Monday, February 27, 2017
UNA MAJORIA SILENCIOSA - art. Nació Digital Solsona
UNA MAJORIA SILENCIOSA.
Sí, heu llegit bé. No parlo d’una “minoria silenciosa”, sinó
d’una majoria silenciosa, la que crec existeix en el nostre país ,a l’espera de
retrobar la calma i el seny perdut. Ho dic, després d’haver passat el dia
d’ahir, diumenge 26 , en el municipi de Sant Fruitós de Bages, acompanyant els
dos nostres regidors i al Primer Secretari del PSC, Miquel Iceta.
Sant Fruitós celebrava, ahir, la tradicional i ja històrica
Festa de l’Arròs, amb una participació de més de 3.000 persones. Tot un repte
per un municipi, que va superar amb nota alta, ajudat també, per un dia
esplèndid.
La popularitat i bona sintonia entre la gent del poble i un
polític, es comprova de seguida, en funció de com és rebut, com és saludat, com
és convidat i com se li adreça la gent, al seu pas. Al final de la visita, vaig
marxar satisfet d’haver comprovat, el que defenso des de fa mesos, per no dir
anys. L’existència d’una clara majoria silenciosa que , de moment, no gosa
aixecar la veu, a l’espera d’aconteixements, que li permetin prendre la veu i
demanar una reconsideració de tot el procés independentista, per retornar al
diàleg i l’acord.
Tot el país, tota la gent, està aclaparada pels mitjans de
comunicació públics de Catalunya, i d’una part dels privats, que converteixen
els seus mitjans, en altaveus d’una part de la societat, però no de l’altra. Hi
ha una part, majoritària, que no disposa de prou mitjans per fer-se escoltar, i
aleshores dona la sensació que tot el país, i tota la seva gent, tenen un únic
pensament, un únic relat: l’independentista.
I no és cert. Ho han dit les urnes múltiples vegades, en els
darrers anys, però ara, es refugien en el referèndum d’autodeterminació, per
reiterar la seva exigència. I si aquest es produís i no sortís bé, per a ells,
en reclamarien tot seguit un altre, que seria el “definitiu”, i sinó, un
altre...
Considero que una majoria de gent està cansada de tanta
“èpica de paper”, de tantes declaracions i tantes exigències envers els altres,
quan ells tenen un passat i present ben poc exemplar. I portem massa temps,
lligats a uns esdeveniments que en res ajuden a resoldre els problemes
quotidians de la gent. Es lògic el cansament i esgotament.
Dit això, no s’ha de pensar en que no hi ha una part de raó
en les crítiques i atacs al comportament del govern central. Però, una cosa és
l’Estat, i una altra el govern. Deixem l’Estat en pau, i centrem-nos en el
govern. Es cert que el comportament del PP és inacceptable, producte d’una
prepotència insolent, però una cosa és estar indignats i emprenyats, i una
altra, buscar una sortida inviable per fer-hi front.
Aquí és on rau, la raó de Miquel Iceta. I aquí és on la gent
li agraeix i li dona suport a la seva acció política. En primer lloc, per ser
coherent. En segon lloc, per ser valent i no sucumbir a les temptacions de fer
com C’s o el PP català. Hi ha una via intermèdia entre uns i altres, i algú ha
de posar seny i prudència, on només hi ha que aventura i improvisació.
Ahir, varem poder comprovar, la popularitat, proximitat i
respecte de la gent, envers un representant polític destacat. Segurament el més
preparat de l’hemicicle del Parlament. Ni un sol gest despectiu, ni una sola
paraula fora de lloc, ni un sol retret. Al contrari, salutacions cordials,
paraules d’afecte i comprensió i ànims per intentar portar la nau a bon port.
Reitero el que he dit al principi, hi ha una gran majoria silenciosa que té
ganes de sortir del pedregar on ens han portat, i volen un canvi de rumb. Es
hora de portar-lo a la pràctica.
EL CULTIU DE LA TÒFONA - art. La Rella
EL CULTIU DE LA TÒFONA.
El passat 18 de
febrer, vàrem celebrar la preceptiva assemblea general de socis de l’associació
Berguedà – verd, a l’ajuntament de Sagàs. Aquesta Associació està formada per
propietaris forestals, que varen veure cremats els seus boscos; per ajuntaments
que tenim boscos comunals, i per la Diputació de Barcelona que concedeix un
important ajut econòmic i tècnic per poder recuperar les zones cremades i
mantenir millor ,els boscos verds.
Avui, però no em
vull referir tant a la bona feina feta per aquesta Associació, amb seu a Navàs,
sinó per una nova actuació que va iniciar l’any passat, facilitant el cultiu de
tòfona en dues de les finques, de dos dels associats. També en vull parlar
perquè algunes finques del Lluçanès podrien perfectament, seguir aquests passos
i convertir-se en productors de tòfona, vista la semblança, d’altitud i
qualitat de les terres.
La meva relació amb
la tòfona ve de lluny per quan un tiet meu era tofonaire, professió que va
passar al fill gran, cosí meu. Per tant, he viscut i conviscut amb aquest
producte des de jovenet, quan ells dos anaven a buscar-ne pels boscos del poble
i pobles veïns. Més tard, vaig visitar explotacions franceses, actuant
d’intèrpret del meu cosí, davant d’alguns dels grans productors. França, és un
gran productor i el més gran consumidor a nivell de la UE, de manera que és el
millor lloc per estudiar i copiar el seu model.
I considero de gran
futur la transformació d’algunes de les zones del Lluçanès , per dedicar-les a
la plantació d’alzines micorizades amb llavor de tòfona, i iniciar el seu
cultiu i explotació. Es una inversió lenta, però de futur. Ve a ser com quan
els pares plantaven oliveres , pensant més amb els fills i néts que no pas en
ells mateixos. En el cas de les tòfones, es pot pensar en començar a collir al
cap de 8 o 10 anys, i poc a poc la collita es pot anar millorant en funció de
la terra i la climatologia, però parlem d’un producte amb un prometedor futur.
La tòfona silvestre està desapareixent, per múltiples causes, i tenir-ne de
cultivada garanteix la sortida comercial, cap a un munt de possibilitats.
Animo, doncs, a
propietaris forestals o agricultors a buscar en el cultiu de la tòfona, una
sortida professional i alhora, una riquesa pel país. Es pot trobar un bon
recolzament en el Centre de la Propietat Forestal, o en el Centre Tecnològic –
Forestal de Catalunya, situat a Solsona. Aquí tenen uns quants bons tècnics,
especialitzats en el tema, predisposats a informar i assessorar sobre aquest
producte i la manera de cultivar-lo.
Friday, February 24, 2017
LA COMPLEXITAT, NO ES POT OBVIAR- art. Regió 7
Em produeix una forta decepció i inquietud, la improvisació
i manca d’informació sobre el promès i compromès referèndum d’autodeterminació
, pel que fa els preparatius i exigències, cas que realment, es vulgui o es
pugui, dur a terme. Ho he dit en aquestes mateixes pàgines, estic convençut que
el referèndum no tindrà lloc. Sigui per decisió dels propis promotors, o per
impediment del govern central.
Però, res denota tant la improvisació i desgavell, com
anunciar un referèndum d’autodeterminació per a finals de setembre o, fins i
tot pel juny, i no tenir cap guió ni calendari establert. Sense ànims de voler
ser exhaustiu i no cansar al lector, faré un breu resum de la immensa
complexitat que té un procés electoral.
En primer lloc, cal disposar d’un cens electoral, legal i
fiable. El que fem servir prové de l’Instituto Nacional de Estadística ( INE),
depenent de l’Estat. Aquest cens s’envia a tots els ajuntaments per a la seva
exposició pública, per informar als ciutadans, de qui té dret a vot, i recollir
al·legacions, esmenes, etc. Retornat el cens, es rectifica, i s’aprova, per a
continuació enviar les targetes censals a cada ciutadà. S’ha de tenir en compte
els votants, dintre del país, i dels de fora ( estranger), uns 200.000 a tot el món. Ara
bé, en aquest cas, convé tenir presents els residents a la resta d’Espanya (
unes quantes desenes de milers, més).
Tot seguit, es demana als ajuntaments la disponibilitat de
locals, per a la votació, en concret, però també pels actes electorals a
realitzar per part dels partits polítics. Igualment es demanen els espais per col·locar
la propaganda. Nou intercanvi, d’informació i documentació, entre les
administracions competents.
I el mateix es fa, respecte el material electoral de caire
general que l’Estat entrega als ajuntaments: cabines de votació, urnes,
senyalització, etc. Aquest material és propietat de l’Estat, i cedit als
ajuntaments, que en son dipositaris, i prou.
A continuació i quan ja es vol iniciar el compte enrere del
procés electoral, s’han de constituir les Juntes Electorals. En primer lloc la Central , conformada per un
Jutge, de president,un secretari judicial, i vocals, de partits polítics. Tot
seguit, la resta de Juntes Electorals de Zona, tantes com partits judicials té
el país, conformades a imatge i semblança de la Central. En aquests casos, la
imbricació de l’estament judicial, és essencial, per quan es transforma en la
garantia de la netedat electoral, i el compliment de les normes legals.
Segueix el calendari, amb la notificació als ajuntaments, de
les normes i calendari electoral, amb el secretari com a representant de la Junta , i un representant de
la pròpia administració local, encarregats de la infraestructura material i
legal, del procés electoral. Es a la seu municipal on tindrà lloc l’elecció de
les meses electorals, fent ús d’un programa informàtic, posat en marxa, en el
dia establert, davant tot el Consistori municipal, reunit en Ple.
Finalment, el dia electoral, tot ha de seguir la normativa
establerta, respecte el material, personal, i desenvolupament de l’acció de
votar, amb el recompte i notificació dels resultats, per via de les Juntes
electorals.
Hi ha passos intermitjos, i altres detalls, que per raó
d’espai no puc exposar, però de tot plegat en resulta, la necessitat de
disposar de 20.000 funcionaris, entre Administració Judicial, Administració
Local i Autonòmica, i prop de 75.000 ciutadans, per formar part de les meses
electorals, de forma oficial o com a suplents ( 8.181 meses).
