Friday, May 30, 2014
APASSIONANTS RESULTATS- art. Regió 7
APASSIONANTS
RESULTATS
El poble sempre té raó i els resultats s’han d’acceptar com expressió del
que pensen en el moment de votar. No s’hi val a fer interpretacions estranyes,
o fer extrapolacions , en funció d’estratègies d’equilibri que només entenen els
qui les fan.
La clatellada rebuda pels socialistes ha estat clara i contundent, tant a
nivell català com espanyol, i en el moment oportú. Sincerament , un resultat
menys dur hagués estat poc afavoridor, respecte la necessitat de replantejar
tot el projecte de cara el moment present i futur immediat. Per tant, em
congratulo de la reacció immediata produïda per aquests resultats. Un partit de
govern no fa mai un canvi profund estant en el govern. Es el pas a la oposició,
i uns mals resultats electorals els que propicien el replantejament dels
lideratges, dels projectes i les estratègies de futur. En això, estem. Ha
arribat el moment de trencar amb inèrcies del passat, plantejar canvis de
model, connectar més i millor amb la gent del carrer, inventar noves formules
de participació i sobretot buscar objectius per garantir un model social,
creïble i sostenible. Fàcil de dir, complicat de trobar, perquè el projecte
socialdemòcrata , aquí i a Europa està en crisis. Ja es trobarà, sempre s’ha
aconseguit en els més de cent anys de vida.
Estic satisfet perquè per primera vegada, la mateixa nit electoral, i
sobretot l’endemà, tant el PSOE com el PSC han anunciat canvis substancials
d’immediat. La renúncia de Pérez Rubalcaba, i convocatòria de Congrés
extraordinari pel 19 i 20 de juliol és una mesura adient i contundent. I tot
seguit, convocatòria de Primàries obertes per elegir candidat a les generals. I
en el Congrés hi haurà ponències, noves propostes i projectes que prenguin nota
de les aspiracions de la gent, enmig de la pitjor crisis dels darrers cinquanta
anys.
I a Catalunya, convocatòria de Consell Nacional extraordinari ,d’aquí a
dues o tres setmanes per emprendre canvis profunds a diferents nivells, tant de
l’executiva com del projecte. Una bona decisió, en un moment en que alguns ex
dirigents i càrrecs institucionals plantegen marxar, o ajuntar-se amb alguns ja
marxats. Tant de bo, siguin conseqüents i ho facin. Sincerament, ens coneixem
tots en el partit, i provoca vermellor escoltar els arguments de molts d’ells,
per justificar la seva marxa. En comptes d’explicar les veritables raons,
lligades als càrrecs que ostenten o han ostentat, a egolatries mal portades, o
a recol.locacions en altres formacions, intenten justificar-ho amb el procés
sobiranista ( del qual poc temps enrere havien renegat) , o sota mesures
populistes que intenten aprofitar. Bon vent els apreti cap altres destins,
perquè ens alliberen de posicionaments, mesures i comportaments que no
compartim.
L’espai socialista existeix i existirà mentrestant hi hagi injustícies,
pobresa, falta de llibertats individuals o col·lectives, desequilibris socials,
etc. D’aquí que el partit socialista, a Catalunya, Espanya, a la UE o arreu del món, té raons
d’existir. Per recuperar l’espai perdut, només cal ser conseqüents i posar al
dia, les estructures, els objectius, la manera d’explicar-los i arribar-hi. I
posar al capdavant les persones adients per tenir la credibilitat i eficàcia
requerides. Un gran i apassionant repte que tot seguit emprenem. D’aquí que els
resultats de les europees hagin estat adequats per avançar en aquest camí. Ja
tindrem ocasió de parlar del que han significat per la resta de forces
polítiques, la totalitat de les quals hauran de fer apostes similars, si volen
sortir-ne indemnes.
Thursday, May 29, 2014
BORREDÀ- PRESENTADA DENÚNCIA ALS MOSSOS D'ESQUADRA, PER PINTADES
PRESENTADA
DENÚNCIA ALS MOSSOS D’ESQUADRA, PER PINTADES.
Avui, dijous dia 29 de maig, l’alcalde de Borredà, Joan Roma Cunill, ha
presentat denúncia davant la
Comissaria dels Mossos d’Esquadra a Berga, per una nova
pintada feta la passada nit, a la paret de la casa coneguda per Cal Canrubí (
Cal Camprubí). Casa situada al final del carrer de la Font , cruïlla amb el Camí de la Roca , entrant per la
carretera de Sant Jaume de Frontanyà.
Aquesta és la segona pintada en les darreres setmanes. Una d’anterior es va
fer a la paret sud del cementiri municipal i en les dues es feia referència al
nom de l’alcalde. No hem volgut esperar a una tercera, per presentar denúncia
per quan un fet com aquest suposa un atemptat contra el patrimoni municipal (
cas del cementiri municipal) i contra la propietat privada ( cas de Cal
Canrubí) , però a més suposa una despesa important per l’ajuntament, per quan
la brigada d’obres ha de destinar un material especial per poder treure les
pintades, i unes hores de feina.
A més, el fet de tractar-se de pintades sobre pedra vista, fa més difícil
la neteja i suposa un atemptat contra el paisatge , en un poble que té en el
turisme la principal font de riquesa.
El tipus d’espray negre, i el tipus de lletra son molts similars en les
dues pintades i tot fa suposar que estem davant un mateix autor o autors. En un
poble petit ens coneixem tots, i es tenen sospites sobre qui ha pogut fer-les.
De totes maneres, seran els Mossos d’Esquadra els encarregats de posar en
marxa el dispositiu pertinent per intentar castigar l’autor del delicte que hem
denunciat. I pocs dies enrere varem poder constatar l’eficàcia dels Mossos, en
la investigació d’un fet totalment reprovable, com va ser dipositar un cabirol
mort a la porta de l’església. Els Mossos varen descobrir l’autor d’aquest fet,
i seran ells els encarregats de tramitar la denuncia pertinent.
A partir d’ara qualsevol nou acte de vandalisme, atac al patrimoni
municipal o particular, o incompliment de les conductes de civisme, comportaran
la immediata denúncia davant els Mossos d’Esquadra, quan aquests siguin
competents o davant els Tribunals , en la resta de casos.
Borredà, sempre s’ha caracteritzat pel respecte a tot i a tots, i no serà
ara que algú vulgui trencar aquesta convivència i respecte.
Borredà, 29 de maig de 2014.
L’Alcalde – President, Joan Roma i Cunill
Wednesday, May 28, 2014
AMOS DEL NOSTRE DESTÍ
AMOS DEL NOSTRE DESTÍ
Just anunciar l’assumpció dels mals resultats
electorals, a nivell de PSOE i PSC han sortit els habituals mitjans de
comunicació per criticar, proposar o fins i tot exigir les vies que hem de fer
servir per dur a terme la renovació de propostes, projectes i/o lideratges. La
pluralitat informativa s’ha reduït fins extrems realment alarmants. Es difícil
trobar un mitjà de comunicació escrit, parlat o visual amb el qual confiar que
donarà informació objectiva i ben fonamentada. Res d’això , el partidisme i els
interessos més obscurs dominen aquests mitjans, amb la inestimable col·laboració
i participació de tertulians ben pagats i alimentats per aquests mateixos
mitjans, en un cercle viciós, impossible de trencar. Aquesta pressió mediàtica,
exercida durant anys, acaba influint de manera decisiva en els ànims dels
nostres militants, simpatitzants i votants. Es lògic i comprensible. El
problema és com fem front a tot aquest exèrcit d’opinadors, sense caure en el seu
parany.
I si aquesta pressió ambiental, constant,
permanent i en tots els àmbits i sectors, troba dintre del partit o en el seu
entorn immediat persones que busquen sortida a les seves ambicions personals, a
la seva egolatria desaforada o simplement, fer mal per fer mal, que de tot hi
ha en els grups “crítics” “dissidents” o impulsors de projectes sobiranistes, l’amplificació
dels problemes i recerca de solucions es fa molt més complicada. Tota
declaració, reunió , manifest és amplificat fins extrems increïbles per tots
aquests mitjans de comunicació, donant la impressió de que el descontentament o
la crisis és de dimensions immenses, quan la realitat és totalment diferent.
Acabo de veure els 34 suposats impulsors d’una
plataforma, moviment o proposta de partit socialista alternatiu. Els noms més
coneguts son d’ex consellers/ es, persones que mai admetran que els nostres
problemes varen començar amb ells. Creuen ser referents i dipositaris de les
essències del PSC i poden marcar la seva ruta cap un futur sobiranista que res
té a veure amb els nostres ideals, ni principis fundacionals o projecte de
futur dintre d’una UE que volem federal i social. No entenen ni acceptaran que
el descrèdit del partit va començar amb unes polítiques del Tripartit que no
varen respondre a les expectatives posades en ells. Tampoc acceptaran que la
gent vol cares noves que mai ells representaran perquè recorden aquelles
batalles, conflictes i mals rotllos viscuts en els dos governs d’esquerres. Els
qui érem alcaldes, regidors, diputats al Parlament, o en altres càrrecs tenim
ben vives les decisions preses per aquests capdavanters d’aquest moviment.
Varem patir i varem haver d’aguantar, recolzar i votar propostes amb les que no
hi estàvem d’acord. Varem constatar clares deficiències de gestió i acció
política per part d’aquests protagonistes, i tampoc en els seus càrrecs de
partit hi varem veure l’energia i claredat d’idees i propostes que ara
exigeixen a la direcció actual, i molt especialment al Primer Secretari, Pere
Navarro.
Som AMOS DEL NOSTRE DESTÍ, els militants i les
militantes del PSC, com ho hem estat sempre. No volem que siguin els mitjans de
comunicació, contraris als nostres ideals els qui ens diguin com hem de fer les
coses. Ho sabem molt bé, i no hem de deixar-nos contaminar per crítiques
destructives, o interessades en fer fracassar els canvis proposats per una
direcció que varem elegir lliurement, amb un suport esclatant, i que ha de
conduir el partit cap una nova etapa, en la qual tinguem un millor encaix en la
societat a la qual servim. No podem acceptar que uns pocs ressentits, egòlatres
o anyoradors d’un passat en el qual ells feien i desfeien al seu gust, torni.
