Friday, December 13, 2013
NOVA FUGIDA ENDAVANT
NOVA FUGIDA
ENDAVANT.
Que ningú cregui
que anem en la bona direcció. Ahir es va produir una nova improvisació a l’hora
d’anar cap a “terres ignotes”, acordant una pregunta en dues fases i posant una
data , el més llunyana possible, per veure si d’aquí allà apareix alguna
sortida viable.
Quan un govern
està en mans de persones mediocres, no se li poden demanar sortides intel·ligents,
prudents i raonables. Creuen poder fer un pols a l’Estat, mitjançant
escenificacions i estratègies d’anar per casa. Sinó fos per la gravetat del
tema, estem més davant d’un vodevil que no pas d’una tragèdia. El problema és
que avui Catalunya està més lluny de trobar un adequat encaix dintre d’Espanya
que no pas abans d’ahir. Hi haurà un sector content, però el país rebrà conseqüències
negatives, com ben aviat veurem.
Tots sabem de la
total precarietat econòmica i financera de la Generalitat , amb total
dependència dels recursos que arriben de Madrid. Només faltaria que una de les
reaccions del govern central sigui la d’escanyar la nul·la liquidesa de la Generalitat. Potla Generalitat suposaria
arribar a camins de difícil retorn. Espero i desitjo que ningú vagi per aquest
camí, però de ganes segur que en tenen.
De totes maneres,
posats en aquest punt, ens hem de demanar perquè han proposat una data tant
llunyana com la del 9 de novembre, i no una més propera ? Una opció és que
intenten guanyar temps, sota el criteri que “qui dia passa, any empeny”, però
segurament hi ha altres motivacions, més planificades pel “pinyol” de
Convergència, tot i que ja hem vist que com estrategs son un desastre.
Suposo que no
arriben a ser tant il·lusos de pensar en fer el referèndum, sense cobertura
legal. De fet, en aquest punt que ningú s’equivoqui. El referèndum, no tindrà
lloc. Aleshores situar la data en un 9 de novembre, a finals de l’any vinent,
pot permetre pensar en la convocatòria de les famoses “eleccions
plebiscitàries” fent-les coincidir amb les municipals de 2015 que toquen el mes
de maig, amb la intenció de barrejar dues eleccions al mateix temps, i mirar de
no perdre bous i esquelles, sobretot per part de CiU. En fi, he anat donant
voltes a la qüestió i m’ha vingut al cap aquesta possible coincidència. Veurem
com van les coses, perquè amb aquest govern i aquests socis de viatge es fa
difícil pronosticar cap on aniran.
Dit això,
considero que la posició del PSC és la correcta. Va ser un encert sortir de la
colla que ahir va escenificar el pacte per la pregunta i la data, i és un
encert mantenir una posició allunyada d’aquesta posició.
Sempre hem
defensat la legalitat. En democràcia no es poden qüestionar les lleis. Més ben
dit, és poden qüestionar, però mai desobeir. Sinó ens agraden, podem iniciar
els tràmits per modificar-les, però incomplir-les seria situar-nos en posicions
antidemocràtiques. Impensable per un partit seriós.
Estic plenament
d’acord amb les declaracions fetes per Pere Navarro respecte que tot aquest
soroll no aporta res més que problemes i allunyaments en la recerca d’un millor
encaix de Catalunya dintre d’Espanya. La via de la reforma de la Constitució , per
acabar de federalitzar l’Estat és la única viable i raonable.
Ara i aquí,
doncs, tots al seu costat. Espero no surtin els discrepants habituals, a voler
“demostrar” un major grau de catalanisme o suposada “valentia” o “gosadia”.
Estem tractant un tema d’una immensa gravetat, encara que alguns el tractin amb
una lleugeresa i inconsciència increïbles. I arribats en aquest punt, algú
hauria de dir quatre veritats als dirigents d’ICV – EUA. Ja m’imagino que
comencen a tenir por a la reacció dels seus militants i simpatitzants. Veurem
quina posició pren IU, i quina serà a l’interior del partit. Fins ara anaven trampejant
la situació amb declaracions poc clares, però ara s’han de retratar i ja
comencen a dir que la primera part de la pregunta la veuen bé, però la segona,
és més complicada. Es impensable trobar sintonia amb la independència a una
força internacionalista com EUA i una part d’ICV. Allà ells amb els seus
problemes, però no vulguin exigir que el PSC estigui amb ells per estar més
acompanyats o poder justificar la seva posició.
Ara és hora de
demostrar la coherència i el respecte pels acords congressuals i del Consell
Nacional. Si algun dirigent, ex-dirigent o càrrec institucional no està còmode
en aquesta posició, pot actuar en conseqüència, però que cap d’ells ens vulgui
donar lliçons de catalanisme ni estimació pel país, perquè som nosaltres els
qui ens mantenim fidels al programa socialista. Al llarg dels 35 anys de
militància en el PSC no he hagut de canviar d’ideals, ni modificar
plantejaments en els càrrecs que he tingut o encara ostento. Defensem ara, el
que hem defensat sempre, i en tot cas son els altres partits els que han
canviat i estan actuant més per estratègia que no pas per convicció.
Ahir es va
iniciar un nou enfrontament i un nou pas cap a “terres ignotes”. Que hi vagin
sols. El PSC s’ha de mantenir al costat de la legalitat. Pere Navarro té
l’autoritat com a Primer Secretari per defensar i actuar en conseqüència. La
posició del partit és clara i avalada pels òrgans pertinents. Que ningú es
vulgui atorgar representativitats que no té.
Joan Roma i
Cunill, President del Consell Fed. XI del PSC
# posted by joanroma @ 12:17 AM 
