Joan Roma

CÍNIQUES LAMENTACIONS
Els resultats electorals han produït reaccions ben diferents segons el partit que els valora. I de fet tots haurien de fer autocrítica perquè el volum dels abstencionistes és d’aquells que fa mal. I millor no acostumar-nos-hi perquè sinó no s’hi trobarà solució. I solucions fàcils no n’hi ha. És més, molts experts ens diuen que la tònica de cara el futur serà més aviat aquesta. Ja ho veurem.
El que sí produeix perplexitat és el grau de cinisme d’alguns representants polítics a l’hora de criticar l’acord de l’entesa o la distribució d’escons en funció de la llei electoral que tenim.
Cal recordar que Catalunya ha estat la única autonomia sense llei electoral pròpia des de les primeres eleccions al Parlament l’any 80. Semblaria que una comunitat autònoma amb vocació de nació hauria d’haver estat la primera en dotar-se d’una llei electoral innovadora, exemplar i ajustada a les aspiracions territorials i ciutadanes.
Doncs,no. No hi hagué cap voluntat en aquest sentit i el que havia de ser transitori i per servir en les primeres eleccions ,resulta que aviat complirà els trenta anys. I és que el sistema electoral afavoria clarament a CiU. Primava clarament els vots de les províncies menys poblades en detriment de la més potent, Barcelona. I si li anava bé a nivell de partit no valien altres històries .
Els anys han anat passant i tot semblava indicar que una de les primeres coses a fer per part del tripartit seria una nova llei electoral, inclosa dintre del nou Estatut. Doncs, no, aquí tampoc hi hagué acord. En aquest cas tant malament li anava a CiU com a ERC fer canvis per suavitzar, com a mínim, la descompensació entre unes províncies i altres. El resultat tots el coneixem, continuem amb el mateix sistema provisional de l’any 80 que tant desproporcional ha demostrat ser.
I és que motius d’alegries davant els resultats del dia 1 no n’hi ha per part de ningú. No solament pel grau d’abstenció sinó perquè tots els partits perden vots, molts vots, excepte ICV que en guanya.
El que sorprèn és que mentres que el PSC perd un vint-i-quatre per cent dels seus vots, li suposi la pèrdua de cinc escons, el mateix percentatge de pèrdua, només li’n faci perdre dos a ERC. Es una de les distorsions de la distribució de diputats per províncies, que fa que un vot a la província de Barcelona valgui la meitat o un terç del que val un de Lleida o un de Girona.
I tampoc té motius d’alegria CiU perquè perd prop d’un deu per cent del seu electorat més fidel i obté un migrat resultat de dos diputats més. I és aquí on apareix un grau de cinisme extraordinari al proclamar-se guanyadors i considerar injust el pacte entre els partits d’esquerra , per quedar ells a la oposició. Troben inacceptable que qui tregui més diputats no tingui la responsabilitat directa de governar. La memòria és curta i l’escarment difícil d’ acceptar.
No varen considerar guanyador a Pasqual Maragall quan va guanyar per vots a tot Catalunya i en canvi per una llei electoral injusta quedà amb menys diputats que CiU. Aquest record i aquest fet no el posen sobre la taula a dia d’avui. No els convé recordar la contradicció d’una llei que ells varen mantenir i varen exigir no modificar durant l’ elaboració del nou Estatut.
Han perdut tot el dret a criticar allò que varen promoure. I ja seria hora de cercar una nova llei que acosti els diputats als ciutadans. Hi ha fórmules prou interessants i contrastades en altres indrets per combinar el vot de partit al vot a candidats que hagin mostrat i demostrat la seva vàlua i treball territorial. Seria una bona manera d’acostar el Parlament a la gent i potser fer-la interessar-se per participar més activament. Aquest és un debat que ha de tenir continuïtat i resoldre’s oportunament. Així ho espero.
Joan Roma i Cunill, diputat en funcions del Parlament pel PSC. Article Regió 7.