Tingut en compte, tot aquest dispositiu de personal –
funcionari, i polític, al servei de la legalitat vigent, també els membres de
les meses, estan supeditats al compliment de la legalitat vigent i no de la improvisada/
suplantada, com alguns pretenen. Queden encara elements substancials que ningú
ha explicat, com si es vol deixar votar als ciutadans de la UE , empadronats a Catalunya, o
els d’altres països, en funció dels anys de residència, etc. Per no tenir, ni
tant sols tenim pregunta a fer. Com tampoc, percentatge vàlid o suficient de
participació, o de resultat....En resum, si es vol seguir el calendari normal i
habitual per un procés electoral, estem ja fora de termini,de cara el setembre.
Si es volgués fer al juny , és propi d’un autèntic deliri, inimaginable i impossible.
A no ser que es vulgui convocar, sabent que no tindrà lloc. Aleshores, no fa
falta res més que un simple anunci.
Thursday, February 23, 2017
INFORME SOBRE MAL FUNCIONAMENT MOVISTAR- TELEFONICA - BORREDÀ
INFORME SOBRE MAL
SERVEI DE MOVISTAR – TELEFÒNICA ,A BORREDÀ.
Disposar o no, de
les noves tecnologies, és fonamental pel desenvolupament d’un negoci, una
empresa, o una simple família. Això val per l’àmbit privat, i molt més per l’àmbit
públic. D’aquí els esforços dedicats a nivell d’ajuntament, per evitar, les
disfuncions tecnològiques existents entre món rural – món urbà.
Ja en els llunyans
anys 90, l’ajuntament va plantejar una important batalla per aconseguir quelcom
tant senzill i elemental ,com rebre tots els canals de televisió existents en
el país. Entenent per país, tant els procedents de Catalunya com els d’Espanya.
Vull recordar que en aquells anys, la recepció de canals era totalment
irregular, de manera que calia triar entre dos o tres, i poca cosa més.
Un poble, amb l’economia
principal, basada en la segona residència i el turisme, no podia quedar al
marge d’un element tant essencial com la televisió, i d’aquí la decisió d’implantar
el servei de Televisió per Cable. Una molt elevada inversió, i esforç personal
i tècnic que va permetre portar tots els canals nacionals i estatals de
televisió a tots els usuaris, i ampliar el servei a molts d’altres d’estrangers,
fins arribar als 64 actuals.
Resolt aquell
primer gran problema, s’inicià la batalla per la disponibilitat de cobertura de
mòbil i Internet. Telefònica era la única gran operadora, i va prometre solució
amb la instal·lació d’un repetidor al capdamunt de Puigdon ( Alpens), un lloc
ideal per cobrir els termes municipals d’Alpens, Les Llosses i Borredà.
Telefònica no va estar d’acord en pagar la part que li corresponia per portar
la llum a dalt de tot, i els propietaris de les finques properes no estaven
disposats a pagar per un servei que no els corresponia.
Així, doncs, la
solució de l’empresa fou col·locar un generador de gasoli, per alimentar el
repetidor. Un generador que ,lògicament, ha de funcionar les 24 hores del dia,
els 365 dies de l’any, cosa que provoca inevitables avaries , i la
indispensable reposició de combustible, de manera periòdica. També provoca
temptacions de robatoris, sigui de combustible, sigui del propi generador, a
banda d’alguns actes de vandalisme, en un lloc allunyat i desèrtic de gent.
El resultat ha
estat inevitable en el sentit de tenir talls de cobertura sovintejats, al llarg
de tots aquests anys. Talls que provocaven avisos a la companyia, per part dels
alcaldes dels 3 municipis, o per part d’usuaris que ho feien , a nivell
particular. En molts casos, els avisos arribaven a serveis tècnics o d’atenció
a l’usuari, que no sabien de l’existència d’aquest repetidor. Nomes al cap de
reiterats avisos i detall del lloc, aconseguíem fer saber de l’esgotament del
combustible, o possible avaria del generador.
Aquesta situació va
provocar contactes, gestions i tràmits dels tres ajuntaments afectats, a nivell
individual o col·lectiu, amb la companyia Telefònica, si bé amb greus
dificultats per fer arribar les queixes i peticions, degut al canvi constant de
directius a Catalunya. Personalment vaig fer arribar per correu electrònic, i
en contacte directe, les queixes de Borredà pel mal servei, al responsable de
relacions institucionals. Vaig aconseguir bones paraules i compromís de
millorar les mesures de seguretat de les instal·lacions, col·locant una barrera
o cadena al camí de Puigdon i protegir millor generador i dipòsit combustible,
però no tenia pressupost per fer la connexió elèctrica.
Les dificultats en
la cobertura de mòbil, era un dels problemes, l’altre era Internet. El naixement
d’Iberbanda, era la resposta a portar Internet a les zones rurals, segons
Telefònica, i el govern de la Generalitat. Vaig assistir a diverses reunions
comarcals, però també a Barcelona, en les quals se’ns va explicar que Iberbanda
resoldria el problema de cobertura, però si el repetidor fallava, també fallava
Internet, de manera que no vàrem aconseguir cap solució amb garanties.
Ara bé, hi havia
una part del nucli urbà que podia tenir millor cobertura si la podien obtenir
del repetidor de la Figuerassa (Cercs). En aquest indret hi ha múltiples
antenes de radio, televisió , mòbil i Internet, de manera que una part del
poble de Borredà té bona cobertura perquè “mira” cap a Berga, però la resta,
no. Com tampoc en tenen les zones allunyades del nucli urbà, com és tota la
Vall de Merlès, on hi ha diverses cases de pagès, i dos càmpings. Tampoc en té
al zona de Campalans – Sant Jaume.
La constant pressió
per aconseguir millorar el servei, va provocar la instal·lació d’antenes a la
zona de La Serra del Toniet ( part més alta de la zona nord, propera a Ca l’Esclau).
Aquí diverses operadores s’hi varen instal·lar, però garantien cobertura a una
part del nucli urbà, però no a l’altra, de manera que tampoc va ser cap solució
definitiva. Finalment, Vodafone, ens va demanar poder posar una torre, prop del
dipòsit general d’aigua de Cal Gall, i aquesta operadora és la que dona millor
servei, en el territori del nucli urbà. Per aquest motiu, i pel compromís d’alliberar
la zona de La Serra del Toniet, l’ajuntament ha decidit obligar a un acord de
totes les operadores per concentrar-se en una sola torre. La de Vodafone.
També l’ajuntament
està procedint a traslladar les antenes i instal·lacions de la TV per cable, de
La Serra cap a la parcel.la municipal de Cal Gall on hi tenim el dipòsit d’aigua,
i la antena de Vodafone. Hem acordat instar Movistar - Iberbanda – Telefònica a
fer el mateix en els propers mesos. Amb tot, cal dir que Iberbanda està en
procés de retirada o suspensió, de les activitats, i Movistar diu que vol
passar el servei terrestre al de satèl·lit. Son informacions i canvis que es
van fent sobre la marxa, sense notificacions concretes ni detallades.
Arribats en aquest
punt, voldria resumir, les gestions i tràmits realitzats en aquests anys, en
relació a les interrupcions del servei de telefonia mòbil i d’Internet. En
primer lloc, es va intentar tenir un interlocutor fix amb l’empresa Telefònica,
perquè a cada trucada apareixia un nou tècnic, un nou directiu, un nou
comercial o encarregat de zona que no coneixia prou bé el territori ni les instal·lacions
i donava informació no adequada. Comprovada la falta de solució, vàrem recórrer
a la Oficina de Defensa del Consumidor de la Diputació de Barcelona, un servei
que ve periòdicament a Borredà, en una furgoneta, però Telefònica, és una
empresa massa gran com per poder imposar solucions a temes com el nostre.
Vàrem continuar les
gestions amb una queixa a la Sindicatura de Greuges, una altra a la Secretaria
General de Telecomunicacions de la Generalitat, demanant també la presència del
Secretari General en el poble, cosa que va fer, però tampoc va servir per
trobar solució. Igualment es va donar compte del mal servei a la Conselleria ,
de qui depenia Telecomunicacions, i a la Delegació del Govern a la Catalunya
Central, entre d’altres. Al mateix temps, es varen endegar diverses campanyes
en mitjans de comunicació, informant de les queixes i el mal servei.
Darrerament, la visita de la nova Delegada del Govern , va servir per
exposar-li de nou el problema, amb el compromís d’ella de parlar amb la
Direcció de Telefònica – Catalunya. D’aquesta conversa en va sortir el
compromís de portar a Telefònica – Espanya, la proposta d’inversió per
connectar el repetidor de Puigdon a la xarxa elèctrica...
Posteriorment a la
visita, hem tingut diverses noves incidències de talls de cobertura, reiterats
i llargs, per un suposat robatori d’algun tram de fil de coure, del qual no en
tenim constància fefaent. Aquest nou tall ha comportat una nova petició d’intervenció
davant la Delegada del Govern.
Paral·lelament a
tot l’exposat també s’han estudiat accions judicials o davant òrgans de defensa
del consumidor, per exigir responsabilitats pel mal servei. Fetes les consultes
resulta molt difícil poder actuar, per quan moltes de les incidències, poden ser
justificades per l’empresa com conseqüència d’un mal major ( robatoris,
vandalisme, avaria, tempesta elèctrica...) de manera que no podríem provar
desídia, mala praxis, o deficient manteniment. I un certificat de mal
funcionament en un moment determinat, no pot justificar una sanció
administrativa, com hem reclamat reiteradament.
Vull també exposar
les gestions realitzades per mirar de portar fibra òptica a tot el poble. En
aquest tema hem estat en permanent contacte amb l’ajuntament de Vilada per
facilitar el pas pel seu nucli urbà, i poder arribar a Borredà ( durant un
temps el tram urbà de Vilada va estar encallat per una discrepància entre l’empresa
i l’anterior alcalde), però l’empresa ja ha deixat clar que no és rendible l’extensió
de la fibra òptica en un poble tant petit, i amb tants pocs usuaris. Es el que
passa en centenars de pobles de Catalunya.
