Wednesday, December 25, 2013
RETORN AL PASSAT - art. Nació Digital
RETORN AL PASSAT.
He de reconèixer
que pecava d’optimista i confiat quan creia que determinat avenços no tenien
volta enrere.
El PP ens ha
demostrat la falsedat d’aquesta creença i ho fa de manera persistent en molts
àmbits de les llibertats fonamentals.
Qui havia de dir
que s’atreviria a modificar la
Llei d’avortament, en uns moments en que gairebé ningú la
qüestiona. O més ben dit només uns pocs sectors han reclamat la seva
modificació. I fan més cas a aquests pocs que no pas a la resta de la societat.
Increïble, però cert.
El tema és greu,
molt greu perquè trasbalsarà al vida de centenars de milers de persones de
forma immediata. Retornarem al passat més obscur, quan les dones que podien
havien d’anar a Londres, o a d’altres ciutats de l’estranger per practicar un
avortament amb les degudes condicions, o arriscar-se a fer-ho en qualsevol
lloc, i per persones no preparades, amb greu perill per la vida de la
embarassada.
Què volen ara ?
Que a la frontera francesa s’hi instal·lin dotzens de clíniques abortives on
poder anar. O a la frontera portuguesa...o passar a la clandestinitat dintre
del propi país. Realment increïble, però verídic.
Però no ens
enganyem tot aquest retorn al passat té un fil conductor, per posar por a la
gent i convertir l’estat en una mena d’agent supervisor i controlador. Una
altra llei impensable era la d’incrementar l’autoritat de la seguretat privada
i en molts casos equiparar-la a la pública. Segur que tindrem problemes i greus
amb una llei com aquesta, però el govern del PP no s’atura. Va aconseguir la
majoria absoluta i fa absolutament el que li dona la gana.
I tot just portem
poc més de dos anys de legislatura, amb la qual cosa podem veure encara moltes
altres novetats. Ja en preparen moltes altres a nivell de jubilacions, atur,
contractes laborals... tot és modificable, i aprofiten qualsevol excusa per
introduir canvis legislatius ni que sigui per la porta del darrere, com en el
cas dels pressupostos en que hi afegeixen qüestions que en ordre a la
transparència, seria més adequat presentar lleis.
Tot sigui per la
rapidesa i la contundència. I arribats en aquest punt ens hem de demanar quin
partit o partits realment no traspassarien les línies vermelles de defensa de
les llibertats individuals i públiques. S’ha criticat molt el president
Zapatero i és cert que va cometre alguns errors, però no se li pot negar
l’avenç fet a nivell de llibertats. Llibertats que tots havíem cregut
inamovibles i que ara veiem com passen a millor vida, en un instant.
L’any que ve
tenim eleccions al Parlament Europeu amb la presentació de candidats a presidir
el Consell per part de les principals forces polítiques. Serà un bon moment per
premiar o castigar les actuacions dels partits. Tots els votants tindrem ocasió
de fer servir el vot en una direcció o una altra. Alguns creuen que les
europees no son eleccions de primera divisió. S’equivoquen perquè cada vegada
més la UE marca la
nostra vida i la nostra legislació. I anem cap a la creació dels Estats Units
d’Europa i segons qui estigui al davant anirà cap una direcció o cap una altra.
Aquí, ja veiem quina direcció ha pres el PP. No crec que ens quedin ganes de
continuar pel mateix camí.