Friday, November 30, 2018
I LA C-55, PER A QUAN ? - art. Regió 7
I LA C- 55, PER A
QUAN ?
L’accident del
tren de Rodalies, la setmana passada a Vacarisses, va tornar a posar sobre la
taula, els problemes de mobilitat, existents a la Catalunya Central. Portem
anys, denunciant la precarietat de recursos, en manteniment i modernització, de
les infraestructures i el material mòbil. En aquest cas, del ferroviari, però
quan no és aquest, és un altre.
I de fet, li va
faltar temps al Conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, per
sortir a denunciar les mancances de Rodalies i les exigències, al govern
central, d’atrapar el temps perdut i posar-se al dia. Em sembla molt bé, que
s’exigeixi , a cada nivell d’administració el compliment dels compromisos, i
obligacions, però això val per a totes.
En el cas concret
del Conseller Calvet, ha de tenir present, les dotzenes de compromisos
incomplerts, en matèria d’eixos viaris, a la Catalunya Central. Ja no parlo de
tot el país, sinó de les comarques centrals de Catalunya. La llista és immensa i va des del desdoblament
de l’Eix del Llobregat, en el tram Berga – Bagà, a la millora de carreteres
transversals com la C-26, en el tram Solsona- Berga- Ripoll; la millora de la
B- 402, de La Pobla de Lillet a Campdevànol; acabar el tram pendent de la
C-154, de Gironella a Vic, i moltíssims altres, promeses, fetes, i mai
complertes, en temes de menor relleu, però tanmateix, importants per aquest
territori.
De totes maneres,
el compromís més cridaner, més punyent i urgent, és el del Tram Sud de la C-55.
Tots, vàrem lamentar l’accident mortal de Vacarisses, però és que només en
aquest any 2018, portem 10 accidents mortals, en aquesta via interurbana.
Exigim al govern central, que actuï allà on li pertoqui, però que el conseller
assumeixi les responsabilitats que li pertoquen, dintre de les seves
competències i obligacions.
En els meus anys
de diputat al Parlament, vaig aprendre que quan una via suporta una IMD (
intensitat mitjana diària) de dotze mil vehicles, s’ha de preparar el seu
desdoblament, o trobar alternatives per desviar el tràfec cap altres indrets. I
quan la IMD supera els vint mil, els
riscos de col·lapse i accidentalitat elevada, arriben a cotes insostenibles. Es
aquí on estem, des de fa anys, amb un increment constant, de mobilitat, sense
cap solució contundent a la vista. S’han fet tota mena de moviments, obres
menors, invents provisionals, senyalització especial... i tanmateix, els
problemes continuen, perquè la via ja no pot aguantar més improvisacions.
Tot té un límit,
i aquest tram, no té remei, sinó es desdobla, o sinó se li busca una sortida
“excepcional” per resoldre la “excepcionalitat” que suposa. No és normal que
una gran ciutat com Manresa, tingui les connexions que té. De fet, ciutats
menors, han trobat recolzament polític com per rebre inversions notables del govern
de la Generalitat. Mirem algunes de la segona o tercera corona, i ho
comprovarem. Perquè aquí no ? Doncs, perquè es va fer una concessió per una
autopista, i malgrat els anys transcorreguts, no s’ha volgut / pogut resoldre
l’anomalia.
No podem esperar a
nous accidents, nous col·lapses, nous incidents que fan perdre milers i milers
d’hores de treball, quan no es perden vides o surten persones mal parades. Fa
bé la Generalitat de reclamar als altres, que facin els deures, però el primer
que ha de fer, és donar exemple i complir els compromisos assumits, i resoldre
aquells altres pels quals multitud de persones i institucions venen reclamant
solució. Que posin el tram sud de la C-55, en el pla d’inversions del proper
pressupost, si és que l’arriben a fer, perquè de tant
pensar en repúbliques inexistents, anem perdent les competències i finançament
de l’autonomia que teníem.
Thursday, November 29, 2018
VAGA I POBLES PETITS - art. Diari de TErrassa
VAGA I POBLES
PETITS.
Es evident que hem passat d’una assistència primària de primera divisió, a
una de segona, amb tendència a baixar, a tercera. Això, ho viviu a les ciutats,
però molt més en pobles petits, on els serveis mèdics son fonamentals, per la
doble condició d’atendre els usuaris, i donar la sensació de seguretat, a tots
plegats.
Cada servei que perdem, perdem un tros de la vida quotidiana. Ens va
passar, amb el tancament de la única oficina bancària, i de l’únic caixer
automàtic, i no volem ens passi, amb les escoles, i encara menys amb
l’ambulatori, o consultori mèdic, com li diem, per aquí.
A cada reunió d’alcaldes, o amb responsables de Sanitat, insistim en
mantenir els serveis actuals, justificant-los en l’elevat nombre de persones
grans, amb l’increment de població durant les vacances, i especialment a
l’estiu quan hi afegim campaments, i persones en els tres càmpings i quatre
cases de turisme rural.
Prova de la gran importància que els hi donem, son les inversions, en
local, manteniment, equipament, i renovació d’alguns aparells que haurien de
ser pagats per l’ICS, i en canvi, es paguen des de l’ajuntament per mantenir el
nivell de qualitat.
Dit això, entenem i recolzem totalment , la vaga d’aquesta setmana, perquè
la precarietat i escassetat de personal i material, ha arribat a extrems mai
imaginats. Fa un parell de dies, varem comprar un petit aparell, per noranta
euros, per evitar fer esperar a la gent, o que l’haguessin de portar de Berga,
i tornar-lo, per no tenir partida per facilitar-ne un a cada poble. Es un
exemple, al qual, podria afegir-ne uns quants més.
Així no es pot treballar bé, ni amb perspectives de futur. Falten
professionals en determinades especialitats, començant per pediatres, però en
molts altres àmbits, i els informes que rebem sobre metges i infermeres que han
marxat cap a terres, més o menys llunyanes, ha deixat desmantellat bona part de
les plantilles del país.
A què juguem , doncs, des del govern de la Generalitat ? Si algú
creu que imaginant repúbliques , val la pena perdre les competències i
finançament de l’autonomia que teníem, anem per mal camí.
I és que la precarietat de mitjans i el caos organitzatiu, no és cosa només
de Sanitat, també ho podem veure en un altre departament estratègic, com és
Ensenyament, o en un altre de vital, com és Interior. I afegits a tots ells,
els pobles petits es troben abandonats en ajuts, per a mantenir serveis bàsics,
com son els camins, dels quals ja en vaig parlar la setmana passada.
Un govern no pot estar parat, paralitzat o en batalla permanent en el seu
interior, per no saber cap on anar o què fer. Els qui seguim l’actualitat
diària, veiem la gran possibilitat de tenir pressuposts generals, per l’any
vinent, en els quals hi ha partides importants per a Catalunya. Qualsevol govern
responsable, ha de ser pràctic i eficient, i resoldre les necessitats de la
gent. Ara i aquí, el tema de la sanitat, és de vital importància, i no podem
esperar a temps millors. En els darrers anys, visites que es planifiquen en
qüestió de dies, o màxim, setmanes, han passat a esperar mesos. El mateix
passa, amb analítiques, operacions o qualsevol altre acte mèdic. I els de
pobles petits, cada pas, requereix viatges a fora, esperes i retorns
complicats. Per això, recolzem una vaga, que ha de servir per sacsejar
consciències i fer moure el govern, com per trobar-hi solució.
I sobretot evitar noves retallades de personal. Es més, cal recuperar
plantilles perdudes, en els darrers anys, que permetin tenir professionals de
cada especialitat, per arribar no solament a la gent de ciutat, sinó a cobrir
tot el territori. No volem ser ciutadans de segona, com ja ho som, en molts
àmbits.
INSENSIBILITATS I MENTIDES - art. Blogesfera socialista
INSENSIBILITATS I MENTIDES.
Tot preparant la república, al govern de la Generalitat se li escapa, l’autonomia.
I la realitat, sempre és més forta que la fantasia. Els problemes es poden anar
amagant, modificant o justificant, però, al final la gent vol viure millor, vol
tenir més seguretat i millors prestacions en els serveis bàsics, que veu
deteriorar-se , sense perspectives de trencar tendència.
Aquesta setmana assistim a la revolució de les 3 M: Metges, Mestres i
Mossos. Seguiran altres col·lectius, com el dels Bombers, que ja s’hi ha sumat,
i d’altres que ben aviat veuran com única alternativa a que els facin cas, a
mobilitzar-se. Penso en funcionaris, en general, als quals encara se’ls deu una
part de la paga de 4 anys enrere, i no se’ls compleixen els convenis pactats, a
banda d’altres consideracions a nivell organitzatiu i distributiu.
L’eterna cançó del procés sobiranista, dipositant en la república
imaginària, la fi de tots els mals, i l’entrada en una mena de paradís
terrenal, ha tingut un protagonista d’excepció, en la persona d’Eduard Pujol,
portaveu de Junts x Cat. En plena vaga de metges, no se li acut cap altra
declaració pública, que la de considerar poc important les llistes d’espera,
perquè és com pensar en un problema de “molles”, quan en realitat, el problema
és de “motor”.
Traduït al català de carrer, vol dir que la mala qualitat de la sanitat, és
lògica, i el que toca ara, no és pensar en els problemes que té, sinó en
batallar per aconseguir la república, i aleshores ja tot quedarà resolt, perquè
tindrem diner per a tot, i l’abundància ens sortirà per les orelles. Per tant,
paciència ara, i ja vindran temps millors....i ja està. Ha quedat tranquil i
satisfet, d’haver enviat un missatge tant optimista i prometedor a la
ciutadania catalana.
Es lògic que un senyor com aquest no vegi especials problemes, en les
llistes d’espera, ni en el deteriorament de la sanitat en els darrers anys, ni
pateixi per la manca de professionals mèdics ni infermeres, perquè si algú
cobra més de set mil euros al mes, efectivament pot capejar aquest temporal.
