Monday, December 16, 2013

 

MEDIOCRITAT SENSE LÍMITS



MEDIOCRITAT SENSE LÍMITS.
He de reconèixer el progressiu deteriorament de la imatge del Parlament, i del Consell Executiu de la Generalitat , conseqüència de la gran mediocritat de la majoria dels seus membres.
El nostre país pateix un greu dèficit de matèria gris. Conec bé i de ben a prop a la majoria dels actors de la política catalana per haver estat 16 anys  diputat al Parlament, i pel càrrec d’alcalde, en els darrers 22 anys. Aquests càrrecs m’han permès tractar amb gairebé la totalitat de Consellers del Govern, i amb bona part dels diputats en el Parlament.
El gran problema és de preparació i lideratge. Aquest és el principal motiu per trobar-nos en la situació present. La mediocritat no permet donar-se compte de la desproporció existent en el pols emprès entre Catalunya i l’Estat, ni la soledat a nivell europeu, ni a nivell internacional. La mediocritat evita sentir ridícul davant actuacions que un autèntic líder polític no emprendria mai, com iniciar una campanya internacional sota el lema de “Let us vote” ( deixeu-nos votar), quan els catalans, juntament amb la resta d’Espanya tenim eleccions cada any.
Es la mateixa mediocritat que no té cap mania a l’hora de canviar de bandera, i agafar-ne una o dues més, sota el principi de que una estelada blava o vermella, serveix per fer el camí cap a la independència.
Com tampoc té cap mania per desobeir la legislació vigent en matèria de símbols estatals; respecte per les lleis , i veneració per la Constitució i l’Estatut d’Autonomia.
La mediocritat permet beneir i finançar Simposiums com el de Espanya contra Catalunya, o permetre compareixences d’un Conseller – Portaveu impartint sermons o propaganda després de cada sessió del Consell Executiu.
La mediocritat justifica no tenir solució a una manera determinada de governar en que tota una administració queda paralitzada, a l’espera de la solució miraculosa que li donen a obtenir la independència per art de màgia.
Es evident que en aquest marc els va perfecte que uns pocs dirigents o més aviat ex-dirigents del PSOE diguin estupideses, com la ben recent de la ex – ministra Trujillo dient per què serveix parlar el català ? O declaracions habitualment provocadores de Alfonso Guerra, Rodriguez Ibarra, Bono, o algun altre. Però, tots ells pertanyen al passat, i tanmateix serveix perquè aquests mediocres tinguin arguments per demostrar que el PP i el PSOE son iguals.
I un PP embogit, els fa un favor immens a l’hora de justificar l’adéu a Espanya. La mediocritat no busca solucions, busca justificacions al camí emprès. Es troben en “terres ignotes” i han de seguir el seu camí, sense saber ben bé on porta.
Es en aquest marc en el qual el PSC ha de navegar. Enmig d’uns immobilistes que ataquen qualsevol moviment i uns independentistes, irredents. Es la soledat d’un partit que no vol caure en cap dels extrems, i que només el temps li donarà la raó.
I en aquest mar de tempesta, no podem permetre afegir més turbulències, permetent que militants del partit o càrrecs institucionals trenquin els acords congressuals , del Consell Nacional o de l’Executiva. Si tenim mediocres que volen engruixir la mediocritat dels nostres adversaris que surtin del partit, o de les institucions on estan. Demanem, reclamem de Pere Navarro mà ferma i contundència en la defensa dels nostres principis. Ara més que mai, la ciutadania ha de tenir clar el paper de cada partit. No la podem enganyar i menys trair. Volem el compliment puntual i rigorós dels acords presos. Qui els infringeixi queda fora del PSC. La mediocritat pels altres, l’autèntic lideratge consisteix, no en dir el que queda bé, sinó el que creiem. El temps ens donarà la raó.







<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?