Wednesday, April 28, 2010
VIC, NO ES EL MODEL- art. La Rella
VIC ,NO ÉS EL MODEL.
Com alcalde em molesta enormement quan un altre fa coses que trenquen la imatge que hem de tenir a nivell local i a nivell general. Un alcalde s’ha de dedicar amb cos i ànima al seu municipi, però no pot deixar de pensar que algunes decisions poden transcendir més enllà i marcar la imatge del poble per molts anys. Si son imatges positives, perfecte, si son negatives, fatal.
Per tots els que vivim a la Catalunya Central, Vic ha representat sempre una ciutat potent, històrica, carregada de monuments, viva ,cultural i socialment. Una capital de la que ens en sentim orgullosos, i a la qual anem tot sovint, pel plaer de passejar-hi, per comprar o per gaudir de la seva oferta gastronòmica, d’oci i lleure.
Així l’hem vista des de fa molts anys, però darrerament apareix massa sovint per temes que res tenen a veure amb aquesta vella i atractiva imatge. I és que l’alcalde s’ha entossudit a fer la competència a la candidatura de Plataforma X Catalunya, i a aparèixer com una mena de flagell contra els immigrants, “sense papers”. Darrere aquesta posició no hi veig un autèntic desig d’arreglar problemes sinó de promocionar-se com alcalde, com a nou candidat, i sobretot per anar en un lloc destacat de les llistes de CiU, en el Parlament de Catalunya. Francament, un paper penós.
Ho dic amb coneixement de causa, perquè tots els alcaldes ens trobem amb situacions complicades, i son ben pocs els que les utilitzen per fer-se propaganda o per enganyar els ciutadans , fent un discurs en el municipi i un altre de cara enfora.
Anunciar primer que no acceptarà empadronar immigrants “sense papers”, en contra de la legislació vigent, ja va ser un pas que un alcalde no hauria d’haver donat mai, i menys quan es tracta d’un alcalde d’una capital de comarca important. Però, insistir després en que els empadronarà i tot seguit els denunciarà a la policia, significa haver perdut el nord. Però, sobretot haver perdut la ruta de navegar, i desconèixer la normativa a aplicar. I molt més greu encara, és haver perdut la sensibilitat que tot alcalde ha de tenir, envers col•lectius desfavorits.
Precisament la majoria dels suposats “sense papers” que s’empadronen en els pobles, necessiten el certificat d’empadronament per arreglar els papers i esdevenir plenament legals. Però, és que darrere els anuncis de denúncia a la policia hi figura la imatge del immigrant delinqüent. I aquesta imatge fa mal a tots, perquè és falsa.
Tots els alcaldes estem d’acord en ser contundents contra la delinqüència, vingui d’allà on vingui, i tingui la nacionalitat que tingui, però d’aquí a fer creure que els delinqüents son bàsicament immigrants hi ha un abisme. Precisament la immensa majoria han vingut a treballar, son els últims interessats a crear problemes i només volen tenir feina, estalviar diners i enviar-los a casa seva. Igual que varem fer 3 milions d’espanyols ( amb uns 200.000 catalans) en els anys 60,70 i 80. I també varem escoltar en alguns llocs que érem nosaltres els causants de l’increment de la delinqüència a França, Alemanya, Suïssa, etc.
Ni era cert aleshores, ni és cert ,ara. Es evident que n’hi ha. I els que delinqueixen han de ser detinguts, jutjats i sentenciats, i després de complir condemna , retornats al seu país. Igual passa amb els que han entrat il•legalment. Cada any Espanya retorna milers de persones als seus països d’origen per no tenir residència legal, però d’aquí a que els alcaldes ens convertim en delators, o posem traves a la seva legalització hi va un abisme.
I és fàcil embrutar la imatge de tot un col•lectiu, només pel mal comportament d’uns pocs. Els alcaldes hem de fer pedagogia i mai generalitzar, ni en aquest ni en altres temes. A Borredà tenim un vint per cent d’immigració, un dels percentatges més elevats de la Catalunya Central, i mai actuarem com l’alcalde de Vic. Tractem amb persones, amb les seves necessitats, els seus sentiments, les seves penes i alegries. Han vingut a buscar aquí un benestar que no tenen en els seus països, i la majoria fan treballs que no volen fer els nostres conciutadans. I molts han hagut de marxar, per la crisis. I molt pocs han caigut en la delinqüència. Contra aquests ha de caure tot el pes de la llei, a l’igual que els delinqüents nacionals, però no sembrem dubtes sobre tots, perquè ni és just ni és solidari.
Esperem que Vic, retrobi la normalitat i deixi d’estar en els mitjans de comunicació per la posició de l’alcalde en un tema delicat com aquest. Té molts altres temes per tractar i de ben segur li poden ocupar les hores del dia.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.
Com alcalde em molesta enormement quan un altre fa coses que trenquen la imatge que hem de tenir a nivell local i a nivell general. Un alcalde s’ha de dedicar amb cos i ànima al seu municipi, però no pot deixar de pensar que algunes decisions poden transcendir més enllà i marcar la imatge del poble per molts anys. Si son imatges positives, perfecte, si son negatives, fatal.
Per tots els que vivim a la Catalunya Central, Vic ha representat sempre una ciutat potent, històrica, carregada de monuments, viva ,cultural i socialment. Una capital de la que ens en sentim orgullosos, i a la qual anem tot sovint, pel plaer de passejar-hi, per comprar o per gaudir de la seva oferta gastronòmica, d’oci i lleure.
Així l’hem vista des de fa molts anys, però darrerament apareix massa sovint per temes que res tenen a veure amb aquesta vella i atractiva imatge. I és que l’alcalde s’ha entossudit a fer la competència a la candidatura de Plataforma X Catalunya, i a aparèixer com una mena de flagell contra els immigrants, “sense papers”. Darrere aquesta posició no hi veig un autèntic desig d’arreglar problemes sinó de promocionar-se com alcalde, com a nou candidat, i sobretot per anar en un lloc destacat de les llistes de CiU, en el Parlament de Catalunya. Francament, un paper penós.
Ho dic amb coneixement de causa, perquè tots els alcaldes ens trobem amb situacions complicades, i son ben pocs els que les utilitzen per fer-se propaganda o per enganyar els ciutadans , fent un discurs en el municipi i un altre de cara enfora.
Anunciar primer que no acceptarà empadronar immigrants “sense papers”, en contra de la legislació vigent, ja va ser un pas que un alcalde no hauria d’haver donat mai, i menys quan es tracta d’un alcalde d’una capital de comarca important. Però, insistir després en que els empadronarà i tot seguit els denunciarà a la policia, significa haver perdut el nord. Però, sobretot haver perdut la ruta de navegar, i desconèixer la normativa a aplicar. I molt més greu encara, és haver perdut la sensibilitat que tot alcalde ha de tenir, envers col•lectius desfavorits.
Precisament la majoria dels suposats “sense papers” que s’empadronen en els pobles, necessiten el certificat d’empadronament per arreglar els papers i esdevenir plenament legals. Però, és que darrere els anuncis de denúncia a la policia hi figura la imatge del immigrant delinqüent. I aquesta imatge fa mal a tots, perquè és falsa.
Tots els alcaldes estem d’acord en ser contundents contra la delinqüència, vingui d’allà on vingui, i tingui la nacionalitat que tingui, però d’aquí a fer creure que els delinqüents son bàsicament immigrants hi ha un abisme. Precisament la immensa majoria han vingut a treballar, son els últims interessats a crear problemes i només volen tenir feina, estalviar diners i enviar-los a casa seva. Igual que varem fer 3 milions d’espanyols ( amb uns 200.000 catalans) en els anys 60,70 i 80. I també varem escoltar en alguns llocs que érem nosaltres els causants de l’increment de la delinqüència a França, Alemanya, Suïssa, etc.
Ni era cert aleshores, ni és cert ,ara. Es evident que n’hi ha. I els que delinqueixen han de ser detinguts, jutjats i sentenciats, i després de complir condemna , retornats al seu país. Igual passa amb els que han entrat il•legalment. Cada any Espanya retorna milers de persones als seus països d’origen per no tenir residència legal, però d’aquí a que els alcaldes ens convertim en delators, o posem traves a la seva legalització hi va un abisme.
I és fàcil embrutar la imatge de tot un col•lectiu, només pel mal comportament d’uns pocs. Els alcaldes hem de fer pedagogia i mai generalitzar, ni en aquest ni en altres temes. A Borredà tenim un vint per cent d’immigració, un dels percentatges més elevats de la Catalunya Central, i mai actuarem com l’alcalde de Vic. Tractem amb persones, amb les seves necessitats, els seus sentiments, les seves penes i alegries. Han vingut a buscar aquí un benestar que no tenen en els seus països, i la majoria fan treballs que no volen fer els nostres conciutadans. I molts han hagut de marxar, per la crisis. I molt pocs han caigut en la delinqüència. Contra aquests ha de caure tot el pes de la llei, a l’igual que els delinqüents nacionals, però no sembrem dubtes sobre tots, perquè ni és just ni és solidari.
Esperem que Vic, retrobi la normalitat i deixi d’estar en els mitjans de comunicació per la posició de l’alcalde en un tema delicat com aquest. Té molts altres temes per tractar i de ben segur li poden ocupar les hores del dia.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.
# posted by joanroma @ 1:09 AM 
