Sunday, December 08, 2013
MILERS D'ENTITATS MOBILITZADES - art. Regió 7
MILERS D’ENTITATS
MOBILITZADES.
Fa pocs dies em
vaig assabentar de l’existència de sis mil dues-centes entitats, en el
territori català, dedicades amb més o menys intensitat a tasques socials, en
les diferents variants: infància, adolescència, gent gran, discapacitats,
aturats sense prestacions, persones malaltes....
Vaig haver de
llegir dues vegades la xifra perquè em va semblar increïble. Aquesta realitat
demostra la riquesa i varietat de la societat catalana en matèria de
sensibilitat social, i alhora un “individualisme” exagerat en alguns àmbits que
no sempre ha de ser “rendible” socialment parlant.
De fet la
realitat social és molt variada, i son moltes les entitats que es limiten a
actuar en un territori molt concret, sovint, en un sol municipi. I la tasca que
poden fer és excepcional perquè tenen un coneixement exhaustiu de la realitat,
i actuen sense cap mena de necessitat d’infraestructura material ni tècnica.
Resolen problemes amb rapidesa i eficàcia, perquè s’adapten perfectament a les
funcions que s’han marcat. Aquestes entitats, si es saben coordinar amb les
“oficials” de l’ajuntament, aconsegueixen uns resultats esplèndids. Aquesta,
sol ser la norma. I malament quan no hi ha aquesta bona sintonia i connexió,
perquè aleshores els conflictes estan garantits. La crisis ha incrementat la col·laboració
i ha permès millorar resultats.
El que preocupa
de la dispersió és la capacitat de mobilització i bon aprofitament dels
recursos. En municipis mitjans i grans, l’existència de tantes entitats, pot
dispersar i despistar els donants, que veuen massa noms, massa campanyes, massa
plans, als quals no sap com ajudar.
Seria desitjable
un gran esforç de concentració de recursos humans, tècnics i econòmics per
afrontar les campanyes més urgents. Fa pocs dies s’ha fet a nivell de “banc
d’aliments” amb uns resultats excel·lents; i dintre de pocs dies ho veurem amb la Marató de TV3. Però, la
vida continua, i multitud d’altres realitats necessiten ajuda, i la dispersió
juga en contra.
Els ajuntaments
es troben amb peticions d’ajuda procedents d’arreu del país, i per una gran
multiplicitat de temes. Impossible atendre-les totes. Cal prioritzar, i la via
més lògica és la territorial, per ser la més coneguda, però potser no la més
necessitada. D’aquí que la federalització d’entitats sigui recomanable a tots
els nivells. Algunes ja ho han fet, i això facilita les ajudes i aclareix el
panorama. S’hauria de continuar per aquest camí i aconseguir que en molts
pobles les entitats formessin part d’altres organitzacions de més implantació,
per aconseguir, tots junts multiplicar els bons resultats.
I toca pensar a
nivell local, però també, global. La crisis ha inclinat brutalment la balança
cap a dintre del país i ha abandonat les ajudes externes, en uns moments en que
també lluny d’aquí, el panorama ha empitjorat. Es en aquest punt en que la
balança ha de saber repartir solidaritat. Es de vital importància mantenir un
sistema d’ajudes cap a països emergents que poden convertir-les en medis de
subsistència i evitar desplaçaments que sovint, acaben, tràgicament.
També aquí el
Govern ha d’actuar, i donar exemple. No s’hi val marxar a l’estranger, i
justificar la suspensió de les ajudes, dient que en un futur llunyà, ja n’hi
tornarà a haver. La vida continua, i no hi ha parèntesis que es puguin
suportar. La constància és vital.
Joan Roma i
Cunill, alcalde de Borredà