Amb diner suficient, pots saltar-te llistes d’espera i anar directament a la medicina
privada, i si cal , buscar padrins a la pública perquè et facin saltar de lloc,
a les llistes....es un exemple clar d’insensibilitat , fugida d’estudi, i de
vida, en una altra dimensió.
Exemples com aquest, els trobem en els altres àmbits de les mobilitzacions,
sigui a nivell d’ensenyament, amb aules atapeïdes, manca de personal, caos
organitzatiu, etc, o en el dels Mossos, necessitats de cobrir plantilla,
modernitzar material, i reordenar el cos. En fi, tants anys de procés, han fet
oblidar les obligacions quotidianes, i garantir la qualitat dels serveis
essencials.
I la gent diu prou a tantes mentides i insensibilitats. Ja no accepta es desviï
l’atenció dels problemes reals, cap a conflictes amb Madrid, cap a objectius
inassolibles, excuses diverses, reptes impossibles o somnis de repúbliques de
fantasia. La vida diària, és dura, per a la majoria de persones, i la qualitat
de vida ha baixat brutalment, afectant els serveis més directes i essencials.
Ja no cola, el sacrifici d’ara, per la joia futura. Les mentides, sempre tenen
un final, i en això , estem.
Tuesday, November 27, 2018
(ERA) LA PLAÇA MÉS BONICA - art. el 9 Nou
(ERA) LA PLAÇA
MÉS BONICA.
Just, a l’entrada de la Plaça Major, hi ha un gran anunci, a la vidriera de
l’ascensor a l’aparcament soterrani, amb la següent inscripció : “Benvinguts a
la plaça més bonica de Catalunya”...l’expectació queda defraudada, tant bon
punt s’entra a l’immens espai quadrangular, per culpa dels excessos, lligats al
procés independentista que viu el país.
La magnífica, espectacular i inigualable Plaça Major, apareix parcialment
tapada, per una immensa pancarta, que espatlla bona part de l’espai interior, i
tot seguit, es contemplen multitud de pancartes, banderoles, símbols , molts
d’ells vells i atrotinats, al costat d’altres, posats recentment, tapant
vertical o horitzontalment ,la major part de les façanes de la il·lustre plaça,
fins a convertir-la , en una mena d’exposició a l’aire lliure, de tots els
artilugis, lligats al procés sobiranista.
La plaça que tots hem admirat i hem gaudit, ja no existeix. Es una altra
cosa. Puc entendre que els particulars es creguin en el dret a posar el que
vulguin a casa seva, només faltaria, però el que ja és més incomprensible és
que el propi ajuntament, passi al davant, amb accions que son de difícil
comprensió pels qui estimem l’art arquitectònic, i apreciem el patrimoni
nacional / mundial, que representa una plaça , com la de Vic.
I és que la mateixa casa consistorial, és un model de “tapament” de la seva
bellesa, amb tota mena de símbols, fins a dalt de tot, amb una pancarta que
sorprèn per la falsedat del seu contingut i la incoherència del que representa.
Si s’hi posa que la bandera estatal penja per imposició del govern central, i
decisió judicial, l’equip de govern hauria de ser conseqüent i mantenir el
pols, i no posar-la. On és la valentia ? Aquesta pancarta fa honor al que
tantes vegades es diu dels qui xerren molt, i ben poc actuen. En resum, “quedar
bé, amb la vianda al plat”.
L’exemple de la plaça, es fa evident en altres espais de la ciutat, i també
en alguns comerços, que consideren adient atreure clientela, mitjançant la
col·locació de símbols en aparadors i altres espais del local. Per la meva
part, respectant, per descomptat aquesta decisió, he decidit deixar-hi d’anar,
a la vista de llaços en algun dels maniquins o de cartells i altra simbologia
en determinats punts de la botiga, bar o restaurant. Cadascú és lliure de fer
el que creu oportú, i el mateix podem fer els clients o usuaris.
I una cosa és, el que es decideix fer en un espai privat, i un de molt
diferent, el que es permet fer, en un espai públic. Alguns consideren que
penjar cintes, llaços, pancartes, llençols... o qualsevol altre artefacte, en
la via pública, és normal i lògic, sense respectar el desig d’una majoria que
volem veure la natura, l’art arquitectònic, o els espais d’un poble o ciutat,
tal com son o haurien de ser: lliures d’afegits que no l’embelleixen, sinó tot
el contrari. I ja no parlo d’ideologia, ni de pros i contres del procés. Parlo
de mantenir els espais públics, lliures d’afegits que l’espatllen clarament.
Tornant a l’exemple de la Plaça Major, ve gent d’arreu del país i del món,
a admirar-la i fotografiar-la, atrets per la seva història i per figurar en
tots els manuals d’arquitectura, com una de les places més representatives
d’una ciutat en pujança com era Vic, segles passats i com ho és ara, malgrat
alguns que pretenen convertir-la, en una mena de capdavantera d’accions que res
tenen a veure amb l’esperit obert que havia tingut. Sap greu malmetre la visió
de tota aquesta gent, que ja no en pot gaudir, i que haurà d’esperar un temps, per tornar-la a contemplar en tot el seu esplendor.
Monday, November 26, 2018
VAGA MÈDICA, TOTALMENT JUSTIFICADA - art. Nació Digital Solsona
VAGA MÈDICA
,TOTALMENT JUSTIFICADA.
Avui, dilluns dia 26 de novembre, i durant tota la setmana ,està convocada
vaga mèdica, en assistència primària, però que també afecta alguns hospitals i
centres sanitaris,de diversa categoria i implantació territorial. El motiu: les
brutals retallades, en l’àmbit sanitari, en els darrers 7 anys, i el caos
organitzatiu i assistencial, existent.
Aquesta vaga està plenament justificada, i tots els usuaris, i ciutadania ,
en general, hem de ser comprensius, i sobretot solidaris, en les propostes
presentades, perquè van encaminades a recuperar, els serveis perduts.
Sovint, ens ocupem dels temes de Salut, quan tenim problemes, a nivell
personal o familiar. Mala decisió, perquè els temes de Salut els hem de tenir
sempre sobre la taula, i ser exigents, en el seu manteniment i qualitat.
Teníem un servei de Salut, realment modèl.lic, tot i que perfectible, com
tota obra humana, però el seu funcionament era clarament positiu. Les primeres
retallades, de l’inici de la crisis, en temps del govern d’Artur Mas, varen
suposar un cop dur, a la qualitat i la organització assistencial. Cop que es va
anar perllongant, en els anys següents, fins arribar a la situació actual, que
és insostenible. I ho és pels metges i equips assistencials, i lògicament pels
usuaris, que han vist perdre, serveis, terminis, i proximitat.
A dia d’avui, és habitual tenir enormes retards en les visites mèdiques,
similars retards en tot tipus d’analítiques, estudis, informes, etc, fins el
punt que els retards es miden en mesos. Molts mesos. I ja no parlo solament de
malalties lleus, sinó d’altres de pronòstic més greu. Tots tenim amics i
parents, que ens informen de la situació que pateixen, i com de freqüents son
les derivacions cap a mútues privades, per pagar de la butxaca, el que abans
anava inclòs en la sanitat pública.
No és estrany, el gran negoci de la medicina privada, en aquests temps de
retallades públiques. Qui s’ho pot permetre, se’n va a la privada, i qui no, ha
d’esperar i desesperar per ser atès, en la pública, en uns terminis totalment
inacceptables.
Aquesta vaga, arriba en el moment oportú, per exigir decisions de govern,
en comptes de batalles en el aire, a la recerca d’una república inexistent que
està eliminant els beneficis de l’autonomia real.
Catalunya, era capdavantera en assistència mèdica , amb unes prestacions
realment modèl.liques, copiades per altres CCAA i fins i tot països llunyans.
Retallar i desmuntar el sistema, ha produït la sortida de milers de
professionals de la sanitat cap a països on son molt ben valorats, i pagats, de
manera que la majoria d’ells ja no tornaran. El mateix passa, en el sector
d’infermeria, desmantellat de forma similar, al sector mèdic, amb unes
carències enormes, de determinats professionals, que no poden ser substituïts,
perquè no n’hi ha.
Es parla d’un dèficit proper als deu mil metges, i sis mil infermeres, amb
properes jubilacions que incrementaran les xifres. Recuperar aquestes xifres,
suposen molts anys, d’estudis i pràctiques, per tenir-los a les consultes, en
les condicions degudes. Com més tardem, més patirem. D’aquí la necessitat
d’exigir recuperar la qualitat de vida perduda, en l’àmbit més rellevant de la
vida personal i col·lectiva. La
Salut , la primera prioritat. Doncs, bé, el sector ha dit
prou. Sumem-nos-hi, per exigir aquesta prioritat figuri en els pressupostos de la Generalitat i
facilitar l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat. Es la via, que
pertoca, amb total urgència.
Friday, November 23, 2018
HORA DEL RELLEU - art. Regió 7
HORA DEL RELLEU.
Vaig entrar de regidor de l’ajuntament de Borredà (
Berguedà), l’abril del 79, amb les primeres eleccions municipals, de la
democràcia recuperada, i si tot va bé, en sortiré com alcalde, el juny de l’any
vinent. En total, dotze anys de regidor de govern, gràcies als pactes de govern
amb l’altra candidatura, i vint-i-vuit d’alcalde, gràcies als set mandats
consecutius, amb majoria absoluta. En total , quaranta anys de vida municipal,
de servei al poble on vaig néixer i on he viscut, bona part de la meva existència.
Arribats en aquest punt, és hora del relleu, de dir adéu a
una de les activitats de la meva vida, feta sempre de manera voluntària, sense
cap contraprestació econòmica, abocada a millorar la situació d’un municipi,
que com la majoria del país, havia estat molts anys , en una situació molt
precària, a nivell d’infraestructures, equipaments i serveis.
Mirant enrere, em sento satisfet de la feina feta, de manera
conjunta amb els dos alcaldes que em varen precedir, i amb tots els regidors i
regidores, amb els que he compartit govern o he tingut a la oposició. Hi ha
hagut bona sintonia, la major part del temps, excepció feta, d’un parell de
mandats, en els quals ,algun dels membres de la oposició, va creure que podia
guanyar en els tribunals , el que havia perdut a les urnes. Vana esperança
perquè va topar amb la transparència i honestedat, que sempre ha presidit
l’acció de govern, i així va quedar demostrat en les sentències corresponents.
