Joan Roma

I ARA, QUÈ DIRAN ?
En ben pocs dies s’han resolt qüestions i problemes derivats dels resultats electorals de 2003. I no eren pocs els analistes i articulistes, també d’aquesta casa, que apostaven per suposades decisions preconcebudes abans de les eleccions del dia de Tots Sants.
Molts es creuen les seves pròpies mentides o suposicions i queden ridiculitzats quan la realitat s’imposa. No eren pocs ,d’aquí i de fora que donaven per entès que el PSC supeditaria qualsevol decisió a altres interessos que no fossin els pròpiament catalans.
Sorprèn i provoca un cert somriure veure parlar del partit socialista amb una seguretat i convicció sobre el què farà i qui mana o deixa de manar, per part de persones que fa anys no tenen cap relació directa amb el partit i que simplement es deixen portar per quatre estereotips inventats.
I ara, què diran? Què explicaran sobre la decisió del PSC de no pactar amb CiU ? Qui son els sucursalistes ? aquells com CiU que han demanat al PSOE que pressionés sobre el PSC per pactar, o aquest partit que ha actuat amb total i absoluta independència com partit independent que és. I quan dic independent no vull dir independentista. A dia d’avui crec sincerament que ja no ho és ningú.
El PSC ha actuat com li pertocava. Com a partit majoritari de l’esquerra catalana ha optat per fer possible un govern d’esquerres , una entesa entre tres partits. I si això ha trencat esquemes o ha obert els ulls a un bon nombre de persones o n’ha escandalitzat unes quantes més, és el seu problema no el nostre. Sempre hem dit els socialistes que una de les nostres prioritats és la de governar Catalunya.
I dit això, a continuació cal dir que no per haver-ho decidit, s’ha d’anar contra ningú. Es la mala mania d’una part del nostre país que creu que si vas amb uns has d’anar en contra d’altres. En absolut, mai com ara és important una bona sintonia amb Madrid i amb el seu govern. Vulguem o no estem en el mateix vaixell i seria un suïcidi pretendre conformar un govern aquí enfrontat amb el govern central.
Si algú vol veure-hi en aquesta posició un cert sucursalisme o interdependència, doncs,bé som interdependents. Sempre ho serem en un Estat plurinacional com és Espanya. I ,ara més que mai, interessa una bona relació amb el govern central. Allà hi tenim un aliat, un president que ha mostrat i manifestat dotzenes de vegades el caire negociador i comprensiu envers Catalunya. Seria improcedent actuar sense tenir en compte els problemes que li ha comportat la anterior etapa del tripartit.
I si volem anar bé ha de ser de forma consensuada i coordinada amb ell. Del contrari pot ser divertit barallar-se, però les conseqüències serien clarament negatives per tots i pel país en especial. Com ja s’ha dit múltiples vegades Catalunya va bé si Espanya va bé i a l’inrevés. Ara comencem una nova etapa sota aquests auguris.
I la nova Entesa de govern comença amb bon peu. No hem vist signes del passat i tothom té propòsit d’esmena. El president Montilla tindrà un panorama diferent i una situació molt clara. Des del primer dia va deixar clar que no es poden repetir situacions del passat que tant de mal varen fer. Ara cal treballar plegats i sota objectius comuns. En poc temps veurem la composició complerta del nou govern i podrem analitzar, no solament el repartiment del poder sinó les persones que el conformen. La formació d’equips potents és la primera necessitat per iniciar la nova etapa amb garanties d’èxit.
Montilla a tot arreu on ha estat ha demostrat un gran encert a l’hora de triar i posar les persones adients en el lloc adequat. Es vital perquè tres forces polítiques actuïn coordinadament que formin un sol equip i tinguin uns mateixos objectius clars i contundents. Els passos donats fins ara semblen garantir l’èxit d’aquesta segona oportunitat. El govern d’ Entesa comença el seu trajecte.
Joan Roma i Cunill, diputat en funcions del PSC. Article per Regió 7.