Si volen muntar el seu propi partit, endavant, però no pretenguin donar lliçons
d’ètica, progressisme, i encara menys, de socialisme. Els qui continuem en el
partit, podem tenir propostes , i dees o alternatives a algunes de les
decisions preses, però les defensem on pertoca, sense marxar el partit i encara
menys, fent servir mitjans externs i oposats al PSC per donar la impressió de
tenir al darrera molts seguidors.
Ho varem veure en el Congrés o en tots i
cadascun dels Consells Nacionals, la correlació de forces de cada sector. Volem
que el partit retrobi la solidesa, i coherència que l’ha caracteritzat, i no volem
“il·luminats” que diguin cap on hem d’anar. I menys rebre lliçons de
catalanisme o socialisme. Dues cares de la mateixa moneda, i no vulguin fer-nos
anar cap a vies impensables en el socialisme internacionalista on sempre hem
estat. Si el seu oportunisme els porta cap altres camins, que hi vagin sols, i
deixin de provocar inestabilitat i malestar, en un partit que necessita més que
mai, unitat i coherència. Som i serem AMOS DEL NOSTRE DESTÍ.
Tuesday, May 27, 2014
INTEGRACIÓ CRÍTICS, MALS RESULTATS, PROJECTE FUTUR DEL PSC
INTEGRACIÓ
CRÍTICS, MALS RESULTATS, PROJECTE DE FUTUR.
Just tancades les urnes, ens trobem de nou, amb els moviments preparats,
previsibles i planificats de fa temps, dels anomenats crítics que no sabem ben
bé a qui agrupen. Suposo que molts d’aquests deuen estar contents amb l’elecció
d’Ernest Maragall , integrat a ERC. Es el primer que s’ha col·locat, “fidel” ,
se suposa, als seus ideals i projecte.
Algunes veus de l’actual executiva, i de fora, demanen “integració”
d’aquests crítics, dintre del partit, i tenir-los en compte en la nova etapa
que s’obrirà arrel del Consell Nacional extraordinari que es convocarà dintre
de pocs dies.
Francament no en sóc gens partidari. Hem d’aprendre del passat i el present
, per no repetir els mateixos errors. No hi ha pitjor crític que aquell que es
creu posseïdor de la veritat absoluta, i de les essències del socialisme, com
per rebatre tot el que pensa i decideix el conjunt del partit. Per ells, és el
conjunt del partit el que està equivocat i va en la direcció equivocada. I
poden posar com exemple els mals resultats obtinguts en aquestes eleccions
europees, sense acceptar de cap manera que una part d’aquest resultat és degut
a l’existència dels propis “crítics” que han malmès la imatge d’unitat i
projecte del PSC.
Que cada setmana apareguin noms, antigament rellevants del PSC, mostrant
discrepàncies, retrets, atacs a la direcció , en diferents indrets i àmbits del
territori català ha fet molt de mal a tot el nostre projecte. Es evident que la
gent desconfia de qui mostra falta de credibilitat i sobretot d’unitat en un
partit. Han fet tot el possible per desestabilitzar l’executiva i la figura del
Primer Secretari, i ara li imputen els mals resultats. Aquest és un joc que
tots coneixem i és més vell que la pròpia existència del fet polític.
La majoria d’aquests personatges que ens donaven lliçons d’ètica i
comportament lleial pocs anys enrere, son els protagonistes de transfuguisme en
ajuntaments,i altres institucions. Ara, modificaran els fonaments de l’ètica
per justificar el pas cap altres formacions polítiques , retenint càrrecs
aconseguits sota les sigles del PSC, i promouran moviments i plataformes per
poder continuar gaudint dels privilegis de “servir el país” sota altres
plantejaments. Això és més vell que l’invent de la roda. Qui vulgui marxar que
ho faci, però el projecte del PSC és ben viu i potent com per remuntar la
davallada que tenim.
No ens passa res que no hagi passat en tots i cadascun dels partits
socialistes o socialdemòcrates del món. Períodes d’esplendor, seguits de
períodes de crisis i desconcert davant noves realitats, difícils d’assumir i
adaptar. El PSOE ha pres una bona decisió, i Pere Navarro, també. Son dues
realitats diferents que cal afrontar de manera igualment diferent. El lideratge
del nostre Primer Secretari és molt diferent d’un vell i esplèndid Pérez
Rubalcaba que ha estat a peu del canó i en primera línia de combat durant 30
anys. Res a veure, amb la realitat catalana de Pere Navarro el qual pot portar
eficaçment la nostra travessia del desert, en els propers mesos i anys. Una
reacció a temps, permetrà redreçar el camí i tirar endavant. El Consell
Nacional decidirà , i qui no li sembli bé, pot emprendre altres camins. Que
s’ajuntin tots aquests que tenen les essències, i les portin cap on creguin
convenient. El PSC té prou solidesa com per encarar el futur, amb serietat i
fidel als seus plantejaments fundacionals.
Monday, May 26, 2014
RESULTATS EUROPEES, A PRIMER COP D'ULL- art.Nació Digital Solsona
RESULTATS EUROPEES,
A PRIMER COP D’ULL
Tindrem temps per
valorar, discutir, reflexionar i sobretot veure els primers moviments ,derivats
dels resultats de les eleccions europees d’ahir. Queda clar que a tot arreu hi
haurà canvis profunds i d’imprevisible previsió, a dia d’avui, però l’escenari
s’obra cap horitzons completament nous.
Els grans partits
han tingut mals resultats. Constatació clara i contundent, per molt que el PP
vulgui buscar-hi excuses pal·liatives. Queda primer, en un escenari d’enfonsament
generalitzat no és cap mèrit ni cap bon presagi de cara el futur. El PSOE a
Espanya i el PSC a Catalunya, han quedat molt lluny de les previsions i les
esperances dipositades en aprofitar el descontentament general per les
polítiques del PP a Espanya i per les polítiques de CiU i ERC a Catalunya. I
entren amb força alguns partits nous que en molt poc de temps han estat capaços
de recollir l’emprenyament generalitzat per polítiques que han allargat la
crisis molt més de l’imaginable.
El parlar clar i de
manera crítica respecte el funcionament habitual de les institucions ha tingut
premi. Es lògic, i jo diria que gratificant, perquè obligarà a emprendre canvis
en el llenguatge, en el comportament i sobretot en les decisions de tots els
partits i especialment en els de govern. Ja era hora, i benvinguda aquesta
constatació. Tots hem vist i escoltat discursos buits de contingut crític. Això
ja no ven, ni és acceptat. A grans problemes, grans remeis, i dir a la gent la
veritat de la complexitat del moment. No hi ha receptes fàcils, però la gent ho
ha de saber i ho ha de tenir present, i moltes vegades es vol amagar la
complexitat mitjançant la venda de solucions massa simplistes.
I això és cert a
nivell europeu, com ho és a nivell espanyol i català. A nivell europeu els
Socialistes no han assolit una majoria suficient com per poder presidir la
Comissió Europea, objectiu de Martin Schulz. Si tot va com previst , la
presidirà el conservador luxemburguès Juncker. No és una bona noticia, en
absolut, perquè veurem polítiques semblants a les vistes fins ara, i això no
pot anar per bon camí. Dependrà dels pactes a fer, per poder canviar de rumb. A
nivell espanyol, el PP ha fet un molt mal resultat, però el trossejament en
múltiples partits fa difícil fer previsions immediates de futur, de cara les
municipals de l’any vinent i les generals de 2016. Es mou tant tot, que caldrà
esperar. En quan a Catalunya, s’ha de reconèixer l’habilitat d’ERC per guanyar
unes eleccions en clau sobiranista, amb un molt bon resultat que descol·loca
CiU i situa el president Mas en una molt difícil situació. En un altre moment i
un altre país, segurament aquest resultat portaria la renúncia a la
presidència. Es una segona derrota, en un any i mig. CiU pot fer les lectures
que vulgui, però el cert és que no li queda marge de maniobra per liderar un
procés, que pot descarrilar en qualsevol moment.
I aquest resultat
ens ha de preocupar a tots els catalans, però sobretot als qui estem en
diferents institucions del país, perquè suposa allargar la provisionalitat, i
no disposar d’un govern fort i tranquil. Si en molt poc temps, no es planteja
un govern de coalició entre CiU i ERC ,pel qual realment governin junts,
malament. Millor anar a unes altres eleccions anticipades. Un país no pot tenir
un govern provisional de manera indefinida. Ja portem massa temps en aquesta
situació i en plena crisis econòmica, financera i política.
En quan al PSC,
tots esperàvem aquestes eleccions per veure resultats, i reflexionar sobre el
camí a seguir. Queda clar que cal obrir un procés ampli de valoració i
modificació de l’actual estructura, per recuperar l’espai perdut. En això sóc
optimista, perquè és un sentiment molt generalitzat en el partit, i el portarem
amb el seny necessari per arribar a bon port. Han deixat el partit, persones poc
identificades amb els ideals socialistes, més interessats en ocupar càrrecs que
no pas en la transformació de la societat. Hem de retornar als orígens i
sintonitzar amb la societat actual, parlant clar i català respecte les
propostes a seguir. Ho aconseguirem, sense cap mena de dubte. Sense presses,
sense improvisacions, sense interessos partidistes. A tots els nivells s’obra
una nova etapa, a nivell europeu, espanyol i català. Tots en som protagonistes,
tots hi tenim el nostre paper a jugar. En els propers temps veurem moviments
mai imaginats. El futur és obert i incert, els resultats d’ahir ho demostren a
bastament. No deixa de ser apassionant el moment que estem vivint.
Joan Roma, Alcalde
de Borredà
Saturday, May 24, 2014
ENTITATS I ACTIVITATS, EN PERILL - art. Setmanari Regió 7
ENTITATS I ACTIVITATS , EN PERILL.
