Joan Roma

NOUS RESULTATS DE LES CONSULTES
El diumenge passat, una altra tanda de consultes es va dur a terme , entre les quals algunes al Solsonès. La participació ha estat força similar a les anteriors, amb tendència a una certa baixa. Es hora, doncs, de repassar una mica resultats i sobretot els posicionaments de cara el futur.
D’entrada expresso el màxim respecte pels organitzadors i els participants a les consultes. Totes les mobilitzacions de caire democràtic son dignes de ser tingudes en compte i no deixa de ser significatiu el nombre de persones que han cregut important expressar el seu vot.
Però, de ben segur, tots ets demanem. I ara , què? Doncs, ara toca esperar la sentència del Tribunal Constitucional, i el resultat que en pugui sortir no estarà condicionat ni per les consultes ni per la posició dels partits que no hi estaven a favor. La vida continua sota els mateixos paràmetres que abans de les consultes.
I personalment em decanto per la posició del president Montilla, i no tant per ser la posició oficial del PSC, sinó perquè crec que és la millor en aquests moments. Queda clar que el TC no té la legitimació que hauria de tenir, vista la composició , i sobretot les maniobres que han fet i la caducitat dels càrrecs d’una part del tribunal.
Es hora, doncs, de donar pas a un nou tribunal que tingui una altra composició i no estigui contaminat per les pressions i posicionaments d’uns i altres. Es molt fort que el màxim òrgan jurisdiccional s’hagi convertit en un àrbitre no neutral. Es el pitjor que li podia passar, i per tant s’ha d’anar cap a la posició que proposen els 4 principals partits del Parlament de Catalunya.
La noticia és bona. Haver aconseguit un acord tant ampli i tant representatiu per demanar la renovació del TC i el respecte per l’Estatut aprovat i referendat, és un èxit de tot el país, i un exemple per la resta de l’Estat.
Però, mentrestant la vida continua i també hem de dir que a part de la batalla pel futur de l’Estatut, de moment aquest estatut té vida pròpia i està sent complert en tots els seus apartats. Per tant, no tinguem pressa en tenir sentència. De fet, és millor anar-la posposant o arribar al punt de que no es dicti sentència i es doni per vàlid el redactat actual. Seria la millor manera de sortir de la situació en bones condicions.
I al pas que anem, no veig possible una sentència amb la majoria suficient com perquè prosperi. Millor, mentrestant esgotaran el càrrecs uns quants més dels membres, de manera que la validesa d’una sentència , cada vegada sigui menys viable.
Així , estem i tot i les consultes, les coses no han canviat. I els qui som federalistes ens reafirmem en la validesa d’aquesta fórmula com la millor per encaixar Catalunya i Espanya. I tard o d’hora la via prosperarà. Es la que millor funciona en països amb característiques similars a les nostres, i és la que garanteix el manteniment de la nostra personalitat, dintre d’un marc més gran, a nivell estatal, i a nivell europeu.
A vegades les coses tarden a ser reconegudes, però arribarà el moment en que la decisió serà inevitable i de fet amb l’Estatut actualment vigent, ens hem acostat molt a l’estructura federal. Ara cal que la resta s’hi afegeixin i n’estiguin convençuts.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC