Joan Roma

PREOCUPACIÓ A CIU.

Posar sobre la taula un tema tant complicat, tant poc planificat i tant poc oportú, en les actuals circumstàncies, com és el referèndum pel dret a decidir, assimilat per molts com el pas a la independència, havia de portar trasbalsos en tots els partits, i a la societat en general.

Els partits son el reflex de la societat, i si la societat està en crisis, també ho estan els partits, sobretot si se’ls sotmet a una pressió constant i sobredimensionada. Ho estem veient en tots ells. Alguns poden semblar més “tranquils” que d’altres, però la crisis va per dintre.

Només un partit, sembla estar còmode , en aquest situació. I dic, “sembla” perquè la processó no deixar d’anar per dintre. Em refereixo a ERC. A tothom li pot semblar que guanya per tot arreu, i va vent en popa a tota vela... la realitat, però , és que improvisa constantment, i no té les eines per arribar a bon port. A dia d’avui, no hi ha pregunta pel referèndum, no hi ha data, no hi ha autorització del govern central, per celebrar-lo, no hi ha una alternativa “catalana” per fer-lo, no hi ha acceptació per part de CiU, de fer-lo “al.legalment”... en definitiva, a dia d’avui, no hi ha cap base ferma per dir que el referèndum es podrà dur a terme l’any vinent. Ni a principis ni a finals d’any. Què passarà aleshores amb ERC ? Com reaccionaran els ciutadans? Què farà CiU ? Què serà d’Artur Mas ?... Moltes preguntes i cap resposta.

Es lògica, doncs, la preocupació imperant a CiU, al veure com ells baixen mentrestant ERC puja. I més preocupant és no saber què fer en el futur immediat. No hi ha full de ruta perquè la improvisació és constant. Esperen que el temps arregli les coses, i això no passa gairebé mai, per si mateix. Ara i aquí no poden assegurar res del que han promès. Ni si es farà la consulta, ni el seu resultat, ni quan ni com es podria fer, sense trencar la legalitat. Algú creu que s’atreviran a fer-la, de manera il•legal ? Es impensable perquè per aquest camí no seguiria ni Unió Democràtica, i per descomptat tampoc el PSC, ni ICV...

Estem en un moment molt complicat i sense una sortida clara. També en el PSC hi ha les lògiques discrepàncies, o diferències, amb un petit sector que creu que el partit hauria d’arrenglerar-se amb les posicions més extremistes, sense comptar amb el resultat final. Per aquests, és més fàcil, més còmode, anar per on bufa el vent, i no pensar massa en el futur. Es per on van molts, especialment ajudats per mitjans de comunicació que juguen a criticar les “vies discrepants”, en comptes d’equilibrar els partits a favor i en contra de les diferents opcions. Si mirem el posicionament dels mitjans de comunicació semblaria que els independentistes son majoria, quan la relació , a nivell de carrer, és molt més plural i contradictòria.

En resum, la deriva de CiU cap un independentisme de “boquilla” amb el qual mai havien cregut i el seu pacte amb ERC per aquest tema, ha obert en el país un debat i un conflicte a tots els nivells. Ha aconseguit paralitzar el govern, i contemporitzar en tots els temes, fins un futur indefinit. Es evident que aquesta situació no es pot allargar més, i per algun lloc ha de petar.

Son molts els que pensen que la millor vacuna seria un govern de CiU amb ERC, junts o en un futur proper, d’ERC a soles, perquè demostri si el que proclama verbalment seria capaç de complir-ho realment. Es fàcil predicar des de fora, el que mai s’ha aconseguit portar a terme des de dintre. L’any vinent, serà clau, per demostrar si CiU opta per la rebel•lió, o es sotmet a l’imperi de la Llei, i si aconsegueix que alguns altres partits, la segueixin o no.

Joan Roma i Cunill, ex-diputat al Parlament pel PSC