Sunday, December 22, 2013
TEMPS I RAÓ - art. Regió 7
TEMPS I RAÓ
Ens trobem en el
quilòmetre zero del “gran engany”protagonitzat per CiU i ERC , amb la
participació d’ICV i la CUP. Les
Es convenient ara
recordar aquella vella dita tant catalana de “al pa, pa, i al vi , vi”per
indicar que sempre és millor parlar clar, que no pas emmascarar les coses amb
paraules de doble o triple sentit.
Una vegada més ha
passat l’estratègia per davant de l’essència. Una vegada més s’ha apostat per
una sortida immediata, abans que per una opció ambiciosa i de llarg recorregut.
Hem entrat, doncs, en “terres ignotes”. Ningú a dia d’avui, és capaç de marcar
el camí a seguir per dur a terme el repte iniciat. Cap dels signants té una
fulla de ruta que porti a fer possible el referèndum , fora de la legalitat
vigent.
Quan es busquen
subterfugis, s’obliden les qüestions essencials, i es donen arguments que no
resisteixen el més mínim examen. Es aquí quan envegem altres països, altres
estats, en que reptes semblants han tingut comportaments radicalment diferents.
Envegem el Canadà, i Quèbec. Un repte entre un Estat, i un dels seus
components, resolt per una via racional, profundament democràtica, i exemplar.
Igualment envegem Gran Bretanya i Escòcia per tot el que té de repte , dintre
de la legalitat, amb acords, explicacions, informes i contrasts entre una via i
una altra.
Aquí no. CiU i
ERC han llençat un repte, sense pacte, sense acord amb les institucions que han
de vetllar pel compliment de la legalitat. Cap informe, cap estudi, cap acord
amb l’Estat. La improvisació, s’improvisa, en funció de les necessitats
diàries, sense tenir present la “gran frustració “ que provocarà quan, arribat
el dia promès, la consulta no tindrà lloc.
El lideratge d’un
país, d’un poble, es basa en proposar objectius assolibles. Ambiciosos, però
factibles. Ara i aquí, el camí endegat no porta a l’objectiu desitjat. I no
s’hi val a parlar en nom de tot el poble català. Que les xifres s’ampliin fins
extrems exagerats, o que es facin jocs de mans amb els números, els
participants, o els representants en el Parlament, no resolt la qüestió, i
encara menys, proposant preguntes que tenen vàries interpretacions diferents.
En aquest marc de
confusió, el PSC rep atacs per totes bandes, exemple clar que la seva posició
preocupa a uns i altres. Ni està amb els immobilistes, ni amb els
independentistes. Es la soledat de qui actua seguint els passos dels històrics
del partit, i de la seva pròpia essència i existència. No enganyar, ni portar
els catalans a la “gran frustració”. Parlar clar i defensar la única via
alternativa existent. La d’actuar dintre de la legalitat, i proposar un canvi
profund de la Constitució
per adaptar-la al temps present, no solament en matèria territorial sinó també
social i de drets fonamentals. Pere Navarro ha aconseguit modificar
plantejament immobilistes del PSOE per anar cap aquest canvi constitucional, que
resoldria l’encaix de Catalunya, en aquest nou marc, en el qual llengua,
cultura i finançament trobessin protecció i garanties plenes.
A tots ens dolen
pronunciaments, escarnis, atacs a les nostres institucions, a la llengua i
cultura catalanes, però uns pocs mals exemples no poden justificar actuacions
desaforades, per la nostra part. En política com en tota acció humana, el temps
s’ocuparà de donar o treure la raó. El PSC està sol en aquest repte de trobar
la via adequada per arribar a bon port. El temps li donarà la raó.
# posted by joanroma @ 1:39 AM 
