els tràmits per modificar-les, però incomplir-les seria situar-nos en posicions
antidemocràtiques. Impensable per un partit seriós.
Estic plenament
d’acord amb les declaracions fetes per Pere Navarro respecte que tot aquest
soroll no aporta res més que problemes i allunyaments en la recerca d’un millor
encaix de Catalunya dintre d’Espanya. La via de la reforma de la Constitució , per
acabar de federalitzar l’Estat és la única viable i raonable.
Ara i aquí,
doncs, tots al seu costat. Espero no surtin els discrepants habituals, a voler
“demostrar” un major grau de catalanisme o suposada “valentia” o “gosadia”.
Estem tractant un tema d’una immensa gravetat, encara que alguns el tractin amb
una lleugeresa i inconsciència increïbles. I arribats en aquest punt, algú
hauria de dir quatre veritats als dirigents d’ICV – EUA. Ja m’imagino que
comencen a tenir por a la reacció dels seus militants i simpatitzants. Veurem
quina posició pren IU, i quina serà a l’interior del partit. Fins ara anaven trampejant
la situació amb declaracions poc clares, però ara s’han de retratar i ja
comencen a dir que la primera part de la pregunta la veuen bé, però la segona,
és més complicada. Es impensable trobar sintonia amb la independència a una
força internacionalista com EUA i una part d’ICV. Allà ells amb els seus
problemes, però no vulguin exigir que el PSC estigui amb ells per estar més
acompanyats o poder justificar la seva posició.
Ara és hora de
demostrar la coherència i el respecte pels acords congressuals i del Consell
Nacional. Si algun dirigent, ex-dirigent o càrrec institucional no està còmode
en aquesta posició, pot actuar en conseqüència, però que cap d’ells ens vulgui
donar lliçons de catalanisme ni estimació pel país, perquè som nosaltres els
qui ens mantenim fidels al programa socialista. Al llarg dels 35 anys de
militància en el PSC no he hagut de canviar d’ideals, ni modificar
plantejaments en els càrrecs que he tingut o encara ostento. Defensem ara, el
que hem defensat sempre, i en tot cas son els altres partits els que han
canviat i estan actuant més per estratègia que no pas per convicció.
Ahir es va
iniciar un nou enfrontament i un nou pas cap a “terres ignotes”. Que hi vagin
sols. El PSC s’ha de mantenir al costat de la legalitat. Pere Navarro té
l’autoritat com a Primer Secretari per defensar i actuar en conseqüència. La
posició del partit és clara i avalada pels òrgans pertinents. Que ningú es
vulgui atorgar representativitats que no té.
Joan Roma i
Cunill, President del Consell Fed. XI del PSC
Thursday, December 12, 2013
BORREDÀ DISPOSA D'ADSL - DIA HISTÒRIC
BORREDÀ JA
DISPOSA DE SERVEI D’ADSL . UN DIA HISTÒRIC.
En data d’avui, dia 12 de desembre de 2013, he rebut confirmació de la Companyia Telefònica ,
de la finalització dels treballs d’extensió de la xarxa de fibra òptica fins la
centraleta de Borredà, i de l’adaptació de les instal·lacions al nou servei.
La informació rebuda confirma que les capacitats de la central estan al
màxim: ADSL a 10 Mbps, VDSL a 30 Mbps, i IMagenio HD.
Avui és un dia històric per Borredà. Des de l’ajuntament hem dut a terme
multitud de gestions tràmits i peticions davant Telefònica per poder disposar
d’aquests serveis. Mai se’ns havia volgut donar terminis concrets. Tot depenia
de decisions al més alt nivell i l’extensió de la fibra òptica en el tram Berga
– Borredà tenia diverses incidències que no permetien posar data concreta a
l’arribada del servei.
Finalment, avui l’entrada en servei ja és una realitat. Una realitat que
porta optimisme al poble, per quan tenim un gran nombre de professionals i
activitats que requereixen un servei com aquest, no en va el municipi depèn en
bona part del sector de turisme i serveis, i disposar de les noves tecnologies
és de vital importància.
Els interessats poden contractar el
servei a qualsevol botiga de Telefònica, mitjançant el tel. 1004, o bé per
mitjà de la web de l’empresa.
Com Alcalde de Borredà, he agraït al Sr. Fèlix Les Carrillo, la puntual
informació i permanent contacte tingut en els darrers anys, culminat amb
l’anunci d’aquest feliç final.