El Berguedà com tantes altres comarques de
Catalunya, és rica en entitats que agrupen persones de totes les edats,
condicions i procedències. Coincideixen en una mateixa entitat per multitud de
raons que van des del desig de preservar tradicions, impulsar activitats
socials, culturals, de lleure, etc, o simplement per ocupar el temps lliure que
tenen. El cert és que la varietat i existència permeten oferir un gran nombre
d’activitats a tots els pobles i al llarg de tot l’any.
Ara bé, aquesta riquesa i varietat es troba en
perill per diverses causes. En primer lloc, en tenim una difícil de resoldre
com és l’envelliment generalitzat de la població comarcal que motiva la falta
de regeneració de les juntes de govern, i dels propis components. Sense la
captació de joves, qualsevol entitat està condemnada a la desaparició. Aquesta
situació posa en perill moltes de les entitats locals i comarcals.
Tenim un segon problema motivat per la crisis
, en general, i de les administracions, en particular. Costa molt aconseguir
socis col·laboradors de les entitats, en un moment en que tothom compta molt
els diners i les aportacions a fer, per petites que siguin. Això suposa
ingressar menys diners per la via particular. I la situació de les
administracions ha provocat un daltabaix enorme a l’hora de concedir i
aconseguir subvencions. S’ha retallat tot, començant per les aportacions a
entitats, de manera que moltes ja no reben cap ajuda oficial.
I als dos problemes anteriors se n’hi afegit
un altre que posa en perill la riquesa i varietat de les activitats locals i
comarcals. El Govern de la Generalitat es caracteritza per passar d’un extrem a
l’altre en temes molt delicats i que haurien d’haver motivat un ampli consens
de totes les parts afectades. Em refereixo a l’exigència de disposar de PAU’s (
Plans d’Autoprotecció) per a qualsevol acte o activitat programada. Son moltes
les entitats que han decidit frenar o directament anul·lar activitats
tradicionals des de feia molts anys, per por a caure en responsabilitats que
poden hipotecar l’entitat o directament els responsables. I en aquest tema tant
complicat ho tenen les entitats com els ajuntaments.
Es a dir, a partir d’ara qualsevol caminada,
trobada, concurs, competició, etc, etc, requereix disposar d’un PAU , amb el
conseqüent cost tècnic i econòmic. El noranta per cent de les entitats no ho
poden assumir i tampoc els ajuntaments petits o mitjans. Condemnem a
l’anul·lació de multitud d’activitats locals i comarcals. I sense aquestes
activitats les entitats perden la seva raó de ser, i els pobles i comarca,
perden personalitat i interès. Ja sabem que tota activitat ha de tenir un mínim
d’organització, previsió, planificació i seguretat. Ha de comptar amb les
garanties mínimes de poder resoldre els imprevistos que puguin sorgir i així ho
hem fet durant anys, decennis, segles. Però és que ara passem a l’altre extrem,
i cal disposar d’un PAU , amb un cost mínim que mai baixarà dels tres-cents
euros, i si és per algun tema una mica complicat, pujarà als sis-cents o mil
euros, quantitats impensables per entitats modestes com totes les que tenim.
Tampoc els ajuntaments poden fer-se càrrec d’elaborar tants PAU’s com actes o
activitats volen organitzar. El resultat serà renunciar a la majoria i només
procurar mantenir algun del màxim nivell, sempre que compti amb ajuts externs.
Mal assumpte i mal moment. Tot hauria de ser
més gradual i no anar d’un extrem a l’altre. Els ajuntaments ja disposen
d’assegurances de responsabilitat civil per les seves activitats i pels seus
equipaments i serveis, però si les entitats han de fer front a assegurances,
PAU’s i altres obligacions, faran inviable la seva continuïtat. Si el govern
vol imposar aquestes normatives, ha de posar els mitjans tècnics i econòmics
perquè les entitats rebin els ajuts corresponents. Posar obligacions sense
ajudes, és condemnar-les a la paràlisis i desaparició. En això estem.
Joan Roma, alcalde de Borredà.
Thursday, May 22, 2014
ESPLÈNDIT ACTE CENTRAL DE CAMPANYA
ESPLÈNDIT ACTE
CENTRAL DE CAMPANYA.
Feia anys no assistíem a un acte central de campanya de tanta intensitat
emocional i densitat de missatges positius. Un acte que ens va portar als
primers anys de democràcia propers al gran esclat del 82, amb la victòria del
Partit Socialista amb els millors resultats de la seva història.
Amb un Pavelló totalment ple a vessar, l’ambient es va mantenir al llarg de
totes les intervencions dels nombrosos oradors. No era fàcil intervenir, i
encara menys mantenir l’interés, durant les 2 hores de míting. En varem sortir
satisfets, perquè varem constatar que existeix el referent socialista, a
Catalunya, a Espanya i a Europa. Que malgrat tots els problemes i conflictes a
casa nostra, el PSC té un futur ple d’esperança i oportunitats. I que en poc
temps la gent comprovarà com la nostra posició és l’encertada i la única
possible.
Però també la gent veurà com hi ha una altra Europa possible, molt diferent
de la que hem viscut fins ara, de la mà dels conservadors. Ahir, tots els intervinents
hi varen fer referència, però no és igual que ho digui un candidat nou, o que
ho digui Martin Schulz, o Manuel Valls o Felipe González. En poques paraules
varen deixar clar que el socialisme europeu vol governar per aplicar mesures
radicalment diferents de les preses fins ara, i que l’austericidi no pot
continuar, perquè porta a la deflació i a l’empobriment general de tota la UE.
Vaig trobar molt encertat l’ordre d’intervencions, perquè cadascú va poder
expressar la parcel·la sota la seva responsabilitat. Tindrem dos nous
eurodiputats prou preparats, prou joves i amb prou empenta com per portar
iniciatives pràctiques i adients. A diferència d’altres partits, no enviem
candidats a una jubilació daurada, sinó joves preparats per presentar i
defensar alternatives agosarades, en un moment especialment important. I a
continuació escoltar el Primer Secretari, a la veterana Elena Valenciano, o a
Martin Schulz, va ser un plaer. Varem oblidar les penes , els atacs i les
incomprensions envers el nostre partit, i ens varem transportar cap un futur
ple de grans oportunitats i esperances. I l’entrada en escena de Manuel Valls,
el seu domini de l’escenari, una magnífica oratòria amb una sàvia combinació de
català, castellà i francès, va suposar una injecció de moral immensa. I
finalment, un tancament de luxe en la persona de Felipe González, feia somiar
amb la victòria de diumenge. Quina llàstima no haver-lo tingut de president de la Comissió Europea.
Quina frescor i claredat de missatge desprenen les seves paraules. Quina
comprensió per la situació del PSC i quina joia comprovar el seu recolzament a
Pere Navarro i al diagnòstic de que la nostra proposta serà la que resoldrà el
conflicte en el que estem immersos.
Francament, és la primera vegada que tot un acte central manté l’atenció i
la vibració entre oradors i assistents. Dues hores intenses i extenses, per
tornar a casa amb les bateries carregades, per encarar la recta final.
I per la meva part, a nivell personal, vaig tenir la satisfacció de ser
entrevistat per la Televisió
francesa que seguia al Primer Ministre. A l’entrada uns reporters buscaven algú
que parlés bé el francès i vaig poder respondre diverses preguntes sobre la
personalitat de Manuel Valls. Es un polític fascinant, des de ben jove. Li he
seguit la trajectòria i vaig escoltar les seves intervencions davant
l’Assemblea Nacional i el Senat. Ahir varem poder comprovar el poder de
convocatòria que té i la claredat de les seves propostes. Amb aliats com ell
podem transformar la realitat europea.
Queda clar, doncs, que estem en el lloc que ens pertoca i que malgrat tots
els atacs i conflictes interns i externs, tenim un gran futur per davant.
Esperem resultats de diumenge i ja tindrem ocasió de reprendre l’activitat
habitual , amb noves energies.
Tuesday, May 20, 2014
MOVIMENTS SOCIALS EFECTIUS
MOVIMENTS SOCIALS
EFECTIUS.
En una època de tanta crisis com aquesta, reconforta veure com hi ha
organitzacions capaces de dur a terme campanya i actuacions, sense violència, i
amb un grau enorme de solidaritat i voluntarisme.
Cada dia podem veure-ho en accions de recollida d’aliments, curses
benèfiques, caminades populars, diades de solidaritat, etc, però també
oposant-se a desnonaments realment punyents. La PAHC ha fet, més ben dit, està fent una feina
admirable, amb una constància digne de reconeixement. No és fàcil anar a un
Banc i posar-se durant hores, a vegades, dies i nits, reclamant que una
hipoteca no s’executi, posant una família al carrer. Família que a vegades es
composa de gent gran, o fills petits, i sinó és igual, el dret a una vivenda, és
elemental per poder viure amb dignitat.
I quan veiem els motius de molts desnonaments, encara puja més la
indignació. Avis que van avalar els fills o els néts i ara es troben sense
recursos, o amb el propi pis en perill...l’angoixa ha de suposar un mal viure
inimaginable pels qui no hem passat per un tràngol com aquest.
La crisis ha motivat l’aparició de nombrosos moviments socials, i alguns
han vingut per quedar-se, almenys durant molt de temps, a la vista de la
incertesa de la duració de tots aquests problemes. Ningú pot aventurar el final
de la crisis, ni tant sols, la seva disminució. Cada setmana escoltem noves
elucubracions que no garanteixen cap sortida a curt termini. Es lògic, doncs,
que ajudem aquests moviments a mantenir les seves accions i reivindicacions,
dintre del respecte i la no violència.
Estem a punt d’entrar en el període de vacances, i molts d’aquests
moviments hauran de pensar en com resoldre el problema dels menjadors escolars.