Les coses han canviat notablement en aquest llarg període de
temps, a nivell personal ,i a nivell
polític. Hem passat d’uns temps en que la burocràcia s’anava construint poc a
poc, en que la paraula donada era suficient per pactar acords i resoldre
conflictes, en que la legislació era vella, o inexistent, en múltiples àmbits,
per la qual cosa l’havíem de suplir amb imaginació, dedicació i bona fe, a uns
temps en que la burocràcia ofega totes les iniciatives, i res es pot fer, sense
papers, signatures, actes, decrets, ...
Hem passat d’uns temps en que la gent acceptava, agraïa i col·laborava
en multitud d’accions i gestions municipals, a uns altres, en que molts es
consideren catedràtics en drets, i pàrvuls en deures. Hem
modificat sensiblement les relacions institucionals, entre administradors i
administrats, i la introducció de les noves tecnologies i formes d’interactuar,
no sempre afavoreix la resolució de peticions i conflictes.
Amb tot, el resultat d’aquests quaranta anys, és
espectacular en la majoria de pobles i ciutats, i com és lògic ,també en el
poble que he tingut l’orgull de presidir. Vàrem assumir el govern d’un municipi
que tenia poc més de tres-cents mil euros de patrimoni municipal, i el deixem
amb un patrimoni proper als nou milions d’euros. Sanejat, ben equipat i ben
dotat d’infraestructures i serveis, s’enfronta a una nova etapa, immers en la
problemàtica de la pèrdua d’habitants, com altres sis-cents de Catalunya i més
de dos mil a tot Espanya. Serà un dels reptes a fer-hi front.
Dit això, arribada l’hora del relleu i de dir adéu a aquesta
llarga etapa, res hagués estat possible sense la col·laboració i participació
de tots els que han format part d’aquesta empresa col·lectiva. La conformació
d’un equip de govern, és essencial per poder governar, de forma eficient . Si ,a
més, s’ha dut a terme, de manera transparent, austera i amb total honestedat,
se’n pot marxar amb la motxilla buida com s’hi va entrar, però amb els ànims
plens i el cor carregat de multitud d’experiències i bons resultats, que bé han
merescut la pena. Agraeixo a tots i totes els que m’han acompanyat en aquesta
llarga trajectòria, en el govern o a la oposició, essencial per complir amb
l’exigència democràtica, i que qui agafi el relleu, ho faci el millor possible.
Nosaltres els hi deixarem ben ordenat, ben organitzat i ben sanejat.
BUTLLETÍ - INFORMEM - EDICIÓ ESPECIAL - BORREDÀ
HORA DEL
RELLEU – HORA DELS ADÉUS.
A les
eleccions municipals de 1979, vaig entrar de Regidor, a l’Ajuntament de
Borredà, i en sortiré com Alcalde, el juny de l’any vinent, si Déu vol. Hauran
estat 40 anys, ininterromputs de servei al poble, 12 anys de Regidor de govern
i 28 anys d’Alcalde.
Marxaré, amb
la consciència tranquil.la ,i la satisfacció d’haver dedicat 40 anys de la meva
vida, a treballar pel poble on he nascut, i viscut, la major part del temps.
Son pocs, els polítics que poden presentar una tant llarga longevitat, i una
fulla de serveis, que crec, és clarament positiva, almenys des del meu punt de
vista.
No he cobrat
mai de l’ajuntament, entenent aquest càrrec com una dedicació voluntària, amb
l’objectiu de posar al dia infraestructures, equipaments i serveis, en un
poble, que com la majoria del país, havia estat molt poc atès, durant molts i
molts anys.
Els primers
dotze anys, al costat dels Alcaldes, Andreu i Nadeu, i després ja com Alcalde,
vàrem endegar un programa a curt, mig i llarg termini de renovació total del
poble, amb multitud d’actuacions que l’han convertit en uns dels més ben
equipats de la comarca, i fins i tot de Catalunya.
No vull fer
llista exhaustiva d’accions dutes a terme, però hi ha una dada de per si molt
significativa, com que l’any 79, l’Ajuntament tenia un patrimoni valorat en uns
300.000 euros, i ara el deixem, amb un, de prop de 9.000.000. Si tanquem els ulls, i anem 40 anys enrere
podem reproduir un municipi amb carències notables, en tots els àmbits, i amb
necessitats immediates que poc a poc es varen anar resolent.
Simplement a
tall de petit recull, recordem:
Construcció
nova Casa Consistorial. Construcció noves Escoles. Compra zona esportiva.
Electrificació rural, per portar la llum a gairebé totes les cases de pagès.
Redacció primer Pla d’urbanisme. Construcció piscines, pista poliesportiva,
pista de tennis, pistes de petanca... Planificació i Urbanització Zona Nord,
obertura de 5 carrers nous. Instal·lació Servei de TV per Cable. Condicionament
de gairebé tots els camins rurals del terme municipal. Compra i construcció CAP
mèdic. Municipalització del Servei d’aigua, amb una complerta renovació,
ampliació i legalització de les instal·lacions, amb inversions per un total de
3.000.000, en els darrers 20 anys. Impuls a la instal·lació de noves activitats
industrials i turístiques. Redacció d’un nou Planejament Urbanístic ( NNSS).
Ampliació zona residencial – Cal Gall, i Camí de la Roca. Construcció
Depuradora Aigües Residuals ( EDAR). Conversió antigues escoles, en Casal de la
Gent Gran. Construcció Aparcament Municipal ,per a 110 places. Inventari
patrimoni municipal. Ampliació cementiri municipal, Restauració St. Sadurní de
Rotgers, Restauració Pont de Sant Joan,Renovació total de l’enllumenat públic, Ordenació
arxiu municipal ... i multitud d’altres accions i actuacions, de més o menys
rellevància, que han comportat la gestió de prop de 30 milions d’euros, en
aquests 40 anys de governs municipals.
Es evident
que totes aquestes actuacions, son resultat del treball en equip, dels tres
alcaldes que ha tingut el municipi de Borredà,
i de tots els regidors/es ,en aquesta llarga etapa democràtica. Només el
treball, en equip i coordinat, permet aplegar i actuar en tants àmbits i
sectors alhora. Un segon mèrit, és aconseguir recursos econòmiques de les
altres administracions, de manera que es puguin dur a terme, projectes que
només amb els recursos municipals, haurien estat impossibles. En aquest cas,
Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya , Govern Central, i en algun
cas UE, han fet aportacions importants, com per poder realitzar els projectes
que havíem plantejat.
QUEDA MOLT
PER FER - Programació propers 10 o 15
anys.
L’agost de
l’any passat, vaig publicar en el meu bloc: joanromacunill, i vàrem repartir
pel poble un document , sota el títol, PLANIFICACIÓ, ESTRUCTURA I ACTUACIONS
AJUNTAMENT DE BORREDÀ , 2018 – 2030.
Qui el
vulgui veure i llegir , el té al seu abast. L’equip de govern, que acabarà el
mandat el dia 15 de juny de 2019, traspassant l’ajuntament, al nou Consistori
que hagi estat elegit en les eleccions municipals del 26 de maig, ha elaborat
una llista de temes que s’haurien de planificar per dur a terme , en els
propers anys.
No son
capricis, ni projectes ornamentals, sinó d’autèntica necessitat. Qui cregui que
per haver fet molt, ja està tot fet, s’equivoca. Queda molt per fer, com es pot
veure a continuació. Dependrà del nou equip de govern l’estudi i priorització
d’accions i actuacions, però , tard o d’hora , la majoria de punts, per no dir
tots, s’hauran d’executar.
Condicionament
Carrer de la Font ( finançament i
tramitació ja fetes).
Recerca nova
captació d’aigua per garantir un volum addicional de 100 M3 / dia(estiu)
Pla Director
de l’aigua ( pla per programar necessitats, en els propers anys)
Renovació
complerta del Casc Antic. Aixecament de carrers i places, per renovar xarxa
clavegueram, xarxa d’aigua, i pavimentar de nou, amb materials adients. Aquest
gran projecte s’ha de repartir en 3 o 4 fases, i buscar ajuts de Diputació i
Generalitat.
Connexió
xarxa clavegueram , darrera C/Berga ( privada) a la xarxa municipal.
Renovació o
anul·lació xarxa clavegueram, darrera Plaça Major, c/ Manresa ( privada), a
xarxa municipal.
Travessera urbana, de la Carretera, entre principi i
final, per a poder disposar d’un itinerari peatonal , a cada banda de la
carretera.
Pla
subministrament aigua – zona Puigcercós – Riera de Merlès – La Pera – Xuriguera
– Sant Esteve.
Urbanització
nucli urbà del Pont de la Sorra.
Urbanització
nucli urbà de Coll del Bas.
Segona fase
restauració església de Salsellas.
Completar
zona esportiva, instal·lant un parc infantil i un parc per la gent gran (
compartit) en el terreny , abans ocupat pels horts del Canudas.
Construcció
magatzem municipal per al material municipal i els vehicles.
Acabar el
condicionament dels camins municipals, per tenir-los en bones condicions.
Adequació
Illes ecològiques, per instal·lar-hi adequadament tots els contenidors de
selectiva . En total 6 illes, en el nucli urbà.
Redacció i
edició nou llibre històric – turístic de Borredà
Adquisició
terreny situat a la cruïlla de la Carretera de Sant Jaume i la de Ripoll per
condicionar-lo com aparcament.
Adquisició i
instal·lació d’un sistema d’eliminació de sulfats del pou núm. 2 de Cabanes.
Renovació
ramal , xarxa d’aigua, de dipòsit de Subirà a El Rocal ( és molt antic i perd
aigua)
Adquisició i
renovació de tots els comptadors d’aigua, instal·lats en totes les vivendes del
Casc Antic.
Redacció
inventari de camins públics ( derivat del catàleg de camins públics que ja
tenim )
Construcció
pista pàdel, a l’extrem del camp de futbol, proper a Cales Monges.
