Joan Roma

NOUS RESULTATS DE LES CONSULTES
El diumenge passat, una altra tanda de consultes es va dur a terme , entre les quals algunes al Solsonès. La participació ha estat força similar a les anteriors, amb tendència a una certa baixa. Es hora, doncs, de repassar una mica resultats i sobretot els posicionaments de cara el futur.
D’entrada expresso el màxim respecte pels organitzadors i els participants a les consultes. Totes les mobilitzacions de caire democràtic son dignes de ser tingudes en compte i no deixa de ser significatiu el nombre de persones que han cregut important expressar el seu vot.
Però, de ben segur, tots ets demanem. I ara , què? Doncs, ara toca esperar la sentència del Tribunal Constitucional, i el resultat que en pugui sortir no estarà condicionat ni per les consultes ni per la posició dels partits que no hi estaven a favor. La vida continua sota els mateixos paràmetres que abans de les consultes.
I personalment em decanto per la posició del president Montilla, i no tant per ser la posició oficial del PSC, sinó perquè crec que és la millor en aquests moments. Queda clar que el TC no té la legitimació que hauria de tenir, vista la composició , i sobretot les maniobres que han fet i la caducitat dels càrrecs d’una part del tribunal.
Es hora, doncs, de donar pas a un nou tribunal que tingui una altra composició i no estigui contaminat per les pressions i posicionaments d’uns i altres. Es molt fort que el màxim òrgan jurisdiccional s’hagi convertit en un àrbitre no neutral. Es el pitjor que li podia passar, i per tant s’ha d’anar cap a la posició que proposen els 4 principals partits del Parlament de Catalunya.
La noticia és bona. Haver aconseguit un acord tant ampli i tant representatiu per demanar la renovació del TC i el respecte per l’Estatut aprovat i referendat, és un èxit de tot el país, i un exemple per la resta de l’Estat.
Però, mentrestant la vida continua i també hem de dir que a part de la batalla pel futur de l’Estatut, de moment aquest estatut té vida pròpia i està sent complert en tots els seus apartats. Per tant, no tinguem pressa en tenir sentència. De fet, és millor anar-la posposant o arribar al punt de que no es dicti sentència i es doni per vàlid el redactat actual. Seria la millor manera de sortir de la situació en bones condicions.
I al pas que anem, no veig possible una sentència amb la majoria suficient com perquè prosperi. Millor, mentrestant esgotaran el càrrecs uns quants més dels membres, de manera que la validesa d’una sentència , cada vegada sigui menys viable.
Així , estem i tot i les consultes, les coses no han canviat. I els qui som federalistes ens reafirmem en la validesa d’aquesta fórmula com la millor per encaixar Catalunya i Espanya. I tard o d’hora la via prosperarà. Es la que millor funciona en països amb característiques similars a les nostres, i és la que garanteix el manteniment de la nostra personalitat, dintre d’un marc més gran, a nivell estatal, i a nivell europeu.
A vegades les coses tarden a ser reconegudes, però arribarà el moment en que la decisió serà inevitable i de fet amb l’Estatut actualment vigent, ens hem acostat molt a l’estructura federal. Ara cal que la resta s’hi afegeixin i n’estiguin convençuts.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