S’han de poder mantenir dintre de les mateixes escoles, o en altres equipaments
de fàcil accés. Però no es pot renunciar a que tots els infants amb problemes
de subsistència , no puguin fer un bon àpat al dia, dissabtes i diumenges
inclosos. Es a dir, cal una mobilització general per sumar esforços i fer
possible un pont entre l’inici de les vacances i l’inici del proper curs.
Molts ajuntaments estan fent ja els deures en aquest sentit, però els
recursos municipals no poden fer-hi front. Almenys no en tota la seva
necessitat, i per això calen aportacions privades. Gràcies a tots aquests
moviments socials s’està aconseguint recollir aliments i diners per afrontar
aquesta urgència.
Però en tenim més de més difícil solució. Les retallades a nivell social
comporten situacions molt complicades per famílies amb persones dependents, o
tallers per discapacitats que han perdut ajudes i han d’enviar la gent a casa,
o persones malaltes que veuen com les previsions d’intervenció quirúrgica
s’allarguen contínuament... això no poden solucionar-ho els moviments
associatius, però sí poden servir per exigir atenció i reformes. I pressionar
als governs per fer-hi front. Quantes coses s’han sabut gràcies a aquests
moviments, i quantes coses han canviat gràcies a ells. Cal animar-los a
continuar i tenir-los ben present en cada cas.
Sunday, May 18, 2014
UNA EUROPA EN CONSTRUCCIÓ - art. Regió 7
UNA EUROPA EN TRANSFORMACIÓ.
La majoria de partits catalans s’entesten a
demanar el vot per resoldre els seus temes interns, en comptes d’explicar amb
qui s’han aliat a nivell europeu i què pensen defensar per millorar les
prestacions que rebem. Els resultats es miraran més en clau interna per veure
si ERC passa al davant de CiU o quins percentatges treuen els altres, per
comparar de cara les futures conteses electorals que estan per venir. D’aquesta
manera converteixen les eleccions europees en unes eleccions de segon nivell
quan , ara més que mai, esdevindran decisives per la transformació inevitable
que ha de venir. Tot pot ser relantitzat, però tard o d’hora arribar l’hora de
la realitat i s’imposa la necessitat de modificar-ho tot. I ara toca emprendre
grans canvis per poder lidiar amb un futur ple de reptes .
A diferència d’aquests altres partits, el PSC
s’ha imposat explicar un programa netament europeista, lligat al que ha estat
sempre una prioritat pels catalans: Europa. Durant anys i anys, Catalunya havia
esdevingut el territori més europeu d’Espanya, i aquest lideratge, com tants
altres s’ha anat perdent amb el pas dels anys. Toca recuperar aquell vell anhel
de ser més europeistes que ningú, i en les actuals circumstàncies, encara és
més rellevant per quan la transformació de la UE en un unió federal, ajuda a
trobar un millor encaix nostre dintre d’Espanya i dintre dels futurs Estats
Units d’Europa. Hi ha pocs dubtes sobre l’obertura d’un nou panorama a nivell
nacional i estatal, després d’aquestes eleccions i la anomenada tercera via,
farà el seu curs. I és en aquesta nova realitat en la qual caldrà treballar i
buscar el millor possible. D’aquí que quan més enfortim la UE més fàcil tindrem
encaixar-hi la nostra realitat.
Però a banda d’aquest tema territorial, és
evident que les polítiques europees han de canviar radicalment. De fet la unió
de partits socialistes, planteja un gran esforç en tornar a l’Europa social, la
que té com a prioritat garantir els serveis essencials a les persones, començant
per la lluita contra l’atur i molt especialment el juvenil. No pot ser que una
generació sencera encara no hagi començat a treballar. Tenim milions de joves a
l’espera de trobar ocupació i els anys van passant sense veure-hi sortida.
D’aquí la proposta de destinar vint-i-un mil milions d’euros en incentivar la
ocupació de joves, però al mateix temps portar el crèdit a les petites i
mitjanes empreses, i afavorir el desenvolupament econòmic de tot el conjunt,
fugint de les polítiques , dites d’austeritat, que el que han aconseguit ha
estat frenar tot el creixement i portar a l’atur a milions de treballadors.
Però , a banda d’aquests grans principis, toca creure realment en que la UE ha
d’esdevenir un autèntic Estat federal, en el qual imperi la política i l’autoritat
central, en comptes d’estar en mans de les grans corporacions financeres. Toca
anar cap una única autoritat econòmica, una única política fiscal, una única
diplomàcia, etc, etc, és a dir, convertir la heterogeneïtat actual en una
homogeneïtat que faciliti el desenvolupament integral de tots els països
membres.
Ja sé que molt poca gent llegeix els programes electorals i que la majoria no
creuen en ells perquè sovint no es compleixen, però recomano la lectura del
manifest socialista aprovat per aquestes eleccions i sobretot, les propostes
procedents del PSC. Es podrà veure com sí contenen mesures concretes. Dintre de
pocs dies tindrem a Barcelona el Primer Ministre de França, en Manuel Valls,
com també Martin Schulz, el candidat a presidir la Comissió Europea. Animo a
escoltar-los perquè tindrem una idea clara d’iniciatives concretes per un futur
molt diferent al que hem viscut fins ara. No son promeses buides sinó que per
necessitat interna, i obligació externa, la UE ha de ser transformada a fons
per poder competir amb les altres potències, i qui millor ho pot fer és el
partit socialista europeu, conformat per tots els partits socialistes ,presents
a cada país. Que ningú dubti de la importància d’aquestes eleccions i qui les
vulgui vendre en clau interna que ho faci, però la realitat és una altra. La
realitat és que ha arribat el moment de liderar la gran transformació que
necessita , per poder competir amb la resta del món. De nosaltres depèn el
tipus de lideratge que volem
Friday, May 16, 2014
UN RUC POT CANVIAR TOTA UNA VIDA- art. La Rella
UN RUC POT CANVIAR TOTA UNA VIDA
Acabo de comprar un
ruc per 75 euros ( setanta – cinc) per entregar a una vídua de la tribu Massai,
a la qual no conec ni coneixeré mai. La història és ben senzilla i pròpia
d’aquest món global en el qual vivim, i que com tot té coses bones i altres de
no tant.
Cal saber que la
tribu dels Massai se situa en un dels extrems de Kenia i Tanzània, per tant
molt lluny de nosaltres. Però la llunyania no ens ha de fer perdre la
necessitat de donar un cop de mà allà on més falta fa. Es ben cert que aquí
tenim una crisis com feia molts anys no havíem vist, però ajudar als més
propers, no ens ha de limitar les ajudes a poder fer alguna cosa per altres que
estan en el límit de la supervivència. Aquest és el cas de les vídues Massai.
La tradició les deixa en la més pura indigència quan mor el marit perquè ho
perden tot. Queden sense cap propietat sense cap mitjà de vida. Era lògica la
aparició d’una ONG ( Fundación Carpio Pérez) la qual ha tirar endavant la
construcció d’escoles pels nens Massai i un menjador, però ara s’ha proposat
una fita més ambiciosa com és la de procurar mitjans bàsics de subsistència a
les 400 vídues que hi ha en una de les regions.
La principal font
de subsistència son les cabres i els rucs, autèntics Landrovers pels Massai.
Amb ells transporten la llenya i l’aigua, essencials pel tipus de vida que
porten. Sense ells les dones es converteixen en “animals de càrrega” amb bidons
d’aigua al cap, i farcells de llenya a l’esquena, fent caminades immenses per
sobreviure. Així, doncs, tenim 400 vídues , amb només 300 cabres, al seu
càrrec, nombre clarament insuficient per cobrir la subsistència, de manera que
l’acció a la qual m’he afegit pretén proporcionar 100 cabres i 4 rucs. Cada
cabra té un cost d’entre 33 i 35 euros i cada ruc 75 euros. Així ,doncs, per
l’import d’uns pantalons, una parca o qualsevol altra cosa perfectament
prescindible, aquí, es pot donar un animal que resoldrà tota una vida. En
aquests preus es pot veure com de lluny estem una part del món de l’altra.
A vegades entre la
molta paperassa que rebo, n’arriba alguna que et fa sentir útil, i no pots
resistir la temptació de donar un cop de mà. Estem col·laborant en un altre
projecte al Senegal a la regió de Boulimbou, amb portada d’aigua, perforació de
pous, i inici de conreu de fruita i verdura, amb uns excel·lents resultats.
Ara, doncs, uns centenars de vídues, totalment desemparades, rebran cabres per
poder subsistir, i rucs per poder carretejar llenya i aigua, de manera que la
seva vida canviarà radicalment. El sistema de col·laboració és el que ha fet
servir La Rella per renovar tot el seu sistema per poder continuar. Doncs,bé
aquest sistema pot servir per resoldre altres temes de supervivència, en uns
països llunyans però amb els quals hem de fer arribar la nostra solidaritat i
cooperació. Dintre de pocs dies, concretament el dia 25 d’aquest mes es tanca
la campanya de recollida de fons i dintre d’un mes, les vídues Massai, podran
iniciar una nova etapa amb uns recursos que els garantiran la supervivència.
Val la pena col·laborar, tenint la total garantia de serietat i rigor en la
participació.
Joan Roma i Cunill,
Alcalde de Borredà
Thursday, May 15, 2014
CRISPACIÓ, REALITAT O INVENT ?
CRISPACIÓ,
REALITAT O INVENT ?
Arran l’incident a Terrassa d’una dona contra el nostre Primer Secretari
Pere Navarro, hem assistit a un increïble devessall d’informacions, reflexions,
crítiques, acusacions, deformacions... inimaginables en un país normal. Molts
dies després ,encara els mitjans de comunicació, ho “expliquen” de manera que
els més grans dubtes planegin sobre el què va passar, com, perquè ...i puguin
fer creure que la motivació de la dona en qüestió sigui que anys enrere, va
retreure a l’alcalde Navarro, tenir una senyera “ bruta” penjada a la Casa Consistorial. Però, el més
greu de tot és que càrrecs rellevants , molt rellevants del nostre país, en
actiu ( Conseller Espadaler) o retirats (Joan Rigol) puguin donar
interpretacions deformades o crítiques de la denúncia i sobre si en el país hi
ha crispació o no.