Arribats en aquest
punt, reitero la voluntat de continuar batallant per aconseguir tenir les noves
tecnologies, amb plenitud de condicions com les tenen les grans ciutats, perquè
no volem ser ciutadans de segona, i menys de tercera. Volem concentrar les
operadores de mòbil i Internet en la torre de Vodafone, a la zona de Cal Gall,
per una banda, i exigim la resolució definitiva de les deficiències del
repetidor de Puigdon, com a solució pel nucli i per la resta del terme
municipal. No veiem cap altra solució per Puigdon que no passi per la seva
connexió a la xarxa elèctrica, i és el que el govern de la Generalitat ha d’exigir
a l’empresa Telefònica.
Per últim, si
realment els avenços tecnològics, fan innecessari el repetidor i les antenes
terrestres que en siguem informats, i s’actuï en conseqüència. El que no podem
acceptar és contemporitzar, i rebre explicacions i compromisos que no son
complerts. Portem anys, de greus deficiències que causen greus problemes de
funcionament a empreses i particulars.
Qui ens ha de defensar és qui en té les competències, cosa que fins ara
no ha actuat amb la diligència i contundència , esperades. A l’alçada que
estem, ja és hora d’acabar amb aquest malson.
Borredà, 23 de
febrer de 2017.
L’Alcalde, Joan
Roma i Cunill
Wednesday, February 22, 2017
S'AGAFA ABANS UN MENTIDER QUE UN COIX - art. nació digital solsona
S’AGAFA ABANS UN MENTIDER QUE UN COIX.
En els meus set
anys de vida a Suïssa, vaig aprendre la importància de no mentir. Si us fixeu
en els països germànics, nòrdics i anglosaxons, la mentida és fortament
castigada, tant a nivell social com polític. Es més, ens pot sorprendre a
nosaltres, mediterranis, l’extraordinària duresa de les penes per falsedat ,
fins el punt, que en molts casos superen la de delictes molt més greus.
Ho hem vist en
dimissions d’alts càrrecs de govern, en tots aquests països, pel simple fet d’haver
copiat o falsejat algun títol acadèmic, una tesis doctoral, o modificat la
biografia i currículum acadèmic. Qui menteix una vegada, pot mentir-ne mil, per
tant és una persona que no mereix confiança, i per tant no pot ocupar càrrecs
de responsabilitat, ni a nivell d’empreses, ni a nivells acadèmics, i encara
menys a nivell públic.
Aquesta visió i
aquesta convivència amb la cultura i normes d’un país tant seriós com Suïssa em
va portar a seguir aquest principi al llarg de tota la vida, privada i pública.
He de dir que és una bona manera de dormir bé, i no tenir mai la pressió d’haver
de tapar una mentida, amb una altra, o de tenir por a la veritat. Aquesta
cultura per la transparència i la veritat en tot moment, prové dels fonaments
religiosos imperants en aquests països, des de la reforma que va portar al
protestantisme. La doctrina dels
principals líders , Luter, Calvino o Zwingly va afermar el valor de la veritat,
sempre i en tot lloc, i a penalitzar fortament la mentida.
Ens pot xocar a
nosaltres, però quantes vegades no hem vist, en els EUA, caure polítics o
personatges en els més alts nivells, per haver mentit. Doncs bé, he donat tota
aquesta volta per arribar a la conclusió que aquí, a casa nostra, la mentida
està a l’ordre del dia. Forma part de la nostra cultura, de la nostra
idiosincràsia i ni és penalitzada ni és rebutjada. Al contrari, un mentider pot
, fins i tot triomfar, sense cap càstig ni ser enviat a galeres, i desaparèixer
de la vida pública. De la privada, que faci el que vulgui.
Dic això, davant el
darrer immens ridícul que estem vivint, amb la negativa del president
Puigdemont a reconèixer una reunió amb el president Rajoy. Sincerament, quan va
sortir Miquel Iceta, afirmant el contacte, vaig estar segur de la realitat.
Conec en Miquel des de fa molts anys, i puc dir que és una de les persones
millor informades del país, i si ell diu que té informació, és que la té de
bona font.
Es lògic el
contacte, és lògica la reunió, però és un desastre voler-la amagar. Més ben
dit, és lògica la confidencialitat, però no té perdó la mentida. Un cop més, a
la credibilitat del president, i de l’independentisme amb negatives contundents,
respecte la falta de contactes. Però és
que de mentida en mentida, no es construeix res. En pocs dies hem escoltat
altres mentides de la boca d’un jutge i senador, Santi Vidal. O desmentits ,
sense cap convicció ni garantia de certesa en boca del Vice president Junqueras,
o antigues mentides respecte les balances fiscals, inversions pendents o
compromisos adoptats. El país està prou crispat com perquè s’acabi de perdre la
poca confiança existent en els governants d’aquí i d’allà.
Tuesday, February 21, 2017
LA REVOLTA DE LES BASES - art. Nació Digital Solsona
LA REVOLTA DE LES BASES.
Alguns històrics
dirigents socialistes han cregut que podien actuar com era habitual anys
enrere, partint d’un concepte propi del segle passat, en que qui tenia el
càrrec, tenia el poder, i podia ordenar el camí a seguir, convençut que ningú
el qüestionaria. No han entès els profunds canvis en tota la societat
espanyola, i per tant, també catalana.
S’han trencat
estereotips, s’han trencat barreres, i s’han modificat els camins per arribar
al poder. El propi principi de poder, està en qüestió, perquè se n’ha fet un
mal ús, i després, o en mig d’una profunda crisis, imatges que abans eren
acceptades, ara provoquen rebuig profund. Alguns dirigents encara no se n’han
donat compte, però les properes Primàries del PSOE demostraran la certesa d’aquest
canvi substancial ,en el que ha estat habitual, en el partit.
Les desastroses
imatges i moviments per defenestrar Pedro Sánchez, com Secretari General del
PSOE, estan en la retina de les bases del partit. No s’han perdonat, perquè no
es varen entendre ni compartir, i la gent vol ser protagonista i no simples
espectadors, o súbdits dels dirigents territorials, anomenats “barons” per a
més escarni, ni esperar que una “sultana” decideixi si ho té bé o malament, per
donar el pas, cap a la Secretaria General.
S’han comès errors
impensables, per increïbles, en un partit socialista. Fer plegar a la meitat de
l’executiva federal, per poder així convocar Comitè Federal, i poder fer fora
el Secretari General, va ser una estratègia, no solament equivocada, va ser
indigne. I això no es perdona. Com tampoc es perdona que una Comissió Gestora,
perduri durant mesos i mesos, fent feines que no li pertoquen i aprofitant els
càrrecs per anar a favor d’una determinada alternativa, en detriment d’altres.
Tants errors i
tanta ignorància en la representació de les bases del partit, ens han portat a
veure en la figura de Pedro Sánchez, el redemptor d’unes maneres de fer que es
vol passin a la història. Segurament els promotors de la seva defenestració el
donaven ja per amortitzat, i heus aquí que retorna amb més força que mai. Amb
tanta força i ràbia que pot comportar problemes de reubicació i readaptació
sinó hi ha seny i prudència per totes les parts implicades. La venjança mai és
bona ni recomanable, en l’exercici de la política, i encara menys dintre del
propi partit. Però hi ha ferides, hi ha rancúnia, hi ha ganes de capgirar la
situació actual, dintre del partit, i molt especialment dintre del Grup
Parlamentari en el Congrés dels Diputats.
De moment tenim dos
candidats a Primàries, Patxi López i Pedro Sánchez. L’avantatge de Patxi López
és ser diputat i per tant membre del Grup Parlamentari, cosa que facilita poder
encapçalar l’oposició al govern Rajoy. Ni Pedro Sánchez, ni Susana Díaz, ho
son, aspecte important a destacar. De totes maneres, no sabem encara si la
presidenta andalusa donarà el pas o no. Crec que, a la vista, de la revolta de
les bases pot optar per esperar a millors temps perquè quan una revolta comença
es sol emportar qui s’hi vol enfrontar. I ella apareix com una de les
principals autores de les accions contra Pedro Sánchez.
I a la vista de la
presentació de la candidatura a Secretari General, costarà molt enfrontar-s’hi
amb garanties d’èxit. El discurs que fa servir és molt proper a les bases, i no
té por de parlar de plurinacionalitat, de modificar la Constitució, suprimir la
reforma laboral del PP, crear un mínim de garantia salarial, aprofundir en la
igualtat, millorar pensions....en definitiva, consolidar el projecte
socialdemòcrata, com l’autèntic projecte d’esquerres que volem, i el país
necessita. També suprimir privilegis, evitar portes giratòries que tant de mal
han fet a la imatge socialista, i parar el peus als més poderosos , per així poder
atendre els més febles. Estem en plena revolta de les bases socialistes, i sinó
en son conscients els actuals dirigents del PSOE és que no han entès res de
res. Hi ha indignació i rancúnia per la vergonya viscuda i pels anys perduts,
serà molt difícil parar el vendaval que s’apropa. El que hem de procurar és una
pluja de neteja, però no de confrontació o destrucció.
Monday, February 20, 2017
CAOS TERRITORIAL - art. El 9 Nou -
CAOS TERRITORIAL.
Aquesta setmana ,el
Parlament de Catalunya, ha aprovat la creació d’una vuitena vegueria / regió ,
amb els dos Penedesos, Garraf i una part de l’Anoia. Culmina així, una constant
i progressiva pressió d’alcaldes,
diputats, empresaris, societat civil... d’aquests territoris que consideraven
un greuge ,veure vegueries, en altres indrets, i no a casa seva. Es una bona
mostra de com s’ha anat construint el nostre país, i de com hem aconseguit
assolir un autèntic “caos territorial”. Un caos que fins i tot aconsegueix
deixar un tros de la comarca de l’Anoia, en terra de ningú ( Alta Segarra) que
ben aviat demanarà convertir-se en comarca pròpia. Temps al temps.
I parlant de noves
comarques, el Lluçanès està a l’espera d’esdevenir la número 43 del país, una
vegada vist com se n’ha ensortit el Moianès. Amb tot, aquí el PSC ha dit prou.