BERGUEDA – BARCELONA
Sovint les coses més obvies tenen dificultats per fer-se un lloc en la vida quotidiana i en les planificacions de les empreses i sectors comercials. Aquest és el cas del lligam entre Barcelona i la nostra comarca. O entre Barcelona i qualsevol altre part del territori català.
Fa pocs dies ens varem trobar un bon nombre de berguedans a la Fira de Barcelona en motiu de la presentació de la campanya de la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona, en el Saló Internacional de Turisme de Catalunya, i varem poder comprovar l’encert de la Diputació de Barcelona, per mitjà del Servei de Turisme, de lligar estretament la capital a la nostra comarca o a d’altres comarques.
Ho podem veure en els anuncis que apareixen en multitud de publicacions, en els quals s’han fet composicions dobles, una procedent de Barcelona capital i l’altra procedent d’altres indrets de la província.
I és que l’atractiu de Barcelona és tant evident i tant fort que s’ha convertit en una de les ciutats més visitades del món. I no és lògic no aprofitar aquesta atracció per repartir una part dels visitants cap altres indrets del país. En aquest cas, de la província, i concretament cap a la comarca del Berguedà, entre d’altres destins.
Per ells, anar a cent o cent cinquanta quilòmetres fora de la ciutat, és un passeig d’una hora o hora i mitja, i els porta cap a paratges realment diferents, insospitats i variats. Es la nostra gran oportunitat de “vendre” la comarca a Barcelona i a tot el món. Son molts milers de visitants cada mes que fan el recorregut pels principals monuments de la capital, i desitgen tocar més natura, canviar d’aires, veure altres realitats. I aquí poden trobar tot un món divers. Altres monuments, altra natura, altra gastronomia, un altre ritme de vida.
Es plenament encertada, doncs, la proposta de la Diputació de Barcelona i del mateix Ajuntament de promocionar-nos conjuntament . D’oferir uns dies d’estada a la capital i uns altres dies a fora. I de formalitzar paquets turístics, al llarg del riu Llobregat, o de la ruta del romànic català, de la ruta dels Bons homes que ja tenim, del camí de Sant Jaume, de senderisme, de rutes BTT o a cavall, etc, etc,
En definitiva, crec que estem en el bon camí de col•laboració i participació entre diferents institucions del país. Ja era hora que hi hagués entesa entre Generalitat – Diputació – Ajuntaments, especialment amb el de Barcelona. Tots plegats podem aconseguir aquest benefici mutu d’utilitzar el nom de la capital, fruit d’un treball intens a tot el món, i d’uns Jocs Olímpics inoblidables que encara ara proporcionen bons rèdits a tots els nivells.
L’objectiu està clar, i els plans per arribar –hi , també. Ara toca fer els deures a nivell nostre com per tenir la comarca ben arreglada i ben equipada com per poder atendre una part dels visitants que mútuament puguem compartir amb Barcelona. Estem molt a prop, uns dels altres, i els beneficis d’anys d’inversió en equipaments i infraestructures han de donar bons resultats. Estem a punt de poder-ho comprovar.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

VIC ,NO ÉS EL MODEL.
Com alcalde em molesta enormement quan un altre fa coses que trenquen la imatge que hem de tenir a nivell local i a nivell general. Un alcalde s’ha de dedicar amb cos i ànima al seu municipi, però no pot deixar de pensar que algunes decisions poden transcendir més enllà i marcar la imatge del poble per molts anys. Si son imatges positives, perfecte, si son negatives, fatal.
Per tots els que vivim a la Catalunya Central, Vic ha representat sempre una ciutat potent, històrica, carregada de monuments, viva ,cultural i socialment. Una capital de la que ens en sentim orgullosos, i a la qual anem tot sovint, pel plaer de passejar-hi, per comprar o per gaudir de la seva oferta gastronòmica, d’oci i lleure.
Així l’hem vista des de fa molts anys, però darrerament apareix massa sovint per temes que res tenen a veure amb aquesta vella i atractiva imatge. I és que l’alcalde s’ha entossudit a fer la competència a la candidatura de Plataforma X Catalunya, i a aparèixer com una mena de flagell contra els immigrants, “sense papers”. Darrere aquesta posició no hi veig un autèntic desig d’arreglar problemes sinó de promocionar-se com alcalde, com a nou candidat, i sobretot per anar en un lloc destacat de les llistes de CiU, en el Parlament de Catalunya. Francament, un paper penós.
Ho dic amb coneixement de causa, perquè tots els alcaldes ens trobem amb situacions complicades, i son ben pocs els que les utilitzen per fer-se propaganda o per enganyar els ciutadans , fent un discurs en el municipi i un altre de cara enfora.
Anunciar primer que no acceptarà empadronar immigrants “sense papers”, en contra de la legislació vigent, ja va ser un pas que un alcalde no hauria d’haver donat mai, i menys quan es tracta d’un alcalde d’una capital de comarca important. Però, insistir després en que els empadronarà i tot seguit els denunciarà a la policia, significa haver perdut el nord. Però, sobretot haver perdut la ruta de navegar, i desconèixer la normativa a aplicar. I molt més greu encara, és haver perdut la sensibilitat que tot alcalde ha de tenir, envers col•lectius desfavorits.
Precisament la majoria dels suposats “sense papers” que s’empadronen en els pobles, necessiten el certificat d’empadronament per arreglar els papers i esdevenir plenament legals. Però, és que darrere els anuncis de denúncia a la policia hi figura la imatge del immigrant delinqüent. I aquesta imatge fa mal a tots, perquè és falsa.
Tots els alcaldes estem d’acord en ser contundents contra la delinqüència, vingui d’allà on vingui, i tingui la nacionalitat que tingui, però d’aquí a fer creure que els delinqüents son bàsicament immigrants hi ha un abisme. Precisament la immensa majoria han vingut a treballar, son els últims interessats a crear problemes i només volen tenir feina, estalviar diners i enviar-los a casa seva. Igual que varem fer 3 milions d’espanyols ( amb uns 200.000 catalans) en els anys 60,70 i 80. I també varem escoltar en alguns llocs que érem nosaltres els causants de l’increment de la delinqüència a França, Alemanya, Suïssa, etc.
Ni era cert aleshores, ni és cert ,ara. Es evident que n’hi ha. I els que delinqueixen han de ser detinguts, jutjats i sentenciats, i després de complir condemna , retornats al seu país. Igual passa amb els que han entrat il•legalment. Cada any Espanya retorna milers de persones als seus països d’origen per no tenir residència legal, però d’aquí a que els alcaldes ens convertim en delators, o posem traves a la seva legalització hi va un abisme.
I és fàcil embrutar la imatge de tot un col•lectiu, només pel mal comportament d’uns pocs. Els alcaldes hem de fer pedagogia i mai generalitzar, ni en aquest ni en altres temes. A Borredà tenim un vint per cent d’immigració, un dels percentatges més elevats de la Catalunya Central, i mai actuarem com l’alcalde de Vic. Tractem amb persones, amb les seves necessitats, els seus sentiments, les seves penes i alegries. Han vingut a buscar aquí un benestar que no tenen en els seus països, i la majoria fan treballs que no volen fer els nostres conciutadans. I molts han hagut de marxar, per la crisis. I molt pocs han caigut en la delinqüència. Contra aquests ha de caure tot el pes de la llei, a l’igual que els delinqüents nacionals, però no sembrem dubtes sobre tots, perquè ni és just ni és solidari.
Esperem que Vic, retrobi la normalitat i deixi d’estar en els mitjans de comunicació per la posició de l’alcalde en un tema delicat com aquest. Té molts altres temes per tractar i de ben segur li poden ocupar les hores del dia.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

