Joan Roma

SOLIDARITAT RETROBADA
Al costat del pessimisme per les situacions que crea aquesta llarga i dura crisis, podem veure reaccions que son dignes d’elogi i permeten continuar creient en les persones independentment de les seves creences, ideologies i pertinença a entitats, partits o institucions.
Em refereixo a l’enfortiment i creixement d’activitats lligades a la solidaritat envers els més necessitats. Aquesta crisis està passant una dura factura a nombrosos col•lectius, com feia molt d’anys no s’havia vist. Totes les institucions s’han vist desbordades en les seves previsions, precisament en uns exercicis pressupostaris molt restrictius. No n’hi ha prou amb els ajuts institucionals, i calia moure la societat civil.
I en molts llocs la societat civil s’ha mobilitzat d’una manera exemplar. I les fórmules per fer-ho han estat imaginatives, innovadores i plenes de sentit comú. Una bona organització, amb un rigor total i absolut, cosa que comporta plena confiança en els donants.
Des de fa mesos podem seguir en aquestes pàgines, les vicissituds de la Plataforma d’aliments, amb un gran nombre de voluntaris, amb persones que deixen un local perquè puguin treballar millor, amb empreses que donen aliments i en transporten; amb col•laboracions inesperades com les procedents del centre penitenciari dels Lledoners, o promovent campanyes per ampliar recollida i repartiment. Tota una mostra de solidaritat ben entesa i ben portada.
També en aquestes pàgines trobem altres iniciatives interessants com la del grup El Puntal, dedicat a donar un cop de mà en el món de l’ensenyament a alumnes amb problemes. Un àmbit especialment sensible i necessitat d’esforços.
I podem continuar amb la magnífica feina de Càrites, arreu on està implantada. En el meu cas conec millor l’estructura i funcionament a la comarca del Berguedà, i francament , els resultats son excel•lents, en uns moments en que les necessitats s’han multiplicat per dos o per tres.
El mateix cal dir de Creu Roja, a nivell local i global. També en el meu cas, puc donar-ne fe per la immensa feina que fa al Berguedà, en múltiples camps i col•lectius, i amb la incorporació de gent jove al voluntariat, cosa que també anima als que ja hi porten molts anys.
En resum, a temps difícils, mobilitzacions entusiastes de gent a peu de canó, i sensibilització per part de molts altres per donar ajuts amb garantia de serietat. Aquest és un tema fonamental. Les organitzacions i institucions abans esmentades, son de plena confiança. Tothom qui ajuda sap que l’ajuda es canalitza adequadament i arriba als col•lectius més castigats per la crisis. I funcionaran al ritme actual mentrestant hi hagi necessitats i donants, en una cadena que s’autoalimenta, i fa possible portar ajuda a persones en greus situacions de carències bàsiques.
Imatges de persones recollint les restes d’aliments deixats per mercats setmanals, o en contenidors propers a supermercats o restaurants, s’han generalitzat i ningú arriba a aquests extrems sinó és per pura necessitat. Es cosa de tots dignificar la necessitat i aportar-hi solució ràpida, suficient i constant.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.