El Grup Parlamentari Socialista ha presentat una esmena a la totalitat de la
llei ,per considerar que no es pot conformar una nova comarca quan cinc dels
seus municipis hi varen votar en contra. No es pot admetre la solució d’entrar
a la comarca i l’endemà demanar sortir-ne. En fi, ben aviat veurem com acaba el
debat en el Parlament.
Però, tornant al
principi. Un petit país com el nostre ,no té cap lògica la organització
territorial a la que hem arribat. Bé, de fet, encara no l’hem acabada perquè
està en permanent construcció des dels llunyans anys 80 en que es va iniciar.
De les 38 comarques històriques de la República, es va passar a les 41, ara ja
estem a la 42 , i el Lluçanès seria la 43. N’hi ha ja tres o quatres en
perspectiva...i ningú pot aventurar fins on arribarem.
A nivell de regions
o vegueries, es varen tenir llargues i ardents discussions en el Parlament,
sobre si cinc, sis o set. Bé, passem a la vuitena i tampoc ens quedarem aquí.
Tot indica que la porta està oberta a noves divisions, en funció de qui apreti.
Bona manera de governar ¡¡¡
Davant aquest
panorama, un país seriós amb un govern eficient, s’hauria de plantejar si té
cap lògica una organització com aquesta. Més ben dit, si es pot permetre un
desgavell tant gran com per garantir un bon govern. Permeteu-me, com alcalde,
recordar els nivells administratius i polítics que tenim: ajuntaments, consells
comarcals, vegueries, diputacions, províncies, i finalment govern autonòmic.
Deixo fora, altres organismes territorials com poden ser els consorcis,
mancomunitats o àrees metropolitanes. No cal embolicar més la troca.
Estem a l’any 2017,
amb un desplegament notable, si bé encara insuficient, de les noves
tecnologies, però la majoria de tràmits i gestions que abans precisaven
presència personal, ara poden ser resoltes, via informàtica. Els alcaldes
quedem marejats quan per segons què depenem de Vic, per segons què de Manresa,
i per moltes altres coses, de Barcelona. Es més, sempre que podem, “passem “
d’uns i altres, i anem directament on hi ha el poder real: Barcelona.
Però, tants nivells
administratius, comporten despeses enormes, a banda de dispersió d’esforços i
complicació resolutiva. Si algú creu que la digitalització de l’administració
ha disminuït la feina burocràtica, va ben equivocat. Al contrari, la feina
municipal s’ha incrementat i la complexitat ha esdevingut insostenible. Estem
molt lluny de la organització modèlica dels països germànics i nòrdics, en els
quals l’administració més propera és la que actua, i les altres son per
competències molt específiques i de més alt nivell. Aquí tot es barreja, i es complica.
Tothom vol tenir oficines de serveis comarcals, regionals, nacionals o
estatals. Ningú pensa en que la bona gestió consisteix en gastar poc en
personal, i molt en inversió i serveis directes. L’actual model d’administració
de la Generalitat és del segle passat, però no de finals de segles sinó de
meitats. I la creació de nous nivells administratius encara la fa més
incompetent. I ja no diguem la de l’Estat. Aquesta se situa en un model de cent
anys enrere, amb Ministeris desfasats o simplement esgotats.
Un bon governant és
aquell capaç d’adaptar l’administració que presideix a les necessitats dels
ciutadans. Ho fou Prat de la Riba, amb la Mancomunitat, però no ho han estat
els presidents de la Generalitat recuperada, i la dinàmic, lluny d’aturar-se va
en augment. No hi ha un govern fort, rigorós i eficient. No es dona valor a la
gestió, perquè tots volen passar a la història per grans obres o grans
embolats, en comptes d’aspirar a una cosa tant vital i important com és que el
país funcioni. A serveis de qualitat, planificació a quinze o vint anys vista,
reducció de la burocràcia, estalvi en tràmits i gestions inútils, austeritat
general i global. Aquestes haurien de ser les grans aspiracions dels nostres
polítics i dirigents. Com podem constatar, res d’això podem veure ni aquí, ni
allà. Entenent per allà, al Madrid polític.
DESPOBLAMENT I ESCOLES - art. El Setmanari del Berguedà
DESPOBLAMENT, I
ESCOLES.
Amb les xifres de població tancades a 31 de desembre,podem comprovar un
descens de la demografia ,en la major part dels municipis de Catalunya. El
mateix podem veure a nivell de tot Espanya, on prop de 5.000 municipis( dels
8.000 existents) perden població, i una part se situen al límit de la
supervivència.
Tornant aquí, a la comarca del Berguedà, els 31 municipis que la conformen,
van perdre habitants l’any passat i aquesta tendència va en augment , des de fa
cinc anys. El mateix passa en prop de 500 ,dels 947 existents a Catalunya. Es a
dir, tenim un immens territori rural en declivi, i un greu problema de
desequilibri territorial, amb un cap immens a Barcelona i la seva àrea
metropolitana i uns forts braços a tota la franja costanera, però a partir
d’aquí, la resta del cos mostra una flaquesa immensa.
El reequilibri territorial hauria de ser una de les grans prioritats del
govern de la Generalitat ,
però tots n’han parlat molt, en els darrers 30 anys, però en ben poques
ocasions s’han fet plans, autènticament destinats, a resoldre la problemàtica.
Ho podem veure amb les deficiències en matèria de comunicacions, noves
tecnologies, serveis, equipaments, etc. Difícilment, hi haurà un canvi de
tendència, si els qui vivim en el món rural no podem disposar d’eines de
categoria similar, a les que tenen les ciutats.
I la pèrdua constant d’habitants, comporta la possible pèrdua d’elements
essencials per la ruralitat, com son les escoles. Ja hem perdut les oficines
bancàries, en la majoria de casos, o línies de transport, en altres, però la
pèrdua de l’escola, significa la pèrdua d’un element essencial de la vida
rural. Un poble es defineix per un ajuntament, una església, una escola, i la
seva gent.
Es lògic, doncs, batallar per no perdre cap d’aquests elements essencials.
N’hi ha d’altres: CAP, Farmàcia, Botigues, ...però, tornem als considerats
indispensables. Tornem a l’escola. N’hi ha prop de cent , en perill, a tot el
país. I ben aviat, n’hi haurà més, si la tendència continua. Estem, doncs,
davant un tema d’existència i supervivència. Convé tenir-ho present i posar-hi
remei. Algunes coses s’han fet, algunes s’estan discutint,com per creure que hi
ha voluntat de fer-hi front.
Després d’anys de demanar-ho, s’ha acordat poder crear aules de Cicle
infantil, dintre del mateix recinte escolar. Van a càrrec dels ajuntaments,
cosa injusta, però millor això que res. Si els pobles i les escoles poden
atreure nens i nenes de 1 a
3 anys, hi ha més facilitat perquè aquests escolars continuïn a l’escola.
Hi ha un altre debat important, com és el de poder mantenir els alumnes,
fins els 14 anys, a les escoles de primària. Ara marxen amb 12 anys cap als
instituts, i tant a nivell pedagògic, com vivencial, no ha donat els resultats
esperats. Seria interessant retornar als temps en que continuaven, en el poble,
fins els 14. Això donaria llarga vida a un munt d’escoles, i facilitaria una
major convivència juvenil i familiar, en el mateix poble.
En resum, el despoblament, obliga a repensar moltes decisions, preses anys
enrere, sense preveure els aspectes negatius que podien generar. Una vegada
s’han vist i comprovat, el que pertoca és fer-hi front i revertir-los. D’això
en depèn la supervivència de molts pobles del país.
Friday, February 17, 2017
LIDERATGES CRUCIALS - art. Regió 7
LIDERATGES CRUCIALS.
Si algú tenia algun dubte sobre la importància d’una sola
persona, en el present i futur d’un país, ho pot comprovar , ara mateix, en
l’estat més poderós del món, els Estats Unitats d’Amèrica (EUA). En ben poques
setmanes, la imatge que teníem d’un autèntic imperi, del qual els europeus en
depenem , en bona part, ha canviat radicalment. Cap on tirarà ? quines
repercussions tindrem ? quina durada tindrà ?...ens podem fer dotzenes de
preguntes, a les quals només podrem respondre, en el pas del temps.
Queda clar, que si volem plantar cara, o servir de contrapès
als seus interessos i decisions, només ho aconseguirem amb uns Estats Units
d’Europa, reals, autèntics. Res de formules contemplatives o a l’expectativa.
Cal accelerar la delegació de competències cap un govern central, unit i fort.
Però, tornant als lideratges, a l’igual que ara en patim un
de conseqüències negatives, en la persona de Donald Trump, en tenim d’altres
que han produït canvis, molt significatius, en la bona direcció. Un bon exemple
el tenim en la persona del Papa Francesc, el qual ha suposat una alenada d’aire
fresc, en un molt petit Estat d’Europa, però capital d’una de les principals
religions del món, amb un poder espiritual i terrenal, immensos. El Vaticà, té
una immensa influència en tots els esdeveniments mundials, encara que molts
creguin que només es dedica a la religió catòlica. En absolut, pels amants de
la història, sabem les milers d’intervencions, en tot lloc i moment.
Queda clar, doncs, el desig de curta vida política al
primer, i llarga vida, al segon. Però, en pocs mesos, hi ha diverses conteses
electorals en alguns dels països més rellevants de la UE , de les quals en dependrà
quin lideratge, en surt, i del resultat ,ens en beneficiarem o en sortirem perjudicats,
tots nosaltres. A França, hi ha tres lideratges en curs. Confiem en que la
líder del Front Nacional, Le Pen, no arribi a la presidència. I qui sembla
tenir millors perspectives, l’ex ministre Macron sigui el vencedor. Es un
convençut europeista, partidari d’enfortir la UE , cosa poc habitual, en els darrers líders del
segon país en importància.
I també Alemanya, ha iniciat la cursa electoral, amb dos
lideratges potents. El de l’actual cancellera Angela Merkel, i el del SPD,
Martin Schulz. Confio en que guanyi Schulz, en tant que socialista, però també
pel gran coneixement que té del nostre país, i del nostre estat, a més per les
idees d’enfortiment i federalització més profunda de la
UE. En qualsevol cas, a diferència de
França, aquí els dos lideratges con de persones series, prudents i sensates.