DIMECRES , PLE EXTRAORDINARI
El proper dimecres , dia 28 celebrarem ple extraordinari per aprovar dos punts importants de cara el futur immediat. El primer, és conseqüència de les obres de la urbanització de Cal Gall, i és el repartiment de les quotes urbanístiques que toca pagar a cada propietari, en funció del percentatge de propietat que té en aquesta unitat d’actuació.
Ja ho hem comentat en altres noticies de que l’ajuntament duu a terme aquestes obres perquè els propietaris de la unitat no es varen posar d’acord per fer-ho ells, i l’ajuntament va haver d’assumir aquestes obres, tot i que les paguen integrament els propietaris, seguint la normativa vigent en aquests casos.
Per tant , en el ple, simplement s’aprovarà la proposta tècnica que reparteix proporcionalment els costos segons la propietat de cadascun. El cost total es repartirà en 4 quotes i el cobrament serà gestionat per la Oficina de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona.
I el segon punt de l’ordre del dia consistirà en aprovar el projecte executiu per construir un magatzem – parc infantil en els terrenys situats en un extrem de la zona esportiva, tocant el carrer de Dalt.
I també la compra dels esmentats terrenys. De fet, en aquests dos casos es demana que la Generalitat concedeixi un 95% de subvenció per la compra dels terrenys, primer, i la construcció , després.
Aquest segon punt de l’ordre del dia, ja es va avançar en el butlletí municipal del grup socialista, repartit per tot el poble fa uns 10 dies. I tal com es va dir aleshores, aquest és un projecte molt necessari i ambiciós que de ben segur suposarà una millora considerable pel poble.

DEMANAT UN NOU AJUT PER ACABAR EL CANVI D’ENLLUMENAT
La setmana passada es va demanar un nou ajut a la Generalitat per tal de procedir a la darrera fase de substitució de les faroles d’enllumenat públic per altres que compleixin la normativa sobre estalvi energètic i contaminació lumínica.
Tothom ja pot veure el canvi notable que s’ha produït en bona part de la zona nord. Els nous fanals son d’igual model que els posats en la urbanització del Camí de la Roca, i el mateix model es posarà en la urbanització de Cal Gall, de manera que tot quedarà uniformat, i a part del tema estètic, l’important és que la despesa energètica i per tant econòmica també s’ha reduït.
La proposta presentada a la Generalitat, consisteix en dur a terme una tercera fase de substitució. També s’estan fent altres canvis en les faroles dintre del casc urbà, de manera que en pocs mesos podrem tenir-lo tot modificat.
Si la Generalitat concedeix la subvenció demanada, està previst que per finals d’any tot estigui adaptat a la nova normativa.