Renovació
contracte de lloguer del Local Puigmal, i procedir a renovar el terra del local
i renovar els WC.
Finalització
, renovació cablejat enllumenat públic.
FINANÇAMENT
DE LES INVERSIONS I ALTRES CONSIDERACIONS.
La llista
que figura , en el punt anterior, suposa unes inversions de més de 6 milions
d’euros, només possibles de dur a terme, si s’aprofiten tots els ajuts
disponibles de la Diputació de Barcelona, Generalitat, Govern Central i UE, com
hem fet nosaltres. Aquest és el secret de tantes obres i de tanta qualitat.
Deixem
l’ajuntament sanejat, a nivell d’endeutament, i raonablement ben finançat, si
bé amb els desajustos financers genèrics, entre administracions, per culpa de
serveis mal compartits, i no degudament finançats ( escoles, cicle infantil,
manteniment CAP, serveis socials...). També deixem un patrimoni en parcel.les
que poden ser venudes, i els ingressos , destinar-los a noves inversions.
Pel que fa
els crèdits amb Diputació i BBVA, estan a corrent de pagament, i en terminis
breus de liquidació total. En resum, l’austeritat ha estat marca de la casa, i
no s’han fet despeses que no fossin indispensables. D’aquí els resultats pressupostaris
de tots aquests anys.
HORA DEL RELLEU – HORA DELS ADÉUS.
Després de
40 anys, de dedicació, me’n vaig amb la convicció d’haver fet una bona feina, i
d’haver complert el repte que m’havia proposat: transformar el poble, en tot
allò que el pugui fer més atractiu, més pràctic i més adient per fer-hi vida.
Això no ha
estat mèrit d’una sola persona, en absolut. Això ha estat obra d’un equip de
persones, que s’han anat rellevant, al llarg dels anys i que , junts hem portat
la gestió, en el lloc volgut. I en aquest trajecte, tanta bona feina han fet
els membres de l’equip de govern com els de la oposició. Aquesta és la lògica
de la democràcia. Exceptuat un període
de tensions i mal joc, per part d’alguns membres de la oposició, la resta, ha
estat correcte i amb bons resultats. Tots els teniu a la vista.
RELLEU I
FUTUR.
Els actuals
membres de l’Equip de Govern ( Concepció Barniol, Anna Ma. Cunill i Rosa Ma.
Soler) i la resta del Consistori, finalitzem el nostre mandat, el dia 15 de
juny. Aquell dia, el nou Consistori, sorgit de les eleccions del 26 de maig,
prendrà possessió dels càrrecs i elegiran nou Alcalde o Alcaldessa.
Desitgem bona sort i molt encert, als qui prenguin el
relleu. Trobaran
l’ajuntament ben ordenat i organitzat, i tindran aquesta llista d’actuacions,
de cara al futur a la seva disposició. Son ben lliures de seguir-la o no.
Pertoca a ells i elles, fer-se càrrec del govern municipal, i emprendre una
nova etapa de cara el futur del poble. Nosaltres, hem complert el nostre
compromís.
Salutacions
i bona sort
Joan Roma i
Cunill, Alcalde – President de l’Ajuntament de Borredà
Borredà,
novembre de 2018.
Thursday, November 22, 2018
PLUJA I CAMINS - art. Diari de Terrassa
PLUJA I CAMINS.
Portem, un dels anys de més pluja, en dècades, i encara no hem arribat a
finals d’any. Les imatges que es veuen de les destrosses en pobles i grans
ciutats, no reflecteixen els danys, en un dels elements clau ,de vida, en el
món rural, com és la xarxa de camins públics.
Cada municipi rural, té dotzenes de camins, que connecten les diferents
cases de pagès, les granges, els magatzems, les cases rurals...i tota mena
d’edificis i instal·lacions vitals per guanyar-se la vida, i continuar fent de
pagès , ramader, formatger, hostaler, etc.
Aquesta xarxa de camins, vitals per la vida, son , igualment vitals per
poder arribar a zones d’incendi, quan la climatologia canvia i resseca el país.
El manteniment d’una xarxa tant extensa ( en el meu municipi tenim 34 camins
públics, amb un total de 80 kms) suposa una despesa , impossible de cobrir amb
les finances municipals, d’aquí que insistim , any rere any, en una solució a llarg
termini.
Es cert, que la Diputació de Barcelona, des de fa una vintena d’anys, va
ser conscient d’entrar en aquest terreny i facilitar ajuda als petits
municipis, confeccionant PPI ( plans de prevenció d’incendis) que renovem cada
4 anys, amb unes previsions d’inversió, en els camins, considerats estratègics, per arribar als punts més neuràlgics del terme municipal.
Ara bé, resolts , una part dels camins, en queden molts d’altres que
precisen inversió i no la reben per falta de recursos. Antigament, tant la
Generalitat com el Govern central, oferien ajuts importants per al manteniment
i millora d’aquests camins, però la inactivitat total de la Generalitat, a dia
d’avui, i la descoordinació amb el govern central, fa que les antigues ajudes,
hagin desaparegut, amb les conseqüències que vivim, a data present.
Per on passa la solució ? La que defensem molts alcaldes, passa per
garantir unes aportacions de les altres administracions, de forma regular i
proporcional , a la grandària del terme municipal. La Diputació ja fa el seu
esforç, amb les aportacions , lligades als PPI, per tant, aquesta és una
administració que compleix. Pel que fa les dues restants: Generalitat i Govern
Central, considero que la millor solució passaria per establir convenis
plurianuals mitjançant els quals es podés comptar amb uns imports a l’entorn
dels mil euros per quilòmetre quadrat de terme municipal, o en funció dels
quilòmetres de camins públics existents.
El tema és que cada any, s’han de poder reparar i condicionar tots els
camins que porten a cases de pagès habitades o en activitat permanent, en
primer lloc, i tot seguit, aquells altres camins que condueixen a cases
habitades esporàdicament o que fan altres funcions, lligades al món rural. I és que tenir un camí d’accés digne, és
fonamental, per continuar vivint fora dels nuclis urbans.
Aquestes aportacions externes, no solament es justifiquen estratègicament
per arrelar la vida , a nivell territorial, sinó que tots aquests camins estan
fent altres funcions per les quals no estaven programats com son rutes de
vehicles 4 x 4, quads, motos, BTT, o senderisme, pur i dur, que en aquest cas
no malmet els camins, però sí ho fan els vehicles, sobretot quan hi passen
després d’haver plogut.
En resum. A tots els excessos vistos en imatges, a pobles i ciutats, no
oblidem les destrosses en multitud de camins rurals, que son els carrers que
comuniquen els nuclis urbans , amb la gent que viu en el món rural i que tenen
el mateix dret que la resta de ciutadans a tenir una via d’accés, en condicions
raonables . I aquestes condicions els ajuntaments no les poden garantir sinó
disposen d’importants ajuts de la resta d’administracions. Fa anys que en
parlem, però el tema continua pendent de solució.
Tuesday, November 20, 2018
BAN MUNICIPAL - VESPA ASIÀTICA
BAN MUNICIPAL
En Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’Ajuntament
de Borredà, fa públic aquest Ban Municipal per demanar la col.laboració
pública, en un tema de gran importancia, a nivell medi ambiental.
Diverses persones del poble, han
advertit la presència d’individus, de VESPA ASIÀTICA
O VELUTINA.
Aquest insecte, és molt
perjudicial, per les abelles autòctones, essencials pel manteniment de
l’equilibri medi ambiental.
Es per aquest motiu que demanem
observar, i sobretot comunicar, l’existència d’algun niu d’aquesta vespa, per
tal de donar-ne compte, als guardes rurals, perquè el vinguin a eliminar.
I perquè consti signa el present
Ban, a Borredà el dia 20 de novembre de 2018.
L’Alcalde – President
Joan Roma i Cunill
MÀSTERS EN ERRORS - art. Nació Digital Solsona
MÀSTERS EN
ERRORS.
Esgotats ja, els adjectius més comuns, hem de fer servir, formules més
enginyoses o inusuals per a explicar com pot ser que es deixin perdre ocasions
d’or, per a progressar i aprofitar la conjuntura per “fer calaix”. I no se
m’entengui malament. Quan dic “fer calaix”, vull dir obtenir grans rèdits
col·lectius. No té res de negativa o pejorativa aquesta expressió, al contrari.
Torno a posar sobre la taula, conscient de fer-me pesat, de la immensa
saviesa del govern basc, a l’hora d’aprofitar totes les ocasions, per “fer
calaix”, per obtenir avantatges, que en altres circumstàncies no serien
factibles. Amb un govern, faltat de recolzament parlamentari, cada nova
negociació, pot comportar un avenç en temes encallats.
Així ho han fet ells, al llarg de tota la història, i ara ho repeteixen amb
uns resultats realment esplèndids. Perquè no seguir el mateix camí ? Fa pocs
dies el aprenent de president , Torra, va anar a Euskadi, i allà el mestre de
govern, Urkullu li explicà, els grans avantatges de donar oxigen al govern
Sánchez, a canvi d’uns quants acords, bons per a totes les parts.
Hi ha sobre la taula, uns pressupostos generals per a 2019, realment
positius, que trenquen, amb força anys de retallades i poques inversions
territorials. Ara és l’hora d’aprofitar una certa bonança econòmica com per
traslladar-la a la ciutadania, mitjançant formules diverses, totes elles de
gran rellevància per la vida quotidiana. Ja no parlem només d’elevar el salari
mínim, o de recuperar ajuts per les persones en atur, majors de 52 anys, sinó
d’incentivar l’economia amb projectes de gran volum.
I entre els destins territorials de les noves inversions, s’hi troben 2.200
milions, destinats a Catalunya. Es una xifra important, que permet trencar amb
la tendència negativa dels darrers 6 o 7 anys, i començar-la a canviar. Es un
volum d’inversió , capaç de rellançar l’economia , juntament amb altres
iniciatives complementàries, com el refinançament d’una part del deute de la
Generalitat, que passarà a mans del FLA....