Cosa que tranquil·litza enormement.
I aquí, a casa nostra, tenim els lideratges adequats ?. En
absolut. Si tenim les convulsions que tenim, és, en bona part culpa d’uns
lideratges inadequats. Repeteixo, que una sola persona pot conduir un país cap
endavant o cap enrere. Molts creuen que les decisions provenen d’uns grans
equips, i de grans debats i reflexions, i la història passada i present, ens
demostra que no. Que molt sovint, una sola persona, decideix camins que porten
al progrés o al retrocés. Fa pocs dies, Mariano Rajoy ha estat reelegit. El seu
lideratge ja el coneixem, i no ha estat el desitjat. El PSOE inicia la seva
cursa interna, és de vital importància , no solament pel propi partit sinó pel
país, que s’encerti en un nou lideratge, capaç de ser alternativa real, al PP.
I parlem de persones, no d’aparells, ni estructures. Cal
encertar en la persona del capdavant, perquè d’ella en depèn tot l’edifici.
Tenir el líder adequat, en el moment oportú, suposa disposar del lideratge
crucial, per resoldre la situació del moment.
INCREIBLE DISCRIMINACIÓ DE LA DONA - art. Nació Digital Solsona
INCREÏBLE
DISCRIMINACIÓ DE LA DONA.
Es ja habitual que setmanes abans de celebrar el Dia Internacional de la
Dona Treballadora, el 8 de març, apareguin en els mitjans de comunicació,
informes i estudis sobre la situació a dia d’avui, en diferents àmbits de la
vida personal o col·lectiva.
Doncs, bé, avui faig referència a un informe de la situació de la dona a
Catalunya, a nivell laboral. Estem, com estem, en ple segle XXI, resulta que la
dona cobra un 26% menys que un home. Ras i curt, a nivell anual aquest
percentatge es tradueix en uns ingressos de 7.000 euros menys, de promig. Una
autèntica fortuna si mirem els sous habituals en els temps que corren.
Com és possible que un país modern, amb un govern que vol donar lliçons a
tothom, permeti una discriminació tant brutal ? Com es pot permetre la
vulneració, ja no de la Constitució, sinó de totes les lleis laborals vigents ?
Com no es revolucionen les sindicats, i els partits, per resoldre aquesta
vergonya col·lectiva ?
Només les administracions, compleixen la normativa vigent, en matèria
d’igualtat. La resta d’entitats se la passen pel folre, i no passa res. En
parlem, discutim, però no s’emprenen accions legals per acabar amb aquesta
discriminació. I ni tant sols els nous partits, els que volien trencar amb les
“castes”del passat, prenen la reivindicació de la igualtat, com una de les
seves prioritats. Parlo tant de C’s, com de Podemos.
Però també, critico el meu propi partit, el socialista per no ser més
contundent i bel·ligerant en un tema històric i permanent. Ja sé i em consta,
la presentació en el Parlament de Catalunya i en el Congrés dels Diputats de
diverses iniciatives parlamentàries per obligar les empreses a complir la llei
d’igualtat, però no n’hi ha prou. En un tema com aquest caldria tenir un centenar
d’inspectors a tot Espanya, dedicats a recórrer les empreses que incompleixin
la norma, i penalitzar-les durament. Només amb mesures contundents s’arribarà
al compliment.
I és que la discriminació salarial comporta feblesa a la llar. Una dona
alliberada econòmicament, té molt més fàcil, l’alliberament personal si el
matrimoni va per mal camí. Si una dona té recursos suficients, no té perquè
aguantar situacions que poden esdevenir penoses i perilloses. Res pitjor que la
dependència, per prendre decisions arriscades.
Aleshores, no cal esperar a celebrar res, per actuar. Cada 8 de març
constatem la paràlisis de les mesures que tots esperem, es duguin a terme. No
hi ha mai temps, ni recursos, ni personal per actuar dràsticament. Es
persegueixen multitud d’altres incompliments o il·legalitats, però no la de la
discriminació salarial. Curiós, no ?
Bé, doncs, ens pertoca a tots els qui estem en càrrecs institucionals , de
partit, sindicals, etc, d’exigir mesures concretes, immediates i contundents,
per acabar amb aquesta discriminació. Ja seria hora que l’any vinent podéssim
dir que del 26%, hem passat a un 10%, amb ànims d’arribar al 0% en dos o tres
anys. Això sí, seria una bona noticia, i no les que ens han donat aquesta
setmana.
Wednesday, February 15, 2017
DIUMENGE DIA 19 DE FEBRER - FESTA DE LA MATANÇA DEL PORC - BORREDÀ
FESTA DE LA MATANÇA DEL PORC – TERCER DIUMENGE
DE FEBRER – BORREDÀ ( Berguedà)
Aquest any celebrarem la 43 edició de la Festa
de la Matança del Porc. Aquesta festa va començar amb una juguesca entre una
colla d’amics, en que un va dir que donaria un porc si els altres posaven pa,
vi, etc, i efectivament des de fa 43 anys, l’empresa Catalana de Pinsos, dona
un porc, que sol pesar uns 110 quilos, i l’ajuntament hi afegeix 80 quilos de
botifarres, el pa, vi, alls, sal, etc, i es menja tot a la Plaça Major.
Abans el porc es matava en públic, a la Plaça
Major, però en compliment de la Llei de protecció dels animals, es mata en
privat el dia abans i es porta esquarterat a la Plaça. Allà una colla de
voluntaris el va trossejant i el va coent en paella, o a la brasa, segons
quines parts.
A la Plaça es fan 3 fogueres perquè la gent
pugui torrar el pa, i posar-hi sal i oli, una tradició ben pròpia de les zones
de muntanya.
A partir de les 10 matí es comença a servir
l’esmorzar a tots els presents, un tros de pa, i un tros de carn o botifarra.
Hi ha porrons amb vi, i aigua de la font de la Plaça... i fins esgotar tot el
producte, cosa que sol passar al cap de dues o tres hores.
La festa és gratuïta, obsequi de l’empresa
Catalana de pinsos ( pel que fa el porc) i de l’ajuntament de Borredà. I la
organitza una colla de voluntaris des de sempre.
Recordem a qui vulgui venir que poden aparcar
els vehicles en el aparcament municipal ( 110 places gratuïtes) i venir a la
Plaça a peu ( 5 minuts). També animem a visitar l’exposició d’objectes i
materials de la matança, molt antics, en el Centre Cívic de la Gent Gran.
Aquesta festa es fa des de una vintena d’anys,
el tercer diumenge de febrer, per tant el proper diumenge dia 19.
L’Alcalde, Joan
Roma i Cunill
Tuesday, February 14, 2017
ERROR EN LA DATA DE RENOVACIÓ DNI- NO ÉS DEMA,SINÓ EL DIMECRES DIA 15 DE MARÇ.
ERROR DATA
RENOVACIÓ DNI – BORREDÀ.
Per un error meu en
l’intercanvi de correus amb l’equip mòbil de la Policia Nacional, havia posat
inicialment el 15 de març, i posteriorment vaig creure que era demà 15 de
febrer.
EL PRIMER DIA DE
RENOVACIÓ DE DNI, ÉS EL DIMECRES DIA 15 DE MARÇ. Les hores donades per demà,
seran les mateixes que serviran pel dia 15 de març.
Demano, disculpes a
tots els afectats, i des d’ara ens posem a fer trucades per notificar el canvi
de data.
Lamento aquest
error, i informo que tots els DNI caducats, tenen vigència durant 3 mesos més.
El primer dia de renovació ( el dimecres 15 de març ) es faran 60 carnets, i l’equip
vindrà un segon dia que oportunament ja comunicarem. Serà al cap de pocs dies
de la primera visita.
Salutacions
cordials, i reitero les disculpes per aquest error.
Borredà, 14 de
febrer de 2017.
Joan Roma, alcalde
de Borredà
UN PAÍS CRISPAT- art. Nació Digital Solsona
UN PAÍS CRISPAT.
El judici , davant
el TSJC , a Mas , Ortega i Rigau, i ben aviat el de Francesc Homs, davant el
Suprem han fet pujar , uns graus més, la crispació existent en el país. En
aquests moments, la crispació és generalitzada, tant en el camp independentista,
com en el que no ho som. Tots ens sentim defraudats per la falta de resposta i
acció a un malestar, cada vegada més profund.
Esperar i veure,
mai ha resolt cap problema, i en aquests moments, el govern central hauria d’emprendre
un canvi radical , en les relacions amb Catalunya per intentar evitar el xoc de
trens. Es inevitable ? Sinó es fa res, fatal. I quan dic fatal, em refereixo a
trobar-nos tots plegats en un camí sense sortida adient, per uns i altres.
Els que no som
independentistes, esperàvem, unes propostes valentes de canvi d’actitud i de
fets ,envers Catalunya. Canvis profunds, en el fons i les formes, com per poder
confiar en unes noves relacions, garantides per canvis constitucionals, que les
blindessin de cara el futur. De moment, no veiem aquesta voluntat, però a
vegades hi ha moviments en profunditat que no son encara visibles, en
superfície. Vull confiar que això sigui així.
De fet, hi ha
elements per pensar que determinades coses no poden continuar com fins ara. He
trobat molt encertada la convocatòria de centenars d’empresaris del País
Valencià, i Catalunya, amb convidats de Múrcia i Andalusia, per reivindicar el
Corredor Mediterrani. Fins ara, se’n parlava molt, però no s’actuava. Ara sí.
Aquesta mobilització és de primera divisió. Un autèntic clam d’empreses de
primer nivell per reivindicar unes infraestructures indispensables per aquests
territoris, però fonamentals pel progrés de tot Espanya.
I igualment
esplèndida ha estat la denúncia d’un desviament d’ajut de la UE de prop de
1.000 milions que , en comptes d’invertir-lo en el Corredor, ha anat a parar a
les proximitats de Madrid. Molt ben fet. I és que en el País València, com a
les Illes hi ha un president i una presidenta, que realment governen i volen
posar les coses en el seu lloc.
S’ha acabat tenir
presidents muts, conformistes, i simples criats del Madrid polític o del govern
de torn. Ells reclamen el que els correspon , tant a nivell de finançament
autonòmic com d’infraestructures. Hi ha, doncs, canvis en el panorama polític
com perquè Catalunya pugui afegir-se a ells i a d’altres territoris de l’Estat
per obligar a emprendre canvis profunds en les relacions Madrid – CCAA.
Però, primer, s’ha
de rebaixar la crispació, i això només s’aconseguirà si es reconeixen els
errors comesos , en el passat, i s’emprenen camins de canvis reals. Les
enquestes encara prediuen que una majoria de catalans confien en una nova
entesa, un nou projecte comú. Però sinó arriba ràpid, la situació esdevé
explosiva. El país està emprenyat, i té raó en bona part de les coses. Toca,
doncs, actuar en conseqüència.
Monday, February 13, 2017
RENOVACIÓ DNI - AQUEST DIMECRES DIA 15 - BORREDÀ
RENOVACIÓ
DNI – DIMECRES DIA 15 DE FEBRER
Per error, varem anunciar en uns cartells que la
renovació del DNI seria el 15 de març i és el 15 DE FEBRER, DE LES 10 A LES 14
HORES, en el Centre Cívic de la Gent Gran.
De totes
maneres, hi haurà un segon dia per renovar el DNI que encara no tenim acordat
amb l’equip mòbil de la Policia Nacional.
El dia 15 es faran els primers 60 inscrits, i el segon
dia, la resta de persones.
Que tothom esperi una trucada telefònica de
l’ajuntament, el proper dilluns dia 13, en la qual es donarà hora. Penseu a
portar la documentació requerida, i els diners de la taxa. Ho podeu veure en
els cartells penjats a cartelleres i botigues.
Demanem disculpes per l’error en el cartell, i
recomanem que tothom prepari la documentació precisa. Vindran dos policies per
fer els tràmits, i al cap d’uns dies, s’haurà de passar a recollir el DNI
renovat.
Borredà, 11 de febrer de 2017.
L’Alcalde – President
Joan Roma i Cunill
Friday, February 10, 2017
POSAR URNES - art. Regió 7
POSAR URNES.
Doncs, sí, també per
posar urnes cal seguir el que marca la legislació vigent, sigui estatal,
autonòmica o local. En democràcia, totes les lleis son d’obligat compliment,
agradin o no , s’ajustin o no ,als desitjos o voluntats individuals o col·lectives.
Portem quaranta anys de democràcia recuperada, i és ben estrany haver de
començar amb aquesta obvietat. Però bé, és un bon moment per recordar-ho quan
la principal justificació del 9N , per part dels acusats, és la innocència de
“posar urnes”, encara que hi hagués un mandat en contra, del Tribunal
Constitucional.
Haurem també de recordar
la divisió de poders, i la importància del poder judicial per garantir els
drets i deures dels ciutadans, però també de les institucions. En aquest
principi rau l’existència de l’estat de dret i les llibertats, individuals i col·lectives.
Però, hi ha
pronunciaments i fets en els acusats que topen amb altres fets del passat
recent, en el qual el govern de la Generalitat no va mostrar cap mena de
sensibilitat ni compliment de la legalitat davant un procés independentista,
legal, consensuat, acordat i pactat. Em refereixo al procés independentista
impulsat pels ajuntaments de Guardiola de Berguedà i Sant Julià de Cerdanyola.
En el cas de Sant Julià va ser ajuntat per decret franquista, a Guardiola, i una de les primeres aspiracions, amb la
democràcia recuperada fou la d’aconseguir la independència.
Doncs bé, l’alcalde de
Guardiola, Ignasi Costa, i el regidor i president de l’entitat independentista
de Sant Julià, Ramon Elias, varen complir escrupolosament els preceptes
democràtics legals. Varen votar, varen acordar, consensuar i pactar les
condicions de la independència, i varen demanar al Govern de la Generalitat,
donar compliment a l’acord. Doncs, no, el govern de la Generalitat va decretar
que no els hi donava la independència, ni en primera ni en segona instància. I
oh, paradoxes de la història, els dos pobles varen recórrer davant els
tribunals de justícia espanyols per obtenir el que la Generalitat els impedia:
la independència.
I els tribunals
espanyols, en primer lloc, altra curiosa casualitat, el Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya ( el que jutja Mas, Ortega i Rigau), va donar la raó als
independentistes, i així va ser com Sant Julià va aconseguir recuperar la llibertat.
Però, encara hi ha més. La Generalitat va recórrer davant el Tribunal Suprem
espanyol, que va ratificar al resolució del TSJC. Podria aportar alguns altres
casos semblants, però és per demostrar com es fan servir arguments i
demagògies, a voluntat.
Diré més. Si ara, com
alcalde, decidís posar urnes, per acordar deixar fora, el municipi, del
compliment de lleis de la Generalitat, clarament retalladores de l’autonomia
municipal, com les d’urbanisme, les d’activitats , les medi ambientals...o
posar urnes per acordar no aplicar la taxa turística, o acordar tenir
competències en temes que la Generalitat ha maltractat, com en sanitat,
educació, medi ambient, serveis socials...no tinc cap dubte que el govern de la
Generalitat impediria aquests referèndums, i cas de dur-los a terme, portaria
l’ajuntament davant els tribunals espanyols, per tal de fer anul·lar els acords
presos. Així de contradictòria és la política actual, dels actuals dirigents.
Estem sobre una nòria que
dona voltes, però no porta enlloc, o
damunt una bicicleta estàtica. Si algú creu que el procés independentista té un
guió concret i ben fonamentat, amb possibilitats d’èxit, desconeix la realitat.
Deixo per un altre moment, les explicacions de perquè el referèndum de setembre
està fora ja de terminis , en els preparatius que necessiten un mínim de deu
mesos, i ja no dic, el referèndum exprés que anuncia el Vice president
Junqueras, per maig o juny. Fets i no paraules, és un principi elemental que va
fer seu el president Montilla. Tot a l’inrevés del que fan els actuals
governants.
NOVA QUEIXA PEL MAL FUNCIONAMENT DE MOVISTAR - TELEFÓNICA - BORREDÀ
NOVA QUEIXA DE L’ALCALDE DE BORREDÀ PER MAL FUNCIONAMENT DE
MOVISTAR – TELEFÒNICA.
Després d’un cert temps de calma, han tornat els talls
sovintejats i de llarga durada, per part de Movistar – Telefònica, en el
municipi de Borredà ( Berguedà).
Aquesta és una de les queixes que varem adreçar a la Delegada del Govern a la Catalunya Central ,
Laura Vilagrà, la qual va fer-la arribar a la Direcció de Telefònica a
Catalunya. També s’han fet arribar les queixes directament a l’empresa i a
d’altres instàncies de la
Generalitat.
Malgrat tot, els talls han tornat, sense cap informació dels
motius, i amb greus dificultats per poder-los fer arribar a la pròpia empresa.
Talls que poden durar unes hores, o dos o tres dies sencers, amb greus
conseqüències per les persones i empreses afectades, en un moment en que la
majoria de tràmits es fan per via telemàtica.
No disposar de mòbil ni d’Internet , en la vida actual,
produeix pèrdues irreparables en el món del comerç i el turisme, però també en
la pròpia vida personal, per quan no hi ha mai cap garantia de poder-se
connectar en un moment determinat.
La única via per escarmentar l’empresa és la de la sanció
exemplar. No estem parlant d’una avaria puntual que tota instal·lació pot
tenir, sinó d’un mal servei habitual i constant. El mal servei és crònic, i com
a tal, ha de ser durament sancionat. Fem arribar aquesta queixa, de nou a la Generalitat , perquè
emprengui les accions pertinents per obligar a complir amb els usuaris. Usuaris
que paguen / paguem puntualment les factures, sense rebre el servei que ens
pertoca.
Borredà, 10 de febrer de 2017.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill
BUTLLETÍ INFORMEM- NÚM 6 - COMPROMÍS X BORREDÀ - PSC.
BUTLLETÍ INFORMEM.- COMPROMÍS X BORREDÀ –PSC- núm.6 –
2017.
EDICIÓ DIGITAL.
Presentació.
Esteu llegint el butlletí municipal número 6 / febrer 2017, del Grup
Municipal Compromís x Borredà – PSC, en format digital. Es el primer d’aquest
tipus, conseqüència dels avenços tecnològics, i del fet que la majoria de
persones del poble o relacionades amb el poble, tenen accés a les noves
tecnologies, de manera que és fàcil poder-lo llegir, sigui en el blog de
l’alcalde, Joan Roma, o rebent-lo en els correus de les persones, a les quals
els hi fem arribar.
De fet, el butlletí INFORMEM, ha superat els 37 anys de vida. Va començar
l’any 79 amb les primeres eleccions municipals, publicat en ciclostil, repartit
per tot el poble, en uns 200 exemplars, i convertit en un medi d’informació
bàsic per explicar les principals actuacions de l’ajuntament de Borredà.
Des de sempre, el grup municipal socialista, ha tingut un especial interès
en explicar, informar i documentar el que ha fet com a grup municipal, o el que
ha dut a terme l’ajuntament, de manera que tothom pugui saber els motius ,
procediments i resultats de les principals actuacions. Es el que pretenem
continuar fent, cada dos o tres mesos, a partir d’ara, per aquesta via digital.
FINALITZACIÓ OBRES CARRERS MANRESA I QUERALT, I OBRES COMPLEMENTÀRIES.
Tothom pot veure el bon resultat de les obres realitzades a l’entrada del
poble, primer tram del carrer Manresa ,i carrer Queralt. Aquestes obres eren
del tot obligades degut al mal estat de la xarxa de clavegueres i de l’aigua
que havien superat els 50 anys de vida útil, a banda dels desperfectes que
tenia el terra dels carrers i les connexions a les cases. Eren lògiques les
filtracions, degut al mal estat de les xarxes de serveis, i per això
l’ajuntament va encarregar el projecte de Renovació del Casc Antic de Borredà,
per poder renovar carrers i places, per fases, en els propers 10 o 12 anys.
L’obra, executada per l’empresa Salvador Serra, ha comportat canvis
notables en els serveis, i el paviment, així com una nova senyalització
horitzontal i vertical. També s’ha aprofitat per interconnectar el clavegueram
del carrer Queralt amb l’Aparcament municipal. I s’ha dut a terme, una doble
xarxa, separant les aigües netes que van directament cap a la riera, de les
aigües brutes que aniran cap a la Depuradora per ser netejades i retornades a
la riera Margansol.
L’adjudicació de les obres comportava unes millores en alguns altres
indrets, com s’ha fet en el carrer de Dalt. Un eixamplament del carrer, que de
3 metres ha passat a 6, tirant a terra unes parets que amenaçaven de caure. Ara
, el poble disposa d’una nova entrada, des de la carretera de Sant Jaume, en
molt millors condicions de la que tenia.
En el futur, en aquests terrenys s’hi ubicarà un parc infantil, i un de la
gent gran, com a complements finals de la zona esportiva.
El cost total de les obres ha estat de prop de 400.000,00 euros, pagats amb
una subvenció de 250.000,00 euros de la Diputació de Barcelona i la resta, amb
un crèdit de la mateixa entitat, a retornar en 10 anys, a l’interès d’un 0%.
CONDICIONAMENT DE CAMINS PÚBLICS- 46.200 EUROS DE DIPUTACIÓ.
Des de sempre l’ajuntament ha procurat mantenir en bones condicions els
nombrosos camins públics, situats en el terme municipal. N’hi ha molts, i això
suposa una despesa impossible d’atendre amb els recursos municipals, per aquest
motiu sempre hem demanat subvencions a l’Estat, a la Generalitat i a la
Diputació de Barcelona.
La nostra intenció és que d’aquí a final de mandat, tots els camins hagin
estat arreglats, aprofitant les ajudes que demanem a totes les institucions,
malgrat els difícils temps que vivim, en els quals moltes de les ajudes que hi
havia, han desaparegut.
Amb tot, la prioritat passa per arreglar primer els camins que porten a
cases de pagès, habitades tot l’any. Després , els camins que porten a cases
amb activitat, i finalment les de segona residència. Qui proposa la prioritat
d’actuació és el tècnic municipal que inspecciona els camins i marca els més
danyats.
Fa pocs dies, varem aconseguir 46.200,00 euros de subvenció de la Diputació
de Barcelona, per poder arreglar 3 camins que pugen un import de 50.000, 00
euros. Els 3 camins, proposats com a prioritaris pel tècnic municipal son: Camí
de Capdevila , Camí del Molí de Cirera, i Camí de Puigcercós. Properament es
convocarà concurs per la seva adjudicació i execució.
Altres camins que seran arreglats, son els que consten en el Pla de
Vigilància contra Incendis ( PVI) de l’ADF Sobrepuny. En aquest cas, cada any
la Diputació, concedeix uns 15.000, 00 euros per arreglar tres, quatre o cinc
camins, per garantir que sempre estiguin transitables en cas d’incendis.
Per tant, a banda dels 3 que hem dit, cada any, se n’arreglen 3 o 4 més,
per part de l’ADF. I finalment a càrrec a alguna altra subvenció que estem
tramitant, esperem poder atendre, la resta de camins que porten a cases amb
activitats diverses o de segona residència, fins tenir tots els camins en
condicions de transitabilitat.
COMPRA MATERIAL FESTES.
Borredà és un poble viu i actiu, i necessita disposar de material adequat
per poder realitzar les festes. Cada any, comprem material per substituir el
que s’ha fet malbé o per tenir-ne més que faciliti la organització de festes i
esdeveniments diversos. Fa pocs dies varem comprar 100 noves cadires plegables
de fusta, per poder substituir les més velles, i aquelles que ja s’han hagut de
llençar. Això permetrà tenir 300 cadires, en bones condicions.
També s’ha comprat un nou pack de 12 taules de fusta plegables i 12 bancs,
per poder utilitzar per la festa major, o en altres festes del poble. I
finalment s’han comprat 3 carpes plegables, per no haver-ne de demanar a fora,
quan fan falta.
A partir d’ara, disposem, doncs, de prou material per activitats dintre i
fora del local Puigmal, i tenir la independència que dona de no haver de
dependre de material que s’ha de demanar a altres pobles, al Consell Comarcal o
d’haver-lo de llogar. El cost total ha superat els 5.000 euros, ja previstos en
el pressupost per aquest any 2017.
CUINA EN EL CENTRE CÍVI DE LA GENT GRAN.
A petició de l’Associació de la Gent Gran, l’ajuntament està instal·lant
una petita cuina en un dels magatzems del Centre Cívic. Aquesta cuina servirà
per poder fer tallers de cuina, o organitzar algunes de les activitats de la
gent gran o d’altres col·lectius que ens el demanen.
De fet, el Centre Cívic, acull moltes activitats al llarg de tot l’any, i
disposar d’una petita cuina, permetrà fer-hi alguna activitat que fins ara no
era possible. El cost serà de prop de 4.500,00 euros, a càrrec del pressupost
municipal.
CIRCUIT BICICLETES, EN EL CAMP DE FUTBOL.
De la Diputació de Barcelona hem aconseguit diversos mòduls de fusta
tractada per instal·lar un circuit per bicicletes. Alguns mòduls ja s’han
col·locat en la part superior del camp de futbol. Queda encara un parell per
posar, però dintre de poc estarà operatiu. Queda clar que aquest circuit és
només per a bicicletes, i en cap cas per a motos, que no poden entrar en tot
l’espai de la zona esportiva, com indiquen els senyals verticals que hi ha a
les entrades.
Confiem en que aquest nou circuit serveixi per augmentar les possibilitat
d’esport i lleure que ja oferim en tota la zona esportiva.
INVENTARI DEL PATRIMONI MUNICIPAL.
Fa dues setmanes varem iniciar el treball d’inventari del patrimoni
municipal, demanat a la Diputació de Barcelona . Aquesta institució ha
contractat una empresa especialitzada per fer un inventari exhaustiu de totes
les propietats de l’ajuntament, siguin d’edificis, vehicles, o material de tot
tipus.
La previsió és de treballar durant vuit mesos fins aconseguir tenir-lo al
dia, i a més valorat. Volem recordar que l’any 79, just a l’inici de la etapa
democràtica municipal els bens municipals no arribaven als 300.000, 00 euros,
quan ara segurament superaran els 9 milions.
CATÀLEG DE CAMINS PÚBLICS MUNICIPALS.
L’any passat varem demanar a la Diputació de Barcelona, la contractació
d’una empresa que ens ajudés a elaborar un Catàleg de Camins Públics
Municipals. Aquesta petició va ser atesa, i el passat dia 1 de febrer,
l’empresa va iniciar aquesta tasca.
La previsió és de tenir un Catàleg complert en 6 mesos, per a tot seguit,
fer-ne l’aprovació inicial, i exposar-lo al públic perquè en tingui coneixement
i pugui presentar esmenes o al·legacions si ho creu convenient. Tot seguit es
faria al resolució d’incidències, i l’aprovació definitiva. Es molt important disposar
d’aquest catàleg per no tenir cap dubte respecte de la titularitat dels camins
situats en el terme municipal. Cada vegada és més complicat garantir el no
tancament dels camins públics, i al mateix temps, fer-ne el manteniment
indispensable.
FESTA MATANÇA DEL PORC.
Com ja és tradició des de fa 43 anys, el tercer diumenge de febrer, dia 19
es celebra la Festa de la Matança del Porc. Des de les 10 del matí i fins a la
1, a la Plaça Major es poden degustar productes del porc, donat per l’empresa
Catalana de Pinsos, al qual s’hi afegeixen uns 60 quilos de botifarra, pa,
begudes i altres productes que ofereix l’ajuntament de Borredà. Tots els
productes es couen davant de tothom i qui vulgui pot torrar pa en les 3
fogueres que es posen a la plaça.
A la mateixa hora, en el Centre Cívic de la Gent Gran es pot visitar una
exposició de fotos, i materials històrics de la matança del porc. Utensilis que
feien servir les cases de pagès, 80 o 100 anys enrere, i que recorden la
importància que tenia la matança, per la vida a pagès i com a excusa per reunir
tota la família.
Agraïm a tots els voluntaris la organització de la matança i de l’exposició. Aquesta és una de
les festes més antigues del poble i permet retrobar molta gent que ha nascut en
el poble o hi ha viscut i aprofiten el dia per retornar a Borredà. Es també un
bon motiu per donar a conèixer el poble a la gent de fora.
RECUPERACIÓ D’UNA PART DEL DEUTE DE LA GENERALITAT.
En motiu de la visita de la Delegada de la Generalitat a la Catalunya
Central, se li va exposar les greus tensions de tresoreria que suposava que la
Generalitat no pagués el deute per un import de 320.653,70 que devia, a
30/11/16. Per un ajuntament petit com el nostre, un deute d’aquest volum, fa
anar molt malament i obliga a tenir una pòlissa de crèdit amb Banc Sabadell
,per poder pagar les factures a temps.
Després de les visites i de diferents gestions fetes, el passat dia 1 de
febrer, la Generalitat va transferir 234.000.00. Prèviament havia fet ja una
primera entrega d’un petit import, de manera que a data d’avui, el deute
pendent és de 64.673,12 euros.
Es complicat funcionar, a nivell econòmic, quan els compromisos de la Generalitat no es compleixen en cap moment.
Tampoc és lògic haver de fer tràmits, gestions i visites per aconseguir cobrar
el que ens deuen. Hi havia algun deute que feia 3 anys que estava pendent.
En fi, finalment s’ha cobrat i queden encara pendents aquests 64.673,12
euros que és un import rellevant, però almenys hem aconseguit cobrir la pòlissa
de crèdit i disposar de suficient tresoreria de cara els propers mesos.
També informem de que el crèdit contret amb Catalunya Caixa, per un import
de 475.000,00 euros, comporta un rebut mensual de 3.240,00 euros. Estem
totalment al dia del compliment de l’amortització i pagament d’interessos i a
data de febrer, el capital pendent d’amortitzar és de 192.000,00 euros.