OBTINGUTS 24.500 EUROS DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA.
Avui ens ha arribat la comunicació del President de la Diputació de Barcelona, concedint 24.500 euros en diverses subvencions , destinades a activitats de l’ajuntament per aquest any 2010.
Cada any, la Diputació obra una convocatòria destinada als ajuntaments de la província, i va destinada a facilitar que els municipis puguin organitzar diferents activitats en àmbits com esports, cultura, serveis socials, noves tecnologies, etc.
Un any més l’ajuntament va presentar peticions a la majoria de serveis de la Diputació i el resultat han estat aquests 24.500 euros que suposen un important impuls a les activitats que des de l’ajuntament es duen a terme. Un any més, Borredà s’ha situat entre els ajuntaments més ajudats.
Gràcies a aquestes subvencions l’ajuntament pot dur a terme serveis com el d’àpats a domicili per la gent gran, o tallers de manualitats, punta al coixí, caminades, actes culturals, esportius o música, etc. Un poble viu és aquell que organitza activitats pels diferents col•lectius. I un ajuntament petit com el nostre no podria fer-hi front sinó comptés amb els ajuts de la Diputació de Barcelona.
I aquest any es preveia molt més complicat que els anteriors degut a la forta crisis que també ha afectat aquesta institució. Malgrat tot s’han salvat un bon nombre d’ajuts, i la demostració és aquest import final obtingut.

COMENÇADES LES OBRES DE LA BAIXADA DEL COLL DEL BAS.
Avui , dilluns dia 26 d’abril han començat les obres del segon pla Zapatero que hem decidit destinar a arreglar la baixada del Coll del Bas. Un tram de carrer en molt mal estat després d’anys d’ús.
Ara es farà tot nou, deixant el mateix traçat i aprofitant el mateix terra ja molt fort per actuar-hi al damunt i tenir una calçada forta i reforçada com per poder-hi passar camions sense cap problema.
També s’aprofitaran les obres per canalitzar les aigües d’una part de la zona nord per anar-les a desguassar en el rec de Graugés.
L’import de les obres està en 65.000 euros i si el temps ajuda en unes 4 setmanes estaran acabades amb el mínim de molèsties pels veïns.
Aquestes obres contemplen també arreglar la part final del tram en un espai complicat pels vehicles, de manera que s’hi pugui circular sense el perill actual.
Amb aquesta actuació tots els carrers dintre del casc urbá quedaran acabats i en bon estat. Només quedarà refer el carrer del Camí de Cal Gall, que es deixarà per quan hagin acabat les obres d’urbanització que s’hi estan duent a terme.

SUBSTITUITS ELS JOCS DEL PARC INFANTIL
Feia temps que l’ajuntament es plantejava substituir els jocs del parc infantil situat al carrer Dr. Vilardell. De fet és l’únic parc que tenim, i després de molts anys d’ús els jocs havien arribat al final de la seva vida útil.
Ara, després de la donació feta pel Club Petanca, en el moment de dissoldre’s ha permès fer aquesta substitució. Més endavant tenim previst col•locar algun joc més, per completar l’equip actual. Primer volíem veure l’espai disponible, i després decidir quins altres jocs s’hi podrien instal•lar, sobretot pensant en els més petits del poble.
Aquest parc tot i que és petit té una gran utilitat perquè està en un lloc molt cèntric, i després perquè els pares que hi porten els nens petits, tenen la tranquil•litat d’estar en un lloc protegit, i fàcil de vigilar i atendre. Només es pot entrar i sortir per un sol lloc, i vigilat aquest espai, els nens poden jugar tranquil•lament.
Precisament els jocs elegits s’han pensat pels més petits. Més endavant ja s’ha anunciat de que el poble disposarà d’un nou parc ampli i complert situat en la zona esportiva. Aquests dies estem negociant la compra d’aquest terreny, i tot seguit es demanarà subvenció a la Generalitat per la compra, i posteriorment per fer les obres. La previsió és que tinguem un nou magatzem municipal i el nou parc per a meitats de l’any vinent.

