Wednesday, December 11, 2013
PITJOR IMPOSSIBLE
PITJOR,
IMPOSSIBLE.
Ni els més
pessimistes podien preveure un pitjor escenari per Catalunya, arribats a finals
d’aquest 2013.
Si l’avançament
de les eleccions al Parlament va ser un greu error de càlcul, el que ha seguit
serà estudiat com una immensa concatenació de decisions impensables en una guia
de bon govern.
No sabem qui
marca el guió, la ruta o el camí del nucli dur del govern de la Generalitat , però el
cert és que mereixen un premi al millor desgavell polític, en un país europeu.
Repassem breument alguns dels elements essencials d’aquest escenari, ple de
contradiccions i d’improvisacions.
No em referiré a
la mateixa convocatòria d’eleccions avançades, amb cartell “messiànic” ni als
resultats desastrosos recollits per CiU. Ja és prou conegut, prou estudiat i
prou criticat.
El que no m’entra
en el cap, és la insensatesa de creure i voler fer creure a la gent que un
procés d’independència es podia portar com qui prepara un viatge a l’estranger.
Mai a la història trobaríem un procés tant improvisat, tant mal portat, tant
increïble com per arribar a bon port. Pensar que es pot fer un pols a l’Estat,
sense més contemplacions i més recursos que dues grans manifestacions, i la
cobertura d’estelades en el territori, és impropi de governants sensats. El que
em porta a creure que van iniciar un camí, sense més alforges que tirar
endavant i veure què passava. No és estrany si tenim en compte la gran
mediocritat del govern de la
Generalitat , de la cúpula de CiU, en col·laboració amb una
cúpula no menys mediocre ni més sensata d’ERC.
Però és que
sortir a l’estranger a buscar “socis” demostra el total desconeixement de la
realitat europea. Cap país, cap estat, voldria donar suport a un govern
caracteritzat per la improvisació i el desgavell. Tots els estats tenen els
seus serveis diplomàtics per saber la realitat d’un altre estat, i per tant
d’una comunitat autònoma determinada. En aquest cas, Catalunya. I les dades son
brutals.
Tenim un govern,
en minoria al Parlament. Disposa de 50 diputats sobre els 135 existents.
Associat a un partit ( ERC ) amb 21 que no ha volgut entrar en el govern i que
fa de govern i oposició al mateix temps. Cosa mai vista ni mai imaginada en un
estat europeu. Un govern endeutat fins a les celles, amb un pressupost pactat
el 2012 entre CiU i el PP, prorrogat el 2013, i que no sap si podrà aprovar el
del 2014, perquè el seu soci únic li fa xantatge amb altres temes no
pressupostaris. Està en discussió un pressupost de 30.000 milions d’euros, amb
un dèficit encobert de 2.300 milions en els ingressos que no sap d’on els
traurà. I amb un deute de 50.000 milions, al qual no podrà fer-hi front, sinó
és amb ajuda de l’Estat, i en un termini de 15 a 20 anys. Si al deute
present s’hi sumen tots els conceptes no inclosos ( peatges a l’ombra i altres compromisos econòmics) el
deute real puja a 77.000 milions d’euros. Una xifra immensa i impossible
d’assumir sinó és amb la participació directe, i immediata d’un Estat.
Malgrat aquest
panorama econòmic – financer d’una gravetat mai vista ni imaginada, el govern
està en un procés independentista, contra l’Estat al qual pertany, sense
voluntat d’arribar a cap acord ni consens. Es un adéu cap a “terres ignotes”
amb uns companys de viatge que no tenen res planificat ni organitzat. Només els
preocupa la pregunta per un referèndum i la data per fer-lo. No importa que la
legislació vigent no el permeti ni la comunicat internacional d’avali. I tot i
aquesta “fugida endavant”,tampoc es posen d’acord en la pregunta ni en la data,
de manera que estan enviant imatges d’un ridícul espantós cap els estats als
quals demanen recolzament per esdevenir un estat propi dintre de la UE.
I posats ja a fer
una acció teatral complerta, aquest procés es fa sota una o dues banderes
diferents de la oficial. Els partits impulsors consideren que la bandera
oficial ( la senyera) necessita una altra ( estelada blava o vermella) per
indicar el camí cap a la independència, i per tant, els símbols estatals s’han
de foragitar, a favor dels no oficials.
Com que aquesta
posició no és suficient, cada dia es produeixen nous enfrontaments amb l’Estat,
com a via per tirar endavant el procés independentista, malgrat la necessitat
urgent de bestretes mensuals per poder pagar les nòmines dels treballadors i
funcionaris de la Generalitat. Ila Generalitat.
Per reblar el
clau en la relació Generalitat – Estat, res millor que la organització d’un Simposium
sobre aquestes relacions en els darrers 300 que porta per títol “Espanya contra
Catalunya”.
Ni en la millor
etapa, Els Joglars haguessin estat capaços d’imaginar un escenari com el que
tenim. Ni en cap altre país europeu seria imaginable un escenari com en el que
estem.
L’escenari d’EL
GRAN ENGANY, el tenim descrit. Dintre de poc entra en escena la impossibilitat
de realitzar el referèndum, i la inviabilitat de la independència. Només queda
per definir qui es farà càrrec de LA GRAN FRUSTRACIÓ.
# posted by joanroma @ 1:37 AM 