Em demano on viuen aquestes persones, i moltes altres que participen en
tertúlies o exerceixen càrrecs en diferents institucions. Es evident que segons
on vius, i amb qui t’entens, no veus la realitat del país. Això és cert, ara i
aquí i sempre. No hi ha pitjor cec que el que no vol veure, o pitjor sord que
el que no vol escoltar. Si volem podem anul-lar la crispació, per decret. I ja
està, podem quedar tranquils negant les evidències.
Ara bé, com sempre passa, la realitat s’acaba imposant i el cert és que la
crispació no solament existeix, sinó que es va fent evident en tot moment i tot
lloc. I anirà en augment fins arribar a cotes alarmants. Temps al temps. Però és
en converses privades, quan la gent accepta les evidències. No ho diran en
públic, no sortiran als mitjans de comunicació per explicar-ho ( molt propi
dels catalans) però arreu del país podem fer llista de les coses que passen.
Per raons de feina i organització privada, em toca anar a dinar sempre de
bar o restaurant, i puc assegurar que des de fa mesos estic observant converses
privades de taules properes on el debat sobiranista provoca crispació, augments
de to de la veu, fins arribar als insults. He estat testimoni de celebracions
en restaurants que s’han hagut d’acabar abans d’hora per evitar donar un
autèntic espectacle a la concurrència. Pares o avis que han demanat tranquil·litat,
educació i respecte a la resta d’assistents, exaltats per la discussió
sobiranista...
Però, és que moltes famílies han decidit suspendre trobades, celebracions,
o commemoracions per evitar topades que deixessin ferides irreconciliables. I
en tots els entorns que conec hi ha exemples del que dic, de manera que no
podem dir que siguin casos excepcionals, sinó habituals.
Però, podem continuar observant l’escalada de tensió en tot el referent a
símbols, noticies, informacions o decisions procedents d’Espanya. Si abans
podíem parlar d’allunyament, distanciament, controvèrsia, etc, ara tot es va
convertint en odi, contra tot l’espanyol. Entenent per espanyol, multitud de
coses que no sempre ho representen. Aquest odi creixent, comporta reaccions
intolerants sobre multitud de temes que provocaran problemes a curt termini i
perills considerables a mitjà termini.
Fa dos dies es va tallar una de les branques del Pi de les Tres Branques,
situat en el terme municipal de Castellar del Riu ( Berguedà). Es pot
qualificar l’acció com de vandalisme, bretolada...però el cert, és un cas clar
de provocació i crispació, provingui de la banda que provingui. En veurem molts
més casos, i a mesura que ens acostem a la Diada i al 9N, les accions seran més i més
crispades, fins arribar a cotes perilloses. Millor m’equivoqui, però anem cap a
la Gran Frustració ,
i quan la gent tingui clar que no hi haurà ni referèndum ni consulta, ni
eleccions plebiscitàries o independència a la vista, les reaccions poden ser
molt complicades. Qui digui que el país no està crispat, és que viu en un altre
món, o no vol veure la realitat.
Wednesday, May 14, 2014
TORÀ I BIOSCA PASSARAN A LA COMARCAL DEL SOLSONÈS - art. Nació Digital Solsona
TORÀ I BIOSCA
PASSARAN A LA COMARCA DEL
SOLSONÈS.
Ahir, dimecres dia 14 de maig, es va celebrar sessió de la Comissió de Delimitació
Territorial de Catalunya, en la qual vaig exercir de Portaveu dels
representants de la
Federació de Municipis de Catalunya, per poder defensar el
canvi de comarca dels municipis de Torà i Biosca.
Aquests dos municipis pertanyen actualment a la comarca de la Segarra que té 21
municipis, i han demanat passar a la del Solsonès que en té 15. La meva
intervenció es va centrar en una part de la recent història d’aquests municipis
i de la comarca del Solsonès que conec molt bé per haver estat durant 16 anys
diputat adscrit pel PSC.
Torà i Biosca son dos municipis amb una superfície territorial gran i es
troben a la frontera de la dues comarques per la qual cosa té lògica aquest
canvi de comarca. Però , en el cas de Torà es dona la circumstància de que
l’any 1968 se li va agregar el municipi de Llanera del Solsonès, i va guanyar
un territori enorme. Durant prop de 20 anys , un dels antics nuclis de Llanera
va intentar ser segregat i traspassat a Llobera, en base a que rebia els
serveis bàsics d’aquest municipi. Malgrat les promeses fetes per directors
generals diversos, i fins i tot de Consellers de la Generalitat , la
realitat és que foren traïts i denegades les seves peticions, fins decidir
tirar la tovallola.
Ara es dona la paradoxa que el municipi de Torà, passarà, tot ell a la
comarca del Solsonès i així el tema quedarà resolt per la via de que tots els
nuclis que conté serà d’aquesta comarca. A més, Torà es convertirà en el segon
municipi de la comarca, després de Solsona, per número d’habitants ( 1.367 ).
En representació de al Federació de Municipis, vaig exposar les raons
polítiques, tècniques i sobretot humanes d’acceptar el canvi de comarca, amb
uns arguments que ja he fet servir en altres ocasions , a la mateixa Comissió.
I és que les persones han de tenir prioritat a l’hora d’acceptar una adscripció
territorial o una altra. Si els dos municipis creuen tenir un millor encaix al
Solsonès en comptes de la
Segarra , és lògic donar el vist i plau a aquest canvi.
El que ara convé és celeritat en el canvi per intentar que estigui
degudament aprovat i ratificat en el termini màxim d’un any, de manera que
després de les eleccions municipals de l’any que ve, els dos municipis puguin
formar part de la nova comarca i incorporar-se de ple dret a la nova realitat
comarcal. Si a més, la
Generalitat ha fet els deures i disposa de la Llei de Governs Locals en que
les comarques derivaran cap a mancomunitats de municipis, encara és més
rellevant que els deures de canvi de comarca s’hagin realitzat.
Es per aquest motiu que passaré el tema al Diputat Cristòfol Gimeno,
adscrit al Solsonès perquè , juntament
amb altres diputats accelerin la tramitació del projecte de llei que el govern
de la Generalitat
ha d’entrar en el Parlament i es pugui fer l’aprovació de la nova llei, abans
de les properes eleccions municipals.
Per la meva part, em sento satisfet d’haver pogut intervenir en un tema que
havia tractat en els meus temps de diputat i que ara s’ha resolt en una
Comissió de la qual en formo part en tant que alcalde, en representació de la
FMC. La sessió d’ahir, va tenir, doncs un
caràcter “històric” per aquests dos municipis i en definitiva per tot el país,
per quan es modifica el mapa comarcal, per aconseguir un millor encaix de dos
dels seus components.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà
CAP UNA MILLOR UE
CAP UNA MILLOR UNIÓ EUROPEA
Des del Lluçanès, o des de qualsevol altre indret del país, podem pensar que la UE ens cau molt lluny i no canviaran gaires coses, en funció que guanyin uns o altres, les eleccions del 25 de maig.
Greu error perquè sense presses però sense pauses, les decisions preses a Brussel•les ens afecten plenament. Gairebé no queda cap sector ni àmbit de la vida quotidiana que no tingui relació amb un govern llunyà, però molt actiu. A molts els hi pot semblar que tot l’important ve de la Generalitat i del govern central, però han de tenir present que les noves lleis han de tenir present els marcs generals que ha estipulat la UE.
Es a dir, no ens adonem, però estem construint un nou país, una nova realitat que esdevindrà fonamental en molt poc de temps. Estem anant cap a la construcció dels Estats Units d’Europa. I de fet, quan més aviat hi arribem, millor per a tots.
A dia d’avui, la UE és una confederació d’estats, en que cada país vol preservar les seves lleis i les seves regulacions, però amb una moneda única, i amb la crisis s’ha pogut comprovar com aquest sistema no funciona i ha d’anar cap un altre més ben organitzat i coordinat. I això vol dir que els estats perdin poder a favor d’un govern central que legisli per a tots els europeus. D’aquí que per primera vegada els partits s’han posat d’acord per presentar candidats a ser presidents del nou govern europeu. Els partits de centre – dreta presenten a Juncker, i els socialistes a Martin Schulz. Son els dos que tenen més possibilitats d’arribar a presidents.
El programa d’un i de l’altre és molt diferent, i en el cas del socialista Schulz proposa sortir de l’actual situació i tirar endavant plans d’inversió i plans destinats a promoure la ocupació dels joves, els més perjudicats per l’atur. També proposa incentivar l’activitat de tota la UE per sortir de la paràlisis en que ens trobem. I obrir l’aixeta del crèdit per les empreses, especialment les petites i mitjanes. Impulsar la educació i garantir l’estat de benestar social que està en perill en la majoria de països europeus. Es a dir, es vol recuperar els fonaments bàsics de les polítiques progressistes. Per tant, encara que semblin lluny, els parlamentaris que surtin elegits el dia 25 de maig tindran una feina que ens afectarà molt directament a tots nosaltres. No son unes eleccions poc importants, son tant rellevants com totes les altres que tenim a nivell municipal, autonòmic o estatal. I si algú té algun dubte que consulti els programes de cada formació que es presenta.
Joan Roma, alcalde de Borredà ( Berguedà).
Des del Lluçanès, o des de qualsevol altre indret del país, podem pensar que la UE ens cau molt lluny i no canviaran gaires coses, en funció que guanyin uns o altres, les eleccions del 25 de maig.
Greu error perquè sense presses però sense pauses, les decisions preses a Brussel•les ens afecten plenament. Gairebé no queda cap sector ni àmbit de la vida quotidiana que no tingui relació amb un govern llunyà, però molt actiu. A molts els hi pot semblar que tot l’important ve de la Generalitat i del govern central, però han de tenir present que les noves lleis han de tenir present els marcs generals que ha estipulat la UE.