SOLIDARITAT RETROBADA
Al costat del pessimisme per les situacions que crea aquesta llarga i dura crisis, podem veure reaccions que son dignes d’elogi i permeten continuar creient en les persones independentment de les seves creences, ideologies i pertinença a entitats, partits o institucions.
Em refereixo a l’enfortiment i creixement d’activitats lligades a la solidaritat envers els més necessitats. Aquesta crisis està passant una dura factura a nombrosos col•lectius, com feia molt d’anys no s’havia vist. Totes les institucions s’han vist desbordades en les seves previsions, precisament en uns exercicis pressupostaris molt restrictius. No n’hi ha prou amb els ajuts institucionals, i calia moure la societat civil.
I en molts llocs la societat civil s’ha mobilitzat d’una manera exemplar. I les fórmules per fer-ho han estat imaginatives, innovadores i plenes de sentit comú. Una bona organització, amb un rigor total i absolut, cosa que comporta plena confiança en els donants.
Des de fa mesos podem seguir en aquestes pàgines, les vicissituds de la Plataforma d’aliments, amb un gran nombre de voluntaris, amb persones que deixen un local perquè puguin treballar millor, amb empreses que donen aliments i en transporten; amb col•laboracions inesperades com les procedents del centre penitenciari dels Lledoners, o promovent campanyes per ampliar recollida i repartiment. Tota una mostra de solidaritat ben entesa i ben portada.
També en aquestes pàgines trobem altres iniciatives interessants com la del grup El Puntal, dedicat a donar un cop de mà en el món de l’ensenyament a alumnes amb problemes. Un àmbit especialment sensible i necessitat d’esforços.
I podem continuar amb la magnífica feina de Càrites, arreu on està implantada. En el meu cas conec millor l’estructura i funcionament a la comarca del Berguedà, i francament , els resultats son excel•lents, en uns moments en que les necessitats s’han multiplicat per dos o per tres.
El mateix cal dir de Creu Roja, a nivell local i global. També en el meu cas, puc donar-ne fe per la immensa feina que fa al Berguedà, en múltiples camps i col•lectius, i amb la incorporació de gent jove al voluntariat, cosa que també anima als que ja hi porten molts anys.
En resum, a temps difícils, mobilitzacions entusiastes de gent a peu de canó, i sensibilització per part de molts altres per donar ajuts amb garantia de serietat. Aquest és un tema fonamental. Les organitzacions i institucions abans esmentades, son de plena confiança. Tothom qui ajuda sap que l’ajuda es canalitza adequadament i arriba als col•lectius més castigats per la crisis. I funcionaran al ritme actual mentrestant hi hagi necessitats i donants, en una cadena que s’autoalimenta, i fa possible portar ajuda a persones en greus situacions de carències bàsiques.
Imatges de persones recollint les restes d’aliments deixats per mercats setmanals, o en contenidors propers a supermercats o restaurants, s’han generalitzat i ningú arriba a aquests extrems sinó és per pura necessitat. Es cosa de tots dignificar la necessitat i aportar-hi solució ràpida, suficient i constant.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

NO MÉS IMPUNITAT
Aquesta setmana ,entre tantes noticies negatives, n’ha aparegut una d’especialment positiva per tota la gent de bé. Es tracta de l’acord arribat entre el Ministeri de Justícia i el grup parlament al Congrés de Diputats, de CiU, pel qual es modifiquen alguns aspectes del codi penal per castigar la reincidència en els petits delictes.
Tots hem llegit o escoltat, casos de delinqüents que son detinguts una i altra vegada, i al cap de poques hores queden en llibertat perquè el fruit del delicte no superava els quatre-cents euros. Aquesta xifra és la que separa la condició de delicte de la de falta. I fins ara es podien fer tantes faltes com es volgués sense un càstig exemplar. En resum, que delinquir sortia gratuït.
Era lògica la alarma social que causaven aquestes petits delinqüents, que dia rere dia es dedicaven a robar per tot arreu. I encara era més negativa la percepció per part dels encarregats de vetllar per la seguretat de pobles i ciutats. Policies que arrestaven un d’aquestes delinqüents i tot seguit gairebé sortien tots dos alhora del Jutjat. Per qualsevol agent de l’autoritat, no hi ha res més descoratjador que veure com se’n riuen del teu esforç. Es perd autoritat i entusiasme en el treball.
De què serveix perseguir el delinqüent si se sap que no li passarà res important. Finalment el partit socialista i CiU s’han posat d’acord per presentar un seguit de modificacions que trencaran aquesta dinàmica i ajudaran a acabar amb aquesta situació.
A falta d’estudiar amb tot detall les modificacions introduïdes algunes de les principals ja suposen un canvi important amb la situació actual. Per exemple, es considerarà reincidència a partir de les 3 faltes i no de les 4, com fins ara. Però, el més important és que es crearà un registre d’autors de faltes, per tenir sota control les persones dedicades a cometre aquestes faltes.
Tenir un registre permetrà que qualsevol jutge el pugui consultar i sentenciar conforme el nombre de faltes comeses. I , el més important de les modificacions és que hi haurà penes de presó pels reincidents. Penes de presó que es compliran en caps de setmana, per evitar saturar encara més els centres penitenciaris.
I tant important com les mesures abans detallades, hi ha el tema de perseguir les bandes de delinqüents que s’han especialitzat en cometre delictes en territoris, sectors o àmbits molt determinats. Sigui actuant com carteristes, o com a lladres de material de construcció, fil de coure, o qualsevol altre producte . En aquests casos les penes podran anar de tres mesos a un any.
En fi, que ja era hora d’actuar i prendre mesures concretes, i dures contra aquestes accions que desprestigien sectors sencers, com en les grans ciutats, a nivell turístic, amb milers de petits robatoris a milers de turistes. O en els aeroports, on cal estar sempre vigilants amb l’equipatge. O en petits pobles on qualsevol banda podia entrar a robar en deu o dotze cases en una sola nit.
Aquesta és una de les bones noticies de la setmana, i va bé donar-la a conèixer perquè està pensada per acabar amb la impunitat de tants petits delictes. Però son aquests petits delictes reiterats els que fan pensar en un poble o ciutat segura o no. I la seguretat és una de les principals prioritats de tota societat lliure. Enhorabona, doncs, per l’acord i que entri en vigència el més aviat possible.
Joan Roma i Cunill, President Fed. XI del PSC

