Thursday, December 19, 2013
EN MANS D'ERC
EN MANS D’ERC.
Es molt complicat fer pactes amb ERC. I encara més, complir-los sense
perdre “bous i esquelles”. El caràcter assembleari, juntament amb una certa
prepotència, el converteix en un partit ple de perill per tots els qui s’hi
acosten.
Estarem d’acord en que bona part del descrèdit del govern Maragall, primer,
i Montilla després va provenir d’actuacions fora de guió, dutes a terme per
membres d’ERC. I solen predicar a fora, el que no practiquen dintre del govern,
de manera que l’actual situació d’Oriol Jonqueras, és típica d’ERC. Exercir de
govern i oposició , alhora. I si ara la imatge del govern Mas és prou delicada
i ineficient, com seria si ERC entrés en el govern ?
Una cosa se li ha de reconèixer a Oriol Jonqueras, i és de no tenir cap
pressa per entrar en el govern. Al contrari, tota la seva actuació va dirigida
a evitar haver-se de “mullar” i perdre plomes en el camí. Prefereix una
situació molt més còmode com la d’influir, i decidir, des de fora, i deixar
pels membres del govern, tot el desgast d’actuar en mig d’una crisis infernal.
De totes maneres, tard o d’hora un partit s’ha de retratar i li surten tots
els tics que li son propis. Ara mateix, ja no sabem si accepten o no els termes
de la pregunta proposada per Artur Mas, si la interpretació del resultat de la
consulta seria igual per uns que per altres, o si van per lliure.
Dintre mateix d’ERC conviuen sectors i àmbits clarament diferenciats, i
fins i tot oposats. Mentrestant no hagin de posar en pràctica els seus
plantejaments, poden mantenir les ambigüitats i diferències però cas d’entrar
en un govern, aquestes diferències es posen de manifest i trenquen la imatge
d’unitat que ara tenen, fora del govern.
Ho varem veure en els governs del tripartit, i bona part del fracàs se’ls
hi pot imputar a ells. I ells van a la seva, i els costa formar equip o
compartir plantejaments i programa. Per això seria molt interessant la seva
entrada en el govern Mas. S’acabarien les posicions poc clares i es demostraria
la seva feblesa i falta de plantejaments pràctics. De fet, aquesta seria la
millor vacuna pel procés independentista. Que els ciutadans podessin contemplar
l’acció de govern d’un partit, ple d’idees i propostes a la oposició, però
incapaç de portar-les a la pràctica.
El resultat de les passades eleccions els ha fet indispensables per
recolzar el govern Mas, i tot indica que s’està reforçant a costa de les
deficiències de CiU. Si tot continua com fins ara, podem trobar-nos amb uns
propers resultats prou importants com per fer possible un nou govern sota la
presidència d’Oriol Junqueras. Segurament és la prova que necessita el país per
comprovar la ineficiència dels plantejaments d’aquest partit i posar-lo en
evidència. Res millor que la realitat per demostrar si un partit està capacitat
per liderar un país o no. Seria molt pedagògic veure els resultats d’un govern
de coalició entre CiU i ERC. Aquí s’acabarien les ambigüitats i es veurien les
carències d’un projecte i uns lideratges. Segurament per això son tant
reticents a entrar. Veurem què ens depara el futur en aquest tema.
# posted by joanroma @ 8:47 AM 