Es a dir, no ens adonem, però estem construint un nou país, una nova realitat que esdevindrà fonamental en molt poc de temps. Estem anant cap a la construcció dels Estats Units d’Europa. I de fet, quan més aviat hi arribem, millor per a tots.
A dia d’avui, la UE és una confederació d’estats, en que cada país vol preservar les seves lleis i les seves regulacions, però amb una moneda única, i amb la crisis s’ha pogut comprovar com aquest sistema no funciona i ha d’anar cap un altre més ben organitzat i coordinat. I això vol dir que els estats perdin poder a favor d’un govern central que legisli per a tots els europeus. D’aquí que per primera vegada els partits s’han posat d’acord per presentar candidats a ser presidents del nou govern europeu. Els partits de centre – dreta presenten a Juncker, i els socialistes a Martin Schulz. Son els dos que tenen més possibilitats d’arribar a presidents.
El programa d’un i de l’altre és molt diferent, i en el cas del socialista Schulz proposa sortir de l’actual situació i tirar endavant plans d’inversió i plans destinats a promoure la ocupació dels joves, els més perjudicats per l’atur. També proposa incentivar l’activitat de tota la UE per sortir de la paràlisis en que ens trobem. I obrir l’aixeta del crèdit per les empreses, especialment les petites i mitjanes. Impulsar la educació i garantir l’estat de benestar social que està en perill en la majoria de països europeus. Es a dir, es vol recuperar els fonaments bàsics de les polítiques progressistes. Per tant, encara que semblin lluny, els parlamentaris que surtin elegits el dia 25 de maig tindran una feina que ens afectarà molt directament a tots nosaltres. No son unes eleccions poc importants, son tant rellevants com totes les altres que tenim a nivell municipal, autonòmic o estatal. I si algú té algun dubte que consulti els programes de cada formació que es presenta.
Joan Roma, alcalde de Borredà ( Berguedà).
Tuesday, May 13, 2014
BUTLLETÍ - INFORMEM- NÚM 6 - MAIG 2014 - BORREDÀ
BUTLLETÍ –
INFORMEM – NÚMERO 6 – BORREDÀ – MAIG 2014
40.000 EUR EXTRES
, PER CARRER MANRESA/ QUERALT.
Aquesta és l’obra més gran d’aquest mandat, amb un cost total de 372.000
euros, la qual es finançarà amb els 250.000 euros de subvenció de la Diputació , i 122.000
euros d’un ajut de caixa, també de la Diputació.
L ’ajut de caixa consisteix en un crèdit a 10 anys, al 0%
d’interès, la qual cosa vol dir retornar 12.200 euros, cada any. Un import molt
assequible per l’ajuntament.
Assegurat el finançament de l’obra, dintre de poc s’aprovaran les bases de
la convocatòria del concurs per adjudicar-la, i tot seguit s’iniciaran les
obres que tindran una duració aproximada de 5 mesos.
L’obra no és complicada, però sí comportarà molèsties, per quan es tracta
d’aixecar tot el primer tram del carrer Manresa, des de l’entrada al poble,
fins a Cal Carrera, i d’aquí fins a la Serradora Gallet.
Aquest tram serà el primer de molts altres que es faran en els propers anys
fins a tenir tot el nucli urbà, totalment renovat. Això vol dir, canonades
d’aigua noves, xarxa de clavegueram nova, i més àmplia, i xarxa de recollida
d’aigua de pluja que anirà a part. I cobert tot per un paviment de formigó,
primer, i d’asfalt , després. En els carrers on ara hi ha pedra està previst un
nou paviment de pedra, diferent de l’actual perquè compleixi les actuals normes
de seguretat.
Si tot va segons el previst, aquesta primera fase, s’adjudicaria a finals
d’aquest any, per tenir les obres acabades, a meitats de l’any vinent.
NOVES PETICIONS FETES A LA
DIPUTACIÓ.
En el marc del Pla Complementari aprovat per la Diputació de Barcelona,
l’ajuntament va demanar un Pla d’Ocupació ( en parlarem a continuació) i dues
obres petites, però importants.
En el Pla de camins, varem demanar el reacondicionament del Camí de la
Roca. El camí que connecta la Carretera de Sant Jaume,
amb una de les entrades al poble. La que dona a la zona esportiva i zona nord.
Aquest camí fa 12 anys que es va condicionar, i ha suportat un enorme trànsit,
tant dels vehicles habituals com dels camions i maquinària que ha actuat en les
urbanitzacions del Camí de la roca i Cal Gall.
L’import d’aquesta obra és de 34.000 euros, i consisteix en reparar els
trams malmesos, compactar-los de nou i reasfaltar tot el conjunt, per garantir
una bona superfície de tot el tram arreglat.
En el Pla d’edificis singulars, varem presentar-hi el Condicionament del
Pont de Sant Joan. Aquest pont que uneix les dues bandes del Camí dels Graus,
s’ha deteriorat pel pas del temps ( té uns 200 anys d’antiguitat) i per l’ús
d’una pedra una mica saldenca que fa del tot necessària una intervenció urgent.
Fa 3 anys , l’ajuntament ja va demanar un informe tècnic i un projecte a la
mateixa Diputació, el qual ens ha servit per presentar la petició. L’import del
projecte és de 117.000 euros.
Aquestes dues peticions fan el seu curs, i sabrem si son aprovades o no, a
finals del mes de juny o principis de juliol. Cas de ser aprovades, es posaran
immediatament en marxa com per poder-les dur a terme a finals d’any.
PLA D’OCUPACIÓ – 2014.
La proposta consisteix en contractar 9 persones, a mitja jornada, durant 3
mesos. Les persones contractades aniran destinades a reforçar la feina de la
brigada d’obres i a dur a terme feines que fins ara no s’havien pogut fer. El
total de persones presentades ha estat de 19, la majoria del poble , però també
algunes de fora. Les bases de la convocatòria han estat aprovades, i prioritzen
les persones empadronades en el municipi, que es troben inscrites en el SOC, i
tenen especials dificultats.
Les persones seleccionades, seran contractades en diferents terminis, i si
alguna no es pot incorporar, donarà opció a la següent de la llista, fins
esgotar-la. Es voluntat de l’ajuntament, demanar nous Plans d’ocupació, per
l’any vinent, de manera que qui hagi quedat a la llista d’espera, tingui
opcions en una propera convocatòria.
Actualment ja s’ha fet arribar a la Diputació l’interès en noves convocatòries, però
també esperem que la
Generalitat en tregui, tal com havia fet en anys anteriors.
Si surten aquestes convocatòries, l’ajuntament s’hi acollirà i ho farem saber a
tots els interessats.
Així, doncs, en els propers mesos tothom podrà veure diverses persones
treballant dintre o fora del poble, arreglant camins, fonts, mobiliari urbà,
etc. Aquesta serà la dedicació de les persones seleccionades en el Pla
d’Ocupació, finançat per la
Diputació de Barcelona, en conveni amb l’ajuntament de
Borredà.
DUES IMPORTANTS DECISIONS.
En el Ple Municipal del mes de març es va aprovar per unanimitat la
renúncia a la subvenció del PUOSC 2011, de la Generalitat , destinada
a la construcció del Magatzem municipal i Parc infantil. El motiu va ser degut
a la impossibilitat d’adjudicar una obra, sense saber quan la Generalitat podria
pagar el seu import. A canvi, la
Generalitat es compromet a donar el 50% de l’import de la
subvenció perquè l’ajuntament el destini a pagar despesa corrent. Així, doncs,
l’ajuntament rebrà 195.000 EUR, per haver renunciat als 390.000 del PUOSC 2011.
Feta aquesta aprovació, l’alcalde va deixar clar davant el Ple municipal,
que l’ajuntament de Borredà manté l’interés i la decisió de fer aquesta obra,
en el proper mandat, demanant els diners a la Diputació de Barcelona.
Per tant, l’obra tindrà un retard, però serà una realitat dintre de tres o
quatre anys.
La segona decisió fa referència a l’adjudicació de la Planta Potabilitzadora
d’aigua. Està ja tot a punt per poder rebre la planta i instal·lar-la al costat
del dipòsit gran de Subirà. La previsió és que a finals del mes de juny entri
en funcionament. Amb aquesta Planta, l’ajuntament culmina un gran nombre
d’inversions a la xarxa d’aigua, des de l’any 1992, fins ara. Podem dir que el
poble de Borredà té unes instal·lacions àmplies, segures i de qualitat.
SITUACIÓ ECONÒMICA MUNICIPAL.
Després de molt esperar, finalment el dia 30 d’abril, la Generalitat va
transferir 82.000 euros, per 4 conceptes, que devia a l’ajuntament. Queden per
transferir 3 conceptes, per un total de 52.000 euros. No hi ha data per rebre
aquests diners.
Tot i les dificultats que suposa treballar en aquestes condicions,
l’ajuntament sempre ha gestionat sota el principi de racionalitat i austeritat.
Això ha permès fer front a totes les despeses previstes, i poder pagar en els
terminis legalment establerts. Recuperada la tresoreria habitual, l’ajuntament
ha oficialitzat el pagament a 30 dies, tal com la nova normativa estableix.
També puntualment s’envien a Madrid els estats de comptes que justifiquen
aquest compliment.
Si mirem els 5 darrers anys, l’ajuntament ha tancat els exercicis
pressupostaris amb els resultats següents:
2009 ......... 20.620,64 Eur.
2010......... 5.721,20 Eur 2011...... 8.025,18 Eur.
2012...........32.997,21 Eur
2013.........170.109,08 Eur.
Tenim un endeutament del 79% sobre un màxim permès del 110%, i part dels
ingressos que tindrem per haver renunciat al PUOSC 2011 ( els 195.000 Eur) els
destinarem a rebaixar aquest endeutament. Tot i que demanarem un crèdit per
finançar el projecte del Carrer Manresa /carrer Queralt, l’endeutament se
situarà en uns nivells totalment raonables i assumibles.
ORGANITZACIÓ AJUNTAMENT.
