Joan Roma

ESCENARI REMODELAT
Curiosa nit electoral i curiosos resultats després d’una campanya no menys sorprenent pels continguts i actes programats. Amb el veredicte a la mà tots els partits han de fer una profunda reflexió perquè els errors es paguen i els greus errors es paguen doblement. I motius d’alegria n’hi ha ben pocs.
Només dos partits es poden sentir raonablement satisfets: ICV i el Partit per la Ciutadania que entra per primera vegada en el Parlament, al cap de poques setmanes d’haver nascut. Veurem quina serà la seva durada i trajectòria.
Amb tot, la primera constatació és el gran volum de l’ abstenció. Decepcionant en un país que pretén ser model per altres , avançat en les propostes d’autogovern i amb màximes competències en cadascun dels punts bàsics de la vida quotidiana de la gent. Es evident el fracàs de tots i en primer lloc dels polítics que no hem sabut fer entendre la importància dels reptes en joc.
Dit això que és una obvietat, però que caldrà tenir en compte de cara el futur per elaborar una llei electoral catalana i adaptada als territoris actuals i no del passat com encara tenim, s’ha de passar a fer una valoració necessàriament curta i encara precipitada dels resultats.
Un cert fracàs l’han tingut tots els partits grans i mitjans. En primer lloc el guanyador,perquè CiU havia plantejat aquestes eleccions com a tot o res , amb atacs i menyspreus cap a la resta. Tot i les sumes possibles es fa molt difícil pensar en que puguin tornar al govern. I quedar-se a la oposició pot suposar un trasbalsament intern i extern de dimensions encara no descriptibles.
Pel que fa el PSC és evident que no ha aconseguit els objectius perseguits, ni de bon tros i la trajectòria del passat govern , el canvi de candidat i la gran responsabilitat d’haver presidit un executiu amb massa soroll li ha passat una factura contundent. Tampoc ha estat capaç de mobilitzar el seu electorat abstencionista habitual en les eleccions catalanes. Es més , és el partit més castigat pel descens de votants. Una prova de que no ha sabut arribar a l’electorat fidel en altres conteses.
I hem vist una ERC feliç per no haver baixat tot el que pronosticaven les enquestes. No deixa de ser una paradoxa perquè motius de grans alegries tampoc en tenen a la vista de la pèrdua de dos escons i deixar enrere els vells somnis d’atrapar CiU o arribar al milió de vots que havien somiat.
Queda el PP que simplement pretenia salvar els mobles i que es mou en un àmbit proper al extraparlamentarisme i que manté el seu fidel electorat, passi el que passi. Els resultats el deixen fora de totes les quinieles, a la espera de millors temps.
L’ escenari, doncs, ha quedat remodelat a la espera de la nova obra que comença immediatament. Els pactes son més necessaris que mai i les forces polítiques tenen una situació no massa llunyana a la de tres anys enrere, si bé amb una experiència i uns resultats que ningú voldrà repetir. Es la part positiva de la diada electoral.
L’experiència sol ser un grau i ara pot jugar a favor de no repetir errors. També hi ha un factor essencial i és la personalitat de José Montilla i la seva trajectòria política . Si s’arriba a acords seran sòlids i contundents. I la bona gestió presidirà totes les seves actuacions sense lloc pel soroll i les batalletes que tant de mal ens han fet a tots plegats, però molt especialment als socialistes en raó de presidir la màxima institució del país.
També ara es comprovarà el grau de dependència d`uns i altres. Sovint es posa en qüestió la dels socialistes i es podrà veure com el que realment compta és la capacitat per poder fer un govern fort i coherent. És el que ara necessitem i no aventures o pactes forçats que no puguin arribar a cobrir els seus objectius. En pocs dies, la resposta.
Joan Roma i Cunill, diputat en funcions pel PSC. Article per Regió 7.