Un municipi ha de poder oferir els serveis essencials per viure i
treballar. L’ajuntament ofereix els que li corresponen, i ha impulsat
l’arribada d’aquells altres, que tot i no ser de la seva competència, son
fonamentals per poder treballar en les millors condicions possibles. Per això
avui, és un dia històric en la consecució d’un dels elements per fomentar el
desenvolupament econòmic, comercial i turístic de Borredà.
Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’Ajuntament de Borredà.
Wednesday, December 11, 2013
PITJOR IMPOSSIBLE
PITJOR,
IMPOSSIBLE.
Ni els més
pessimistes podien preveure un pitjor escenari per Catalunya, arribats a finals
d’aquest 2013.
Si l’avançament
de les eleccions al Parlament va ser un greu error de càlcul, el que ha seguit
serà estudiat com una immensa concatenació de decisions impensables en una guia
de bon govern.
No sabem qui
marca el guió, la ruta o el camí del nucli dur del govern de la Generalitat , però el
cert és que mereixen un premi al millor desgavell polític, en un país europeu.
Repassem breument alguns dels elements essencials d’aquest escenari, ple de
contradiccions i d’improvisacions.
No em referiré a
la mateixa convocatòria d’eleccions avançades, amb cartell “messiànic” ni als
resultats desastrosos recollits per CiU. Ja és prou conegut, prou estudiat i
prou criticat.
El que no m’entra
en el cap, és la insensatesa de creure i voler fer creure a la gent que un
procés d’independència es podia portar com qui prepara un viatge a l’estranger.
Mai a la història trobaríem un procés tant improvisat, tant mal portat, tant
increïble com per arribar a bon port. Pensar que es pot fer un pols a l’Estat,
sense més contemplacions i més recursos que dues grans manifestacions, i la
cobertura d’estelades en el territori, és impropi de governants sensats. El que
em porta a creure que van iniciar un camí, sense més alforges que tirar
endavant i veure què passava. No és estrany si tenim en compte la gran
mediocritat del govern de la
Generalitat , de la cúpula de CiU, en col·laboració amb una
cúpula no menys mediocre ni més sensata d’ERC.
Però és que
sortir a l’estranger a buscar “socis” demostra el total desconeixement de la
realitat europea. Cap país, cap estat, voldria donar suport a un govern
caracteritzat per la improvisació i el desgavell. Tots els estats tenen els
seus serveis diplomàtics per saber la realitat d’un altre estat, i per tant
d’una comunitat autònoma determinada. En aquest cas, Catalunya. I les dades son
brutals.
Tenim un govern,
en minoria al Parlament. Disposa de 50 diputats sobre els 135 existents.
Associat a un partit ( ERC ) amb 21 que no ha volgut entrar en el govern i que
fa de govern i oposició al mateix temps. Cosa mai vista ni mai imaginada en un
estat europeu. Un govern endeutat fins a les celles, amb un pressupost pactat
el 2012 entre CiU i el PP, prorrogat el 2013, i que no sap si podrà aprovar el
del 2014, perquè el seu soci únic li fa xantatge amb altres temes no
pressupostaris. Està en discussió un pressupost de 30.000 milions d’euros, amb
un dèficit encobert de 2.300 milions en els ingressos que no sap d’on els
traurà. I amb un deute de 50.000 milions, al qual no podrà fer-hi front, sinó
és amb ajuda de l’Estat, i en un termini de 15 a 20 anys. Si al deute
present s’hi sumen tots els conceptes no inclosos ( peatges a l’ombra i altres compromisos econòmics) el
deute real puja a 77.000 milions d’euros. Una xifra immensa i impossible
d’assumir sinó és amb la participació directe, i immediata d’un Estat.
Malgrat aquest
panorama econòmic – financer d’una gravetat mai vista ni imaginada, el govern
està en un procés independentista, contra l’Estat al qual pertany, sense
voluntat d’arribar a cap acord ni consens. Es un adéu cap a “terres ignotes”
amb uns companys de viatge que no tenen res planificat ni organitzat. Només els
preocupa la pregunta per un referèndum i la data per fer-lo. No importa que la
legislació vigent no el permeti ni la comunicat internacional d’avali. I tot i
aquesta “fugida endavant”,tampoc es posen d’acord en la pregunta ni en la data,
de manera que estan enviant imatges d’un ridícul espantós cap els estats als
quals demanen recolzament per esdevenir un estat propi dintre de la UE.
