Saturday, December 28, 2013
EXCÈS DE CONFLICTES - art. Regió 7
EXCÈS DE
CONFLICTES.
No recordo cap
etapa tant complicada ni tant plena de conflictes com la present. Ja només
faltava la increïble decisió de modificar la llei d’avortament per completar
una meitat de legislatura que passarà a la història, com de les més nefastes de
la nostra història col·lectiva.
Si anys enrere
érem molts els qui pensàvem en positiu la ostentació de majoria absoluta per
governar, quan aquesta majoria està al servei d’una ideologia ultradretana, i
privatitzadora, obliga a replantejaments profunds.
Tothom estarà
d’acord que sense majoria absoluta, el PP actuaria d’una manera radicalment
diferent. I molts confiem en la seva derrota, per recuperar espais de
llibertats perdudes.
Però, res indica
la correcció del camí emprès. Al contrari, com més ens apropem a unes eleccions
( ara venen les europees, i després les municipals i autonòmiques) més
despropòsits es produeixen. I s’actua en molts sectors i àmbits, alhora, de
manera que uns contradiuen els altres, i entre tots es produeix un garbuix
d’impossible aclariment.
Es difícil posar
un ordre als principals conflictes, però veiem-ne alguns que ningú pot entendre
perquè s’hi ha entrat. El més rellevant, és el de l’avortament, perquè la
societat no reclamava cap canvi, i menys el de retrocedir trenta anys enrere, i
retornar a vells temps , ja superats. Si entra en vigor el projecte de llei,
tindrem un conflicte de proporcions inimaginables, en un tema tant delicat i
tant personal com aquest.
Tampoc ningú
reclamava legislar en matèria municipal, en el sentit en que ho fa el PP. Si
una administració ha demostrat bona gestió, excepte casos puntuals, ha estat la
municipal, i en canvi, pot quedar desarborada si la llei aprovada es posa en
marxa. Res serà com ara. El conflicte està servit, entre els tres nivells
d’administració, i amb els ciutadans que veuran repartits, perduts o modificats
els serveis essencials.
No em vull
estendre ja més en el conflicte territorial del qual n’hem parlat a bastament
en anteriors articles, amb una demostració extraordinària de falta de visió i
capacitat de negociació, per les dues bandes.
Tot el món de la
salut està sotmès a unes retallades i transformacions brutals que porten cap un
deteriorament enorme de la qualitat adquirida a cop d’anys i enormes esforços.
El mateix podem dir del camp de l’educació, la universitat o la investigació.
Conflictes permanents i de gran abast.
I el més
sensible, el més deplorable, el món dels dependents, de la gent gran, dels
discapacitats,etc... que veu com perden les conquestes de tota una vida.
Uns bons governs,
no poden pretendre modificar les lleis en funció de les seves conveniències,
sinó de les necessitats dels ciutadans. No és de rebut no ingressar tot el
possible dels qui més tenen, per destinar-lo als més necessitats. Si cal legislar
per imposar deures provisionals, mentrestant duri la crisis, es fa, però sempre
en la bona direcció dels que més tenen cap els que més precisen. No a
l’inrevés. Si una cosa ha de servir tot el que veiem en aquests i molts altres
conflictes, ha de servir per actuar en conseqüència. La gent té ,en la força
del seu vot i la seva implicació, el destí del país. Que ningú ho dubti, i que
ningú falli quan tingui ocasió d’apartar dels governs els qui han creat més
conflictes que no trobat solucions.
# posted by joanroma @ 11:36 PM 
