Tuesday, December 10, 2013
UN PRESIDENT ATRAPAT - art. Nació Digital Solsona
UN PRESIDENT
“ATRAPAT”.
La crisis que viu Catalunya, no solament és econòmica, sinó, sobretot
política. I aquesta, és més greu perquè ho condiciona tot.
Tenim un President totalment condicionat per un pacte amb ERC que no té cap
mania de fer de govern quan li convé, i d’exercir d’oposició quan ho creu
convenient. I tenim una ANC que es permet “amenaçar” amb noves mobilitzacions
si veu que el Govern català no va pel camí desitjat.
Es a dir, tenim un President atrapat, sense marge de maniobra per governar i
prendre decisions. Les decisions li venen imposades, des de fora del govern; el
pitjor que li pot passar a un líder polític.
I tot això passa en un moment especialment delicat, des del punt de vista
econòmic, i des de la vessant política. Catalunya dona un pèssim exemple de
falta de lideratge i capacitat de maniobra.
En ple debat dels pressupostos de la Generalitat per 2014, ERC amenaça de no
votar-los, sinó li agrada la pregunta, i no posa data a la consulta. En aquest
punt cal recordar que el Govern està gestionant uns pressupostos prorrogats,
els del 2012, aprovats per un pacte entre CiU i el PP. Si entrem en el 2014
sense haver-los aprovat s’hauran de prorrogar els de 2013. Una cosa mai vista
en cap país europeu, en cap moment de la seva història.
Què toca fer ? Si en els propers dies, Artur Mas no és capaç d’actuar com
autèntic President, s’haurà de plantejar la seva renúncia. Així de clar, així
de contundent. La màxima institució del país està en situació de plena
vulnerabilitat i desprestigi. Un President no pot ser esclau d’altres. No pot
estar supeditat a altres partits, o altres organitzacions. Ell és qui té
l’autoritat, i sinó la pot exercir, millor que plegui.
En la llarga i complicada història de la Generalitat de
Catalunya, ens costarà trobar un període històric en que un President no hagi
pogut exercir com a tal. D’entrada ja no hagués hagut d’arribar al càrrec sense
un pacte clar i contundent amb ERC. No es pot governar un país en minoria. Si
ERC vol pactar que pacti, i entri en el govern, sinó que es quedi fora i Artur
Mas busqui un altre soci. Estar al govern i a la oposició, alhora, no s’havia
vist mai. I queda demostrat que és impossible.
Davant aquesta situació, en veiem una altra de deplorable. Ni tant sols es
posen d’acord en la pregunta a proposar de cara el referèndum pel dret a
decidir. Ni en la data, i sobretot tampoc en el sistema per fer-lo possible. El
govern central ja ha deixat clar que no autoritzarà cap referèndum. I Artur Mas
ha dit que ell no el convocarà si no té cobertura legal. Aleshores, per què
tanta guerra per un referèndum , impossible ? Perquè ni CiU ni ERC no
s’atreveixen a dir com se’n sortiran d’aquesta situació ? Què pensen fer quan
no puguin realitzar el referèndum?
Moltes preguntes, per cap resposta. La situació és crítica perquè els dies
passen i la sensació de desgovern és cada vegada més gran. No hi ha diner propi
i la Generalitat
només pot sobreviure mitjançant bestretes del govern central. Com pot pretendre
un enfrontament si depèn totalment de Madrid?
Els propers dies seran decisius per veure si l’estrany pacte entre CiU i
ERC es trenca o no. I si es manté en quines condicions i per quan més temps. El
que queda clar és que tenim un President atrapat, sense marge de maniobra i
sense l’indispensable lideratge que hauria de tenir per governar , pensant en
el país i no en la situació personal que té.
Joan Roma i Cunill, President Consell FEd. XI del PSC