Igualment estem al dia, dels crèdits de caixa de la Diputació de Barcelona,
amb la particularitat de que en aquest 2017, pagarem la darrera quota de dos
dels crèdits contractats 10 anys enrere. Aquests crèdits son al 0% d’interès, a
retornar en 10 anys.
REPARACIÓ TEULADA ESCOLES.
En la Junta de Govern Local del passat dia 6 de febrer, vàrem acordar
adjudicar la reparació de la teulada de les escoles, a la vista del
deteriorament de la part inferior que dona a l’amfiteatre cívic. El fet de no
tenir barbacana produeix humitats a la façana posterior i no volem esperar a
que pugui afectar l’interior de l’escola.
Es va aprovar un pressupost de 4.650,00 euros per renovar els quatre
darrers rengles de teules, i fer un repàs general a tota la teulada, canviant
totes les teules que estiguin trencades o en males condicions.
D’aquesta manera garantirem solucionar el tema de les humitats, i al mateix
temps reforçarem les parts més danyades de la teulada. L’edifici ha superat ja
els 25 anys de vida, i necessita un repàs general de la coberta. A l’interior
s’hi fa constantment el manteniment i millores que es consideren adients.
NOVES FAROLES AMB LEDS.
El proper mes de març continuarà el programa de substitució de llums
tradicionals per leds, amb l’objectiu de millorar l’enllumenat, per una banda,
i aconseguir estalvi d’energia i cost.
Concretament es canviaran 13 punts de llum situats a la Plaça Major, i
carrers adjacents, amb un cost total de 3.200,00 euros, en bona part
subvencionats per la Diputació de Barcelona.
Una vegada duta a terme aquesta nova fase, quedaran ja pocs punts més de
llum tradicional, en el nucli urbà. Serà el moment de procedir a canviar els
focus de l’aparcament municipal i de la pista poliesportiva.
La potència del sistema led, facilita una despesa molt més baixa de llum, i
un estalvi econòmic considerable. Es per aquest motiu que l’equip de govern ha
fet la previsió de poder tenir totalment substituïda la llum pública dintre
dels propers dos anys.
CICLE INFANTIL.
L’Ajuntament ha fet ja les obres d’adequació de l’aula de la planta baixa
de les Escoles per poder-hi acollir el cicle infantil, per nens / nenes de 1 a
3 anys. Tant bon punt tinguem 2 inscripcions, procedirem a convocar una plaça
de TEI (tècnic en educació infantil) pel curs 2017 – 2018.
Les instal·lacions son esplèndides, i amb una gran espai per poder jugar,
tot adaptat a les edats dels que vindran. Animem pares i mares a anar a veure
la nova aula, i apuntar els nens/nenes al cicle infantil.
La inversió en obres ha estat de 6.000,00 euros, i cal afegir-hi altres
complements a nivell de mobiliari, i decoració, tot per aconseguir un espai
pràctic, agradable i ben equipat.
Els nens/ nenes d’aquest cicle faran el mateix horari que la resta
d’alumnes de l’escola i també tindran menjador escolar.
CAMPANYA PER UN NOU IMPULS A LES ESCOLES.
El passat dia 27 de gener, tingué lloc una reunió a instàncies de l’Escola,
en la que hi varem participar AMPA, Mestres, Ajuntament ( equip de govern i
oposició (CUP) per parlar del present i futur de l’Escola.
El descens d’habitants a nivell de poble, comporta un descens d’alumnes , i
és lògic proposar , debatre i aprovar quantes mesures creguem adients per
revertir aquesta tendència i garantir la continuïtat d’un equipament, tant
vital com aquest.
De la reunió varen sortir diferents iniciatives que , entre tots, tirarem
endavant, començant per una Campanya que ja està en marxa, a nivell de poble i
de mitjans de comunicació. Consisteix en reivindicar el paper de l’escola com
element cohesionador del poble i fer una crida a inscriure tots els nens i
nenes del municipi, i fins i tot de municipis propers,o no tant.
Seguiran altres iniciatives i activitats que es donaran a conèixer
mitjançant cartells, correus i webs, amb la intenció d’incrementar el nombre
d’alumnes, i estabilitzar la plantilla de mestres. L’Escola de Borredà és una
molt bona escola, i ha de ser coneguda i reconeguda com a lloc ideal per els
alumnes del poble i d’altres indrets.
Per presentar la Campanya i les actuacions a dur a terme l’AMPA, convoca a
tot el poble, el dissabte dia 18 a les 6 de la tarda, en el Centre Cívic de la
Gent Gran. Recomanem a tothom assistir a aquesta reunió perquè és molt
important per garantir la continuïtat de l’Escola.
Borredà, 7 de febrer de 2017.
BUTLLETÍ MUNICIPAL –
EQUIP DE GOVERN – COMPROMÍS X BORREDÀ – PSC.
Wednesday, February 08, 2017
PETICIÓ AL PRESIDENT DEL CC DEL BERGUEDÀ- LLUITA CONTRA LA PLAGA DE LA PROCESSIONÀRIA.
IL.LM SR PRESIDENT
CONSELL COMARCAL
BERGUEDÀ
Borredà, 8 de febrer de 2017.
En Joan Roma i
Cunill, Alcalde – President de l’Ajuntament de Borredà,
FA CONSTAR
la greu afectació que encara pateixen un gran nombre de boscos de la comarca, per culpa de la plaga de l’eruga processionària. Després de 8 anys, sense cap actuació de fumigació per part de la Generalitat de Catalunya, l’any passat es va dur a terme una campanya, que va donar uns excel·lents resultats, en els territoris més afectats.
Amb tot, en varen
quedar uns quants que aquest any han vist ampliar la plaga i convertir-se en un
autèntic focus de propagació dintre dels mateixos boscos afectats i territoris
veïns. Es per aquest motiu que és del tot necessària una nova campanya de
fumigació tant intensa i extensa com la de l’any passat, en aquests boscos de
municipis com Capolat, Casserres, Montmajor, Espunyola, Vilada, etc.
Es per tot l’exposa’t
que
SOL.LICITA
Es tingui en compte
aquesta proposta de cara a l’Ordre del dia de la propera reunió del Consell d’Alcaldes
del Berguedà, per tal de proposar i acordar una petició al Departament d’Agricultura
de la Generalitat de Catalunya, per fumigar els boscos més afectats de la
comarca.
I per tal de que la
proposta sigui el més detallada possible, proposa sigui un tècnic del Consell
Comarcal el que estableixi un mapa de prioritats, o cas de no tenir-ne, es
demani informe a la Associació Berguedà verd, de la qual en formen part uns
quants ajuntaments. D’aquesta manera el Departament podrà contrastar les seves
dades, amb les aportades per nosaltres, en tant que comarca afectada.
A l’espera es tingui
en compte aquesta petició, aprofita per a saludar-lo molt cordialment.
Joan Roma i Cunill,
Alcalde de Borredà
A L’IL.LM SR
PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL BERGUEDÀ.
Monday, February 06, 2017
TENSIÓ AMUNT, DIÀLEG AVALL - art. nació digital solsona
TENSIÓ AMUNT,
DIÀLEG AVALL.
Era previsible l’ampli
desplegament de ciutadans i mitjans de comunicació, per acompanyar l’ex
president Mas, i les ex conselleres Ortega i Rigau, al judici davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El desitjable hagués estat no haver
de veure imatges com aquesta, ni totes les que seguiran, els propers dies.
Continuo afirmant
el greu dany que causa la judicialització de la política, i la politització de
la justícia, en matèria de credibilitat de les institucions de l ‘Estat. En un
estat de dret, totes les lleis son democràtiques, i totes han de ser
complertes, encara que no ens agradin o les considerem no prou justes o no prou
ajustades a situacions concretes de la vida individual o col·lectiva. Però, si
una llei no agrada, hi ha mecanismes per modificar-la o suspendre-la. El que no
podem fer, és no complir-la.
Torno a reiterar
que la millor solució per la consulta del 9N, hagués estat encarregar, des del
principi a l’ANC i Òmnium, la seva planificació, organització i execució. Son dues organitzacions amb prou capacitat de
mobilització com per haver-la pogut dur a terme, estalviant-nos un munt de
problemes i conflictes, dels quals el judici d’avui, és el més greu i
rellevant.
Però, com en tot,
el passat, passat està, i cal pensar en el present i futur. L’escalada de
tensió ,provocat pel judici, i les nombroses declaracions d’aquí i d’allà, en
res ajuden a rebaixar-la i buscar una sortida plausible per a tots plegats. Ho
he dit en anteriors ocasions. No veig possible ni viable la organització d’un
referèndum acordat, pactat i vinculant. Tampoc el veig a títol unilateral. Ens
trobem doncs, en un camí sense sortida.
Però, és en els
moments més difícils i complicats quan calen “homes d’estat”. Persones que sàpiguen
trobar una sortida adient que no pot ser ni una victòria ni una derrota de l’altra
part. Amb els dirigents actuals, ho veig francament complicat. Si hem arribat
fins aquí és per culpa de no haver aconseguit un mínim de consens per moure
fitxa i trencar amb les inèrcies del passat. En 5 anys, les relacions Catalunya
– Espanya, han tingut un deteriorament més gran que en els darrers trenta o
quaranta.
Amb tot, cal una sortida assenyada, i no donar
només la culpa, a una part. S’han comès greus errors per les dues bandes, tot i
que els fons i les formes del PP, han estat brutalment negatives durant aquest
període de temps. En primer lloc per acció, però també per omissió, no resolent
multitud de temes que eren perfectament raonables i resolubles. Es el que té
jugar amb els despropòsits d’incentivar les crítiques i atacs a una part del
país, veient que això dona vots, a la resta. Quan es juga amb foc, res més
lògic que cremar-se. El problema és que el dany és col·lectiu.
Ara i aquí toca
moure fitxa, al govern central. Toca posar sobre la taula propostes àmplies,
ben fonamentades i amb plenes garanties de ser portades a bon port. Alguns
creuen que no hi ha temps per arreglar res. Jo crec o vull creure que sí, que
encara hi som a temps, i amb “homes/dones d’estat”, la tensió pot baixar i el
diàleg fer-se fort i valent. Es el que
convé, tal com van les coses.