Monday, December 16, 2013
MEDIOCRITAT SENSE LÍMITS
MEDIOCRITAT SENSE
LÍMITS.
He de reconèixer
el progressiu deteriorament de la imatge del Parlament, i del Consell Executiu
de la Generalitat
, conseqüència de la gran mediocritat de la majoria dels seus membres.
El nostre país
pateix un greu dèficit de matèria gris. Conec bé i de ben a prop a la majoria
dels actors de la política catalana per haver estat 16 anys diputat al Parlament, i pel càrrec d’alcalde,
en els darrers 22 anys. Aquests càrrecs m’han permès tractar amb gairebé la
totalitat de Consellers del Govern, i amb bona part dels diputats en el
Parlament.
El gran problema
és de preparació i lideratge. Aquest és el principal motiu per trobar-nos en la
situació present. La mediocritat no permet donar-se compte de la desproporció
existent en el pols emprès entre Catalunya i l’Estat, ni la soledat a nivell
europeu, ni a nivell internacional. La mediocritat evita sentir ridícul davant
actuacions que un autèntic líder polític no emprendria mai, com iniciar una
campanya internacional sota el lema de “Let us vote” ( deixeu-nos votar), quan
els catalans, juntament amb la resta d’Espanya tenim eleccions cada any.
Es la mateixa
mediocritat que no té cap mania a l’hora de canviar de bandera, i agafar-ne una
o dues més, sota el principi de que una estelada blava o vermella, serveix per
fer el camí cap a la independència.
Com tampoc té cap
mania per desobeir la legislació vigent en matèria de símbols estatals;
respecte per les lleis , i veneració per la Constitució i
l’Estatut d’Autonomia.
La mediocritat
permet beneir i finançar Simposiums com el de Espanya contra Catalunya, o
permetre compareixences d’un Conseller – Portaveu impartint sermons o
propaganda després de cada sessió del Consell Executiu.
La mediocritat
justifica no tenir solució a una manera determinada de governar en que tota una
administració queda paralitzada, a l’espera de la solució miraculosa que li
donen a obtenir la independència per art de màgia.
Es evident que en
aquest marc els va perfecte que uns pocs dirigents o més aviat ex-dirigents del
PSOE diguin estupideses, com la ben recent de la ex – ministra Trujillo dient
per què serveix parlar el català ? O declaracions habitualment provocadores de
Alfonso Guerra, Rodriguez Ibarra, Bono, o algun altre. Però, tots ells
pertanyen al passat, i tanmateix serveix perquè aquests mediocres tinguin
arguments per demostrar que el PP i el PSOE son iguals.
I un PP embogit,
els fa un favor immens a l’hora de justificar l’adéu a Espanya. La mediocritat
no busca solucions, busca justificacions al camí emprès. Es troben en “terres
ignotes” i han de seguir el seu camí, sense saber ben bé on porta.
Es en aquest marc
en el qual el PSC ha de navegar. Enmig d’uns immobilistes que ataquen qualsevol
moviment i uns independentistes, irredents. Es la soledat d’un partit que no
vol caure en cap dels extrems, i que només el temps li donarà la raó.
I en aquest mar
de tempesta, no podem permetre afegir més turbulències, permetent que militants
del partit o càrrecs institucionals trenquin els acords congressuals , del Consell
Nacional o de l’Executiva. Si tenim mediocres que volen engruixir la
mediocritat dels nostres adversaris que surtin del partit, o de les
institucions on estan. Demanem, reclamem de Pere Navarro mà ferma i
contundència en la defensa dels nostres principis. Ara més que mai, la
ciutadania ha de tenir clar el paper de cada partit. No la podem enganyar i
menys trair. Volem el compliment puntual i rigorós dels acords presos. Qui els
infringeixi queda fora del PSC. La mediocritat pels altres, l’autèntic lideratge
consisteix, no en dir el que queda bé, sinó el que creiem. El temps ens donarà
la raó.