Aprofitem aquest butlletí per recordar una mica la composició i
organització interna de l’ajuntament, conscients de que molta gent no la coneix
en detall.
El principi pel qual es regeix l’ajuntament de Borredà és pel d’eficiència
i austeritat, en tots i cadascun dels seus àmbits i serveis. L’ajuntament
equival a una empresa de serveis, propietat de tots els ciutadans del poble. Gestiona
prop d’un milió d’euros ( entre despeses corrents i inversions) i es
caracteritza per un rigorós sistema de funcionament.
Parlarem ara dels treballadors, i posteriorment de l’equip polític. En
primer lloc tenim com a Secretària – interventora, Montserrat Cabana, funcionària a temps
parcial, amb una dedicació de 20 hores setmanals a l’ajuntament. Es la única
funcionària administrativa de l’ajuntament.
Des de fa 12 anys tenim l’administrativa de l’ajuntament de Les Llosses,
Leonor Escuer, que compatibilitza aquella feina amb una dedicació parcial, al
nostre ajuntament. Havia estat secretària de l’ajuntament uns anys. Ara ve una
tarda per reforçar la feina administrativa. Està d’excedència per sis mesos.
La comptabilitat la tenim
contractada amb l’ajuntament de La
Pobla de Lillet, mitjançant un conveni , a raó de 800 euros
al mes. La treballadora que La
Pobla hi ha destinat és Carme Puig, la qual té treball
presencial a l’ajuntament, els dilluns i dimecres a la tarda i els divendres al
matí.
Brigada d’obres: Josep Culell, cap de la brigada.Treballadors, Josep
Vilardell i Gerard Tubau. Tots tres tenen contracte indefinit, i plena
dedicació a l’ajuntament. Periòdicament segueixen cursos i tallers per ampliar
coneixements i tècniques de manteniment dels equipaments i serveis del poble.
Arquitecte municipal: Josep Vilaseca. Dedicació parcial en funció del
treball. Habitualment ve els dimecres al matí, o en altres dies, si la feina ho
requereix.
Altres treballadores son: Montserrat Pedrals, Treballadora social,
compartida amb altres ajuntaments de la comarca, la qual té treball presencial
tots els dijous de les 8 del matí a les 15 hores. La paguem entre els
ajuntaments associats, i un conveni amb Generalitat.
Com a treballadora familiar, tenim a Ma. Rosa Boatella, compartida amb
Vilada. La paguem entre els dos ajuntaments, i així tenim un molt millor servei
que si l’haguéssim de compartir entre 4 o 5 municipis. Ve a dies i hores
convingudes en funció de les necessitats.
Dinamitzadora de la Gent Gran ,
Imma Botella, que compartim amb altres ajuntaments de la comarca, i paguem
entre tots. Ve tots els dilluns.
Tècnica d’esports, Vanessa Chirveches, que compartim amb altres ajuntaments
de la comarca i paguem entre tots. Ve els divendres.
Dinamitzadora de carrer, Ester del Amo, que compartim amb altres
ajuntaments de la comarca i paguem entre tots. Ve els divendres, i bàsicament
s’ocupa de la problemàtica dels joves, escola, carrer...
Bé, com es pot comprovar un ajuntament ja no és com abans en que només hi
havia una persona per fer uns quants papers. Ara, la complexitat és enorme, i
la diversitat , també. Tot plegat requereix la presència i actuació de persones
molt preparades i eficients en els seus àmbits respectius. Hem de dir que estem
molt satisfets de la feina de tots i cadascuna de les persones que tenim ,
directament a l’ajuntament o amb conveni amb altres municipis de la comarca. El
conjunt fa que la maquinària municipal funcioni d’una manera molt
satisfactòria.
ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE L’AJUNTAMENT.
Tot l’equip de professionals, esmentats en l’apartat anterior, estan
coordinats sota la direcció del Consistori municipal. La formació d’un equip
municipal és la primera prioritat de tot equip de govern. I la dedicació, bona
entesa i planificació son fonamentals perquè tot funcioni degudament.
El Consistori de Borredà està format per l’alcalde i 6 regidors. L’equip de
govern , està format per l’alcalde i 4 regidors presentats com independents per
la candidatura del PSC – PM. I a la oposició hi figuren 2 regidors, presentats
per la candidatura de CiU : Joan Pallach i Vicenç Vilalta. La relació entre les
dues candidatures és cordial i clarament favorable a consensuar els grans temes
municipals, tot i exercir el lògic paper de control i seguiment de l’acció de
govern.
Treball de l’Equip de Govern.
L’alcalde, és Joan Roma, encarregat de coordinar i presidir totes les
comissions municipals. A més té la responsabilitat directe de les àrees
d’Urbanisme, Turisme i Governació. No té cap remuneració econòmica, i despatxa
habitualment els dilluns i dimecres a la tarda i divendres al matí.
La primer tinent d’alcalde és Concepció Barniol. Té una remuneració
econòmica de 668 euros al mes, sense pagues extres, per una dedicació parcial,
destinada a cobrir les àrees d’ensenyament,Gent Gran, Rural i Noves
Tecnologies. A banda de la feina política, reunions dintre i fora del poble,
etc, també dona classes d’informàtica a la gent gran, fa el manteniment de la
web municipal, i s’encarrega del padró de l’aigua. Té assignada la Dinamitzadora de la
Gent Gran , com a tècnica de la seva àrea. I
forma part del consell escolar, i de la
ZER.
La segona tinent d’alcalde, és Anna Ma. Cunill. Té una remuneració
econòmica de 668 euros al mes, sense pagues extres, per una dedicació parcial,
destinada a cobrir les àrees de Serveis socials, Festes, Joventut i Esports, i
és la Dipositària
( tresorera) ajuntament. Té assignades la tècnica d’esports, la dinamitzadora
de carrer, i la treballadora social. A banda de la feina política, també
reforça la feina de la secretària, en matèria d’arxiu, padró d’habitants, i
documentació antiga i actual.
La regidora Anna Rubio, té una dedicació parcial i totalment voluntària,
per ocupar les carteres d’obres i serveis, medi ambient i cultura. Forma part
de la Junta de
govern municipal, i té assignades a la seva àrea la monitora de teatre, i el
monitor de dansa, i altres monitors, en funció de les activitats programades.
El regidor Joan Rovira, té dedicació parcial i totalment voluntària, per
ocupar les carteres de Sanitat i Àmbit rural, en substitució d’Antonio Velasco.
L’alcalde i la resta de regidors, de govern o oposició, tenen una indemnització de 40 euros per
assistència a Plens municipals, o Comissions. No la cobren les dues tinents
d’alcalde, per tenir la remuneració esmentada. Nota important: el 50% de
l’import de les dues remuneracions de les tinents d’alcalde el paga la Generalitat , amb una
subvenció per càrrecs electes del Departament de Governació.
L’alcalde i l’equip de govern, es reuneixen un cop al mes en Junta de
Govern per discutir i aprovar tots aquells temes que no han d’anar al Ple.
D’aquesta reunió se’n fa una acta que s’envia als regidors de la oposició, pel
seu coneixement i control. Cada tres mesos es celebra Ple Ordinari, i si hi ha
algun tema urgent, es convoca Ple extraordinari quan cal.
L’alcalde té per costum despatxar cada setmana amb les dues tinents
d’alcalde i habitualment amb els altres regidors, de manera que tots estan
plenament assabentats i coordinats.
De tot l’exposa’t es pot comprovar com un ajuntament, tot i ser petit com
el nostre, comporta una feina i dedicació considerable, impossibles de cobrir
amb el treball voluntari d’anys enrere. D’aquí la necessitat de tenir dues
persones amb dedicació parcial, i la dedicació dels altres regidors de govern,
de forma voluntària. El mateix hem de dir els regidors d’oposició. Si es vol
portar tot al dia, la dedicació ha de ser intensa.
PISCINES MUNICIPALS – ESTIU 2014
Aquest estiu les piscines obriran el dissabte dia 21 de juny i tancaran el
diumenge 31 d’agost. Els horaris , i preus seran els mateixos que l’any passat,
i el personal ( socorristes i vigilants) serà el mateix .
Monday, May 12, 2014
BORREDÀ - EL DISSABTE PASSARAN 1000 MOTORISTES.
BORREDÀ – DISSABTE DIA 17 DE MAIG - RIDER 1000
La Rider 1.000 és
un esdeveniment motociclista no competitiu que aquest any passarà per Borredà.
Això vol dir que el
dissabte vinent 1.000 motoristes utilitzaran la nostra carretera per participar
en aquesta sortida, consistent en fer 1.000 quilòmetres per carreteres obertes
al trànsit. L’itinerari no està definit, però hi ha uns controls de pas, que a
Borredà estarà situat a l’entrada del poble, just davant el Restaurant Baix
Pirineu.
Els participants
disposen d’un temps màxim de 20 hores per cobrir el trajecte fixat i sortiran
de 6 en 6, cada minut a partir de les 6 del matí d’aquest dissabte, amb sortida
i arribada a la ciutat de Manresa.
Deixem clar que la
RIDER 1000 no és una carrera, i per tant els motoristes no han de córrer sinó
seguir l’itinerari que hagin elegit, i passar per cadascun dels controls
establerts per poder recollir a l’arribada el pin numerat que indica haver
complert el trajecte.
De totes maneres,
avisem a tothom que durant unes hores, tindrem un trànsit de motos com mai hem
vist, durant el matí de dissabte. Que tothom faci atenció i qui vulgui gaudir
d’aquest espectacle ho podrà fer en múltiples indrets del terme municipal per
on passaran els motoristes.
Borredà, 12 de maig
de 2014.
L’alcalde –
president. Joan Roma i Cunill
Sunday, May 11, 2014
ONG - AMICS DE BOLULEMBOU - ASSEMBLEA GENERAL
ASSEMBLEA GENERAL –
ONG AMICS DE BOULEMBOU – SENEGAL.
