Wednesday, December 18, 2013
SOLUCIÓ RAONABLE, PERÒ PROVISIONAL- art. Setmanari Berguedà
SOLUCIÓ RAONABLE, PERÒ PROVISIONAL.
Es ben cert que
quan no es fan les coses a l’hora, el resultat sol ser poc satisfactori. Ho dic
en referència a la C-16 ,
conegut per Eix del Llobregat. Vaig estar a la reunió de presentació del
projecte pel tram Berga – Bagà, i l’acte me’n va recordar d’altres d’etapes
anteriors, si bé amb algunes diferències que intentaré resumir.
El cas que ens
ocupa, a l’igual que per altres grans vies de comunicació, s’ha caracteritzat
per una planificació i execució a trossos i sense una visió de conjunt. En
aquells primers anys de governs, sota la presidència de Jordi Pujol, es va
optar per actuar en molts llocs a l’hora, i no per prioritzar unes poques grans
infraestructures, considerades vertebradores del país.
Aquesta manera de
fer va comportar una planificació molt diversificada i poc concentrada. El
resultat fou, pel que fa l’Eix del Llobregat, començar arreglant la vella
carretera, després fer-hi variants, després convertir-la en autovia, per trams,
i finalment arribem al darrer tram, Berga – Bagà, en que es proposen tres vies,
modificables.
Es evident que el
cost final ha estat enorme. Molts érem partidaris de planificar aquest Eix com
autovia, des del principi, i lentament anar pujant fins arribar al Túnel del
Cadí. Per cert, Túnel fet molt abans de tenir la carretera en les degudes
condicions. Però bé, si de bon principi el projecte hagués contemplat quatre
carrils, probablement a dia d’avui l’autovia seria ja una realitat en tot el
seu recorregut, amb un cost inferior al que ha costat.
Aquest mateix
argument l’hem fet servir per l’Eix Vic – Ripoll, per l’Eix Transversal i per
l’Eix Diagonal. Des del principi se’ls va batejar amb el nom “d’Eix” quan en
realitat es tractava de carreteres normals i corrents. Ara sí, que ja poden
mantenir el nom perquè s’han fet realitat les aspiracions del territori. Ara
bé, en tots aquests casos el cost d’haver-ho fet, per aquest sistema ha estat
molt superior al de si s’hagués plantejat com autovia de bon principi.
Però, el passat, és
història i si pot ser ha de servir per no repetir errors o plantejaments no
prou satisfactoris. I ara estem en uns altres temps i unes altres situacions,
radicalment diferents. He de dir que a l’inici de la reunió amb el Conseller de
Territori i Sostenibilitat era molt escèptic respecte qualsevol opció que no
fos la del desdoblament , pur i dur. Els quatre carrils que sempre hem
reivindicat i acordat, a la comarca i al Parlament.
Ara bé, vista la
proposta, la considero una solució raonable, per fer-la viable, en un breu
termini. I el temps, és important. Les explicacions i raonaments donats pel
Conseller Santi Vila, em varen semblar seriosos i els compromisos d’actuació,
també, tot i les ombres econòmiques que planegen sobre els recursos de la Generalitat. Però
I en aquest punt,
m’afegeixo a la intervenció feta per l’alcalde de Bagà, Nicolàs Viso, en el
sentit de mantenir l’aspiració de tenir quatre carrils, quan les condicions ho
permetin. La proposta tècnica d’ampliar i reduir carrils, és intel·ligent i
eficaç, perquè suposa un canvi notable en la resolució dels problemes actuals
de col·lapse. Per tant, benvinguda sigui. I posats a pensar en el futur, ens
agradaria saber la planificació prevista per enllaçar el Túnel del Cadí amb el
del Puymorens.
Joan Roma i Cunill,
alcalde de Borredà
# posted by joanroma @ 7:15 AM 