Plantar-se amb una negativa, genèrica, global, per culpa de la imputació de
la fiscalia contra els presos polítics, i els fugitius, és no entendre el
funcionament d’un Estat democràtic. Creure que un govern pot actuar, ordenant
imputacions “a la carta”, o alliberant presos, a l’espera de judici, és viure
en un altre món. Viure en una altra realitat que res té a veure amb la
terrenal. I es fer mal, i fer-se mal a uns mateixos. Quina culpa hi té el país,
per uns comportaments i unes actuacions il·legals dutes a terme, en el marc
d’un procés , totalment irresponsable ?
Però, és que , a més de negar tota negociació de cara els pressupostos
generals, es tornen a produir comportaments ben poc meditats, com dir que sí, a
alguna proposta, i no, a d’altres. Els partits independentistes no s’atreveixen
a trencar amb totes les negociacions per por a que un no general i total, els
passi factura, si van a eleccions, aviat.
I enmig de tots aquests despropòsits, la més total i absoluta paràlisis del
govern, en uns moments estratègics, per arribar a acords, i sortir del pou en
el que uns quants ens varen ficar. S’ha de reconèixer que han cursat un Màster
en errors, difícil d’incrementar. Un
altre moment històric perdut, per culpa d’un govern i uns partits sense carta
de navegar.
Monday, November 19, 2018
CODIFICACIÓ CASES AÍLLADES - art. El Setmanari Berguedà
CODIFICACIÓ CASES
AÏLLADES.
Les noves tecnologies, ben aplicades, poden resoldre un munt de problemes
que fins ara no sabíem com solucionar. Tenir totes les cases de pagès,
degudament senyalitzades, ha estat una de les prioritats de la majoria
d’alcaldes, per tal de facilitar la feina a proveïdors, primer, i tot seguit a
serveis d’emergències que necessitin arribar-hi. Es tractin dels Mossos
d’Esquadra, dels Bombers, o d’ambulàncies.
La senyalització ha facilitat la feina, però no l’ha resolta del tot. Quan
un servei s’ha activitat, moltes vegades, de nit, no és fàcil trobar la casa
concreta, o el lloc concret, perquè a la comarca tenim centenars de camins,
pistes forestals, carreteres secundàries, de les quals se’n deriven, cruïlles,
desviaments, ramificacions...que fan perdre molt de temps, o que simplement fan
perdre la ruta.
Es ben cert, que qui espera, desespera, i cada obstacle trobat, suposa un
retard, en arribar. Doncs bé, fa pocs dies varem tenir una reunió del consell
d’alcaldes, a Castellar del Riu, en la qual se’ns va informar de la posta en
marxa d’un nou servei, experimentat a la comarca d’Osona, amb molts bons
resultats.
Dintre de poques setmanes, cada casa, cada edificació, situada en el que
coneixem per disseminat ( fora dels nuclis urbans) disposaran d’un codi
d’ubicació, que donaran quan facin una trucada d’emergència. Serà una mena de
carnet d’identitat de la casa o edifici, de manera que quan el 112 el rebi, el
podrà transmetre al servei corresponent, el qual disposarà del mapa de xarxes de
carreteres, camins i caminets, per poder-hi arribar, sense els dubtes i
problemes actuals.
Cada propietari, cada llogater o cada persona perduda, tindrà a la vista,
el codi del lloc concret, deixant enrere els noms tradicionals, que tot sovint
estan repetits, en diversos pobles, o que poden portar a confusió si no es
donen correctament, complicant la vida als serveis activitats.
Aquesta, és una bona iniciativa. La suma d’esforços d’ajuntaments – consell
comarcal – conselleria d’Interior, permetrà fer un avenç notable en l’aplicació
de les noves tecnologies, a uns serveis bàsics, fonamentals, com son els
d’emergències.
Queda, un tema per resoldre, o més ben dit, per millorar substancialment.
Els centenars i centenars de quilòmetres de camins rurals, necessiten un
manteniment constant que els ajuntaments no poden assumir. Aquest any mateix,
és un exemple de com es poden fer malbé, camins, arreglats quinze dies abans,
per culpa de pluges intenses, que destrueixen la feina feta.
Fa anys que parlem de la necessitat que cada ajuntament rebi un import
determinat, en funció de la seva superfície. Siguin cinc-cents o mil euros per
quilòmetre quadrat, son del tot indispensables com per a poder planificar, el
manteniment, la millora i l’adequació de cunetes, trencants i trams complicats,
en formigó, i altres, en altres materials adients. Resolt, el primer tema de
manera brillant, toca passar a aquest segon.
Friday, November 16, 2018
IMPROVISADORS NATS - art. Regió 7
IMPROVISADORS NATS.
La sola comparació de la Ministra – Portaveu del Govern
Central, Isabel Celaá, amb la del Govern català, Elsa Artadi, ja dona una clara
visió de dues formes, diametralment diferents de treballar, a nivell polític.
La precisió, coneixement dels temes, claredat i austeritat en l’ús de les
expressions i detalls, dels acords del Consell de Ministres, o de qualsevol
altre tema, contrasta amb la improvisació , gesticulació i poca fonamentació de
les expressions, de la del govern català.
A la primera, no li vindrien al cap, “ocurrències” com les
expressades per la segona, al parlar de la reunió entre presidents, en motiu de
la celebració d’un Consell de Ministres, el dia 21 de desembre, a la ciutat de
Barcelona. Una fita històrica, que Elsa Artadi, considera, es podria aprofitar
per fer una reunió conjunta dels dos governs... Apa, ja està. Ha quedat
descansada, pensant que el Consell de Ministres, ve a Barcelona a fer turisme,
i no té res més que fer, que anar prendre un cafè, i fer una xerrada
improvisada.
Pel que podem veure i escoltar, cada Consell de Ministres,
suposa un munt de decisions i acords, de gran rellevància que precisen d’una
preparació prèvia, i d’un profund debat intern, es faci a Madrid o es vingui a
fer a Barcelona. Imaginar una reunió conjunta dels dos gabinets sencers, és no
entendre el funcionament dels òrgans de govern, que d’entrada tenen una
confidencialitat, jurada per cadascun dels membres que en formen part... en fi,
un estirabot més, dels molts que apareixen dia sí, dia també.
Però, és que aquesta és la norma del procés, des dels seus
inicis. Ja m’agradaria parlar d’altres temes en aquest espai de dissabte, però
és que quan tinc altres temes preparats, apareix un nou estirabot que no
m’agrada deixar passar.
Ara mateix, al fugitiu de Waterloo, se li ocurreix proposar
fer una candidatura conjunta a les eleccions europees del 26 de maig, amb
Junqueras, al capdavant, ell de segon i amb l’Anna Gabriel de tercera. Apa
nois, un altre invent, sense haver-ne parlat ni amb els afectats, ni amb els
partits corresponents. Té, tant de temps per rumiar, que li surten idees
estrambòtiques pels quatre costats, pensant més en la seva col·locació en algun
lloc que li doni visibilitat, que no pas, en la serietat i viabilitat de la
proposta.
També, tenim sobre la taula, la recollida de signatures,
previ pagament de 10 euros, per a poder formar part del Consell per la
República. S’espera poder aplegar un milió de persones que a deu euros per cap,
permetrien recaptar deu milions. Per a
què servirien aquests diners ? ningú ho sap, ni ningú ho explica. Es igual.
Dient que van per a implementar la república imaginària, n’hi ha prou.
I com a mostra de la gran improvisació diària, és l’acció de
govern, que de fet no existeix. Això sí té mèrit. Conformar un govern, perquè
no governi, no ho havia inventat ningú,
fins ara. Per les relacions que mantinc amb parlamentaris, i amb alts
funcionaris de la Generalitat, puc assegurar que és impossible exercir l’acció
de govern. Estem immersos, en una guerra brutal, dintre del Consell Executiu de
la Generalitat, derivada de conflictes interns dintre del PDECAT, dintre de
Junts x Catalunya, i de tots ells, amb ERC, de manera que cada dia apareix
algun conflicte o altre, que fa aparèixer l’ombra del trencament definitiu. Hi
ha un mig acord, en aguantar,fins a tenir les sentències
contra els empresonats i els fugitius, però ningú garanteix que s’hi pugui
arribar. Mentrestant ? Doncs, sobreviure com es pugui, improvisant tot el que
faci falta, amb discursos i sermons d’un president que ni fa de president ni se
li reconeix capacitat per exercir-ne. El que vivim ara, és continuïtat, de la
improvisació viscuda els anys del procés. Son improvisadors nats.
Thursday, November 15, 2018
PERSEGUIR GOSSOS -art Diari de Terrassa
PERSEGUIR GOSSOS.
No és fàcil legislar, sobretot si es fa, desconeixent la realitat, d’una
part important del país. Catalunya, ha volgut demostrar ser més proteccionista
i més animalista que cap altra comunitat autònoma, sense posar els recursos
tècnics, humans i materials, per fer-ho possible. Veiem-ne ,un exemple concret.
La setmana passada, apareixen dos gossos, de races suposadament perilloses,
voltant pel poble, sense collar, i amb un cert grau d’agressivitat, quan algú
s’hi apropava. Avisat l’ajuntament, una regidora truca als Mossos de Berga, els
quals li recorden que la vigilància i captura d’animals domèstics, és
competència de l’ajuntament. M’avisa a mi, en tant que alcalde, i començo la
peregrinació habitual, en aquests casos. Truco als Rurals, que també m’informen
que ells no poden actuar, sinó és per donar consells...Truco a la protectora,
la qual em diu que no tenen mitjans humans ni tècnics, i que ja acolliran els
gossos si els hi portem... cap d’ells tenen noms d’empreses especialitzades,
per capturar-los.
Els Rurals, venen al poble ( jo estava fora), i donen instruccions de com
es poden capturar gossos abandonats. Cal disposar d’una gàbia. En tenim una,
però per transport, no per captura. No val, perquè segons ells, ha de ser gran,
com perquè el gos no tingui por d’entrar-hi a buscar el menjar que se li posi
per atreure’l....però ells, no poden actuar.