I posats ja a fer
una acció teatral complerta, aquest procés es fa sota una o dues banderes
diferents de la oficial. Els partits impulsors consideren que la bandera
oficial ( la senyera) necessita una altra ( estelada blava o vermella) per
indicar el camí cap a la independència, i per tant, els símbols estatals s’han
de foragitar, a favor dels no oficials.
Com que aquesta
posició no és suficient, cada dia es produeixen nous enfrontaments amb l’Estat,
com a via per tirar endavant el procés independentista, malgrat la necessitat
urgent de bestretes mensuals per poder pagar les nòmines dels treballadors i
funcionaris de la Generalitat. I
fins i tot, la urgent necessitat de rebre un avançament de diners per poder fer
front a la liquidació de l’emissió de bons “patriòtics” de la Generalitat.
Per reblar el
clau en la relació Generalitat – Estat, res millor que la organització d’un Simposium
sobre aquestes relacions en els darrers 300 que porta per títol “Espanya contra
Catalunya”.
Ni en la millor
etapa, Els Joglars haguessin estat capaços d’imaginar un escenari com el que
tenim. Ni en cap altre país europeu seria imaginable un escenari com en el que
estem.
L’escenari d’EL
GRAN ENGANY, el tenim descrit. Dintre de poc entra en escena la impossibilitat
de realitzar el referèndum, i la inviabilitat de la independència. Només queda
per definir qui es farà càrrec de LA GRAN FRUSTRACIÓ. Mentrestant
seguim el vodevil per buscar una pregunta, i posar una data, per un procés
imaginari. Quedem pendents per imatges mai vistes, i situacions mai imaginades.
Temps al temps.
Tuesday, December 10, 2013
UN PRESIDENT ATRAPAT - art. Nació Digital Solsona
UN PRESIDENT
“ATRAPAT”.
La crisis que viu Catalunya, no solament és econòmica, sinó, sobretot
política. I aquesta, és més greu perquè ho condiciona tot.
Tenim un President totalment condicionat per un pacte amb ERC que no té cap
mania de fer de govern quan li convé, i d’exercir d’oposició quan ho creu
convenient. I tenim una ANC que es permet “amenaçar” amb noves mobilitzacions
si veu que el Govern català no va pel camí desitjat.
Es a dir, tenim un President atrapat, sense marge de maniobra per governar i
prendre decisions. Les decisions li venen imposades, des de fora del govern; el
pitjor que li pot passar a un líder polític.
I tot això passa en un moment especialment delicat, des del punt de vista
econòmic, i des de la vessant política. Catalunya dona un pèssim exemple de
falta de lideratge i capacitat de maniobra.
En ple debat dels pressupostos de la Generalitat per 2014, ERC amenaça de no
votar-los, sinó li agrada la pregunta, i no posa data a la consulta. En aquest
punt cal recordar que el Govern està gestionant uns pressupostos prorrogats,
els del 2012, aprovats per un pacte entre CiU i el PP. Si entrem en el 2014
sense haver-los aprovat s’hauran de prorrogar els de 2013. Una cosa mai vista
en cap país europeu, en cap moment de la seva història.
Què toca fer ? Si en els propers dies, Artur Mas no és capaç d’actuar com
autèntic President, s’haurà de plantejar la seva renúncia. Així de clar, així
de contundent. La màxima institució del país està en situació de plena
vulnerabilitat i desprestigi. Un President no pot ser esclau d’altres. No pot
estar supeditat a altres partits, o altres organitzacions. Ell és qui té
l’autoritat, i sinó la pot exercir, millor que plegui.
En la llarga i complicada història de la Generalitat de
Catalunya, ens costarà trobar un període històric en que un President no hagi
pogut exercir com a tal. D’entrada ja no hagués hagut d’arribar al càrrec sense
un pacte clar i contundent amb ERC. No es pot governar un país en minoria. Si
ERC vol pactar que pacti, i entri en el govern, sinó que es quedi fora i Artur
Mas busqui un altre soci. Estar al govern i a la oposició, alhora, no s’havia
vist mai. I queda demostrat que és impossible.
Davant aquesta situació, en veiem una altra de deplorable. Ni tant sols es
posen d’acord en la pregunta a proposar de cara el referèndum pel dret a
decidir. Ni en la data, i sobretot tampoc en el sistema per fer-lo possible. El
govern central ja ha deixat clar que no autoritzarà cap referèndum. I Artur Mas
ha dit que ell no el convocarà si no té cobertura legal. Aleshores, per què
tanta guerra per un referèndum , impossible ? Perquè ni CiU ni ERC no
s’atreveixen a dir com se’n sortiran d’aquesta situació ? Què pensen fer quan
no puguin realitzar el referèndum?