Ahir, diumenge dia
11 de maig, vaig assistir a l’Assemblea anual de l’ONG Amics de Boulembou,
dedicada a millorar les condicions de vida d’una petita regió d’aquest país
africà on hi viuen unes 2.000 persones, i té una extensió similar al del nostre
municipi de Borredà. Sóc associat d’aquesta ONG i en alguna ocasió l’ajuntament
li hem concedit un ajut per col·laborar en algun dels projectes que hi té en
marxa.
Realment la creació
i funcionament d’aquesta ONG és exemplar, per quan contempla la resolució de
problemes en contacte directe, constant, amb els beneficiaris, però és que qui
decideix què cal fer, és una barreja de propostes “nostres” amb la d’ells
mateixos. I és que dintre de l’ONG tenen un pes important treballadors d’aquesta
regió que viuen i treballen a les comarques gironines, de manera que no es
prenen decisions ,sense coneixement de causa sinó amb un arrelament al
territori i a cada moment precís. Qui vulgui veure en viu i en directe el
resultat d’aquesta actuació pot entrar a la web de l’ONG buscant AMICS DE
BOULEMBOU.
I és que si fins
ara la única sortida de les persones era emigrar, ara comencen a tenir eines i
bases sòlides per continuar en el seu lloc d’origen. Terres prou riques si
tinguessin aigua garantida, comencen a conrear una determinada varietat de
fruites i verdures que poden modificar la seva dieta, i convertir-los en fons d’ingressos
per poder adquirir altres productes mitjançant intercanvi o compra – venda. Les
primeres actuacions han anat destinades a buscar, trobar i transportar aigua
cap els llocs necessaris. Un bon pou d’aigua garanteix el subministrament i ha
permès construir un dipòsit d’aigua, abeuradors pel bestiar propi i per aquell
dedicat a la transhumància, poden regar horts amb una varietat de verdures o
arbres fruiters impensables, anys enrere.... és a dir, han transformat el
territori, però sobretot hi ha aportat serveis autènticament essencials:
escola, i sanitat. Aquesta ONG ha permès construir una escola on hi van 205
nens i nenes, a dia d’avui i ja tenen un dispensari mèdic, assistit per un
metge titulat, i on les dones poden parir els seus fills en unes condicions
radicalment millors que a casa seva...
Es llarg explicar
el gran nombre de projectes endegats per aquesta ONG, però el més interessant
de la reunió és comprovar la assistència i partició d’una vintena d’homes
procedents d’aquest territori que van haver de marxar per falta de futur i que
ara treballen en diferents indrets de la província de Girona. Son homes d’aquest
indret, i truquen les famílies cada setmana o cada mes i per tant tenen fil
directe com per saber si els projectes i el diner que enviem allà tenen el
resultat esperat. Es a dir, cada euro invertit té un seguiment i podem saber si
ha estat ben destinat o no. També les visites que cada any fan els principals
impulsors de la ONG permet posar ordre si alguna cosa no s’ha fet bé. Ahir
mateix varem parlar de que la introducció dels plataners, no està sent ben
portada, i posa en perill la possibilitat de tenir plàtans en futures
collites...
En resum, ahir va
quedar clar que hem d’ajudar als “nostres” als que tenim aquí al costat, però
ajudant als “altres” evitem que hagin de marxar els més joves i preparats de
regions situades a milers de quilòmetres i hagin de posar en perill les seves
vides. De fet hem d’oblidar ja l’existència dels nostres i els altres, per
parlar només de nosaltres ( uns i altres) perquè tots vivim en el mateix món.
Si els blancs varem participar en la destrossa del continent africà , ara ens
toca pal·liar en tot el que puguem el mal fet. I amb pocs diners nostres, podem
fer molt allà. Uns pocs euros d’aquí es converteixen en fortunes allà i si
tenen un bon ús poden transformar la realitat d’una manera espectacular. De
fet, molts dels qui llegiu aquestes ratlles segura vareu veure un altres dels
projectes en el mateix país, de la mà de Lluís Llach. Ell passa 7 o 8 mesos a l’any
en una regió costanera de Senegal, ajudant a tirar endavant projectes lligats a
la pesca, que han permès sortir de la misèria a una altra de les regions. Bé,
doncs, animo a participar en accions com aquesta de la mà de gent seriosa, com
ho és tota la que forma part i impulsa AMICS DE BOULEMBOU. En la mesura del
possible aquest any l’ajuntament de Borredà farà una aportació econòmica que
aniria destinada a incrementar el nombre de plaques solars del dispensari mèdic
per tal que puguin tenir nevera per guardar la medicació. Un dels projectes d’aquest
any.
Joan Roma, alcalde
de Borredà
Saturday, May 10, 2014
RESULTAT SELECCIÓ - PLA D'OCUPACIÓ 2014- BORREDÀ - AGENCIA DE DESENVOLUPAMENT DEL BERGUEDÀ
LLISTAT D'ADMESOS P O BORREDÀ | ||
DNI | CATALÀ | PUNTUACIÓ FINAL |
39335837S | Exempt | 6,2 |
46051087G | Exempt | 5 |
X5165198L | Apte | 4 |
39163271K | Exempt | 4,25 |
45498375M | Exempt | 4,25 |
45934247G | Exempt | 4 |
39339969X | Exempt | 4 |
46800321J | Exempt | 4 |
45934246A | Exempt | 4 |
LLISTAT DE RESERVES P O BORREDÀ | ||
77733281C | Exempt | 3,75 |
46653080H | Exempt | 3,5 |
X5165089W | Apte | 3,25 |
46695452R | Exempt | 3 |
77732690G | Exempt | 3 |
77747908L | Exempt | 3 |
77745242K | Exempt | 3 |
LLISTAT D'EXCLOSOS P O BORREDÀ | ||
43454073N | Autodescartat | |
Y1189133R | No apte | No Apte |
PERQUÈ EN DIUEN AUSTERITAT ? - art. Regió 7
PER QUÈ EN DIUEN AUSTERITAT ?
En aquesta llarga i penosa crisis observem
l’ús de paraules en un sentit radicalment diferent del que estàvem acostumats.
Perquè en diuen austeritat a moltes de les decisions que son retallades pures i
dures ? Cada dia escoltem parlar d’austeritat en matèries que no li son pròpies
i la gent sap distingir molt bé el que és austeritat del que és una retallada.
De fet, el principi d’austeritat hauria d’haver presidit sempre les actuacions
de les administracions. No solament ara amb la crisis al damunt, sinó sempre.
El diner públic ha de tenir un destí molt definit i molt prim mirat. Ara i
sempre. Principis que haurien de regir també en l’economia privada però en
aquest àmbit, les coses son més complicades i discutibles. Centrem-nos, doncs,
en el món institucional.
Estarem tots d’acord en que la reducció de
despesa protocol·lària s’emmarca en l’austeritat ,a l’igual que menys cotxes
oficials, menys piscolabis, menys viatges innecessaris, menys regals, etc, etc,
també. Es lògic mirar totes les despeses no indispensables, a fi de reduir-les
i deixar-les a la mínima expressió. Ho havien de fer totes les institucions, ja
abans, però ara és del tot obligatori. A nivell municipal crec que aquesta
feina s’ha fet arreu del país, i la prova en son múltiples despeses reduïdes o
simplement anul·lades. També s’han produït estalvis en temes menors però que al
final sumen xifres importants: calefacció, enllumenat públic, neteja, material
fungible, telèfons, i molts altres conceptes. Tot és important, tot suma, i al
final ajuda a desplaçar diner d’un lloc prescindible per destinar-lo a
conceptes més importants o del tot prioritaris. Es la lògica del bon govern,
res de nou per descobrir.
Però si això s’ha fet o s’està fent en els
ajuntaments, el mateix cal fer a nivell de Generalitat i Govern central. Aquí
és on podem discutir si aquesta tasca s’ha fet o no. En aquests dos nivells
d’administració continuem veient despesa “prescindible”i retallades contundents
en matèries que haurien de quedar fora de tot “estalvi”. Es austeritat fer
servir els mateixos llibres de text per dues o tres fornades d’alumnes, però
son retallades l’acumulació d’alumnes en classes per haver acomiadat
professors. Es austeritat proporcionar medicaments en dosis individualitzades o
personalitzades, però son retallades al poder adquisitiu dels pensionistes,
haver de pagar una part del cost dels medicaments. Es austeritat fer atenció a
totes les despeses hospitalàries i regular-ne l’ús, però son retallades
l’adopció de mesures de suspensió de proves, o la negació d’analítiques i
altres processos mèdics. Es austeritat augmentar la vigilància contra abusos en
les ajudes socials, però son retallades la seva reducció o eliminació.
No hem vist una cursa d’aprimament de les
administracions , dites superiors: Autonomies i Govern central. Sí s’han
eliminat llocs de treball, però sobretot en els àmbits menys desitjables:
educació, sanitat, serveis socials. No s’ha vist una reestructuració de
Departaments ni de Ministeris, quan és més necessari i imprescindible. No s’han
eliminat organismes “prescindibles”, no s’han ajuntat organismes paral·lels.
Perquè no retallar dos o tres ministeris? Perquè no retallar tres o quatres
Conselleries? Perquè no fusionar cossos de seguretat? Perquè no fusionar
universitats? Perquè no reduir òrgans que han perdut la seva funcionalitat:
subdelegacions del govern central, direccions generals, etc, ? Aquestes serien
mesures pròpies d’una gestió “austera” que evitaria convertir-se en
“retalladora” de drets essencials. Segur que tots coneixem persones que no
reben l’ajut a la dependència, o que porten mesos esperant ser operades, o que
no son ateses pels serveis socials. La millor mesura per evitar les retallades
és apostar per la austeritat ben entesa. No el que alguns diuen que és
austeritat. I tenir controls eficients. Si hi fossin no hi hauria l’enorme frau
fiscal, capaç de resoldre bona part dels problemes del país, o els bancs i
caixes no haurien fet els disbarats que tant car ens han costat. No diguem
austeritat quan del que parlem és de retallades.