Molt bé, posats en matèria, com es resol un tema com aquest ? Abans, un
alcalde podia reclamar i autoritzar la mort d’un animal, per part d’un caçador
del poble. Ara, això és impensable. Està prohibit, i cas de fer-ho, em trobaria
davant d’un tribunal amb un delicte greu, per incompliment de la Llei de Protecció dels
Animals.
Ara bé, i si mentrestant anem fent trucades, gestions, averiguacions, algun
d’aquests gossos, ataca a persones o animals, qui n’assumirà les conseqüències
? Millor que no passi, però cada any tenim diversos incidents com aquest, en la
majoria de pobles rurals. Si tot va bé, i el gos és tranquil, i es deixa
agafar, el cost pot estar entre els 500 i els 800 euros ( cost de venir-lo a
buscar, i portar-lo, a una protectora). Si s’ha de contractar alguna empresa
especialitzada, el cost pot superar els 1.000 o 1.500 euros, a més de tenir
molt poques possibilitats d’èxit.
Un poble com el nostre, té 44 quilòmetres quadrats, de manera que en una
estona poden estar a 8 o 10 quilòmetres lluny, haver travessat un altre terme
municipal i repetir aquesta història, en un altre indret....I creure que amb
una gàbia adequada, posant-li aliment, es deixarà atrapar, és suposar molt,
perquè estem parlant d’espais immensos, en llocs immensos, sense indrets
adequats, per aquesta funció.
Quina reflexió pertoca fer ? Doncs , que abans de legislar s’ha de pensar
en si es podrà aplicar la llei o no. Cada any, a Catalunya, s’abandonen més de
80.000 animals domèstics. Sí heu llegit bé, més de vuitanta mil, gats i gossos.
Ja no hi posem altres espècies animals, amb els que superaríem el mig milió. I
dels domèstics, porten xip, menys del 40 %. En resum, siguem més modestos i no
vulguem donar lliçons al món, quan proposem legislacions que no tenen el suport
humà, tècnic ni econòmic ,per fer-les complir.
La prohibició de sacrificar, ha amuntegat milers i milers d’animals
abandonats, a les protectores, fins el punt que elles mateixes, estant
incomplint la Llei ,
per no reservar prou espai, ni treure’ls a passejar, amb un cost enorme de
manteniment, que els ajuntaments o les entitats privades, no poden suportar.
Estimar els animals, ha d’estar en consonància, en ser realista, a l’hora de
legislar. Aquí, no ho hem estat gens. Els resultats els tenim a la vista. Ah, i
per cert els gossos vinguts, varen marxar, al cap d’unes hores, no sabem cap
on....
Monday, November 12, 2018
LA IMPORTÀNCIA D'UN HOME, D'UNA DONA - art. Nació Digital Solsona
Ho hem vist al
llarg de tota la història, com la presència d’un sol home, d’una sola dona, ha
canviat les expectatives i perspectives de tot un país, i amb ell, de tot el
món.
Ara mateix, estem
vivint unes pàgines d’història, amb tot el pitjor i tot el millor que pot donar
una persona, de la qual depèn , una part important del món.
Per una banda, Donald Trump, presideix el país més poderós del món, amb uns
pensaments, unes decisions i uns gestos, com mai hauríem imaginat, en un líder
mundial. Almenys, en aquesta part del món.
Enyorem, tots els presidents d’EUA, coneguts , fins i tot aquells que ens
havien semblat poc adients. Es fa difícil comprendre com un personatge com
aquest pot arribar al capdamunt del poder, però indica la falta de vigilància i
la falta de mobilització de sectors importants del país, que no havien
considerat rellevant participar directament en política.
Esperem i confiem, que els darreres resultats de les eleccions parcials,
siguin l’inici d’un nou temps, en el qual es vegi la necessitat d’unir-se per
evitar un segon mandat. Tot indica que ha estat la mobilització de les dones,
en els suburbis de les grans capitals, les grans protagonistes, de l’avenç dels
demòcrates. Aquesta és la via per aconseguir trencar l’espiral de despropòsits,
i buscar un candidat alternatiu, com per poder somiar en recuperar el seny i el
bon lideratge dels EUA:
En contrapartida, tenim aquí, a la
UE una líder, de la qual ens en podem sentir orgullosos.
Angela Merkel, és un model de dona austera, treballadora, seriosa en tots els
aspectes de la vida personal i política. Un cap ben moblat, i suficient
valentia i coratge com per parar els peus a Donald Trump, a Putin o a d’altres
mandataris del món, que saben que ella lidera Alemanya, i la segueix tota la UE.
Tots els països, necessiten un cap visible, que doni confiança i tingui
clar el guió a seguir en un futur proper. La UE encara és una confederació d’estats, però hem
d’aconseguir esdevingui, una federació, amb elecció directa del cap de la UE , i la unificació de
determinades legislacions i serveis essencials.
La lentitud és exasperant, però hem de pensar que la conversió , en
federació dels EUA, va tardar 60 anys, a partir de les 13 colònies inicials
fins arribar, als 50 estats actuals. Els més convençuts europeistes voldríem
anar més ràpids, però poc a poc el concepte europeu va arrelant i es va fent,
més i més present.
I persones com Angela Merkel, son fonamentals en aquests construcció
política. També el president de França Macron, té un paper fonamental en
impulsar accions de contrapès a les potències mundials. I perquè no dir-ho, l’arribada de Pedro
Sánchez, a la presidència del govern, reforça aquesta línia europea, d’impuls a
les institucions i a la construcció d’una nova realitat, més viva i potent que
la que tenim ara. Així, doncs, saber triar candidats, esdevé fonamental, perquè
les polítiques no la fan màquines, sinó persones. Molt diferents, unes a les
altres, com podem veure cada dia.
Saturday, November 10, 2018
INCOHERÈNCIES - art. Regió 7
INCOHERÈNCIES.
Si com han manifestat els partits independentistes, PDECAT i
ERC, no volen saber res de la política de Madrid, ni del govern
central...perquè no actuen, en conseqüència, i no abandonen els escons del
Congrés de Diputats i el Senat ? De fet, ja ho haurien d’haver fet, dos anys
enrere, quan varen decidir “desconnectar-se” d’Espanya. Aquesta és una de les
moltíssimes incoherències, lligades al procés independentista, que fa poc
creïbles les seves manifestacions i amenaces. Al final, tanta amenaça, tanta
contundència, tanta afirmació gratuïta, converteix la política catalana, en una
mena de joc de despropòsits, que ningú s’agafa seriosament, excepte uns pocs,
que aleshores, s’ho prenen al peu de la lletra, amb les conseqüències que tots
veiem, dia rere dia.
De fet, el procés independentista, està plagat
d’incoherències. D’aquí, la falta de comprensió i recolzament a nivell intern,
primer, i a nivell extern, tot seguit. A nivell intern, els processistes, no
guanyen adeptes, perquè la gent ha comprovat el grau de desgavell intern, entre
partits, i els enganys respecte informacions donades, com l’existència
d’infraestructures d’estat, recolzaments externs, finançament garantit, etc,
etc.
Però, és que s’han produït fets, incomprensibles per a qui
defensa un procés propi, coherent i valent. Si es va aplicar l’art 155, el
lògic hagués estat, un moviment de coordinació i solidaritat entre tots els
partits, i els seus càrrecs institucionals. Doncs, no. En absolut. Es varen
mantenir en els seus alts càrrecs, no gens menys que 114 persones, procedents
dels diferents partits independentistes. Cap d’ells va plegar, en solidaritat
ni en disconformitat, per l’aplicació del 155.
Més contundent encara. El mateix dia de l’aplicació, el
president Rajoy convoca eleccions al Parlament de Catalunya, i lluny de
boicotejar la convocatòria, tots els partits, repeteixo tots, es varen posar a
preparar-les frenèticament, sense cap mania, intentant millorar posicions ,el
21 D. Nova mostra d’incoherència.
Un altre exemple, ben fàcil de comprovar, és el constant
moviment a l’entorn de les consultes / referèndums. De bon primer, es va dir
que el 9 N, havia estat una consulta, clara i contundent per saber la opinió
dels catalans, a l’entorn de la independència. Al cap de poc temps, s’exigeix
una nova consulta / referèndum, més afermat , legalment parlant, ni que sigui
mitjançant una acció il·legal del Parlament. Es fa el 1-O, i es diu que d’aquest
emana un mandat clar, de constitució d’una república catalana... però, resulta
que ara mateix, tornem cinc anys enrere, i es demana una nova consulta /
referèndum, per tornar a saber l’opinió dels catalans... en què quedem ?
Per no acabar amb les incoherències, què més complicat que
constituir un Consell per a la
República , amb seu a Bèlgica, que no se sap ben bé què farà,
però que se suposa ha de ser un govern a l’ombra del d’aquí, si bé el d’aquí,
ja diu que no pensa supeditar-se al d’allà....
I per evitar donar la sensació de “parada del procés”, res
millor que encarregar la formació d’un “consell assessor” per anar estudiant
les perfomances a fer, anys a venir, sota la batuta de Lluís Llach. O
constituir una Crida Nacional per a la República , per mirar d’aplegar més gent, o com a
via per fer una opa hostil al PEDECAT, i poder-se conformar com a partit, i ser
amo i senyor dels diners i prerrogatives d’un grup parlamentari....
L’enumeració d’incoherències, donaria per omplir un parell o
tres més de pàgines, però és una mostra de la falta de guió, d’objectius clars,
d’estratègia i sobretot de lideratges sòlids i seriosos, com per treure la
política catalana del pou on l’han ficada, uns partits que no volen reconèixer
els errors comesos, i canviar d’estratègia, per anar a les qüestions
pràctiques. El país, els ciutadans, estan cansats de tantes crides, proclames,
manifestacions i concentracions, sense rebre explicacions dels greus errors
comesos, i la rectificació total i absoluta , per evitar tornar al passat.
Voler fer creure en la falta de justícia, de llibertat, de democràcia, per
justificar el que es va fer, i com es va fer, és construir un relat de
fantasia. La realitat sempre s’acaba imposant.