Moltes preguntes, per cap resposta. La situació és crítica perquè els dies
passen i la sensació de desgovern és cada vegada més gran. No hi ha diner propi
i la Generalitat
només pot sobreviure mitjançant bestretes del govern central. Com pot pretendre
un enfrontament si depèn totalment de Madrid?
Els propers dies seran decisius per veure si l’estrany pacte entre CiU i
ERC es trenca o no. I si es manté en quines condicions i per quan més temps. El
que queda clar és que tenim un President atrapat, sense marge de maniobra i
sense l’indispensable lideratge que hauria de tenir per governar , pensant en
el país i no en la situació personal que té.
Joan Roma i Cunill, President Consell FEd. XI del PSC
Sunday, December 08, 2013
MILERS D'ENTITATS MOBILITZADES - art. Regió 7
MILERS D’ENTITATS
MOBILITZADES.
Fa pocs dies em
vaig assabentar de l’existència de sis mil dues-centes entitats, en el
territori català, dedicades amb més o menys intensitat a tasques socials, en
les diferents variants: infància, adolescència, gent gran, discapacitats,
aturats sense prestacions, persones malaltes....
Vaig haver de
llegir dues vegades la xifra perquè em va semblar increïble. Aquesta realitat
demostra la riquesa i varietat de la societat catalana en matèria de
sensibilitat social, i alhora un “individualisme” exagerat en alguns àmbits que
no sempre ha de ser “rendible” socialment parlant.
De fet la
realitat social és molt variada, i son moltes les entitats que es limiten a
actuar en un territori molt concret, sovint, en un sol municipi. I la tasca que
poden fer és excepcional perquè tenen un coneixement exhaustiu de la realitat,
i actuen sense cap mena de necessitat d’infraestructura material ni tècnica.
Resolen problemes amb rapidesa i eficàcia, perquè s’adapten perfectament a les
funcions que s’han marcat. Aquestes entitats, si es saben coordinar amb les
“oficials” de l’ajuntament, aconsegueixen uns resultats esplèndids. Aquesta,
sol ser la norma. I malament quan no hi ha aquesta bona sintonia i connexió,
perquè aleshores els conflictes estan garantits. La crisis ha incrementat la col·laboració
i ha permès millorar resultats.
El que preocupa
de la dispersió és la capacitat de mobilització i bon aprofitament dels
recursos. En municipis mitjans i grans, l’existència de tantes entitats, pot
dispersar i despistar els donants, que veuen massa noms, massa campanyes, massa
plans, als quals no sap com ajudar.
Seria desitjable
un gran esforç de concentració de recursos humans, tècnics i econòmics per
afrontar les campanyes més urgents. Fa pocs dies s’ha fet a nivell de “banc
d’aliments” amb uns resultats excel·lents; i dintre de pocs dies ho veurem amb la Marató de TV3. Però, la
vida continua, i multitud d’altres realitats necessiten ajuda, i la dispersió
juga en contra.
Els ajuntaments
es troben amb peticions d’ajuda procedents d’arreu del país, i per una gran
multiplicitat de temes. Impossible atendre-les totes. Cal prioritzar, i la via
més lògica és la territorial, per ser la més coneguda, però potser no la més
necessitada. D’aquí que la federalització d’entitats sigui recomanable a tots
els nivells. Algunes ja ho han fet, i això facilita les ajudes i aclareix el
panorama. S’hauria de continuar per aquest camí i aconseguir que en molts
pobles les entitats formessin part d’altres organitzacions de més implantació,
per aconseguir, tots junts multiplicar els bons resultats.
I toca pensar a
nivell local, però també, global. La crisis ha inclinat brutalment la balança
cap a dintre del país i ha abandonat les ajudes externes, en uns moments en que
també lluny d’aquí, el panorama ha empitjorat. Es en aquest punt en que la
balança ha de saber repartir solidaritat. Es de vital importància mantenir un
sistema d’ajudes cap a països emergents que poden convertir-les en medis de
subsistència i evitar desplaçaments que sovint, acaben, tràgicament.
També aquí el
Govern ha d’actuar, i donar exemple. No s’hi val marxar a l’estranger, i
justificar la suspensió de les ajudes, dient que en un futur llunyà, ja n’hi
tornarà a haver. La vida continua, i no hi ha parèntesis que es puguin
suportar. La constància és vital.
Joan Roma i
Cunill, alcalde de Borredà