RECUPERAT EL SERVEI DE TELEFONIA I INTERNET
Després de més de 48 hores de suspensió de servei, ahir a la tarda es va recuperar el servei. Tanmateix l’equip de govern ha decidit emprendre totes les accions legals a l’abast i demanar la participació del màxim de ciutadans del poble , per fer arribar queixes formals al Consell Comarcal del Berguedà perquè les faci arribar a la Generalitat i a la Oficina d’Informació al Consumidor de la Diputació de Barcelona.
En aquestes denúncies, ha de constar-hi el nom, cognoms, NIF i adreça del denunciant, per tal que tinguin validesa.
Igualment informem de que el repetidor dit de Serrallonga, situat en el terme municipal d’ Alpens, és conegut per Telefònica amb el nom de Puigdon. Hem fet arribar a Telefònica aquest doble nom perquè no sigui mai causa de confusió.
I el que exigim és servei de qualitat i permanent. No pot ser que constantment haguem de dependre de si el dipòsit del generador té combustible o no. I portem anys suportant aquestes deficiències en el servei.
Es per aquest motiu que demanem la col•laboració de tots els usuaris per fer arribar les queixes a la Generalitat i a la Diputació, i que siguin aquestes institucions les que portin Telefònica a complir amb les seves obligacions.
Les queixes al Servei de Suport a les Polítiques de Consum – Diputació de Barcelona es poden enviar per fax: 93 404 91 93, o per correu : berrojote@diba.cat.
Les queixes al Servei al Consumidor del Consell Comarcal del Berguedà , es poden fer al correu: gloriarosb@ccbergueda.cat .
Per les dues vies, arribaran les queixes a l’empresa Telefònica i Iberbanda, i també a la Generalitat que ha de vetllar pel correcte funcionament de serveis bàsics com aquests.

DENÚNCIA PER MAL SERVEI DE TELEFONIA MÒBIL I INTERNET , MUNICIPI DE BORREDÀ ( Berguedà).

En Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’Ajuntament de Borredà
INFORMA
Que des de fa més de 8 anys, venim patint els efectes de les deficiències del repetidor de Serrallonga, situat en el terme municipal d’Alpens. Aquest repetidor no està connectat a la xarxa de subministrament elèctric i per tant l’ha d’alimentar un generador de gasoli.
Es dona la circumstància de que tot sovint, els tècnics de manteniment de Telefònica obliden, desconeixen o incompleixen el deure d’omplir el dipòsit, de manera que , esgotat el combustible els municipis de Alpens, Les Llosses i Borredà quedem sense cobertura de mòbils ( Movistar) i de Telefonia fixa i Internet, tots els usuaris d’Iberbanda.
Aquests talls de servei poden durar unes hores o uns dies, depèn del dia, de les circumstàncies, de les vacances, o de qualsevol altra eventualitat.
En el cas present hem estat més de 48 hores sense servei amb els corresponents perjudicis per les empreses, particulars i el propi ajuntament que no ha pogut dur a terme importants gestions.
Estem cansats de denunciar i cansats de no veure complert un servei que paguem puntualment i amb tarifes realment elevades. El servei és a precari, i estem esperant des de fa anys la connexió del repetidor a la xarxa elèctrica.
En resum i per tot l’exposat
EXIGEIX
La immediata i rigorosa intervenció de la Generalitat de Catalunya, per aconseguir un funcionament permanent i de qualitat, per part de l’empresa Telefònica SA , propietària del repetidor de Serrallonga( Alpens) i d’Iberbanda, i evitar que cada 3 o 4 mesos tinguem incidències molt greus en uns serveis fonamentals com son la telefonia mòbil i Internet.
També, i a la vista d’un nou tall de servei, REQUEREIX l’obertura d’un expedient sancionador, que serveixi d’escarment a les empreses abans esmentades per un servei impropi d’un país avançat.
I perquè consti signa el present escrit a Borredà el dia tretze d’abril de dos mil deu.
L’Alcalde- President: Joan Roma i Cunill

AL SERVEI DE PROTECCIO DEL CONSUMIDOR DEL CONSELL COMARCAL DEL BERGUEDÀ:

BORREDÀ I LES BARRERES ARQUITECTÒNIQUES.
Avui , en l’apartat de cartes al director de El Periódico, apareixia una foto amb un petit text , d’un habitual a les cartes ,que ens ha donat la gran oportunitat d’explicar el que hem fet en el poble en els darrers 15 anys.
Dintre pocs dies sortirà la meva rèplica en la qual explicarem el gran nombre d’actuacions que hem dut a terme per suprimir barreres arquitectòniques a Borredà, convertint-nos en un dels municipis més avançats en aquest tema.
Tothom pot comprovar la perfecta accessibilitat als principals equipaments i serveis municipals com : Centre Cívic, Consultori mèdic, Local Puigmal, Escoles, camp de futbol, vestidors piscines, vestidors camp de futbol, pista de tennis, pistes de petanca, aparcament municipal,etc.
Es més, fa uns 4 mesos que varem baixar les oficines municipals del primer pis de la Casa Consistorial, a la planta baixa, anul•lant el tram més gran d’escales. I ara queda estudiar com fer més accessible l’ajuntament, cosa difícil perquè les rampes han de tenir una pendent determinada i no hi ha prou espai per fer-la possible.
Es el mateix que passa a l’església parroquial que ja hem estudiat en diverses ocasions i que degut a l’alçada de la porta d’entrada, una rampa no és factible. S’estan estudiant alternatives diverses.
Però, és que pretendre “vendre” que l’ajuntament no ha estat sensible a la supressió de barreres arquitectòniques suposa un desconeixement total de la realitat, i a més no tenir en compte que qualsevol persona amb problemes de mobilitat, ho té tant fàcil com trucar a l’ajuntament o al jutjat de pau, i se li resol el tema des de casa seva mateix. Se li porten els papers a casa, o hi va un regidor, l’alcalde o la jutgessa de pau.
Si en un tema hem facilitat les coses ha estat en les tramitacions. I en 30 anys d’ajuntaments democràtics no hem tingut mai cap queixa , per un tema com aquest.
D’aquí la satisfacció de poder aparèixer en un diari com El Periódico per fer saber a tothom que Borredà ha fet els deures en aquest i en molts altres temes, i només cal venir al poble per comprovar-ho.
Cal saber que el pla d’accessibilitat el va redactar la Diputació de Barcelona 15 anys enrere i l’estem complint rigorosament. Des de fa anys tots els equipaments, serveis i infraestructures estan ja dissenyades per facilitar l’accés a tothom. I així continuarem sempre més. En quan a l’ajuntament, qualsevol que hi entengui una mica, ja sap com s’han de fer les rampes i si son viables o no. D’aquí la més fàcil i ràpida solució d’anar a casa del ciutadà si les condicions així ho requereixen.
Així, doncs, avui ens han donat una bona oportunitat de continuar explicant els avantatges de viure en un poble petit i especialment sensible a temes com els de la accessibilitat.
Cordialment. Joan Roma, alcalde de Borredà.

10 ANYS – DIVERSITAT I PROXIMITAT
En primer lloc, felicito els fundadors i els actuals responsables de La Rella per haver fet aquest llarg trajecte. Conec les dificultats de trobar persones que vulguin fer-se càrrec d’una responsabilitat com és la de treure cada quinze dies una revista, plural, arrelada al territori, ben editada i gratuïta. Trobaríem molt pocs exemples en tot el territori català.
De temptatives n’hi ha hagut moltes, però d’èxits ,pocs. I és que agafar la revista, llegir-la i plegar-la, és molt fàcil, però elaborar-la, dissenyar-la i editar- la és molt més complicat. I trobar un equip pluridisciplinar que la faci possible durant tants anys, un magnífic exemple.
I és que la revista aporta diversitat i proximitat. I el que ens és proper, és important. Ho podem veure en molta gent que primer llegeix el que li toca més d’aprop, després les noticies del país, i finalment les del món. Es comprensible. Aquí en aquestes pàgines es parla de gent que tothom coneix, de coses que passen en el poble o pobles veïns, de temes que afecten o afectaran la vida de les persones del Lluçanès. En definitiva, és un element essencial per fer comarca.
Segurament no s’ha valorat prou aquest esforç fet, i fins a quin punt ha costat arribar on ha arribat. Per veure la importància , caldria imaginar-se la comarca sense La Rella. Aleshores es valoraria en el seu just terme. Millor no imaginar-ho i millor no passi mai, però convé tenir present que la continuïtat depèn de l’esforç de tothom. En primer lloc de l’equip redactor, però després dels anunciants, i per últim dels periodistes, voluntaris i col•laboradors .
I cal tenir present que estem en un país en el qual s’escriu poc. No hi ha gaire gent acostumada a transmetre opinió, per escrit. O a col•laborar en cròniques , siguin esportives, culturals o de lleure. Aleshores la feina de l’equip és més complicada perquè s’han de buscar persones que perdin la por a dir la seva en múltiples àmbits, i en un lloc on tothom es coneix , no és fàcil. La crítica, la discrepància, o la mala fe, poden donar lloc a rèpliques i contrarèpliques que no tothom s’agafa esportivament.
Però, precisament això enriqueix la revista. La fa viva, actual, pròxima, i dona peu a tenir informació i documentació de moltes coses que passen , prop nostre o més lluny i que sense la revista no serien conegudes .
En definitiva, La Rella fa viable la coneixença de tots entre tots, i ens acosta la realitat de cada dia. Per molts anys ho pugui fer, i comprometem-nos a facilitar la seva continuïtat, ara que ha arribat als 10 anys. Felicitats , i per molts anys.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

LIDERATGES A DEBAT.
A punt d’entrar en una nova campanya electoral, en aquest cas , per les eleccions al Parlament de Catalunya, a celebrar a finals d’octubre o primers de novembre, queda clar que el tema de lideratge ocuparà un lloc essencial en el conjunt de propostes i programes electorals.
I és que estem vivint una autèntica crisis de lideratge a molts nivells i en molts àmbits. Només falta mirar cap Europa, o cap a d’altres països i organitzacions com Nacions Unides. Arreu es troben a faltar persones amb les idees clares, amb autoritat i amb capacitat per crear consensos i estratègies conjuntes.
No és fàcil trobar líders, conformar equips de govern i impulsar noves vies de desenvolupament i riquesa. Aquest és el principal repte dels partits, especialment d’aquells amb possibilitats de governar, i de ostentar la presidència. A Catalunya, vistos els resultats d’aquests trenta anys, des de la recuperació del nostre autogovern, queda clar que la presidència és cosa de dos, el candidat de CiU o el del PSC.
Arribem a la nova contesa electoral, amb un mapa polític força similar al de les anteriors, tot i que no queda clar si el nombre de partits s’incrementarà, i quin efecte poden tenir sobre la resta de forces polítiques. Caldrà esperar encara unes setmanes per veure si s’aclareix aquest panorama.
El que sí queda clara és la confrontació entre Artur Mas i José Montilla, per la presidència de la Generalitat. Tenim un avantatge i és que tots dos son ben coneguts i tots dos han exercit durant anys, diferents càrrecs polítics de gran rellevància. I això alguns semblen voler oblidar-ho.
En aquesta precampanya dona la sensació que des de CiU es vol aparentar la presentació d’un nou candidat. No d’algú que ha tingut uns bons resultats electorals, en el passat recent, però ha estat incapaç de forjar un pacte de govern. O que va estar en governs presidits per Jordi Pujol, amb càrrecs de primer ordre, i per tant corresponsable de les coses positives, però també de les negatives que varen succeir.
No deixa de cridar l’atenció les crítiques a les mancances del país en matèria d’infraestructures, equipaments i serveis, quan molts d’ells son conseqüència de les decisions preses en anteriors legislatures. Sempre som hereus del passat, i en aquest cas, el passat va ser llargament protagonitzat per CiU, i per tant per Artur Mas.
I el present està en mans del president Montilla, un polític experimentat que ha estat en els diferents nivells de les administracions. Quan es tracta amb ell de seguida es nota l’haver estat alcalde. La proximitat i la importància per les coses petites, es compaginada per la visió dels grans temes, fruit d’haver estat Ministre. Per tant, decisions per les coses diàries i programació per les coses a mig i llarg termini.
Confrontarem, doncs, dues visions molt diferents, tant a nivell teòric com personal. Ningú podrà dir que els programes s’assemblen o que son lideratges semblants. Si un repte ha aconseguit el president Montilla, és acabar el mandat amb una valoració força diferent de com el va començar. La seva serietat, rigorositat i proximitat l’han fet mereixedor d’una gran confiança. I el paper de liderar la Generalitat, i representar-la amb tota dignitat i fortalesa, front propis i estranys ha estat més que demostrat. Comença l’important repte de revalidar aquesta confiança.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC