Tuesday, November 21, 2006
QUÈ FER AMB LA DIPUTACIÓ ?
De fet hauríem de parlar en plural i preguntar-nos amb el nou Estatut i la proposta de ordenació territorial de Catalunya, què hem de fer de les Diputacions?. Una pregunta que necessita d’una resposta molt assenyada sinó volem perdre un dels puntals del país.
Per a molta gent les Diputacions son grans desconegudes i les poden assimilar a institucions velles i antiquades, pròpies del passat i obligades a desaparèixer. També alguns polítics poc experimentats han dit coses semblants. Però la realitat és molt lluny d’aquesta visió superficial i estereotipada. Sobretot pel que fa a la de Barcelona.
Al contrari de una part de la creença popular, la Diputació de Barcelona és una institució molt nova, sense cap mena de dubte la més nova, per innovadora i posada al dia de tot Catalunya. Els anys no l’han feta envellir, ans el contrari ha estat capaç de rejovenir-se periòdicament i ara més que altres vegades. Algunes vegades per necessitat de supervivència, altres per decisió pròpia i esperit de servei al país.
En aquests moments a l’interior de la institució i amb projecció cap a l’exterior s’està produint una nova reformulació de les seves funcions, sota les sigles RE SET (reflexió – estratègica 07). D’aquí n’ha de sortir una nova empenta cap el futur, amb les piles carregades i uns objectius clars pels propers 10 o 15 anys.
Però si tornem a la pregunta inicial, què fer amb la Diputació? Els alcaldes ho tenim clar. Que es mantingui i continuï prestant ajuts i serveis a tots els municipis de la província. I que les altres facin el mateix en els seus territoris.
Hi ha pànic municipal davant propostes que puguin posar en perill la seva continuïtat. I no tant la física que està salvaguardada per la Constitució i pel propi Estatut, sinó la material, la de serveis , la de innovar i passar al davant dels problemes per oferir solucions als municipis , especialment els més petits. Seria una greu irresponsabilitat desmuntar una institució essencial pels ajuntaments sota criteris de canvis de nom o invents nous. Els ajuntaments no estan per fer experiments. La situació és prou critica com per exigir no tocar tot allò que funciona bé.
I si es vol es pot canviar el nom, però no les funcions. I atenció a tocar o retocar mapes territorials. La Diputació de Barcelona és forta perquè té un gran territori ,però si la dividim ,perdrà territori, perdrà força i perdrà poder per fer coses i donar serveis. El tros restant no tindrà ,ni de lluny, prestacions semblants.
Pot resultar contradictori amb alguns discursos polítics, però per la Catalunya Central, deixar de formar part de la Diputació provincial de Barcelona seria clarament negatiu. Es a dir hi sortiríem clarament perdent. Fins ara sempre hem rebut més del que ens pertocava percentualment pel nombre d’habitants. Es a dir ,la Diputació ha invertit més allà on més feia falta i en raó inversa al nombre d’habitants. Vol dir que ha tingut un efecte reequilibrador. Si sortim d’aquest paraigües no tindrem qui reequilibri el territori resultant.
I amb aquest anàlisis entrem en el debat que tindrem ben aviat sobre descentralització i regionalització de Catalunya. Crec convenient una descentralització i desconcentració del poder de la Generalitat en regions, sota criteris, bàsicament de gestió i proximitat, no politics perquè el país es massa petit. I si es fa amb la Generalitat es podria fer amb les Diputacions, però preservant el caràcter unitari de la institució.
Traduït en termes senzills, considero millor el manteniment de la Diputació provincial de Barcelona,tal com és ara i si s’ha de ordenar segons les regions de la Generalitat, procedir a una descentralització a les comarques de la Catalunya Central ,salvaguardant el caràcter unitari de la institució que mantindria el 90% dels seus efectius on son ara i podria donar compliment a la ordenació territorial amb uns serveis descentralitzats per temes de gestió i proximitat. Això no comportaria la divisió del territori ni dels efectius ,i tot plegat aniria a benefici dels municipis que comptarien amb una institució forta i potent per ajudar-los a complir les noves funcions del futur.
Joan Roma i Cunill, conseller de Federació del PSC. Article Regió 7.
De fet hauríem de parlar en plural i preguntar-nos amb el nou Estatut i la proposta de ordenació territorial de Catalunya, què hem de fer de les Diputacions?. Una pregunta que necessita d’una resposta molt assenyada sinó volem perdre un dels puntals del país.
Per a molta gent les Diputacions son grans desconegudes i les poden assimilar a institucions velles i antiquades, pròpies del passat i obligades a desaparèixer. També alguns polítics poc experimentats han dit coses semblants. Però la realitat és molt lluny d’aquesta visió superficial i estereotipada. Sobretot pel que fa a la de Barcelona.
Al contrari de una part de la creença popular, la Diputació de Barcelona és una institució molt nova, sense cap mena de dubte la més nova, per innovadora i posada al dia de tot Catalunya. Els anys no l’han feta envellir, ans el contrari ha estat capaç de rejovenir-se periòdicament i ara més que altres vegades. Algunes vegades per necessitat de supervivència, altres per decisió pròpia i esperit de servei al país.
En aquests moments a l’interior de la institució i amb projecció cap a l’exterior s’està produint una nova reformulació de les seves funcions, sota les sigles RE SET (reflexió – estratègica 07). D’aquí n’ha de sortir una nova empenta cap el futur, amb les piles carregades i uns objectius clars pels propers 10 o 15 anys.
Però si tornem a la pregunta inicial, què fer amb la Diputació? Els alcaldes ho tenim clar. Que es mantingui i continuï prestant ajuts i serveis a tots els municipis de la província. I que les altres facin el mateix en els seus territoris.
Hi ha pànic municipal davant propostes que puguin posar en perill la seva continuïtat. I no tant la física que està salvaguardada per la Constitució i pel propi Estatut, sinó la material, la de serveis , la de innovar i passar al davant dels problemes per oferir solucions als municipis , especialment els més petits. Seria una greu irresponsabilitat desmuntar una institució essencial pels ajuntaments sota criteris de canvis de nom o invents nous. Els ajuntaments no estan per fer experiments. La situació és prou critica com per exigir no tocar tot allò que funciona bé.
I si es vol es pot canviar el nom, però no les funcions. I atenció a tocar o retocar mapes territorials. La Diputació de Barcelona és forta perquè té un gran territori ,però si la dividim ,perdrà territori, perdrà força i perdrà poder per fer coses i donar serveis. El tros restant no tindrà ,ni de lluny, prestacions semblants.
Pot resultar contradictori amb alguns discursos polítics, però per la Catalunya Central, deixar de formar part de la Diputació provincial de Barcelona seria clarament negatiu. Es a dir hi sortiríem clarament perdent. Fins ara sempre hem rebut més del que ens pertocava percentualment pel nombre d’habitants. Es a dir ,la Diputació ha invertit més allà on més feia falta i en raó inversa al nombre d’habitants. Vol dir que ha tingut un efecte reequilibrador. Si sortim d’aquest paraigües no tindrem qui reequilibri el territori resultant.
I amb aquest anàlisis entrem en el debat que tindrem ben aviat sobre descentralització i regionalització de Catalunya. Crec convenient una descentralització i desconcentració del poder de la Generalitat en regions, sota criteris, bàsicament de gestió i proximitat, no politics perquè el país es massa petit. I si es fa amb la Generalitat es podria fer amb les Diputacions, però preservant el caràcter unitari de la institució.
Traduït en termes senzills, considero millor el manteniment de la Diputació provincial de Barcelona,tal com és ara i si s’ha de ordenar segons les regions de la Generalitat, procedir a una descentralització a les comarques de la Catalunya Central ,salvaguardant el caràcter unitari de la institució que mantindria el 90% dels seus efectius on son ara i podria donar compliment a la ordenació territorial amb uns serveis descentralitzats per temes de gestió i proximitat. Això no comportaria la divisió del territori ni dels efectius ,i tot plegat aniria a benefici dels municipis que comptarien amb una institució forta i potent per ajudar-los a complir les noves funcions del futur.
Joan Roma i Cunill, conseller de Federació del PSC. Article Regió 7.
# posted by joanroma @ 11:05 AM 
