Joan Roma

PANORAMA DE FUTUR
Interessant nit electoral la del dia 1, amb uns resultats que obren un nou panorama per Catalunya ,no massa diferent de tres anys enrere, però amb un veredicte que ha de comportar canvis substancials.
D’entrada no deixa de ser penós el percentatge de participació .Un país que vol donar lliçons a molts d’altres en matèria d’autogovern no es pot permetre una abstenció com la que hem tingut. I és evident que els polítics en tenim bona part de culpa. I no tenir una llei electoral com cal, és un factor a tenir en compte. Distorsionar els resultats mitjançant un sistema electoral poc adequat a la realitat actual no ajuda gens a animar la gent a anar a votar. Però hi ha altres factors que caldrà estudiar i meditar abans d’emprendre canvis, però si a les municipals i a les generals se superen fàcilment índexs de participació del 70 i 80 % no pot ser que en aquestes no arribem ni al 60.
I parlant dels resultats, son decepcionants per a tots els partits grans i mitjans. Només els petits es poden permetre una certa alegria. La pujada de ICV i l’ entrada en el Parlament del Partit de la Ciutadania son les novetats, la resta no poden estar gens contents perquè hi ha un cert fracàs més o menys pronunciat.
Per CiU el fracàs pot ser doble perquè va emprendre la campanya sota un criteri d’ anar contra tots, i es pot quedar fora de tot. El resultat millora el que tenia, però no li permet anar gaire més lluny. I les relacions amb la resta de forces polítiques son més dolentes que mai. Mal assumpte per a qui necessita aliats.
El PSC no ha aconseguit un vell somni com és el de fer votar tots els seus fidels d’altres eleccions. No solament això sinó que ha perdut cinc diputats a la província de Barcelona, amb la qual cosa la major abstenció sobretot l’ha perjudicat a ell. A falta d’un major estudi no deixa de ser una conseqüència de massa soroll durant els tres anys de govern , un canvi de candidat i una dedicació gran a la gestió dels consellers socialistes i una certa desatenció a la política cap enfora. Precisament els bons resultats d’ ICV demostren l’èxit de la fórmula de visualitzar més la política i menys la gestió.
En quan a ERC la felicitat els envaeix per haver superat unes perspectives realment adverses i han salvat els mobles perdent només dos diputats, cosa lleugera si es compara amb les previsions més pessimistes. Amb tot han hagut d’oblidar els vells somnis de superar CiU o arribar al milió de vots que havien pronosticat tres anys enrere quan aconseguiren els millors resultats dels darrers trenta anys.
Tenim ja el veredicte definitiu per aquesta legislatura i agradi més o menys és el que hi ha de cara el futur immediat. No és massa diferent de com l’havien pronosticat alguns dels protagonistes de la política catalana i alguns contactes s’ havien fet per preparar el terreny de cara a futures aliances.
Es cert que el panorama és molt diferent de l’anterior. Ja no hi ha la elaboració d’un Estatut que havia de comportar grans conflictes. Ara sobretot toca gestió i atrapar el temps perdut en diverses qüestions. Estic convençut que en pocs dies quedarà clara la política de pactes, i tot porta cap a la reedició del tripartit sota criteris força diferents, a la vista dels resultats obtinguts.
Amb tot s’han de veure les exigències i disponibilitats de cadascú i José Montilla sempre ha dit que pactes, sí, però no a qualsevol preu. Ara es podrà comprovar la serietat i coherència de cada partit, a nivell intern i extern. Els reptes son prou importants i urgents com per trobar la solució adient. En pocs dies la sabrem.
Joan Roma i Cunill, diputat del PSC en funcions. Article per Celsona.