Thursday, November 08, 2018
PROMESES AL VENT - art. Diari de Terrassa
PROMESES AL VENT.
El passat pont de Tots Sants, hem tornat a patir llargues cues i
col.lapses, a l’Eix del Llobregat ( C-16 ), antiga 1411, i des de fa anys E-9.
Un eix europeu que se suposa ha de poder unir territoris importants de la UE , en unes condicions
raonables de seguretat i mobilitat. Doncs, bé, estem molt lluny de complir
aquests paràmetres, i el que més indigna, és l’incompliment reiterat, de les
promeses fetes pel govern català. M’explico.
Aquest eix de comunicacions, representa el paradigma de la mala gestió, i
la intromissió d’alguns membres destacats de la “societat civil catalana”, en
les decisions de govern. Quan es té una part important de l’alta burgesia, en
xalets de segona residència a la
Cerdanya , es comprenen les presses per fer el Túnel del Cadí,
venut com una gran obra d’intercomunicació per resoldre la situació de cul –de
– sac del Berguedà, i unir-lo amb la Cerdanya , i d’aquí cap a França.
Començar la casa per la teulada, no sol ser mai recomanable, però així es
va fer en aquest cas, i el Túnel va ser abans que la carretera C- 1411, que es
va començar a millorar poc després. Tram a tram, amb només 2 carrils, quan
tothom tenia clar que un eix europeu, no pot tenir aquesta amplada, sinó donar
servei d’autovia. Malgrat les crítiques, els esforços, els debats en el
Parlament, l’obra es va fer amb una lentitud i una escassetat de mires,
increïble.
Per a alguns, la carretera ja els anava bé, en funció dels horaris de
pujada i baixada, però la realitat és que abans de finalitzar la millora, ja
estava col·lapsada, amb una IMD ( intensitat mitjana diària) de més de 12.000
vehicles / dia, que és quan una via, necessita ser ampliada. Amb excuses
diverses, van anar passant els anys, fins arribar a la conclusió que, o es
desdoblava, o quedava col·lapsada ,tots els caps de setmana de l’any, i no
només en temps de neu o bolets, com algun conseller, poc informat, afirmava.
De nou, improvisació rere improvisació, es va anar convertint la carretera
en autovia, fins a Berga. D’aquí fins al Túnel, continua sent de 2 carrils, amb
una IMD que tot sovint, supera els 20.000 vehicles, com el darrer cap de
setmana llarg, o en moltes altres ocasions de l’any.
Arribats, en aquest punt, comencem a rebre promeses, compromisos, garanties
del govern de la Generalitat
de que el desdoblament serà assumit, a curt termini. Parlo de 15 anys enrere, i
com a mostra de que la promesa és ferma, s’encarrega un avantprojecte....aquest
és el recurs habitual i “ de manual” del govern, des de sempre. Es la solució
per fer callar les queixes i reivindicacions, de manera que hem llençat milions
i milions d’euros, en avantprojectes, memòries – valorades, o projectes
inicials, que dormen en multitud de calaixos, del departament corresponent.
Tornant al tema. Efectivament es va fer un avantprojecte. Canviat el
conseller, se’n va fer un altre, de menys car. Canviat el conseller, se
n’encarrega un altre, aquesta vegada amb la novetat que, en comptes d’autovia
de 4 carrils, s’importa el sistema New Jersey, mitjançant el qual, hi haurà el tram
Berga – Bagà ( Túnel del Cadí), amb 3 carrils, reversibles, com si fos una
cremallera. Quan pugin molts vehicles, tindran 2 carrils de pujada, i quan
baixin, un d’ells es convertirà de baixada.. Aquest sistema consisteix en
convertir la mitjana en mòbil, i anar-la canviant de lloc, en funció de les
necessitats del tràfec, amb una rapidesa raonable.
Bé, el nou Conseller ( en portem ja 13 des del 1980) ha promès iniciar
l’exposició pública d’ aquest nou projecte, dintre de poc temps. Després ja
vindrà l’adjudicació i l’execució....He de dir que no tenim cap confiança, en
veure les obres, en els propers anys. I és que en comptes de ser clars i crus,
en la disponibilitat econòmica, es prefereix contemporitzar i passar el temps,
en promeses al vent. I francament, estem cansats d’aquesta tàctica, patida i
viscuda en aquesta gran infraestructura i en moltes altres, en situació
similar. Un govern no ha de prometre, sinó pot complir. Aquí, sempre es promet,
independentment que se sàpiga la impossibilitat de complir. Així anem.
IGNORÀNCIA O FEIXISME ? - art. Blogesfera socialista
IGNORÀNCIA O
FEIXISME ?
A vegades no sé
què és més perillós, si la ignorància supina o el feixisme , pur i dur. Ho dic, just a poca estona ,de conèixer en
veu, d’Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, la nova campanya d’aquesta
entitat independentista, sota el nom de CONSUM ESTRATÈGIC.
Aquesta campanya,
consisteix en elaborar una llista d’empreses, propícies a la independència, i
per tant a la imaginària república catalana. Es tractaria de que els
consumidors responsables ( s’entén els autèntics bons catalans ,que per ella,
son els independentistes) sàpiguen on comprar, i no s’equivoquin, d’amistats,
no sigui que afavoreixin les males empreses ( que s’enten son totes les
altres).
Paral·lelament a
la campanya, se’n farà una altra de complementària, amb enquestes als
ciutadans, formulant preguntes per saber si van en la bona direcció o no, en
aquesta matèria de consum estratègic.
No és una
campanya nova, perquè ja uns anys enrere, en varen voler fer una altra de
semblant, amb resultats molt poc satisfactoris, per a ells. Ara insisteixen,
com a mostra de que ja no saben què més fer, per entretenir a la gent, i fer veure que hi ha diferents vies per
assolir la independència, premiant a les bones empreses, i castigant a les
dolentes.
Es increïble, el
grau d’ignorància i estupidesa, d’accions com aquesta, pel que tenen de
desconeixement de la realitat empresarial, i de la realitat social del país.
També, però, el grau de mala fe, i perillosa tendència, a continuar insistint
en dividir la societat i trencar la convivència entre els ciutadans, en funció
de les idees i preferències.
Marcar empreses,
marcar ciutadans, fer llistes, elaborar recomanacions,...i tota mena
d’artilugis per instar a premiar a uns, per a poder castigar a d’altres, és pur
feixisme. A vegades, es fa un mal ús d’aquest mot, però les coses s’han de dir
pel seu nom, sense treure gravetat ni rellevància. Aquest és el cas. Confio i
espero una reacció contundent de tots els partits constitucionalistes, per
descomptat, però aquí voldria veure-hi totes les organitzacions empresarials,
les socials, i les SINDICALS. També, aquestes, que massa sovint, se situen en
terrenys molt poc compromesos.
Parlo
d’ignorància, en el títol, perquè els impulsors desconeixen la realitat
empresarial de Catalunya, d’Espanya i del món, en general. Cent anys enrere, algú podia pretendre,
separar territorialment, unes empreses de les altres. Ara, això és impossible.
Estem en un món global, i en tant que global, una empresa CATALANA, pot
funcionar amb productes conreats a La Rioja, a Extremadura, Galícia o Àfrica
del sud, i en canvi, ser elaborats aquí. I a l’inrevés, productes d’aquí, poden
ser enviats a altres indrets, per ser transformats, allà.
Què es vol fer ?
demanar si cada empresa, és fidel a la república ? o si estarà disposada a
finançar-la quan es faci realitat ? O a premiar unes, en detriment d’altres ?
quines seran les premiades, quines les castigades ? no afavoriran l’acció
contrària, al que pretenen, donant a conèixer les empreses “sobiranistes”,
perquè siguin boicotejades pels constitucionalistes, que son molts més
?....Francament, perdut el nord, queden accions com aquesta que indica en
quines mans , estan algunes entitats del país.
Wednesday, November 07, 2018
NO UTILITZAR EL NOM EN VA - art. Blogesfera socialista
S’ha d’anar molt en compte en parlar, en nom de tot un poble, quan només es
pensa, en una part. En els darrers dies, el president , per delegació, ho ha
tornat a fer, a l’hora de prometre que no negociaria els pressupostos generals
de l’Estat, en protesta per les acusacions de la Fiscalia, contra els presos
polítics i els fugitius de la justícia.
En una democràcia, algú creu que la justícia ,pot estar a les ordres de
l’executiu ? Perquè es confon a la ciutadania, fent acusacions, sense cap mena
de justificació ? Perquè es demana actuar, com si la separació de poders, no
existís ? La meva resposta, és senzilla : per pura impotència ,davant la
impossible situació en que el processisme s’ha situat.
Estem en el caos, total i absolut. No hi ha guió, ni estratègia ni objectius.
Simple pas del temps, a l’espera dels propers esdeveniments. Qui marca el
moviment, és el carrer, la premsa, els tribunals, ....totalment a l’inrevés del
que s’espera d’un governant.
S’actua per la via de l’acció – reacció, amb estirabots, impropis d’un
govern atent a resoldre els problemes i inquietuds del poble. Aquí sí, podem
parlar del “poble català”, en el seu conjunt. Ara i aquí, “el poble català” no
té govern real. Té, una mena de consell polític, incapaç de fer front als
reptes presents, i encara menys a preparar per reaccionar, davant els reptes
futurs.
Poc a poc, anem veient com Catalunya, perd posicions davant determinats
sectors, en els quals era territori punter. Veiem, com algunes de les grans
empreses que havien obtingut renom internacional, passen a mans foranies.
Comprovem com el creixement es deteriora i marca línies descendents, sense
elements per redreçar la situació. Es veu a nivell de país, i es veu a nivell
de capital, amb un ensorrament lent, però inexorable , de la Marca Barcelona.
L’alineació d’aspectes negatius, a la capital i en el país, produeix un
efecte multiplicador , en el conjunt del territori, amb perspectives molt
negatives sinó es trenca aquesta dinàmica. Quines sons les expectatives futures
? De moment, no son previsibles canvis determinants, fins d’aquí al proper
estiu. A curt termini, els partits de govern, estan condemnats a seguir oferint
la penosa imatge, d’aquest matí, en el Parlament de Catalunya, o cada dia, en
el Palau de la Generalitat, o en els departaments de cada Conselleria. Res de
nou, res de positiu.
Les dates que poden sacsejar aquesta dinàmica, son el 26 de maig, en que
tindran lloc les eleccions municipals i les europees, aquí a Catalunya, i les
autonòmiques, a la resta de l’Estat, per una banda, i el dia de fer pública les
sentències dels presos i fugitius, en que els partits independentistes,
quedaran alliberats de les incerteses , actuals. Ara, actuen i sobre actuen,
més de cara a la galeria, que no pas, de cara en dintre. Una vegada conegut el
destí dels empresonats, hauran de deixar enrere, aquesta tàctica, per
canviar-la per una altra, radicalment diferent.
Així estem. I s’ha de deixar clar que el president Torra no pot parlar , en
nom del poble català, perquè només representa una part. Ha deixat de banda,
tota la part no independentista, que de fet, és la majoritària, per passar a
representar la independentista, clarament minoritària. No tenim un president
“institucional”, sinó un agitador processista. Catalunya necessita un
estadista, i en canvi, tenim un partidista. Un sectari. S’ha de fer els
possibles per canviar la situació, aprofitant el 26 de maig, primer, i l’endemà
de les sentències, a continuació. Mentrestant, cap clar i prudència absoluta.
Tuesday, November 06, 2018
EN UN MÓN DE FANTASIA - art. Nació Digital Solsona
EN UN MÓN DE
FANTASIA.
Aquest, no és un
títol meu, sinó una definició donada pel gran historiador i hispanista, John H.
Elliot, en motiu de l’aparició del seu darrer llibre: Escocesos i Catalans.
Precisament l’edició d’aquest llibre ha donat peu a múltiples entrevistes,
escrites i parlades, demostrant un molt bon coneixement de les dues realitats,
que posa molt lluny, una de l’altra. Però, vaja, el que m’interessa, és
destacar les grans veritats que es deriven del seu coneixement de la realitat
catalana, i l’enorme “fantasia” que ha tingut tot el llarg i enrevessat procés.
Aquest
historiador, té l’avantatge de parlar, sense cap lligam intern o extern, que
l’obligui a maquillar o manipular la realitat. Al contrari, en tot moment,
mostra la distància deguda com per ser extraordinàriament objectiu i
contundent, en les seves afirmacions i estimacions, de les quals se’n deriva
una crítica a les presses catalanes, en contraposició a la paciència escocesa,
però sobretot, troba a faltar lideratges sòlids i potents, a més a més de
constatar que tots els impulsors del procés, vivien “en un món de fantasia”.
Construïren un
relat, uns objectius, unes previsions que res tenien a veure amb la realitat. I
el desenllaç és un exemple clar, del que passa quan de la fantasia s’ha de
passar a la realitat, pura i dura. Pertoca, doncs, llegir un llibre com aquest,
avalat per una trajectòria sòlida, d’un historiador amb profundes arrels , tant
a la Universitat d’Oxford, com en la de Cambridge.
Un altre llibre
que tothom hauria de llegir, és de Lola Garcia, directora adjunta de La
Vanguardia, sota el títol de: El Naufragio. La deconstrucción del sueño
independentista. Un llibre molt ben
documentat, amb informació directa, de gairebé tots els protagonistes del
procés, a més d’informació procedent del govern central, i d’altres partits, en
aquest cas, constitucionalistes.
Finalment, un
tercer llibre està a punt de sortir, de la mà de Lluis Bassets, ex director d
‘El País a Catalunya, el qual l’any passat ja en va treure un , amb el títol
“Lecciones españolas”, però que ara n’anuncia un altre, sobre els fets del
darrer any. Vist els contactes i coneixement de la realitat, serà digne de ser
tingut en compte.
Em permeto,
recomanar aquests tres llibres, i veure de nou, el magnífic reportatge de Jordi
Evole, emès per la Sexta, el passat dia 1, en que entrevistava una vintena de
personatges de primer nivell, on es podia seguir punt per punt, hora per hora,
els principals esdeveniments dels mesos de setembre i octubre, de l’any passat.
Francament, hi havia intervencions que posaven els pèls de punta, per com
s’havien dut a terme, i per com quedava demostrada la demagògia, falsedat i
covardia, d’alguns del protagonistes del procés.
I és, en altres
mitjans i altres latituds, on s’ha de buscar la veritat, fugint dels mitjans de
propaganda de la Generalitat, i amics afins. Es impossible tenir informació
fidedigne de TV3, Catalunya Ràdio, ni de cap altre mitjà públic, o subvencionat
per la Generalitat. Aquests mitjans fan proselitisme i propaganda, no
informació. Per tenir informació autèntica, objectiva i veraç, hem d’anar cap a
mitjans de fora. Es aleshores quan veiem la immensa distància entre el que
s’explica aquí, i el que realment va passar.
I lluny d’assumir
els errors comesos, el que es pretén és desautoritzar la Justícia, atacar el
govern central com a còmplice d’una acció de venjança, i justificar tot el dut
a terme, com una mena d’acció dirigida a promoure la democràcia, oblidant la
subversió que varen dur a terme del Reglament del Parlament, de la Constitució
i de l’Estatut d’Autonomia. No és nou aquesta manera d’actuar , en termes
històrics, en altres latituds, però ara la tenim aquí, a casa nostra.
Monday, November 05, 2018
NI DISCREPÀNCIES NI LLIBERTAT - art. El 9 Nou
NI DISCREPÀNCIES
NI LLIBERTAT.
No fa pas gaires dies que, en aquestes mateixes pàgines de El 9 Nou, l’ANC
exposava la “necessitat “ de fer primàries, per aconseguir llistes unitàries i
fortes, com per a poder foragitar dos reductes “progressistes - catalanistes” com son els equips de govern
de Centelles i Masies de Voltregà. De
fet, mesos enrere ja ho havien aconseguit, mitjançant una vergonyosa moció de
censura, a Sant Hipòlit. Queden, però, encara dos focus de discrepància i
llibertat, impensables en el món sobiranista. Un món igualitari, sense
discrepàncies i per tant, sense llibertat, com sembla defensar l’ANC. D’això,
en altres temps i altres latituds, se’n diu, un sistema totalitari. Aquest, és
el model que aspiren assolir.
Conec bé els dos alcaldes, “ a foragitar”, en Miquel Arisa ( Centelles) i
Sergi Vilamala ( Masies). Ens coneixem, no tant per militar en el mateix
partit, com per compartir multitud de reunions, trobades i fòrums , arreu del
país, on hi anem per a aconseguir ajuts pels nostres municipis, o per a
batallar perquè determinades lleis, es modifiquin, a benefici dels ajuntaments.
De tots els ajuntaments, no solament dels nostres. La visió municipalista, a
nivell global, és marca de la casa socialista, i sempre clamem perquè els
ajuntaments gaudeixin d’unes condicions, sensiblement millors, de les que
tenen.
Ara mateix, estem lluitant per modificar l’ARSAL, la Llei de
Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, imposada pel PP, que
tant de mal ha fet als ajuntaments, durant aquests anys d’aplicació. Tenir en
el govern central, gent amiga, comprensiva i autènticament municipalista,
permet modificar els aspectes més negatius de la Llei, a l’espera d’una revisió
en profunditat. Però, vaja, tornem al principi.
Seria interessant tenir un estudi, objectiu, ampli, en extensió i
profunditat, dels resultats de la gestió de tots els ajuntaments d’Osona, i
perquè no, de tot Catalunya. En aquest estudi veuríem el resultat de la feina
feta, i dels objectius assolits, per uns i altres ajuntaments. Quan dics, uns i
altres, em refereixo als governats per equips constitucionalistes, respecte dels
independentistes. No tinc cap dubte de que l’eficàcia, es decantaria clarament
pels constitucionalistes, perquè han tingut com gran objectiu, el poble, el
municipi, i la seva gent.
Res els ha distret per aconseguir millorar infraestructures, equipaments i
serveis, seguint el programa electoral amb el qual es varen presentar, i varen
aconseguir la confiança de la majoria dels seus ciutadans. Es per això, que la
gent ens elegeix, per exercir
d’encarregats, per a planificar, impulsar i mantenir , en perfectes
condicions, tot allò que permet viure bé, en el poble. I ho fem, complint amb
el que està establert en les lleis vigents, a nivell general, a nivell
autonòmic, i per descomptat, a nivell municipal. El nostre jurament, a
l’assumir el càrrec, no va “de farol”, ni és cap “brindis al sol”, és un
jurament seriós, responsable i d’obligat compliment, per a nosaltres i per als
nostres ciutadans.
Per tant, ningú ha vist els dos alcaldes, fent feines que no els hi
pertoquessin, com anar de manifestació davant de tribunals, ni marxar a
l’estranger, ni signant decrets sense fonament legal, ni passejant les vares
d’alcalde, per llocs insospitats, fora del terme municipal. No. Simplement i
planerament s’han dedicat a impulsar i resoldre els problemes del municipi, i no
han perdut el temps, en altres temes que res tenen a veure amb el benestar dels
seus conciutadans. Per això, segur que la seva gestió, és molt més brillant que
la de la majoria d’alcaldes i equips de govern que han posat per davant, tota
mena de gesticulacions i desobediències, per arribar a....enlloc. Bé, on som
ara, que ningú sap ben bé, on som ni cap on anem. I quan algú vol aplegar
tantes coses, tants objectius i tants reptes, al final deixa per un altre dia,
el que és realment important. D’aquí l’eficàcia i bona gestió dels dos
alcaldes, esperant que en la propera contesa electoral, se n’hi afegeixin uns
quants més, en pobles que tinguin clar que volen alcaldes / alcaldesses, dedicats al que toca: administrar i gestionar els afers
municipals, i no altres coses. I recordem-ho, la democràcia es fonamenta en la
diversitat, en la discrepància i en la llibertat. El totalitarisme, és tot el
contrari.