Joan Roma

GESTIÓ DE LES EMOCIONS

En aquests durs temps que ens ha tocat viure, no és estrany que la Diputació de Barcelona hagi cregut necessari facilitar uns cursos, sota el títol de “Gestió de les emocions en atenció al ciutadà”. Cursos destinats a treballadors, funcionaris i càrrecs polítics d’ajuntaments, per poder encarar millor l’atenció als ciutadans, en aquests moments d’especials dificultats.

Un d’aquests cursos s’ha dut a terme a Sant Joan de Vilatorrada, i a la vista del contingut, han estat de gran interès i actualitat. La iniciativa ha estat encertada i ben aprofitada pels assistents.

I és que podem pensar que qui atén els ciutadans, disposa de les eines suficients com per afrontar els problemes sense especials dificultats. Apreciació errònia perquè en molts casos es troba davant situacions que li depassen totalment les seves competències i possibilitats.

En aquests moments, exercir feines com la de treballador/a social, treballador/a familiar, atenció al ciutadà en matèria de padrons, cobraments, pagaments... ha de ser molt, molt dur. Escoltar cada dia les dificultats de moltes famílies per fer front a les seves necessitats més urgents, deixa una empremta emocional, de molt difícil gestió. Saber atendre aquestes gestions sense caure en un desànim personal, és essencial per poder continuar exercint la feina encomanada.

I ara parlem de personal municipal, però de fet, podem ampliar aquesta situació a molts altres col•lectius que tenen contacte directe amb les persones més directament afectades per la situació general de crisis.

Tornant, però, als ajuntaments, tant el col•lectiu de personal en contacte directe amb els ciutadans, com els polítics , pateixen per la manca de mitjans disponibles per fer front a les situacions diàries. Situacions que es van agreujant a mesura que la crisis s’allarga, i empitjora.

Per això, és especialment preocupant llegir les mesures que des de Madrid es volen imposar en la organització i funcionament dels ajuntaments. Si ja son precàries a dia d’avui, encara es volen reduir més, de manera que moltes de les situacions que ara arriben i troben alguna solució, ni que sigui transitòria, en pocs mesos es poden convertir en impossibles.

Qui cregui que la situació diària de molts ciutadans, no afecta, el comportament i les emocions dels polítics, és que s’imagina que son inhumans. Precisament treballadors municipals i polítics, han d’anar de la mà, més que mai, per poder encarar les situacions que arriben als ajuntaments. En els petits municipis, l’únic avantatge és que coneixem millor els problemes, i les persones, però tenim poques solucions. En els grans municipis, tot és més gran i complicat.

Per tot plegat, ara el més prudent seria no modificar competències ni serveis municipals, fins haver passat la crisis. Tot el que ara es toqui pot suposar tirar per terra un difícil equilibri, aconseguit al cap de molts anys d’experiència i dedicació, formant personal i estructures que funcionen, tot i la migradesa de recursos de que disposen. I precisament per les dificultats de treballar en aquestes condicions, disposar d’eines especials, com les que dona la Diputació de Barcelona, és fonamental.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà